Decret del 17-12-2014 d’aprovació del Reglament regulador de les condicions i el procediment en l’execució de les penes i les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat

Rang Reglament
Publicació 2015-01-20
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
articles 13
Historial de reformes JSON API

El dia 22 d’abril de 1999, el Consell General va aprovar la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, amb la finalitat de dotar el nostre ordenament jurídic d’una norma reguladora del procés i de les mesures aplicables als menors d’edat que han comès una infracció tipificada al Codi penal, i que acomplís alhora les garanties reconegudes a la Constitució i les disposicions de l’article 40 de la Convenció sobre els drets de l’infant, que Andorra va ratificar el 2 de gener de 1996.

Aquesta Llei estableix un marc jurídic flexible a l’efecte de determinar les mesures aplicables als menors infractors de la llei penal, d’acord amb l’interès del menor i la transcendència jurídica i social dels fets comesos, i confereix unes facultats àmplies a l’òrgan judicial per suspendre o substituir la resolució adoptada, o revisar les mesures imposades, tot plegat segons l’evolució de les circumstàncies personals, socials i familiars del menor. En aquest sentit, l’article 47 de la Llei esmentada preveu que l’aplicació de les mesures té com a finalitat primordial la integració del menor en la societat, i que aquestes mesures s’han d’orientar cap a la seva educació. Dins el ventall extens de les mesures disciplinàries que es poden imposar, es van introduir per primera vegada els serveis en benefici de la comunitat, que consisteixen en la realització d’una activitat a favor de la comunitat o de persones en una situació de precarietat, la naturalesa de la qual cal que tingui relació amb els fets comesos, sempre que sigui possible. I al mateix temps, s’encomana als serveis tècnics del Ministeri d’Interior la recerca d’aquesta activitat d’utilitat pública, com també el seguiment i l’avaluació posteriors del compliment de la mesura, en virtut de l’emissió de l’informe corresponent.

D’acord amb aquest mandat, durant els anys 1999 i 2000, i, posteriorment, l’any 2010, el Ministeri de Justícia i Interior va signar protocols de col·laboració amb els set comuns i amb la Creu Roja Andorrana. En virtut d’aquests protocols, les institucions esmentades van adquirir el compromís, dins de les seves possibilitats, de facilitar la realització d’una activitat d’utilitat pública per part dels menors infractors als quals s’havia imposat la mesura disciplinària de realització de serveis en benefici de la comunitat. Fins al dia d’avui, aquesta col·laboració s’ha desenvolupat amb un èxit notable.

Posteriorment, amb l’aprovació de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, es va establir una regulació punitiva que pretenia acomplir el principi de proporcionalitat, d’una banda, i fer possible la imposició de penes alternatives a la pena de presó, de l’altra. És per aquest motiu que es van introduir, entre d’altres, els treballs en benefici de la comunitat per als majors d’edat infractors de la norma penal, els quals es van configurar bé com una pena principal alternativa per a determinats delictes i contravencions penals, bé com una pena complementària, bé com una mesura substitutiva de les penes privatives de llibertat, bé com una obligació en la suspensió condicional qualificada de les penes. Tanmateix, la complexitat en l’execució d’aquestes penes o mesures alternatives, atribuïda de forma exclusiva als batlles i els tribunals, ha comportat que se’n fes un ús poc habitual.

Així doncs, per fomentar la imposició de les penes o les mesures alternatives de treballs en benefici de la comunitat, que tenen funció restitutòria i, alhora reeducadora i integradora, puix que se’n deriva la realització d’una activitat útil i profitosa per a la societat, que evita la ruptura familiar, social, escolar o laboral de la persona condemnada, i promou valors positius, com ara la solidaritat, la responsabilitat i el bé comú, en virtut de la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, es va modificar l’article 205 de la norma esmentada. D’acord amb aquesta modificació, s’ha traslladat la responsabilitat en l’execució dels treballs en benefici de la comunitat al ministeri encarregat de la justícia, sota el control del tribunal o el batlle competent, seguint el model emprat per la Llei qualificada de la jurisdicció de menors. I ensems, mitjançant la disposició final primera de la Llei 17/2014, s’han reformat diversos articles de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, a l’efecte de substituir les referències al serveis tècnics del Ministeri d’Interior per l’àrea competent del ministeri encarregat de la justícia.

