LegalizeDecret del 17-10-2018 pel qual s’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2018-2019 en el sector de les estacions d’esquí
L’aprovació d’una quota especial d’autoritzacions d’immigració temporals vinculades a l’època hivernal, a l’empara del que estableix l’apartat 7 de l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, es justifica per l’augment de l’activitat productiva que experimenta el Principat d’Andorra durant aquest període. Així doncs, aquest caràcter marcadament estacional justifica l’aprovació del contingent d’immigració que s’estableix en aquest Reglament. Històricament, el treballador d’una estació d’esquí té el perfil d’un professional de la neu que alterna les temporades hivernals al seu país d’origen amb la temporada d’hivern al Principat i que té un alt grau de fidelitat.
La millora de la situació econòmica i social del país ha motivat en els darrers anys l’aprovació de reglaments de quota especial en virtut dels quals s’incrementaven de manera progressiva els contingents, atesa la dificultat creixent per cobrir les necessitats de treballadors de les empreses mitjançant el mercat de treball intern, com a conseqüència de la disminució de persones inscrites al Servei d’Ocupació i de l’augment de l’activitat productiva. Aquesta situació encara s’esdevé i, per aquest motiu, s’ha de decidit de seguir ampliant i flexibilitzant el nombre d’autoritzacions temporals.
Així doncs, per elaborar el contingent de quota que estableix aquest Reglament, el Govern ha pres en consideració les dades de què disposa el Servei d’Ocupació, arran de les quals es pot afirmar que amb les persones que hi ha registrades, és a dir, les persones que cerquen feina i les persones que pretenen una millora en l’ocupació laboral, no es poden satisfer totes les necessitats que requereix el mercat laboral andorrà durant la campanya hivernal. D’aquesta manera, malgrat que es referma el compromís de prioritzar l’accés a l’ocupació de les persones nacionals o residents que estan en situació de recerca o millora de treball, tal com exigeix l’apartat 3 de l’article 23 de la norma immigratòria, cal conciliar aquesta prioritat amb la satisfacció, en la mesura en què sigui possible, de les necessitats de treballadors que experimenten les estacions d’esquí durant la temporada d’hivern, la qual cosa és cabdal per a la bona marxa de l’economia productiva del Principat d’Andorra. En el mateix sentit, el Govern ha tingut en compte el consum del contingent de quota aprovat l’any anterior en el sector que ens ocupa i, en conseqüència, ha determinat el contingent d’enguany d’acord amb aquesta premissa.
D’altra banda, s’ha actualitzat la graella salarial de conformitat amb la variació a l’alça de l’índex de preus al consum.
Aquest Reglament es desglossa en deu articles que en defineixen l’objecte i les activitats laborals concernides; fixen el nombre d’autoritzacions que són objecte de la quota especial aprovada, des d’una perspectiva global d’una banda, i empresarial d’altra banda, i les condicions per concedir-les; incideixen en els requisits salarial, de titulació i d’experiència, així com en els visats i les despeses de repatriació; determinen la possibilitat excepcional d’ampliar el nombre d’autoritzacions, i regulen el termini de presentació de les sol·licituds, la vigència de les autoritzacions concedides i les vicissituds derivades del canvi de lloc treball. Finalment, el Reglament consta d’un annex amb dos taules que estableixen la classificació salarial de les ocupacions concretes que s’encabeixen en la quota especial que s’aprova i l’import de la pensió alimentària i l’allotjament.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 17 d’octubre del2018, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2018-2019 en el sector de les estacions d’esquí, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2018-2019 en el sector de les estacions d’esquí
Article 1. Objecte
D’acord amb el que preveu l’apartat 7 de l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern fixa en aquest Reglament la quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals i de treball temporal de fronterer per a les activitats de la temporada d’hivern 2018-2019 en el sector de les estacions d’esquí, que s’esmenta a l’article 3.
Article 2. Activitats laborals concernides
Les activitats laborals que concerneixen aquesta quota especial són les activitats pròpies de les estacions d’esquí, les activitats dutes a terme per persones autoritzades pel Ministeri de Salut i Benestar a exercir la professió mèdica i d’infermeria als consultoris mèdics d’atenció a les pistes d’esquí, i les activitats dels clubs d’esquí. S’exclouen d’aquesta quota especial les activitats de bar i de restauració de les estacions d’esquí, que es regulen al Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2018-2019 en el sector hoteler.
Per aplicar aquest Reglament, el Servei d’Immigració pot comprovar i determinar quina serà l’ocupació laboral concreta del treballador, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda d’autorització d’immigració.
Article 3. Nombre d’autoritzacions
El nombre total d’autoritzacions d’immigració temporals que es poden lliurar és de 899 i el nombre total d’autoritzacions de treball temporal de fronterer que es poden lliurar és de 70, la qual cosa representa el nombre global de 969 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi esgotat, si encara no s’ha esgotat el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.
