Decret del 28-02-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles

Exposició de motius

Les normes que regulen les instal·lacions de gas són el Reglament de gas, del 8 de gener de 1997, que inclou com a annex la reglamentació relativa a instal·lacions de gas, del 15 de juliol de 1987 i modificat parcialment el 18 de setembre del 2013, el Decret d’11-2-98 pel qual es prenen diverses actuacions en relació al Reglament de gas i el Reglament per al subministrament de gasos combustibles, del 12 de juny del 2002.

Els canvis tecnològics que han tingut lloc aquests anys de vigència de les reglamentacions esmentades, l’aparició de nous materials, els canvis en les necessitats de la mateixa societat, com és l’ús del gas natural, que no es preveu en la reglamentació actual, la irrupció amb força de conceptes com l’estalvi energètic, les energies renovables, sense oblidar la cura del medi ambient, obliguen a adaptar les normes existents a les demandes i les necessitats dels ciutadans d’avui.

Aquest Reglament és, doncs, la conseqüència lògica de la implantació dels principis i els valors esmentats anteriorment amb l’objectiu d’aconseguir un ús segur i eficient de les instal·lacions de gas i harmonitzar alhora la diversa i dispersa normativa que hi ha hagut fins ara.

D’acord amb el text i l’esperit de la Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000, el Reglament vol fixar les condicions tècniques i els requisits de seguretat que han de satisfer les instal·lacions de gas.

El Reglament també desenvolupa la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles, del 22 de juny del 2000, i fixa els règims de concessió per a una eventual xarxa bàsica de gasificació, així com les seves característiques tècniques.

Al capítol primer, el Reglament fixa les disposicions generals, amb l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions d’alguns termes utilitzats en la redacció. També s’hi estableix la possibilitat d’autoritzar exempcions en casos de no poder adaptar algunes instal·lacions existents.

Al capítol segon, es regulen les condicions mínimes exigibles que les empreses i els tècnics han de complir per considerar-los aptes i competents en la matèria.

El capítol tercer inclou el règim de concessions, en el cas que s’estableixi una xarxa de distribució de gas.

El capítol quart tracta la resta de les instal·lacions de gas no sotmeses a concessió. En aquest cas, es defineixen dos tipus d’instal·lacions: les que necessiten l’autorització prèvia del Govern per poder-se realitzar i les que no necessiten autorització prèvia. S’hi determina l’obligació de declarar totes les instal·lacions objecte d’aquest Reglament i la possibilitat de les empreses subministradores de finançar les instal·lacions dels seus usuaris. S’hi regulen els subministraments temporals, els límits de propietat i, de manera general, les condicions de posada en funcionament i els controls de les instal·lacions (els detalls per a cada instal·lació es troben en la ITC que li correspon).

El capítol cinquè recull els deures i obligacions tant de les empreses subministradores i distribuïdores, com de l’usuari. En cas que una instal·lació incompleixi de manera greu la normativa, es determinen les accions a seguir, que poden fins i tot conduir a la paralització de la instal·lació de gas. També s’hi precisa el contingut de la factura i les fórmules que cal tenir en compte a l’hora de valorar un possible frau ocasionat per l’usuari.

Al capítol sisè es regulen les condicions mínimes exigibles per als comptadors de gas i de manera general les comprovacions, ja siguin revisions o inspeccions periòdiques, que s’han de fer a les instal·lacions.

Finalment, al capítol setè es detallen les accions a realitzar en cas d’accident i d’infracció al Reglament.

El Reglament es completa amb deu instruccions tècniques complementàries, de les quals sis regulen de manera més precisa, segons el tipus d’instal·lació, les condicions tècniques, les comprovacions, la posada en servei, el manteniment i les revisions i inspeccions periòdiques. Les instal·lacions previstes són les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant la canalització de concessió, les instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli en dipòsits fixos, les instal·lacions d’emmagatzematge de gas natural liquat, les estacions de servei per a vehicles de gas, les instal·lacions d’envasos de gasos liquats del petroli per a ús propi i les instal·lacions de gasos liquats del petroli d’ús domèstic en caravanes i autocaravanes.

La instrucció tècnica 3 regula els centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos de gas. S’hi concreten igualment quins requisits han de complir els punts de venda i les condicions per poder adquirir un envàs. La instrucció tècnica 8 tracta de les instal·lacions interiors i els locals que disposin d’aparells de gas, i la instrucció tècnica 9 estableix els requisits i coneixements mínims que ha de tenir un instal·lador de gas. Finalment, la ITC 10 recull les normes europees que han estat mencionades al llarg del Reglament.

Tot al llarg del Reglament se simplifiquen els requisits exigibles en les instal·lacions domèstiques alimentades per un únic envàs de butà, per bé que l’usuari ha de vetllar perquè la instal·lació compleixi certes condicions mínimes de seguretat. Per a aquest tipus d’instal·lacions, es preveu la possibilitat de canviar l’envàs buit per un de ple en punts de venda concrets de manera senzilla.