En conseqüència, en ressurt que avui dia, l’execució material dels serveis o els treballs en benefici de la comunitat que hagin dictaminat els òrgans judicials, tant si es tracta de menors d’edat com de majors d’edat, correspon a la nova Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives, que substitueix la desapareguda Àrea de Menors, i que per raó del contingut de les competències que té atribuïdes, s’ha fet dependre orgànicament del ministeri encarregat de la justícia en lloc del ministeri encarregat de l’interior.

Per tant, a fi que aquesta execució es pugui dur a terme de forma ordenada, unitària i amb una seguretat jurídica suficient, esdevé necessari establir per la via reglamentària les condicions d’aquesta execució i el procediment que cal seguir a aquest efecte.

Aquest Reglament es desglossa en tretze articles, el primer dels quals en defineix l’objecte, tot fent remissió a les disposicions legals de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal i de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors que emparen les competències del ministeri competent en matèria de justícia als efectes que ens ocupen. Seguidament, l’article 2 reprèn la definició dels treballs en benefici de la comunitat continguda al Codi penal, malgrat que es respecten les especificitats conceptuals contingudes en la Llei qualificada de la jurisdicció de menors; es fa èmfasi en el consentiment necessari de la persona condemnada a la qual s’imposa una pena o una mesura de treballs o serveis en benefici de la comunitat, i s’incideix en la finalitat i els requisits que informen l’execució d’aquests treballs o serveis i que es contenen en les dos normes esmentades, en concret pel que fa a la durada diària i total, i a la compatibilitat amb les activitats laborals o escolars.

En virtut de l’article 3 es relacionen les entitats públiques i privades que són o poden ser col·laboradores en la realització de treballs o serveis en benefici de la comunitat, que desenvolupen activitats d’utilitat o d’interès per a la col·lectivitat sense ànim de lucre, i s’estableix la necessitat que, amb caràcter previ, s’hagi establert el conveni de col·laboració oportú amb el ministeri competent en matèria de justícia, llevat que es tracti de l’Administració general o l’Administració de justícia.

Els articles 4 a 7 detallen el procediment que l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives ha d’acomplir un cop la resolució judicial que imposa la pena o la mesura de treballs o serveis en benefici de la comunitat ha esdevingut ferma. Així, després de la comunicació efectuada per l’òrgan judicial competent, s’obre l’expedient corresponent i es convoca per primera vegada la persona condemnada a l’efecte de fer-ne una valoració inicial i, sense perjudici que pugui exposar les circumstàncies que impedeixen o dificulten la realització dels treballs o els serveis seleccionats, o que pugui proposar-ne d’alternatius, es formalitza una proposta que ha d’aprovar l’òrgan judicial competent, sempre que l’entitat col·laboradora escaient s’hagi compromès prèviament en aquest sentit. Si té lloc l’aprovació judicial, es torna a convocar la persona condemnada per tal que accepti la realització dels treballs o els serveis que conté el document de compromís corresponent, un cop se l’ha informat de les circumstàncies vinculades al desenvolupament dels treballs o els serveis projectats, i alhora se li fan els advertiments vinculats a l’incompliment o l’existència d’incidències rellevants en aquest desenvolupament. En canvi, si l’òrgan judicial no aprova la proposta, cal iniciar de nou el procediment establert a l’efecte de fer una nova proposta. L’article 7 també relaciona les circumstàncies que es consideren incidències rellevants o incompliments.

