Decret del 17-12-2014 pel qual s’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea
Exposició de motius
El Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea (d’ara endavant, també referida com “la Llei”) acompleix el mandat contingut en la disposició final primera de la Llei.
L’objectiu d’aquest Reglament és desenvolupar la Llei i acabar d’incorporar al marc jurídic andorrà els actes jurídics i les normes de la Unió Europea mencionats a l’annex de l’Acord Monetari relatius als bitllets i les monedes d’euro i a la prevenció del frau i de la falsificació de bitllets i monedes d’euro.
La terminologia utilitzada en aquest Reglament és la definida a l’article 2 de la Llei.
A proposta del Ministeri de Finances i Funció Pública, el Govern, en la sessió del 17 de desembre del 2014, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea i que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament que desenvolupa la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea
Article 1. Objecte
Títol I. Normes sobre monedes i bitllets d’euro
Capítol primer. Monedes d’euro
Article 2. Ajust de les màquines de tractament de monedes
Article 3. Mesures de control de les màquines de tractament de monedes
Article 4. Informes, comunicació i avaluació
Capítol segon. Bitllets d’euro
Article 5. Bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats
Article 6. Detecció de bitllets d’euro no aptes
Títol II. Annexos
Article 7. Annexos
Disposicións finals
ANNEXOS
Annex I. Gama de referència
Annex II. Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació
Annex III. Màquines de tractament de bitllets
Annex IV. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients
Annex V. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per personal
Annex VI. Normes mínimes de comprovació manual dels bitllets d’euro
Annex VII. Recopilació d’informació de bitllets d’euro d’entitats que manegen efectiu
Annex VIII. Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro
Article 1 / Objecte
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar la Llei 17/2013, del 10 d’octubre, sobre la introducció de l’euro en el marc de l’Acord monetari signat entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea.
La terminologia utilitzada en aquest Reglament és la definida a l’article 2 de la Llei.
Títol I. Normes sobre monedes i bitllets d’euro
Capítol primer. Monedes d’euro
Article 2 / Ajust de les màquines de tractament de monedes
Amb l’objecte de facilitar als fabricants de màquines de tractament de monedes l’obtenció de les especificacions necessàries per ajustar les seves màquines amb la finalitat de detectar les monedes d’euro falsificades, les proves que es considerin necessàries d’acord amb l’article 19 de la Llei poden efectuar-se a les instal·lacions del Centre Nacional d’Anàlisi de Monedes (CNAM), del Centre Tècnic i Científic Europeu (CTCE) o, per acord bilateral, a les instal·lacions del fabricant. Una vegada la màquina de tractament de monedes hagi superat les proves, es redacta un breu informe sobre la prova de detecció destinat al fabricant de la màquina, amb còpia al CTCE.
Article 3 / Mesures de control de les màquines de tractament de monedes
D’acord amb l’article 23 de la Llei, el CNAM o l’organisme delegat efectua anualment controls in situ a les entitats que manegen efectiu descrites a l’article 11 de la Llei, amb la finalitat de verificar, a través de les proves de detecció, el funcionament correcte d’un nombre representatiu de màquines de tractament de monedes en funcionament. En el cas que el personal de les entitats controlades comprovi manualment l’autenticitat de les monedes d’euro que es tornin a posar en circulació, el CNAM ha d’obtenir d’aquestes entitats garanties que el seu personal ha rebut la formació adequada a aquest efecte.
El nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment ha de ser tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 25% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior. El nombre de màquines de tractament de monedes que han de verificar-se es calcula sobre la base del volum de les tres denominacions més grans de les monedes d’euro destinades a la circulació. Les màquines de tractament de monedes s’han de verificar de forma rotatòria.
En el cas que el nombre de màquines de tractament de monedes que han de ser verificades anualment de conformitat amb el punt 2 sigui superior al nombre de màquines utilitzades, totes les màquines de tractament de monedes han de ser verificades anualment.
Durant un període transitori fins al 31 de desembre del 2017, el CNAM pot decidir, amb la notificació prèvia de l’INAF a la Comissió Europea, que el nombre de màquines de tractament de monedes que hagi de verificar-se anualment sigui tal que el volum de monedes d’euro tractat per aquestes màquines durant l’any representi, com a mínim, el 10% del volum net acumulat total de monedes emeses per Andorra des de la introducció de l’euro fins al final de l’any anterior.
