LegalizeDecret del 21-10-2015 pel qual s’aprova el Reglament de recaptació dels tributs
Exposició de motius
La Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari regula l’extinció del deute tributari, en particular pel que fa al pagament, i els procediments d’aplicació dels tributs, entre els quals destaca el procediment de recaptació. La novetat més destacada d’aquesta Llei consisteix a definir el procediment de constrenyiment com a administratiu, motiu pel qual es faculta l’Administració tributària per procedir a l’embargament de béns i drets que, en termes generals, han de poder ser subhastats a la fi del procediment, en cas de ser necessari, per garantir el pagament dels deutes.
Aquest Reglament complementa alguns articles de la Llei que necessiten un desplegament reglamentari, en matèria de gestió recaptadora dels deutes i sancions tributaris i altres drets econòmics de les finances públiques. En particular s’ocupa d’aspectes relacionats amb l’extinció del deute i la gestió dels ajornaments i fraccionaments, detalla el procediment de recaptació en període executiu, tot referint-se a les normes sobre els embargaments, i també inclou el procediment davant responsables i successors.
El títol I comprèn les disposicions generals, en què es defineix l’àmbit objectiu i subjectiu de la gestió recaptadora i es remarquen les facultats dels òrgans de recaptació.
El títol II tracta de l’extinció del deute i de les sancions tributàries i sobre les garanties del deute. Es regulen els mitjans de pagament i la possibilitat de pagament en espècie, es desplega la tramitació de les sol·licituds d’ajornament i el fraccionament, l’oferiment de garanties i les actuacions en cas d’impagament. Així mateix, es preveu l’extinció dels deutes a favor de l’Administració per compensació amb crèdits reconeguts a favor del deutor, així com la baixa provisional per insolvència.
El títol III s’ocupa de la recaptació tant en període voluntari, com especialment en període executiu en referir-se a l’inici del procediment, mitjançant la provisió de constrenyiment, i al seu desenvolupament, en què es regula la suspensió del procediment de constrenyiment i l’execució de garanties. La part central està destinada a les disposicions sobre els embargaments, d’acord amb els principis de subordinació, desenvolupament i complementarietat del que es preveu tant a la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, com a la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament. S’estableixen normes sobre la pràctica dels embargaments en funció de la tipologia dels elements embargats, el dipòsit dels mateixos elements embargats i la seva alienació o adjudicació. També es regulen els tràmits vinculats a la finalització del procediment de constrenyiment i les actuacions de l’Administració tributària en altres procediments d’execució.
Finalment, el títol IV es refereix a la declaració de responsabilitat i al procediment de recaptació davant els successors.
A proposta del ministre de Finances, el Govern, en la sessió del 21 d’octubre del 2015, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de recaptació, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de recaptació dels tributs
Títol I. Disposicions generals
Article 1. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament regula la gestió recaptadora dels recursos de naturalesa pública en desplegament de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari; de la Llei general de les finances públiques; de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, i de les altres lleis que els estableixin.
Article 2.Concepte de gestió recaptadora
La gestió recaptadora de l’Administració consisteix en l’exercici de la funció administrativa que condueix al cobrament dels deutes i sancions tributaris i altres drets econòmics de les finances publiques que hagin de satisfer els obligats al pagament.
A l’efecte d’aquest Reglament, tots els drets de naturalesa pública a què es refereix aquest article es denominen deutes. Es consideren obligades al pagament les persones o entitats a les quals la Administració exigeix l’ingrés de la totalitat o part d’un deute.
La gestió recaptadora es pot fer en període voluntari o en període executiu. El cobrament en període executiu dels recursos als quals es refereix el paràgraf anterior s’efectua pel procediment de constrenyiment que regula la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari i aquest Reglament.
Article 3. Recaptació per l’Administració
La gestió recaptadora de l’Administració, dels seus organismes autònoms i d’entitats parapúbliques o de dret públic la du a terme:
Quan es tracti dels recursos del sistema tributari i duaner, tant en període voluntari com executiu, el departament competent en matèria tributària.
No obstant això, quan es tracti dels tributs comunals, els comuns tenen les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l’Administració general.
Quan es tracti dels altres drets econòmics de naturalesa pública, el que tingui atribuïda la gestió d’aquests recursos d’acord amb el que estableix la Llei de les finances públiques.