Els articles 8 i 9 fan referència als supòsits que donen lloc a la modificació de la data prevista de finalització dels treballs o els serveis, i a la modificació d’aquests treballs o els serveis pròpiament dita, en què segons escaigui s’ha de procurar mantenir-los en la mesura que sigui possible o, en cas contrari, s’ha de reprendre el procediment fixat als articles 5 a 7. D’altra banda, també s’incideix en la suspensió d’aquests treballs o serveis. L’article 10 regula les obligacions d’informació a càrrec de les entitats col·laboradores, a l’efecte que l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives pugui acomplir la tasca de seguiment i control, que es concreta en l’emissió d’informes de seguiment, informes derivats de l’existència d’incidències rellevants o incompliments, i un informe de valoració final. Pel que fa a l’article 11, ressenya els casos que motiven l’arxivament de l’expedient.

Finalment, els articles 12 i 13 estableixen les disposicions oportunes en matèria de seguretat social, de seguretat i salut en el treball i de responsabilitat civil en relació amb les persones que acompleixen una pena o una mesura de treballs o serveis en benefici de la comunitat.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 17 de desembre del 2014, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament regulador de les condicions i el procediment en l’execució de les penes i les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat, que entrarà en vigor el dia 3 de març del 2015.

Reglament regulador de les condicions i el procediment en l’execució de les penes i les mesures de treballs o serveis en benefici de la comunitat

Article 1 / Objecte

Aquest Reglament té com a objecte regular les condicions i el procediment que ha de seguir el ministeri competent en matèria de justícia, com a col·laborador i executor material de les penes, les mesures alternatives a la privació de llibertat i les mesures disciplinàries que consisteixen en la realització de treballs o serveis en benefici de la comunitat, i que imposen els batlles i els tribunals, d’acord amb l’article 205 de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, del 10 de desembre de 1998, i la lletra b) de l’apartat 2 de l’article 27 i l’apartat 3 de l’article 47 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors, de modificació parcial del Codi penal i de la Llei qualificada de la Justícia, del 22 d’abril de 1999, tal com han estat modificats per la Llei 17/2014, del 24 de juliol, qualificada de modificació de la Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal.

Article 2 / Definició i requisits

1.

D’acord amb l’article 49 de la Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal, s’entén per “treballs en benefici de la comunitat” la prestació no retribuïda de serveis d’utilitat pública a favor de l’Estat, d’altres entitats públiques, d’associacions o de fundacions, sense perjudici de les especificitats establertes a l’apartat 3. I. a). 6a) de l’article 47 de la Llei qualificada de la jurisdicció de menors.

2.

Les penes, les mesures alternatives a la privació de llibertat i les mesures disciplinàries que consisteixen a fer treballs o serveis en benefici de la comunitat únicament es poden imposar amb el consentiment previ de la persona condemnada i, en cas que sigui menor d’edat o estigui incapacitada judicialment, també del seu representant legal, i tenen com a finalitat la reinserció social de la persona condemnada, i no la satisfacció d’interessos econòmics.

3.

La durada diària dels treballs o serveis en benefici de la comunitat ha de ser d’entre dos i vuit hores en cas de persones condemnades majors d’edat. En cas de persones condemnades menors d’edat, la durada diària no pot excedir sis hores i la durada total ha d’oscil·lar entre trenta i cent cinquanta hores.

Si la persona condemnada fa una activitat laboral remunerada o una activitat escolar, la realització dels treballs o serveis en benefici de la comunitat no ha de perjudicar o interferir en aquesta activitat, i no es pot excedir el nombre d’hores extraordinàries de treball permeses legalment.

Article 3 / Entitats col·laboradores

1.

Tenen la consideració d’entitats col·laboradores en la realització de treballs o serveis en benefici de la comunitat l’Administració general i l’Administració de justícia. A aquest efecte, aquestes entitats han de facilitar de forma periòdica al ministeri competent en matèria de justícia una relació dels treballs o serveis que ofereixen.

També poden tenir la consideració d’entitats col·laboradores en la realització de treballs o serveis en benefici de la comunitat les altres administracions públiques, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i les societats públiques, com també les associacions, les fundacions i les altres entitats privades que desenvolupin activitats d’utilitat o d’interès per a la col·lectivitat i que no tenen ànim de lucre.

2.

A excepció de l’Administració general i l’Administració de justícia, la consideració d’entitat col·laboradora requereix l’establiment previ d’un conveni de col·laboració amb el ministeri competent en matèria de justícia.

