Decret del 7-6-2017 d’aprovació del Reglament regulador de la distribució competencial, la participació, la planificació, la inspecció i el finançament en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris

Al Govern li correspon determinar les polítiques nacionals en matèria de serveis socials i sociosanitaris i portar a terme el desenvolupament reglamentari de la Llei 6/2014, així com exercir les altres competències assenyalades a l’article 33 de la Llei esmentada.

Les competències del Govern s’exerceixen a través del ministeri competent en matèria d’afers socials (d’ara endavant, “el ministeri”).

La coordinació i col·laboració dels serveis sociosanitaris establerts a la Llei 6/2014 amb els serveis sanitaris s’efectua a través de la Comissió Interministerial de Serveis Sociosanitaris (d’ara endavant, “la CISS”).

Els comuns tenen les competències establertes a l’article 34 de la Llei 6/2014 en l’àmbit parroquial corresponent.

Els comuns poden contribuir, mitjançant ajuts econòmics o altres prestacions, que les persones i les famílies que no disposen de prou recursos puguin fer front al preu públic dels serveis que són de la seva competència.

La coordinació i la cooperació del Govern amb els comuns en l’exercici de les competències que cadascun té atribuïdes, pel que fa a la coordinació dels serveis socials, la regulació bàsica dels serveis i l’autorització administrativa, les porta a terme el Govern, amb la participació dels comuns, a través de la Comissió Nacional de Benestar Social (d’ara endavant, “la CONBS”).

Les comissions tècniques comunals de benestar social actuen, d’acord amb els criteris establerts a la CONBS, com a òrgans de programació, col·laboració i coordinació en el territori, en els termes previstos a l’article 37 de la Llei 6/2014.

El Govern aprova el Pla nacional de serveis socials i sociosanitaris (d’ara endavant, “el PNASS”), cada quatre anys, i l’ha d’avaluar i actualitzar cada any. El contingut i la forma d’elaboració són els que determina l’article 42 de la Llei 6/2014, i han de comptar amb la participació de la CONBS, la Comissió Nacional de Participació de les Entitats Cíviques en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris (d’ara endavant, “la COPEC”) i, pel que fa a l’àmbit de la discapacitat, el Consell Nacional de la Discapacitat (Conadis). Del PNASS se’n poden derivar plans sectorials.

A partir del PNASS, els comuns, dins el marc de les seves competències, poden establir en el seu territori programes comunals de serveis socials.

D’acord amb l’article 41 de la Llei 6/2014, la COPEC és l’òrgan de caràcter consultiu i assessor del Govern, especialment en l’elaboració i el seguiment del PNASS, i per formular propostes i recomanacions per millorar la prestació dels serveis i les accions. La COPEC també acompleix les altres funcions de la mateixa naturalesa que li atribueix el Reglament regulador de la Comissió de Participació de les Entitats Cíviques en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris, del 20 de juliol del 2016.

Els comuns poden establir, d’acord amb les seves competències, comissions comunals de participació de les entitats cíviques que actuen a la parròquia de què es tracti en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris.

Les entitats de serveis socials i sociosanitaris, per fer efectiu el principi de participació i el d’atenció centrada en la persona, establerts a l’article 3, lletres c i g, de la Llei 6/2014, respectivament, han d’establir els mecanismes d’informació i participació de les persones beneficiàries en els serveis esmentats i, si escau, dels seus representats legals.

El seguiment del funcionament i la qualitat de les prestacions de serveis socials i sociosanitaris correspon al Govern i als comuns, en l’àmbit de les seves competències, d’acord amb els protocols de col·laboració que es puguin establir de mutu acord en el si de la CONBS.

El Govern i els comuns han de portar a terme cada dos anys enquestes d’opinió per conèixer el grau de satisfacció de les persones beneficiàries dels serveis que són de la seva competència, i difondre’n els resultats.

D’acord amb l’article 46 de la Llei 6/2014, el Govern ha de portar a terme cada dos anys una auditoria d’eficàcia i eficiència del Sistema de serveis socials i sociosanitaris, en els termes establerts a l’article 46 esmentat.