Dins el nombre global d’autoritzacions fixat a l’apartat anterior, es pot concedir un nombre màxim de 513 autoritzacions a nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
Article 4. Nombre d’autoritzacions per a cada empresa i condicions de concessió
El nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar en el marc de la quota establerta a l’article 3 a cada empresa que hagi acreditat una mitjana hivernal igual o superior a 50 treballadors, correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 0,7. Si la mitjana hivernal és inferior a 50 treballadors, el nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar en el marc d’aquesta quota a cada empresa correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 0,9. Per mín. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de juny del 2017 i el 30 de setembre del 2017. Per màx. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de desembre del 2017 i el 31 de març del 2018.
Dins el nombre d’autoritzacions que corresponen a cada empresa, es fixa un límit màxim del 60% d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
Per acreditar aquestes dades, el responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.
Les empreses de nova creació, o que no estaven en funcionament la temporada d’hivern passada, han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, la fitxa de previsió de personal i un escrit explicatiu mitjançant el qual es justifiqui el nombre de llocs de treball per cobrir amb caràcter temporal i la categoria professional requerida. Les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents.
La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota del mateix sector el nombre de persones que estaven inscrites en aquesta quota i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.
Article 5. Requisit salarial
El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament, no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.
En cas que l’exercici d’una activitat professional justifiqui de manera suficient una jornada reduïda per contracte del treballador, l’empresa ha de garantir el salari per hora resultant del salari mensual previst a la CSI. L’import mensual de la jornada reduïda no pot ser mai inferior a l’import mensual del salari mínim interprofessional vigent.
Article 6. Formació i experiència
D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i que anteriorment no hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer, o que hagin estat titulars d’una autorització d’aquestes característiques en una ocupació professional diferent de la que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o dos anys d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat.
En cas que els treballadors esmentats a l’apartat anterior hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer en el mateix tipus d’ocupació professional que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o un any d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat, atès que es té en compte l’experiència acumulada en temporades anteriors.
Article 7. Visats i despeses de repatriació
D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, quan el treballador no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, ha de tenir els visats requerits per entrar i circular legalment per França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.
D’acord amb l’apartat 3 de l’article 136 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, l’empresari que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s’hagi exhaurit el termini de vigència de l’autorització d’immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador que no és nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu al seu país d’origen, en les situacions següents:
Quan el treballador no disposi dels visats requerits per entrar i circular per Espanya o França i per tornar a entrar des del territori andorrà.
Quan expiri la vigència del visat durant l’estada del treballador al Principat d’Andorra.
Quan el treballador, malgrat que no li és exigible la disposició de visat, no pugui tornar a entrar legalment a França o a Espanya.
Les despeses comporten assumir el cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d’aquesta estació fins al país d’origen del treballador.
En cas que l’obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l’Administració pot repatriar el treballador per compte de l’obligat. En aquest supòsit, l’Administració disposa d’un termini prescriptiu de tres anys per exigir a l’empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses produïdes per la tornada d’aquest treballador al seu país d’origen.
Article 8. Ampliació excepcional del nombre d’autoritzacions
En cas que una empresa hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li corresponia però el nombre global d’autoritzacions encara no estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar-ne el nombre que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, sempre que l’empresari justifiqui que ha tingut baixes per accident o malaltia d’una durada superior a tres mesos entre els seus treballadors estrangers.
En cas que una empresa acrediti justificadament una necessitat sobrevinguda de treballadors i que la demanda no hagi estat satisfeta pel mercat del treball interior, després d’haver fet ús del Servei d’Ocupació, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa.
En cas que una empresa acrediti justificadament la necessitat objectiva d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció durant la temporada d’estiu del 2018, o bé acrediti justificadament el tancament durant la temporada d’estiu del 2018, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, atenent molt especialment la mitjana de treballadors de l’empresa corresponents al període comprès entre els mesos de juny i setembre del 2018.
En cas que una empresa no hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li corresponien però el nombre global d’autoritzacions estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar-ne l’ampliació fins al nombre màxim d’autoritzacions que tenia assignades.
Les ampliacions que s’acordin no poden vulnerar mai la proporció màxima del 60% d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
En cas que l’abast de les sol·licituds ho justifiqui, es pot decidir l’ampliació del nombre global d’autoritzacions establertes a l’article 3 fins al límit màxim del 30% d’aquest nombre global d’autoritzacions.
Article 9. Termini de presentació de sol·licituds i vigència de les autoritzacions
El termini de presentació de les sol·licituds d’autoritzacions al Servei d’Immigració a l’empara d’aquest Reglament s’inicia a partir de la seva entrada en vigor i finalitza 29 de març del 2019.
Les autoritzacions lliurades a l’empara d’aquest Reglament són vigents a partir de la seva entrada en vigor i fins al 30 d’abril del 2019.
Article 10. Condicions per al canvi de lloc de treball
Les autoritzacions concedides a l’empara d’aquest Reglament permeten al titular canviar de lloc de treball durant el període de vigència de l’autorització, sempre que es tracti d’exercir una de les activitats laborals definides a l’article 2 i que es respecti el requisit salarial segons disposa l’article 5.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 17 d’octubre del 2018
Antoni Martí Petit / Cap de Govern
Annex
Taula I. Classificació salarial d’immigració (CSI)
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.