La recaptació en període executiu correspon al departament competent en matèria tributària quan ho estableixi una llei o quan s’estableixi en el conveni corresponent, sens prejudici de les funcions del saig d’acord amb el previst a la Llei 43/2014, de 18 de desembre, del saig.
Article 4. Recaptació de recursos d’altres administracions públiques estrangeres o entitats internacionals o supranacionals
El departament competent en matèria tributària ha de dur a terme les actuacions de col·laboració en la recaptació respecte als recursos tributaris de les administracions públiques estrangeres i d’altres entitats internacionals o supranacionals, en virtut de normes sobre assistència mútua o en el marc dels convenis per evitar la doble imposició o d’altres convenis internacionals.
Article 5. Entitats col·laboradores en la gestió recaptadora
Poden actuar com a entitats col·laboradores en la recaptació les entitats bancàries autoritzades per cada administració.
En cap cas l’autorització que es concedeixi o el conveni que es formalitzi no atribueix el caràcter d’òrgans de recaptació a les entitats de crèdit que siguin col·laboradores en la recaptació.
Article 6. Facultats dels òrgans de recaptació
Els funcionaris que exerceixin funcions de recaptació han de ser considerats agents de l’autoritat i tenen les facultats que preveu l’article 104 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Així mateix, poden adoptar les mesures cautelars que consten a l’article 95 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, previstes per al procediment d’inspecció.
Els funcionaris que exerceixin funcions de recaptació poden realitzar les actuacions d’obtenció d’informació que preveuen els articles 68 i 69 de la Llei 21/2014, de 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
Article 7. Ingressos de la gestió recaptadora
Si el venciment de qualsevol termini coincideix amb un dissabte o dia festiu, aquest venciment es trasllada al primer dia hàbil següent.
Títol II. El deute
Capítol primer. Extinció dels deutes i sancions tributaris
Secció primera. Pagament
Article 8. Legitimació, lloc i modalitats de pagament
Pot efectuar el pagament, en període voluntari o executiu, qualsevol persona que tingui, o no, interès en el compliment de l’obligació tributària, amb coneixement i aprovació, o no, de l’obligat tributari.
El tercer pagador no està legitimat davant l’Administració per exercir els drets de l’obligat tributari.
Els pagaments efectuats a òrgans o persones tercers a l’Administració no alliberen el deutor, sense perjudici de les responsabilitats en què pogués incórrer el perceptor.
Els mitjans de pagament de deutes tributaris són els establerts a l’article 49 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, així com la targeta de crèdit o dèbit i la domiciliació bancària. Si escau, el pagament es pot realitzar per mitjans electrònics, en virtut de la normativa corresponent.
Article 9. Mitjans i moment del pagament en efectiu
El pagament dels deutes en efectiu o amb targeta s’ha de fer en la moneda oficial del Principat d’Andorra, llevat que la llei pròpia de cada tribut estableixi una altra cosa.
S’entén pagat en efectiu el deute en el moment en què se’n fa l’ingrés davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries que hagin subscrit el corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra.
Si el pagament s’efectua a través de les caixes principals i auxiliars respectives, així com d’entitats bancàries i d’altres organismes col·laboradors, es lliura al deutor un justificant en el qual figura la data del pagament i el seu import. Des de la data esmentada el deutor queda alliberat de l’import consignat, i és l’entitat bancària la responsable del pagament del deute, tret de prova fefaent d’error en la data o l’import.
Les ordres de pagament donades pel deutor a les caixes principals i auxiliars respectives, així com les entitats bancàries i altres entitats col·laboradores, alliberen el deutor tributari. L’Administració ha de reclamar, des d’aquest moment, el deute a l’entitat esmentada.
La quantitat màxima que es pot pagar en efectiu davant de les caixes de l’Administració tributària és de deu mil (10.000) euros.
Article 10. Pagament a través de xec o taló de compte o dipòsit bancari
Els pagaments davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra que es realitzen a través de xec o taló han de ser nominatius a favor del Govern del Principat d’Andorra.
Els òrgans competents per rebre el pagament no han d’acceptar xecs o talons que no compleixen el requisit anterior. L’admissió, per part d’una entitat bancària, de xecs o talons que no compleixen el requisit esmentat queda al seu compte i risc, sense perjudici de les accions legals que els correspongui contra l’obligat al pagament.