Article 4 / Comunicació

1.

Un cop ha esdevingut ferma la resolució judicial que imposa la pena, la mesura alternativa a la privació de llibertat o la mesura disciplinària que consisteix en la realització de treballs o serveis en benefici de la comunitat, l’òrgan judicial competent per executar-les ho comunica al ministeri competent en matèria de justícia i l’informa del tipus de treballs o serveis que ha de dur a terme la persona condemnada i de les condicions en què s’han de desenvolupar.

2.

No obstant allò establert a l’apartat anterior, l’òrgan judicial competent pot delegar al ministeri competent en matèria de justícia la determinació del tipus de treballs o serveis que ha de dur a terme la persona condemnada i de les condicions en què s’han de desenvolupar.

Article 5 / Obertura de l’expedient i primera convocatòria

1.

Un cop rebuda la comunicació esmentada a l’article 4, l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives del ministeri competent en matèria de justícia obre l’expedient corresponent i convoca la persona condemnada i, si escau, el seu representant legal, a fi d’informar-la del tipus i la durada dels treballs o serveis que ha de realitzar, i per poder determinar-ne el contingut, el lloc i l’horari en què s’han de realitzar, el destinatari d’aquests treballs o serveis i qualsevol altra circumstància que escaigui.

Aquesta determinació s’ha de fer tenint en compte la naturalesa dels fets comesos per la persona condemnada i les seves circumstàncies personals, socials i laborals o acadèmiques, i sempre d’acord amb les indicacions formulades per l’òrgan judicial competent.

2.

En el decurs de la convocatòria, la persona condemnada pot exposar les circumstàncies personals, familiars o laborals que impedeixin o dificultin la realització dels treballs o els serveis que ha de dur a terme i, al mateix temps, pot proposar la realització de treballs o serveis alternatius.

3.

Si la persona condemnada no compareix malgrat haver estat convocada degudament, i llevat que concorri una causa justificada, l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives del ministeri competent en matèria de justícia n’informa l’òrgan judicial competent als efectes que en dret escaiguin.

4.

En qualsevol cas i sense perjudici de les indicacions formulades per l’òrgan judicial competent, s’ha de donar prioritat als treballs o els serveis que afavoreixin que la persona condemnada dugui a terme una acció positiva, d’interès social i de valor educatiu que en faciliti la reinserció i, si és possible, que es tracti de treballs o serveis que estiguin vinculats amb els fets comesos.

5.

Per a la recerca i la selecció dels treballs o els serveis en benefici de la comunitat que escaiguin, l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives del ministeri competent en matèria de justícia pot sol·licitar informació complementària a l’òrgan judicial competent.

Article 6 / Proposta i aprovació

1.

Una vegada l’Àrea de Justícia Juvenil i Mesures Penals Alternatives del ministeri competent en matèria de justícia ha recercat i seleccionat els treballs o els serveis en benefici de la comunitat oportuns, i ha obtingut prèviament el compromís de l’entitat col·laboradora escaient, formula una proposta per escrit a l’òrgan judicial competent, en què detalla el tipus i el contingut dels treballs o els serveis en benefici de la comunitat que pot realitzar la persona condemnada, el lloc i l’horari en què s’han de desenvolupar, les dates d’inici i de finalització, l’entitat col·laboradora i la persona responsable, i qualsevol altra circumstància que sigui d’interès.

Aquesta proposta s’ha de fer d’acord amb el resultat de la convocatòria de la persona condemnada i, si escau, després de valorar els treballs o serveis alternatius proposats per la persona condemnada i la seva conformitat amb les normes legals i reglamentàries que són aplicables.

2.

En cas que l’òrgan judicial competent aprovi la proposta assenyalada a l’apartat anterior, dicta un aute d’execució en què n’incorpora el contingut, i el notifica a la persona condemnada i, si escau, al seu representant legal, i també a la seva representació lletrada i al Ministeri Fiscal. Quan l’aute ha guanyat fermesa, la proposta aprovada esdevé executiva i l’òrgan judicial competent ho comunica al ministeri competent en matèria de justícia.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.