Decret del 9-03-2016 d’aprovació del Reglament de classificació i utilització del terreny segons la perillositat d’allaus, i de la cartografia de zonificació reglamentària de la perillositat d’allaus

Exposició de motius

La situació geogràfica, la climatologia i l’orografia del Principat fan que molts terrenys siguin proclius a l’acumulació de neu i al desencadenament d’allaus, fenòmens que històricament han condicionat la seguretat de les persones i els béns.

Amb la finalitat de proporcionar una visió global de la recerca, dels estudis i de la normativa desenvolupada per l’Administració andorrana, en fem una ressenya històrica.

Des dels anys 80, el Govern ha desenvolupat mapes i normatives relatives a la protecció contra les allaus en el marc de la ocupació, la construcció i l’habitabilitat dels terrenys.

L’any 1981, l’Administració va impulsar la localització cartogràfica de les zones d’allaus. El juny de 1989 el Govern va aprovar el Decret sobre el règim jurídic de l’ocupació, la utilització i la construcció de terrenys afectats per allaus. En aquest Decret es van assentar les bases per a la utilització del terreny en funció de la Cartografia de Localització de Probables Allaus (CLPA) i es va preconitzar la necessitat de realitzar i aprovar uns Plans de les Zones Exposades a Allaus (PZEA), que en un futur haurien de “desenvolupar les mesures destinades a prevenir el risc o a reduir-ne les conseqüències i determinar les ocupacions i utilitzacions del sòl compatibles amb l’existència d’aquest risc”.

L’any 1999 es disposava de cartografies d’allaus, que cobrien bona part del territori andorrà, realitzades per diverses entitats, a diferents escales, bases topogràfiques i llegendes. L’any 2001 es van recopilar i homogeneïtzar aquestes cartografies amb la creació dels Mapes de Localització d’Allaus. Aquests mapes i una base de dades, que inclou informacions diverses d’episodis allavosos, es van implementar en un sistema d’informació geogràfica i es va crear el Cadastre Digital d’Allaus d’Andorra, que recopila la informació d’allaus esdevingudes i fotointerpretades, i que es pot consultar públicament en el web.

El cadastre d’allaus, tot i continuar sent una eina molt profitosa que s’ha de mantenir i actualitzar a nivell orientatiu, ha quedat desfasat a causa del ràpid desenvolupament tecnològic de les darreres dècades. El mes d’octubre del 2006 el Govern, conscient d’aquest fet, va engegar un estudi per a realitzar la zonificació del terreny segons la seva perillositat a causa de l’afectació per allaus i, a partir d’aquestes dades, la zonificació reglamentària de la utilització del sòl, que abasta els fons de les valls i els terrenys més probables d’utilització.

Finalment, el setembre del 2012, i després del període d’informació pública, el Govern va decretar l’aprovació de l’estudi de la zonificació del terreny del Principat d’Andorra segons la seva perillositat a causa de l’afectació per allaus i la cartografia de zonificació de la perillositat, i queda derogat el Decret de juny de 1989. L’exposició de motius del decret expressa la seva pròpia temporalitat: “Mentre el Govern redacta i aprova el reglament que desenvoluparà la normativa que serà aplicable a les zones de perillositat establertes a la cartografia de zonificació de la perillositat, aquest decret regula transitòriament les ocupacions, utilitzacions i construccions dels terrenys susceptibles d’afectació d’allaus”.

És a dir, el que es va aprovar el 2012 va ser la primera part de l’estudi pel que fa al coneixement de la perillositat, però encara mancava la reglamentació d’allaus per desenvolupar la zonificació reglamentària, que ha de classificar el sòl en relació amb el perill d’allaus i regular la seva utilització.

Es fa palès, doncs, que les allaus i la protecció consegüent de les persones i els béns preocupen l’Administració des de fa més de trenta anys.

Aquest Reglament es desenvolupa en el marc de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme del 29 de desembre de 2000, modificada per la Llei 8/2006 del 21 de juny, per la Llei 6/2011 del 28 de juliol i per la Llei 16/2012 del 31 de juliol, de conformitat amb l’article 10 de la Llei que diu: “A l’efecte d’assolir els objectius de política territorial definits en la present Llei i tots els altres establerts pel Consell General, correspon al Govern redactar […] la reglamentació general urbanística, d’urbanització i de la construcció.”

L’article 49 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme determina que “són zones exposades a riscos naturals totes les qualificades així. per la cartografia d’allaus […] que aprovi i publiqui el Govern previ tràmit d’informació pública corresponent. Aquests estudis poden diferenciar nivells de perillositat del risc”. L’objectiu del Reglament és, doncs, classificar el sòl d’acord amb els nivells de perillositat determinats a la cartografia de zonificació de la perillositat d’allaus, i establir les condicions tècniques i administratives per utilitzar el sòl afectat pel risc d’allaus.