Pels motius exposats i a proposta del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del dia 28 de febrer del 2018,

Decreta

Article únic

S’aprova el Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles, que entrarà en vigor tres mesos després de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).

Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte

Constitueix l’objecte d’aquest Reglament l’establiment de les prescripcions aplicables a les instal·lacions de gasos combustibles, en concret:

• En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, ús i consum dels gasos liquats del petroli (GPL).

• En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, ús i consum de gas natural (GN).

• En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, ús i consum de gas natural comprimit (GNC).

• En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, gasificació, ús i consum de gas natural liquat (GNL).

Article 2. Àmbit d’aplicació

Les prescripcions que emanen d’aquest Reglament s’apliquen amb caràcter general a totes les noves instal·lacions i en les existents en què s’efectuïn reformes, modificacions o ampliacions incloses en el seu camp general d’aplicació, i amb caràcter específic amb l’aplicació de les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) que es troben en els annexos d’aquest Reglament.

Article 3. Definicions

Als efectes d’aquest Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries, cal definir els conceptes següents:

Article 4. Exempcions

Es poden demanar exempcions al Reglament en els casos següents:

Article 5. Sol·licitud d’exempció

En tots els casos previstos en l’article anterior, la sol·licitud d’exempció ha d’anar acompanyada de l’informe d’un enginyer que compleixi els requisits de l’article 13 o un tècnic que compleixi els requisits de l’article 8, segons si la instal·lació requereix o no projecte d’acord amb la ITC que correspongui, que demostri, mitjançant la documentació i els justificants, i d’acord amb els mitjans previstos a la Llei de seguretat i qualitat industrial, que les condicions de seguretat proposades no són inferiors a les que resulten d’aplicar el Reglament. En cap cas no es poden iniciar els treballs sense l’autorització corresponent.

Article 6. Instruccions tècniques complementàries

Aquest Reglament prescriu el compliment de les instruccions tècniques complementàries (ITC) que es troben en els annexos d’aquest Reglament, amb la prelació prevista en la legislació vigent en matèria de seguretat industrial a fi de poder facilitar l’adaptació a l’estat de la tècnica en cada moment.

S’entén que es compleixen les condicions reglamentàries quan la instal·lació, l’aparell, l’equip o el component, en el moment d’executar-lo o de posar-lo en funcionament, estigui en conformitat amb el que prescriu l’edició més recent de la directiva europea i de les normes tècniques d’obligat compliment.

El departament competent ha d’actualitzar les normes tècniques a mesura que l’estat de l’art evolucioni i esdevingui norma internacional CEI i/o EN.

Capítol segon. Empreses subministradores, distribuïdores, instal·ladores i organismes de control

Article 7. Atorgament de concessions i autoritzacions

Les concessions i les autoritzacions previstes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici i independentment de les autoritzacions, les llicències o els permisos necessaris per dur a terme les obres de les instal·lacions de gas preceptives, siguin d’àmbit de l’Administració general o de la comunal.

És objecte de concessió administrativa la distribució i el subministrament de gasos combustibles per mitjà de la xarxa bàsica de gasificació.

Les empreses concessionàries de subministrament de gas per a xarxa bàsica han de disposar, com a mínim, d’un enginyer degudament autoritzat amb coneixement específic de les instal·lacions d’emmagatzematge, transport i subministrament de gas en qualitat de director tècnic.

Article 8. Carnet professional

La persona que vol efectuar instal·lacions de gas, manteniment, modificacions o ampliacions de les mateixes instal·lacions; manteniment o reparació d’aparells que consumeixen gas ha de disposar del carnet d’instal·lador corresponent, segons les prescripcions i els requeriments teòrics i pràctics detallats en l’ITC 9 (annex 9) i d’acord amb les prescripcions determinades en la reglamentació que desenvolupi aquest tipus de carnets.

El carnet d’instal·lador és personal i intransferible, vinculat sempre a una empresa instal·ladora autoritzada.

El titular del carnet ha de notificar al departament competent el canvi d’empresa en un termini de quinze dies hàbils des de la data en què s’ha produït la baixa.

En cas que es vulgui efectuar instal·lacions de GNL, fer-ne modificacions o ampliacions, o es vulgui efectuar l’activitat d’empresa subministradora de GNL, s’ha d’acreditar, a més de disposar del carnet d’instal·lador de gas, que es disposa dels coneixements suficients en criogènia per poder assumir aquestes activitats.

Article 9. Empreses instal·ladores

Per autoritzar una empresa instal·ladora a exercir les activitats comercials de realització, ampliació, modificació, reparació o manteniment d’instal·lacions i/o d’aparells afectats per aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment davant del departament competent que compleix amb els requisits següents:

• Carnet en vigor d’instal·lador de gas.