Com a part d’aquests controls anuals, el CNAM supervisa la capacitat que tenen les entitats que manegen efectiu per autenticar les monedes d’euro basant-se en:
l’existència d’orientacions escrites en les quals es donin instruccions relatives, segons sigui aplicable, a la utilització de les màquines de tractament de monedes o a la comprovació manual;
l’assignació dels recursos humans apropiats;
l’existència d’un pla de manteniment consignat per escrit per garantir el funcionament adequat de les màquines;
l’existència de procediments consignats per escrit per a l’entrega de monedes d’euro falsificades al CNAM o a l’Oficina Central Nacional (OCN) segons correspongui, i per a l’entrega de monedes d’euro no aptes per a la circulació i altres peces similars que no compleixin les especificacions de les monedes d’euro autèntiques a l’INAF; i
l’existència de procediments interns de control en els quals es descriguin les modalitats i la freqüència dels controls que hagin d’efectuar les entitats per garantir que els seus centres de tractament de monedes o el seu personal segueixin les instruccions mencionades en aquest article.
Article 4 / Informes, comunicació i avaluació
Tal com estableix la secció 3 de l’article 24 de la Llei, la informació referent a les autoritats designades per reemborsar o substituir monedes d’euro i a les modalitats específiques, com per exemple els requisits d’empaquetat i les taxes de tractament, està disponible a la pàgina web de l’INAF (www.inaf.ad).
Capítol segon. Bitllets d’euro
Article 5 / Bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats
Addicionalment a les condicions establertes a l’article 30 de la Llei, s’apliquen les condicions següents al bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats:
en cas de dubte sobre el dret de la persona sol·licitant respecte dels bitllets d’euro: és necessària la identificació de la persona sol·licitant així com una prova que n’és propietària o persona sol·licitant autoritzada per un altre motiu;
en cas de dubte sobre l’autenticitat dels bitllets d’euro: la persona sol·licitant ha de presentar una identificació;
quan es presentin bitllets d’euro autèntics tacats de tinta, contaminats o impregnats: la persona sol·licitant ha de presentar una explicació escrita sobre el tipus de taca, contaminació o impregnació;
quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori: la persona sol·licitant ha de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització;
quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori en connexió amb un robatori o intent de robatori, un furt o una altra activitat criminal: els bitllets són bescanviats només a sol·licitud de la persona propietària o persona sol·licitant autoritzada que hagi estat víctima del robatori o de l’intent de robatori en què es van danyar els bitllets;
quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats per mecanismes antirobatori i els presentin entitats que manegen efectiu: aquestes entitats han de presentar una declaració escrita sobre la causa de la neutralització, la referència i les característiques dels mecanismes antirobatori, els detalls de la part que presenta els bitllets deteriorats i la data de presentació;
quan els bitllets d’euro autèntics hagin estat deteriorats en grans quantitats a causa de la utilització de mecanismes antirobatori: a sol·licitud de l’INAF, els bitllets es presenten en lots de 100, sempre que la quantitat de bitllets presentats sigui suficient per formar aquests lots; i
quan les entitats que manegen efectiu presenten per bescanviar, en una o més transaccions, bitllets d’euro autèntics deteriorats amb un valor de com a mínim 7.500 euros: les entitats que manegen efectiu han de facilitar l’origen dels bitllets i la identificació del client o, quan correspongui, del drethavent real, tal com es defineix a la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 29 de desembre del 2000, i les modificacions subsegüents (en endavant, LCPI). Aquesta obligació també s’aplica quan existeixi el dubte sobre si s’ha assolit el límit de 7.500 euros. Les normes establertes en aquest paràgraf s’apliquen sense perjudici dels requisits d’identificació i informació més estrictes establerts a l’LCPI.
L’INAF, al seu lliure criteri, entrega a un banc central integrant de l’Eurosistema tots els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat entregats d’acord amb l’establert a la Llei i en aquest Reglament per tal que aquest banc central analitzi els bitllets i verifiqui que concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article i, consegüentment, conclogui si aquests bitllets d’euro autèntics deteriorats són bescanviables o no. L’INAF només bescanvia els bitllets d’euro autèntics deteriorats que li han estat presentats quan el banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat d’analitzar-los conclogui que són bescanviables.