Les entitats col·laboradores han de presentar anualment, d’acord amb l’article 39, apartat 1, lletra f, de la Llei 6/2014, una memòria tècnica de les activitats realitzades, en què ha de constar com a mínim la informació següent: una breu descripció dels serveis, els programes o les accions realitzats i de les persones ateses; els objectius assolits amb indicadors d’avaluació quantitatius i qualitatius; la metodologia emprada; l’avaluació; la memòria econòmica; la valoració general, i les conclusions.

Les entitats que rebin aportacions públiques resten sotmeses a una auditoria financera i de gestió, que han d’aportar les entitats o que pot efectuar el Govern, segons decideixi l’entitat de què es tracti, amb la periodicitat que indica l’article 39, apartat 2, de la Llei 6/2014.

D’acord amb el que estableix l’article 52 de la Llei 6/2014, el ministeri estableix el Servei d’Inspecció Social i Sociosanitària que actua en l’àmbit dels serveis socials i sociosanitaris regulats en la Llei esmentada.

Per a la inspecció dels aspectes sanitaris dels serveis regulats a la Llei 6/2014, el Servei d’Inspecció Social i Sociosanitària compta amb la col·laboració del servei d’inspecció en l’àmbit de la salut, amb el qual es coordina en els termes que estableixi la CISS.

El Servei d’Inspecció Social i Sociosanitària exerceix les funcions establertes a l’article 53, apartat 1, de la Llei 6/2014, i la seva actuació s’ajusta al que preceptua l’article 53, apartats 2 i 3, de la Llei esmentada.

Els inspectors adscrits al Servei d’Inspecció Social i Sociosanitària aixequen una acta de les inspeccions que porten a terme, en què ha de constar el resultat de les actuacions i les investigacions corresponents.

El Govern, els comuns i la CASS, en el marc de les seves competències, estableixen el preu públic de les prestacions tècniques i tecnològiques de serveis socials i sociosanitaris, prenent com a referència el cost de la prestació. La persona beneficiària d’una prestació tècnica o tecnològica no gratuïta ha de satisfer el preu públic com a copagament del servei que rep.

En la conformació dels preus públics es distingeixen les despeses corresponents a la sanitat, l’atenció personal a l’autonomia, i la manutenció i l’hostaleria, en els termes establerts a l’article 61, apartat 1, lletra a, de la Llei 6/2014.

D’acord amb les competències atribuïdes al Govern i les normes de finançament establertes als articles 33 i 57 de la Llei 6/2014, respectivament, correspon al Govern finançar les prestacions tècniques i tecnològiques, amb l’extensió que determina el seu caràcter de prestacions garantides o de concurrència:

El finançament esmentat a l’apartat anterior es pot complementar amb ajuts econòmics ocasionals per a l’accés a les prestacions tècniques i tecnològiques, d’acord amb el que estableix el Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris, del 18 de maig del 2016 (d’ara endavant, “el Reglament de prestacions econòmiques”).

També és a càrrec del Govern el cost total o parcial dels programes i activitats que es decideixi de posar en marxa, directament o conjuntament amb les entitats col·laboradores.

Els comuns, d’acord amb l’article 58 de la Llei 6/2014, es fan càrrec de la part del cost que correspongui a les prestacions de la seva competència, fins al límit dels pressupostos anyals assignats. Per determinar l’import del cost esmentat, d’acord amb l’article 36, apartat 4, lletra d, de la Llei 6/2014, es tenen en compte els preus públics i els criteris de copagament que s’estableixin en el si de la CONBS. Així mateix, els comuns es fan càrrec de l’import de les aportacions econòmiques que s’estableixin per ajudar les persones o les famílies que no disposen de prou recursos per fer front al preu públic fixat, en els termes establerts a l’article 34, apartat 4, de la Llei 6/2014.

També és a càrrec dels comuns el cost total o parcial dels programes i activitats que decideixin de posar en marxa, directament o conjuntament amb les entitats col·laboradores.

Les persones beneficiàries de les prestacions tècniques i tecnològiques han de satisfer el copagament del preu públic de les prestacions no gratuïtes. Als efectes de fixar el preu i el copagament es tenen en compte, segons el tipus de despesa i d’acord amb l’article 61 de la Llei 6/2014, els criteris següents:

D’acord amb l’article 61, lletra c, darrer paràgraf, de la Llei 6/2014, el copagament del preu públic no pot comprometre la totalitat dels ingressos que rebin les persones beneficiàries, que han de poder disposar d’unes quantitats mínimes per a les despeses personals, i que segons el tipus de prestacions són les següents:

Quan les persones beneficiàries de les prestacions tècniques que s’adrecin a la cobertura de les necessitats bàsiques d’atenció personal a l’autonomia i de manutenció i hostaleria, o de la part que els pugui correspondre de les despeses sanitàries, si són ateses en un servei d’atenció diürna en un centre de dia, o en qualsevol servei d’atenció residencial, no puguin pagar el preu públic dels serveis per manca de recursos econòmics suficients, els familiars i les altres persones obligades se n’han de fer càrrec, en els termes establerts a l’article 62 de la Llei 6/2014 i en aquest Reglament. Els familiars i les altres persones obligades també se n’han de fer càrrec si les persones beneficiàries es troben en la mateixa situació d’insuficiència econòmica en el cas de les prestacions tecnològiques per a l’adaptació de l’habitatge.

En el cas dels serveis d’acolliment familiar per a infants i adolescents i el servei d’acollida de dones víctimes de la violència de gènere, d’acord amb l’article 18, apartat 3, de la Llei 6/2014, el caràcter gratuït del servei per a les persones beneficiàries no eximeix els responsables de la situació que motiva la prestació de l’obligació de satisfer-ne el cost.

Quan es tracti de serveis per a persones amb discapacitat majors d’edat, l’obligació de fer efectiva la contraprestació del preu públic es fa només d’acord amb els seus ingressos i el seu patrimoni.

Són familiars obligats els que estableix l’article 62, apartat 1, lletra a, de la Llei 6/2014, si disposen dels recursos suficients segons l’article 62, apartat 1, lletra b, de la Llei esmentada. Les aportacions dels familiars obligats al finançament de les prestacions que reben les persones beneficiàries no els poden comprometre la lliure disposició d’ingressos, tal com estableix l’article 62, apartat 1, lletra b, darrer paràgraf, de la Llei 6/2014. D’altra banda, els familiars obligats perden aquesta condició si s’acredita alguna de les causes establertes a l’article 62, apartat 1, lletra c, de la Llei esmentada.

Són persones obligades les que es troben en la situació establerta a l’article 62, apartat 2, de la Llei 6/2014, segons el qual la seva responsabilitat no pot superar el valor dels béns o dels drets tramesos, o dels que els substitueixin.

Les persones beneficiàries que no disposen de recursos suficients, d’acord amb l’article 61, apartat 1, lletra c, de la Llei 6/2014, si no reben ajuda dels familiars o les altres persones obligades, poden sol·licitar un ajut econòmic ocasional, en els termes que estableix el Reglament de prestacions econòmiques.

Quan les persones beneficiàries no disposin d’ingressos suficients per abonar íntegrament el copagament dels preus establerts en els serveis de residència assistida per a la gent gran i rebin un ajut econòmic ocasional del Govern per pagar aquest servei, si disposen o poden disposar en el futur d’un patrimoni que es pugui imputar a aquestes despeses, han de formalitzar el reconeixement de deute previst a l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014. A aquest efecte, el beneficiari subscriu mensualment un document de reconeixement de deute a favor del Govern per l’import de l’ajut econòmic ocasional que rep. Les obligacions que comporta el reconeixement de deute i el moment i la manera de reclamar-lo són els que estableix l’article 5, apartat 2, lletra f, números ii i iii, del Reglament de prestacions econòmiques.

En cas que hi hagi familiars o persones obligades que no col·laborin en el pagament del preu públic que els correspongui, d’acord amb l’article 61, lletra c, i l’article 63 la Llei 6/2014, i d’acord amb aquest Reglament, l’Administració ha de reclamar-ne el pagament als familiars o les altres persones obligades, mitjançant el procediment de constrenyiment i execució contra aquests familiars i altres persones obligades que estableix el Reglament de prestacions econòmiques.