El pagament s’entén realitzat en el moment del lliurament del xec o taló, però només té efectes alliberadors per a l’obligat al pagament si es pot fer efectiu. En cas contrari, s’inicia el procediment de constrenyiment. Les depeses de retorn del xec o taló són a càrrec de l’obligat tributari.
Si un xec o taló vàlidament conformat no es pot fer efectiu, el pagament de l’import no satisfet ha de ser reclamat a l’entitat que el va conformar o certificar. Les depeses de retorn del xec o taló són a càrrec de l’obligat tributari.
El lliurament del xec o taló conformat allibera el deutor per l’import efectivament satisfet.
L’efecte alliberador es produeix des del moment del lliurament del xec o taló. L’entitat bancària o col·laboradora ha de validar el justificant d’ingrés corresponent, en el qual consigna la data i l’import del pagament. Des de la data esmentada, l’entitat queda obligada al pagament del deute davant de l’Administració.
Article 11. Pagament a través de targeta de crèdit i dèbit
S’admet el pagament a través de targeta de crèdit o dèbit davant de les caixes principals i auxiliars respectives, així com a les entitats bancàries en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern del Principat d’Andorra.
El deute s’entén satisfet en la mesura i quantia del cobrament per part de l’Administració de l’import efectiu, atenent les possibles limitacions en la quantia del pagament que, si escau, tingui la targeta de crèdit o dèbit.
Els imports abonats a través de targeta de crèdit o dèbit no poden ser minorats per l’aplicació de descomptes per pagament per aquests mitjans.
El pagament a través de targeta de crèdit i dèbit es pot fer per la via telemàtica.
Article 12. Pagament a través de transferència bancària
S’entén realitzat el pagament del deute en la data en la qual l’import corresponent s’ingressi en el compte corresponent del Govern o de l’entitat bancària, en cas de subscripció del corresponent conveni de col·laboració aprovat pel Govern.
El pagament a través de transferència es pot fer per la via telemàtica.
Article 13. Pagament a través de domiciliació bancària
S’admet el pagament a través de domiciliació bancària sempre que es compleixin els requisits següents:
Que l’obligat tributari sigui titular del compte corrent en què es domiciliï el pagament. El compte corrent ha d’estar obert en una entitat bancària.
S’admet un compte corrent amb titularitat d’un tercer, sempre que el seu titular n’autoritzi la domiciliació.
Que l’obligat al pagament comuniqui l’ordre de domiciliació.
El pagament s’entén realitzat en la data que es carreguin les domiciliacions corresponents. La manca de pagament comporta l’augment del deute amb l’import de les despeses de retorn.
Si el càrrec no es realitza, o es realitza fora de termini, per causes no imputables a l’obligat tributari, no s’exigeixen recàrrecs, interessos moratoris ni sancions, sense perjudici dels que poden correspondre a l’entitat bancària per la demora en l’ingrés.
El pagament a través de domiciliació bancària es pot fer per la via telemàtica.
Article 14. Pagament en espècie
El pagament del deute es pot realitzar en espècie, sempre que sigui així sol·licitat per l’obligat tributari a l’òrgan corresponent i ho aprovi l’Administració, mitjançant el lliurament de béns d’interès general, cultural, immobles o d’una altra naturalesa similar.
La sol·licitud ha de contenir les dades següents:
Nom, cognoms o raó social, número de registre tributari i domicili fiscal de l’obligat al pagament i, si escau, la persona que el representi.
Identificació del deute, amb indicació de l’import, el concepte i la data de finalització de pagament en període voluntari.
Manifestació que mostri els impostos que pugui meritar l’obligat tributari com a conseqüència del pagament en espècie.
Identificació i valoració dels béns, justificació de l’interès dels béns per a l’Administració, així com justificació del motius pels quals es realitza el pagament en espècie i no una altra forma de pagament.
La valoració dels béns l’ha d’efectuar un expert independent.
S’ha d’incloure l’autoliquidació que, si escau, hauria originat el deute que es pretén pagar en espècie, tret que ja estigui en poder de l’Administració. En aquest supòsit s’ha d’assenyalar la data de la seva presentació.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.