Addicionalment al que s’ha mencionat prèviament:
si l’INAF té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics han estat deteriorats intencionadament, en denega el bescanvi i els reté per evitar que retornin a la circulació o per prevenir que la persona sol·licitant els presenti per bescanviar a un banc central de l’Eurosistema. No obstant això, els bitllets d’euro autèntics deteriorats poden ser bescanviats si concorren les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article si la persona sol·licitant pot provar que actua de bona fe. En principi, els bitllets d’euro autèntics deteriorats mínimament, per exemple amb anotacions, números o frases curtes, no són considerats bitllets d’euro deteriorats intencionalment;
si l’INAF té constància o indicis suficients que s’ha comès una infracció penal, refusa el bescanvi de bitllets d’euro autèntics deteriorats i els reté, amb acusament de recepció, com a prova d’haver estat presentats a les autoritats competents, per iniciar o ajudar en una investigació criminal en procés. A menys que l’autoritat competent decideixi una altra cosa, un cop finalitzada la investigació, els bitllets d’euro autèntics són bescanviables, sota les condicions establertes per l’article 30 de la Llei i per aquest article; i
si l’INAF té constància o indicis suficients que els bitllets d’euro autèntics deteriorats presenten una contaminació que significa un risc per a la seguretat i la higiene, la persona sol·licitant ha de presentar en el moment de sol·licitar el bescanvi una avaluació de seguretat i higiene emesa per les autoritats competents.
El banc central integrant de l’Eurosistema que s’hagi encarregat de l’anàlisi dels bitllets d’euro autèntics deteriorats pot destruir qualsevol bitllet d’euro danyat o parts d’aquest bitllet, a menys que hi hagi una base legal per preservar-los o retornar-los a la persona sol·licitant.
Article 6 / Detecció de bitllets d’euro no aptes
La comprovació manual d’aptitud es duu a terme d’acord amb les normes mínimes establertes a l’annex VI d’aquest Reglament.
La comprovació automàtica d’aptitud es duu a terme per una màquina de tractament de bitllets validada amb èxit d’acord amb les normes mínimes publicades a la pàgina web del BCE.
L’INAF pot, després d’informar el BCE, establir normes més estrictes per a una o més denominacions o sèries de bitllets d’euro, si està justificat, per exemple, per la deterioració de la qualitat dels bitllets d’euro en circulació a Andorra. Aquestes normes més estrictes s’han de publicar a la pàgina web de l’INAF.
Els bitllets d’euro no aptes s’han d’entregar a l’INAF de conformitat amb el que preveuen la Llei i aquest Reglament.
Títol II. Annexos
Article 7 / Annexos
Els annexos següents, adjunts a aquest Reglament, desenvolupen les disposicions contingudes en la Llei.
- Annex I. Gamma de referència
-Annex II. Denominacions i especificacions tècniques de les monedes d’euro destinades a la circulació
- Annex III. Màquines de tractament de bitllets
-Annex IV. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per clients
-Annex V. Classificació i tractament dels bitllets d’euro per màquines manejades per personal
-Annex VI. Normes mínimes de comprovació manual de l’aptitud dels bitllets d’euro
-Annex VII. Recopilació d’informació de bitllets d’euro de les entitats que manegen efectiu
-Annex VIII. Denominacions, especificacions i normes de reproducció dels bitllets d’euro
Disposicións finals
L’INAF, en el marc de les seves competències, està facultat per implementar les disposicions necessàries per al compliment i l’execució d’aquest Reglament i per delegar-les expressament al Centre Nacional d’Anàlisi (CNA)/CNAM.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 17 de desembre del 2014
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
ANNEXOS
Annex I / Gamma de referència
Rangs de referència indicats a l’article 38 (2)(c)(i) de la Llei
| Rangs definits | ||
|---|---|---|
| Diàmetre (mm) | Gruix o alçada del cantell (mm) | |
| 1 | 19,45-20,05 | 1,63-2,23 |
| 2 | 21,95-22,55 | 1,84-2,44 |
| 3 | 22,95-23,55 | 2,03-2,63 |
| 4 | 23,95-24,55 | 2,08-2,68 |
| 5 | 25,45-26,05 | 1,90-2,50 |
Rangs de referència indicats a l’article 38 (2)(c)(ii) de la Llei
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.