Al capítol primer es defineix la terminologia utilitzada en matèria d’allaus i es classifica el territori segons la perillositat corresponent a la cartografia aprovada pel Govern mitjançant el Decret del 26/09/2012 i la conseqüent zonificació reglamentària de perillositat d’allaus, definida al capítol segon, que permet establir els condicionants per utilitzar el sòl afectat per risc d’allaus. Al capítol primer també és destacable la classificació del sòl forestal de defensa d’allaus. Els boscos de defensa són molt rellevants i es defineixen a l’article 6. Sens dubte aquests boscos representen una protecció natural envers els riscos d’allaus, tot i que, poden estar sotmesos a alteracions per tractar-se d’elements naturals.

Les condicions administratives i tècniques per a ocupar, parcel·lar, urbanitzar un terreny, o construir-hi s’estableixen al capítol tercer, de conformitat amb l’article 49.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme: “Constitueixen sòl no urbanitzable els terrenys situats en zones afectades per riscos naturals de perillositat alta que el Govern ha de qualificar mitjançant els instruments tècnics escaients. Els restants terrenys constitueixen sòl urbanitzable segons el nivell de perillositat establert pel Govern i les proteccions que, en el seu cas, siguin necessàries”. Com s’ha exposat abans, els boscos de defensa condicionen els terrenys sota la seva protecció, i representen una defensa natural per al risc d’allaus dels terrenys situats a nivells inferiors. En aquest sentit, és raonable preveure una hipotètica afectació o desaparició de la massa arbòria a conseqüència d’incendis, malalties, plagues, etc. Aquests esdeveniments minorarien o anul·larien totalment el grau de protecció dels terrenys subjacents, i fins i tot podrien ser un greuge, perquè aquests terrenys quedarien exposats a un risc amb un grau de perillositat baix, mitjà o alt, que arribat el cas, s’hauria de determinar. És per això que l’Administració ha d’establir els condicionants per protegir la seguretat de les persones i els béns, tant de noves construccions, com de construccions existents.

Altrament, cal considerar que en l’actualitat s’aprofita el sòl per a l’habitabilitat i altres usos en moltes zones catalogades amb risc a la cartografia de zonificació d’allaus. Per tant, és raonable considerar aquests edificis o equipaments en un capítol a part, tal com figura al capítol quart, perquè l’aplicació total del Reglament és inviable, a menys que aquestes construccions siguin objecte de modificacions o ampliacions, cas en què cal aplicar íntegrament el Reglament.

Respecte a la tramitació de sol·licituds de construcció, parcel·lació, urbanització, canvi d’ús o ocupació, el procediment serà l’habitualment establert a través del Comú de la parròquia on està situat el terreny, segons l’article 136.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Al capítol cinquè es pren en consideració aquest article i, endemés, s’estableixen les responsabilitats dels propietaris i dels tècnics que redacten documents en matèria de riscos d’allaus.

Atès que tota instal·lació té una durabilitat no indefinida (fatiga, deteriorament dels materials, etc.), i que si es produís una allau les proteccions instal·lades podrien veure’s afectades o invalidades per propers episodis allavosos, el capítol cinquè determina el procediment documental i cronològic de les revisions reglamentàries de les mesures de protecció instal·lades, si és el cas.

De conformitat amb l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el capítol sisè estableix les condicions d’excepcionalitat per a la utilització dels terrenys localitzats en zones reglamentàries de perillositat alta. També s’inclouen en aquest capítol les excepcions reglamentàries per a les proteccions en terrenys dels dominis esquiables, tenint en compte que els esdeveniments allavosos en aquestes parts del territori són molt observats i vigilats pels concessionaris.

Pels motius esmentats, i a proposta del ministre d’Ordenament Territorial, el Govern, en la sessió de data 9 de març de 2016, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

Reglament de classificació i utilització del terreny segons la perillositat d’allaus

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

L’objecte d’aquest Reglament és establir la qualificació del sòl i les prescripcions tècniques i administratives relatives al desenvolupament en matèria de riscos naturals d’acord amb la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, segons la perillositat d’allaus establerta al Decret del 26 de setembre de 2006 que aprova la zonificació del terreny segons la seva perillositat a causa de l’afectació per allaus, i a la cartografia de zonificació reglamentària de la perillositat.

Article 2. Àmbit d’aplicació

Article 3. Tipologia de les allaus

Reglamentàriament es distingeixen tres tipus d’allau:

Article 4. Classificació de la perillositat segons el tipus d’allau

D’acord amb la cartografia de zonificació de la perillositat d’allaus, s’estableix la següent classificació territorial:

Article 5. Classificació de la perillositat en funció de la pressió dinàmica de l’allau

Els criteris per qualificar les diferents zones de perillositat d’una allau s’estableixen segons els intervals següents de la pressió dinàmica exercida:

Article 6. Classificació del sòl forestal de defensa d’allaus

Es defineixen com a boscos de defensa aquells boscos naturals i madurs que per la seva localització exerceixen una funció de protecció envers el risc d’allaus.

Capítol segon. Zonificació i cartografia reglamentàries, revisió i modificació

Article 7. Zonificació reglamentària de perillositat d’allaus

Article 8. Revisió de la cartografia de la zonificació reglamentària de perillositat d’allaus

El Govern pot revisar la cartografia de zonificació reglamentària de perillositat d’allaus, i fins i tot pot modificar el grau de perillositat de terrenys, pels motius següents: