LegalizeDecret del 14-02-2018 d’aprovació del Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi
Exposició de motius
La legionel·losi és una malaltia d’origen ambiental, causada pel microorganisme legionel·la, un bacteri de distribució mundial que es troba dispers en el medi, de preferència en els medis aquàtics superficials (llacs, rius, etc.) i també en els sòls. Pot colonitzar, des d’aquests reservoris, les xarxes d’abastament públic d’aigua i, a través d’aquestes xarxes, les xarxes domèstiques i altres instal·lacions o equipaments que requereixin aigua per funcionar.
Una vegada colonitzades, aquestes instal·lacions poden esdevenir medis idonis per afavorir-ne la proliferació i posterior dispersió per mitjà de la producció d’aerosols, des dels quals és freqüent que es transmetin a través de la inhalació de les gotes contaminades.
La legionel·losi es pot manifestar de dos maneres: una de més lleu, coneguda com a febre de Pontiac, que presenta símptomes semblants als de la grip, i una de greu, la infecció pulmonar anomenada malaltia dels legionaris, caracteritzada per pneumònia i febre alta que pot arribar a provocar la mort. Els casos d’infecció per legionel·la poden aparèixer de manera esporàdica o bé en forma de brots epidèmics.
La Legionella pneumophila és el bacteri que està més estretament relacionat amb els casos d’infecció, encara que no és l’únic. A més a més, si bé totes les persones són susceptibles de patir aquesta infecció, la majoria dels casos es donen en homes d’edat avançada amb patologies prèvies, i especialment les persones grans que es troben en centres hospitalaris o centres sociosanitaris, així com totes les altres persones que poden presentar una situació d’especial vulnerabilitat per problemes de salut associats a estats d’immunodepressió.
L’evidència mostra que la legionel·losi és una malaltia de major prevalença en els països desenvolupats arran de l’augment de l’ús de determinats equipaments tècnics que requereixen aigua per funcionar (torres de refrigeració, climatitzadors, nebulitzadors, etc.) i del consum de serveis d´allotjament i de lleure associats a l’aigua, en què esdevé l’element principal en el qual es desenvolupen aquestes activitats (centres lúdics termals, piscines i vasos d’hidromassatge, etc.).
La millor manera de prevenir la malaltia consisteix a aplicar mesures de control que minimitzin el risc de proliferació del bacteri a les instal·lacions o els equipaments considerats de risc en les quals es poden produir aerosols. Aquestes mesures inclouen, entre d’altres, un bon disseny de les instal·lacions, un manteniment correcte, una neteja i desinfecció sistemàtica i l’aplicació d’altres mesures complementàries.
A Andorra, com a arreu, s’ha produït en els darrers anys un increment considerable de l’oferta d’aquest tipus d’equipaments tècnics i de serveis, i aquest marc normatiu neix de la necessitat d’haver d’actualitzar el marc regulador existent, referit fins ara únicament a les denominades torres de refrigeració, equipaments que estan esdevenint marginals, de manera que s’adapti al context i la realitat actuals i es faci extensiu a la resta d’equipaments i instal·lacions considerats de risc de proliferació de la legionel·la, més freqüentment presents en el territori i que, per tant, poden esdevenir, amb més probabilitat, focus potencials de transmissió a les persones.
La norma té com a finalitat establir les mesures de control i de prevenció que cal implantar per minimitzar, tant com sigui possible, aquest risc, tot adaptant-se, al mateix temps, al progrés científic i tècnic i a l’experiència adquirida al llarg dels darrers anys, tant pel que fa al control i la prevenció com pel que fa a la vigilància epidemiològica de la legionel·losi.
En aquest sentit, aquest Reglament s’emmarca plenament en el que preveu l’apartat m) de l’article 20 del capítol segon, sobre vigilància i millora de la salubritat del medi, del títol V, sobre programació en matèria de salut pública, de la Llei general de sanitat, del 20 de març de 1989, modificada per la Llei 1/2009, del 23 de gener, de modificació de la llei general de sanitat i pel qual s’estableix que les autoritats sanitàries han de proposar, dins el marc de les seves competències, la legislació relativa a qualsevol altre aspecte del medi amb efectes potencials sobre la salut.
Atenent tot el que s’ha exposat, a proposta del Ministeri de Salut, el Govern, en la sessió del 14 de febrer del 2018, acorda:
Article únic
S’aprova el Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi, que entra en vigor l’endemà de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Disposició transitòria primera
Els titulars dels edificis d’ús col·lectiu, instal·lacions industrials i mitjans de transport que disposin d’aparells o equipaments considerats de risc segons el que s’estableix a l’article 3 d’aquest Reglament, disposen d’un període d’un any, a comptar de la data en què entri en vigor, per efectuar la notificació corresponent al ministeri encarregat de la salut d’acord amb el que s’estableix a aquest efecte a l’article 5.
Disposició transitòria segona
Els establiments o centres definits com a establiments sensibles segons el que s’estableix a l’article 2.2 d’aquest Reglament disposen d’un termini de dos anys, a comptar de la data en què entri en vigor, per adaptar-se al que s’hi disposa en relació amb les xarxes de distribució d’aigua i altres instal·lacions de risc amb què puguin estar equipats. La resta d’establiments o centres que no tinguin aquesta consideració disposen d’un termini de tres anys, a comptar de la data en què entri en vigor, per adaptar-se al que es disposa en aquest Reglament en relació amb les xarxes de distribució d’aigua i altres instal·lacions de risc.
Disposició transitòria tercera
El personal o les empreses que prestin serveis de manteniment, serveis d’autocontrol, serveis de formació del personal i serveis de laboratori d’anàlisis, segons el que s’estableix als articles 10, 11, 12 i 21 d’aquest Reglament, disposen respectivament d’un termini de dos anys, a comptar de la data que entri en vigor, per adaptar-se al que s’hi disposa.
Disposició addicional
Aquest Reglament s’aplica de manera immediata a comptar de la data que entri en vigor, a tots els centres o establiments que disposin d’aparells o equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosol (torres de refrigeració i condensadors evaporatius) i de sistemes d’aigua climatitzada amb producció de raigs d’aigua amb injecció d’aire o sense.
Disposició derogatòria
A l’entrada en vigor d’aquest Reglament queda derogat el Reglament pel qual s’estableixen les condicions per a la prevenció i el control de la legionel·losi aplicables als aparells i als equips de transferència de massa d’aigua en corrent d’aire amb producció d’aerosols, del 30 d’octubre del 2002.
En general, queden derogades totes les disposicions anteriors de rang igual o inferior a aquest Reglament en tot el que s’oposi, contradigui o resulti incompatible amb el que s’hi estableix.
Reglament pel qual s’estableixen les condicions tecnicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi
Capítol primer. Objecte i àmbit d’aplicació
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte la prevenció i el control de la legionel·losi establint les mesures higienicosanitàries que s’han d’aplicar en les instal·lacions o els equipaments que la legionel·la pot colonitzar i en els quals és capaç de proliferar i disseminar-se en forma d’aerosols.
Article 2. Definicions
A efecte d’aquest Reglament, es considera:
Brot: l’aparició de dos o més casos de legionel·losi, en una àrea geogràfica determinada i en un període de temps determinat, que presenten sospites fonamentades de poder-se haver produït per la seva exposició a un focus o origen comú.
Centre sensible: establiment en què es presten serveis assistencials i de suport a persones particularment vulnerables a contraure legionel·losi. Es consideren establiments sensibles, entre d’altres, els centres hospitalaris i altres centres on es duen a terme serveis assistencials sanitaris, els centres on es duen a terme serveis assistencials sociosanitaris i els centres que presten serveis residencials destinats a la gent gran o a altres persones que, per raons diverses, poden presentar una situació d’especial vulnerabilitat en trobar-se en un estat d’immunodepressió.
Instal·lació de risc: equipament que utilitza aigua en el seu funcionament i produeix aerosols.
Punt terminal: tot punt d’una xarxa d’aigua freda o aigua calenta sanitària, accessible al públic, que pugui produir aerosols d’aigua, principalment les dutxes i les banyeres d’hidromassatge amb aigua d’un sol ús.
Centre de formació: associació, entitat o empresa dedicada a elaborar i impartir programes de formació del personal que ha de dur a terme determinades activitats en el marc del control i la prevenció de la legionel·losi, i que estan degudament autoritzats i registrats per exercir al territori nacional segons el que estableix aquest Reglament.
Autoritat sanitària competent: el ministeri encarregat de la salut.
Article 3. Àmbit d’aplicació
Les mesures de prevenció i de control definides en aquest Reglament s’apliquen a totes les instal·lacions de risc que es trobin situades a l’exterior o a l’interior dels edificis d’ús col·lectiu, instal·lacions industrials i mitjans de transport o equips mòbils, que poden ser susceptibles de convertir-se en un focus de proliferació i propagació de la legionel·la.
En concret, aquest Reglament és aplicable a les instal·lacions següents:
Torres de refrigeració y condensadors evaporatius.
Centrals humidificadores industrials.
Xarxes o sistemes d’aigua calenta sanitària.
Xarxes o sistemes d’aigua freda de consum humà.
Sistemes d’aigua climatitzada amb raigs d’aigua i/o injecció d’aire (vasos d’hidromassatge).
Humidificadors.
Elements de refrigeració per aerosolització.
Fonts ornamentals amb difusió d’aerosols.
Sistemes de reg per aspersió per a usos urbans.
Sistemes d’aigua contra incendis.
