Decret del 18-5-2016 d’aprovació del Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris

La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris estableix a la secció tercera del capítol tercer les prestacions econòmiques. En concret, si bé regula detalladament les pensions de solidaritat, les pensions de solidaritat per a la gent gran, les prestacions familiars per fill a càrrec i els ajuts econòmics ocasionals, remet tanmateix a la via reglamentària les especificacions necessàries que hi són associades, com ara les compatibilitats o les incompatibilitats de les pensions de solidaritat i de les prestacions familiars per fill a càrrec, o els tipus, els requisits específics, les quanties màximes, les compatibilitats i la durada dels ajuts econòmics ocasionals.

D’altra banda, la Llei 6/2014 també preveu que cal precisar o completar per reglament altres matèries o qüestions que s’hi estableixen, com el llindar econòmic de cohesió social o el barem de valoració patrimonial, les aportacions del beneficiari al finançament de les prestacions, el concepte i les aportacions dels familiars o les altres persones obligades, determinats requisits generals per accedir al sistema de serveis socials i sociosanitaris, els requisits específics per a cada prestació, o els terminis màxims de resolució de les sol·licituds.

És per aquests motius, i també d’acord amb l’habilitació que es conté a la disposició final primera de la Llei 6/2014, que es promou aquest Reglament, que es desglossa en vint-i-sis articles, encabits en cinc capítols, una disposició addicional, dos disposicions transitòries i una disposició derogatòria.

Aquesta norma té com a finalitat regular d’una forma agrupada i sistemàtica tot el que dimana de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, raó per la qual s’hi refon el contingut del Reglament regulador de les prestacions familiars per fill a càrrec, que el Govern va aprovar el 3 de setembre del 2014, i que desenvolupava una de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris reconegudes per la Llei 6/2014. I també s’hi inclou una part del Reglament d’atenció social, de treball i de seguretat social de les persones amb discapacitat, que el Govern va aprovar el 17 de novembre del 2004, i que desenvolupa al seu torn la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002. En efecte, l’afiliació i la cotització a la CASS de les persones amb discapacitat, a càrrec del Govern, també s’ha configurat i se segueix configurant com una prestació econòmica de serveis socials.

Així mateix, s’han tingut en compte en la redacció d’aquest Reglament la Llei 11/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, i la Llei 15/2004, del 3 de novembre, d’incapacitació i organismes tutelars.

El capítol primer del Reglament, que es desglossa en els articles 1 a 8, fa referència a les disposicions generals i, en concret, regula o desenvolupa l’objecte de la norma i el tipus de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris; els requisits generals, la naturalesa, l’efectivitat i l’abonament d’aquestes prestacions; els drets i els deures de les persones beneficiàries; els principis i les definicions que relaciona la Llei 6/2014, i la protecció i la comprovació de dades, la confidencialitat i el secret professional.

El capítol segon, que es divideix en els articles 9 a 12, incideix de forma específica en les prestacions econòmiques periòdiques, que són les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, les pensions de solidaritat per a gent gran i les prestacions familiars per fill a càrrec. En concret, regula els aspectes comuns de les pensions de solidaritat, i tot el que es relaciona amb el concepte, l’afiliació i la cotització a la Caixa Andorra de Seguretat Social, les compatibilitats o la documentació que cal acompanyar a les sol·licituds de les pensions i les prestacions esmentades anteriorment.

El capítol tercer i els articles 13 a 17 que en formen part estan dedicats als ajuts econòmics ocasionals. En regulen i completen el concepte; els requisits generals, les compatibilitats i la documentació que cal adjuntar a les sol·licituds; els tipus i els requisits específics per a cada ajut; les quanties màximes, i la durada, la revisió i l’extinció.

El capítol quart, que es desglossa en els articles 18 a 20, reprèn i actualitza les disposicions en matèria de seguretat social que preveia el capítol vuitè del Reglament d’atenció social, de treball i de seguretat social de les persones amb discapacitat, del 17 de novembre del 2004, i en concret la prestació que consisteix en l’afiliació i la cotització a la CASS de les persones amb discapacitat, a càrrec del Govern.

Finalment, el capítol cinquè, que es desglossa en els articles 21 a 26, regula els aspectes procedimentals i, en concret, incideix en les normes aplicables; les sol·licituds; l’informe i la proposta de resolució; la resolució; el procediment simplificat, i el procediment de constrenyiment i execució. En aquest sentit, atesa la necessitat d’agilitzar i facilitar els tràmits en benefici de les persones sol·licitants, s’ha tingut en compte la Llei 93/2010, del 16 de desembre, de mesures de promoció de l’activitat econòmica i social, i de racionalització i d’optimització dels recursos de l’Administració, pel que fa a la simplificació de documents que cal aportar quan els hagi emès o ja en disposi l’Administració. Així mateix, l’aplicació de l’article 45 i de les disposicions addicionals primera i quarta de la Llei 6/2014, referents a l’intercanvi de dades amb la seguretat social i altres entitats de naturalesa pública, ha permès reduir els documents que s’han de requerir a les persones sol·licitants.