Vehicles de neteja i reg.
Sistemes de rentat de vehicles.
Equips de teràpia respiratòria.
Qualsevol altre aparell que acumuli aigua i pugui produir aerosols.
Aquest Reglament no s’aplica a les instal·lacions que estiguin ubicades en edificis d’habitatge d’ús particular, excepte les que afectin l’ambient exterior d’aquests edificis.
No obstant això, en cas de sospites fonamentades o aparició de casos de legionel·losi que es puguin relacionar amb aquest tipus d’edificis, l’autoritat sanitària competent pot adoptar les mesures que, en termes de prevenció i protecció de la salut pública, es puguin estimar necessàries en cada cas.
Capítol segon. Mesures preventives i autocontrols
Article 4. Responsabilitat
S’entén per responsable del compliment d’aquest Reglament les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que tenen la titularitat del centre o l’establiment o dels mitjans considerats instal·lació de risc d’acord amb el que estableix l’article 3 anterior.
La contractació d’un servei extern de manteniment no n’eximeix el titular de la instal·lació de la responsabilitat.
Tota empresa externa contractada per dur a terme les operacions necessàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi ha de complir el que s’estableix en aquest Reglament.
Article 5. Notificació d’instal·lacions i canvis al seu estat d’activitat
Són de notificació obligatòria al ministeri encarregat de la salut totes les instal·lacions o els equipaments de risc de proliferació i propagació de la legionel·la.
Correspon als titulars dels centres, establiments i equipaments efectuar aquesta notificació, en la qual han de fer constar, com a mínim, el nombre de cada tipus d’instal·lació de què disposen que són considerats de risc de proliferació i propagació de la legionel·la d’acord amb el llistat que s’enumera a l’article 3.
La notificació s’ha d’adreçar al ministeri encarregat de la salut per mitjà del formulari corresponent del Servei de Tràmits, adjuntant-hi tota la documentació que en cada cas s’hi assenyali. Aquesta notificació s’ha de fer efectiva en els supòsits següents:
L’alta inicial d’una instal·lació, abans d’entrar en funcionament;
La baixa definitiva d’una instal·lació; i
Les reformes o modificacions de rellevància d’una instal·lació.
En la notificació s’hi inclouen les dades relatives a la identificació del titular responsable de la instal·lació. A més a més, cal informar l’autoritat sanitària competent, seguint el mateix procediment, de qualsevol canvi que es pugui produir en relació amb aquesta titularitat.
A aquest efecte, es crea el Registre d’Instal·lacions de Risc, que queda adscrit sota la tutela del ministeri encarregat de la salut.
En casos concrets, el ministeri encarregat de la salut, en el marc de les seves competències, pot ampliar aquesta notificació de caràcter obligatori a altres tipus d’instal·lacions que les assenyalades anteriorment i que, per les seves característiques, es pugui considerar que presenten un interès determinat en termes de necessitats de control i vigilància sanitària per prevenir els focus potencials que poden afavorir la proliferació i la propagació de la legionel·la.
Tota instal·lació que no estigui degudament notificada i registrada té, a efectes del que es preveu en aquest Reglament, la consideració de clandestina.
Article 6. Mesures de precaució en l’aplicació de tractaments químics
Els desinfectants i altres productes químics utilitzats en el tractament de les instal·lacions han d’estar autoritzats per les respectives autoritats competents dels països de la UE i ser de provada eficàcia davant la legionel·la. Aquests productes s’han d’utilitzar de forma adequada a fi de minimitzar els riscos per a la salut i la seguretat dels operaris i d’altres persones que hi puguin estar exposades i per la pròpia instal·lació.
Aquests productes s’han d’aplicar respectant les indicacions del fabricant d’acord amb el que preveuen els estàndards internacionals i s’han de mantenir correctament i permanentment identificats amb les etiquetes respectives. A més, cal disposar de les fitxes tècniques i de seguretat corresponents.
El buidatge s’ha de fer de manera que l’aigua i els altres productes que puguin contenir desguassin directament al sistema d’evacuació i siguin abocats al medi d’acord amb el que estableix la normativa mediambiental vigent que els sigui aplicable.
En el cas de xarxes d’aigua freda destinada al consum humà o xarxes d’aigua calenta sanitària, els productes químics emprats han de ser aptes per a aquest ús, d’acord amb el que s’estableix en la normativa vigent en matèria d’aigua destinada al consum humà.
Article 7. Prevenció de riscos laborals
Els titulars de les instal·lacions i els titulars de les empreses de serveis que es puguin contractar per efectuar les operacions de manteniment i d’altres que es puguin derivar de l’aplicació de les disposicions establertes en aquest Reglament han de vetllar permanentment per la seguretat i la salut dels seus treballadors i complir amb la normativa vigent en matèria de seguretat i salut en el treball.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.