El Reglament es clou amb una disposició addicional que planteja el supòsit dels ajuts per a casos de necessitat i urgència extrema; dos disposicions transitòries que estableixen les normes aplicables a les sol·licituds presentades amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la norma reglamentària, i a les prestacions de les persones que en aquesta data resideixin a l’estranger per tractar una discapacitat, un problema de salut mental o una malaltia crònica greu, i una disposició derogatòria de les normes vigents fins ara en matèria de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 18 de maig del 2016, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, que entrarà en vigor l’1 de setembre del 2016.

Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte del Reglament i tipus de prestacions econòmiques

ii) Per a la gent gran.

Article 2. Requisits generals de les prestacions econòmiques

La idoneïtat i l’especificitat del centre estranger requereixen l’autorització en cada cas del ministeri competent en matèria d’afers socials (d’ara endavant, “el ministeri”). Per emetre l’autorització es tenen en compte, a més de l’opinió de les comissions de valoració i el servei esmentats en el paràgraf anterior, si el centre està conveniat amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social (d’ara endavant, “la CASS”). Per obtenir-la, les persones interessades han d’adreçar una sol·licitud al ministeri, que l’ha de resoldre al més aviat possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de dos mesos.

ii) Que la impossibilitat de complir les obligacions sigui objectiva i posterior al reagrupament.

iii) Que aquesta impossibilitat no sigui imputable al sol·licitant del reagrupament.

iv) Que la impossibilitat esmentada s’acrediti documentalment.

Article 3. Drets i deures

Article 4. Naturalesa de les prestacions econòmiques

Article 5. Principis i definicions

ii) El període de referència per determinar els ingressos totals en còmput anyal de la persona o la unitat familiar de convivència són els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la data de la sol·licitud. En els exercicis posteriors el càlcul es fa per anys naturals.

Es pot reduir el període anyal del càlcul dels ingressos per a l’accés als ajuts econòmics ocasionals si s’adrecen a la cobertura de necessitats bàsiques i l’aplicació del criteri establert al paràgraf anterior pot comportar perjudicis greus per a la persona sol·licitant i/o la seva família.

El còmput anyal dels ingressos de la unitat familiar de convivència, definida a l’article 2, lletra p), de la Llei 6/2014 resulta d’addicionar els ingressos totals percebuts pel nucli familiar per tots els conceptes durant el període de referència esmentat anteriorment, calculat d’acord amb l’article 31, apartat 2, de la Llei 6/2014. L’import resultant del càlcul es divideix per dotze per obtenir els ingressos mensuals mitjans del nucli familiar.

iii) Per aplicar el barem de valoració patrimonial establert a l’article 32 de la Llei 6/2014, tal com ha estat modificat per la disposició final setena de la Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l’exercici del 2016, es tenen en compte els criteris següents:

• Per determinar el valor de mercat dels immobles, en què no es computa l’habitatge habitual, la persona sol·licitant ha d’aportar un informe de valoració emès per un expert independent o per l’Administració a efectes tributaris, realitzat en un període no superior a l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.

• Per determinar el valor de mercat dels vehicles, en què no es computen els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat, l’òrgan gestor de les prestacions calcula aquest valor a partir d’indicadors objectius. En tot cas la persona sol·licitant pot aportar els informes de valoració que consideri oportuns.

iv) Els criteris establerts en aquesta lletra a) també s’apliquen per calcular les aportacions dels familiars i de les altres persones obligades que regula l’article 62 de la Llei 6/2014.

Els procediments de tramitació poden ser ordinaris o d’urgència. Els procediments ordinaris segueixen el procediment establert amb caràcter general, i els procediments d’urgència segueixen el procediment simplificat establert a l’article 25 d’aquest Reglament.

L’Administració, d’acord amb els articles 24, lletra f), i 68, apartat 3, de la Llei 6/2014, ha de reclamar als perceptors de prestacions econòmiques el reembossament de les prestacions rebudes indegudament, d’acord amb el procediment que estableix el Codi de l’Administració i l’article 26 d’aquest Reglament.

ii) D’acord amb l’article 63, apartat 2, de la Llei 6/2014, els crèdits de les administracions públiques contra els beneficiaris, els familiars o les altres persones obligades tenen el caràcter de preferents respecte dels crèdits ordinaris.

ii) Si les prestacions econòmiques públiques o privades tenen la mateixa finalitat es poden complementar fins a la quantia màxima establerta d’acord amb les disposicions normatives aplicables.

ii) El reconeixement de deute comporta l’obligació de no alienar o gravar els béns de la persona deutora, i de no renunciar a drets d’índole econòmica o patrimonial mentre el deute no hagi estat liquidat, llevat que hagi estat autoritzada expressament pel ministeri.

iii) La reclamació del deute ha de tenir lloc quan es deixi de percebre la prestació o les prestacions econòmiques que han originat el deute, o quan la persona beneficiària, els familiars o les altres persones obligades disposin d’ingressos suficients per liquidar el deute. En cas que calgui recórrer a l’execució patrimonial dels béns de la persona deutora, no pot materialitzar-se sobre l’habitatge habitual, si és per a ús propi o si és el domicili únic dels cònjuges i/o dels fills menors, que tinguin una discapacitat o que es trobin en situació de desocupació involuntària, i/o d’altres persones que formin part de la unitat familiar de convivència i que es trobin en una situació de precarietat.

iv) El reconeixement de deute també s’aplica en el casos previstos a la disposició addicional d’aquest Reglament.