• Si, a més, es vol treballar en instal·lacions de GNL, coneixements suficients en criogènia per assumir les activitats.

• Els estris i els aparells necessaris per dur a terme les instal·lacions i les comprovacions pertinents i descrites en les ITC que escaiguin.

• Assegurança, que ha de cobrir els riscos de la responsabilitat civil de les actuacions professionals de l’empresa, per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €).

Article 10. Empreses subministradores

• Personal competent i format per al subministrament de gas.

• En cas que es vulgui servir GNL, personal amb coneixements en gas criogenitzat, amb dedicació plena.

• Una zona d’emmagatzematge que segueixi les prescripcions anunciades en les instruccions tècniques complementàries que l’afectin segons el tipus.

• Una assegurança que ha de cobrir els riscos de la responsabilitat civil de les actuacions professionals de l’empresa, per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €).

• Personal que disposi del permís de conducció corresponent als vehicles de la flota, amb carnet de conductor de vehicles de matèries perilloses ADR per carretera.

• Vehicles amb l’acreditació ADR, d’acord amb la legislació vigent en la matèria, per transportar gasos combustibles comercialitzats per l’empresa.

• Contracte del subministrament i suport tècnic de gas amb l’empresa subministradora estrangera. En cas de no disposar de contracte de subministrament amb una empresa subministradora estrangera en concret, cal assegurar el mateix suport tècnic amb els propis mitjans.

• Personal que hagi participat en un curs de primera intervenció en casos d’urgència.

• Equipament necessari per efectuar el transvasament de dipòsits de gas, així com el personal adient amb la formació adient.

Article 11. Empreses distribuïdores

Tota persona física o jurídica que vulgui dur a terme l’activitat d’empresa distribuïdora d’envasos mòbils de gas ha de justificar documentalment davant del departament competent que disposa de:

• Zona d’emmagatzematge segons l’ITC 03 (annex 3).

• Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil d’un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €).

• Contracte per a la venda de gas en envasos mòbils de l’empresa subministradora.

• Personal que disposi del permís de conducció corresponent als vehicles de la flota amb l’acreditació de conductor de vehicles de matèries perilloses ADR per carretera.

• Vehicles amb l’acreditació ADR, d’acord amb la legislació vigent en la matèria, per transportar gasos combustibles.

Article 12. Organismes d’inspecció i control

Per poder exercir l’activitat d’organismes d’inspecció i control en l’àmbit d’aquest Reglament, els dits organismes estan sotmesos a l’articulat de la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent en tot allò que els afecti i amb l’autorització específica del Govern.

Així mateix, han de:

• Disposar d’un enginyer degudament autoritzat, amb coneixements específics en instal·lacions, equipaments i aparells d’emmagatzematge, transport, subministrament i consum de gas, que ha d’exercir de director tècnic.

• Disposar del tècnic esmentat anteriorment com a responsable tècnic de l’activitat, en cas que el titular sigui una persona jurídica.

• En cas que es disposi de personal tècnic per dur a terme les inspeccions, aquest personal ha de poder acreditar que té com a mínim els coneixements descrits a la ITC 9 (annex 9).

• Contractar una pòlissa d’assegurança que cobreixi el risc de responsabilitat civil de les actuacions professionals de l’empresa per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €).

• La capacitat tècnica i instrumental per poder dur a terme amb efectivitat la seva funció.

Article 13. Tècnics autoritzats per projectar i dirigir les instal·lacions de gas

Els tècnics autoritzats per projectar i dirigir les instal·lacions de gas han de complir els requisits següents:

• Ser enginyer o enginyer tècnic degudament autoritzat pel Govern, competent en les instal·lacions sotmeses a aquest Reglament (equipaments i aparells d’emmagatzematge, transport, subministrament i consum de gas…).

• Tenir una assegurança de responsabilitat civil que ha de cobrir el risc de la responsabilitat de les seves actuacions professionals per un import mínim de sis-cents mil euros (600.000 €).

Article 14. Transport d’envasos mòbils en vehicles particulars

Només les empreses subministradores i distribuïdores poden transportar i subministrar gas liquat, ja sigui a granel o en envasos mòbils, amb els vehicles que pertanyin a la mateixa empresa degudament autoritzats per al transport d’aquests productes.

No obstant, en el cas d’un únic envàs de capacitat màxima de 15 kg de gas butà i destinat al consum domèstic propi, el transport d’aquest envàs es pot fer dins del territori nacional amb qualsevol tipus de vehicle sempre que el trajecte que s’efectuï sigui exclusiu i directe per portar un envàs buit des del punt de consum al punt de venda i l’envàs ple des del punt de venda fins al punt de consum.

Article 15. Suspensió de les activitats de les empreses

L’incompliment dels requisits detallats en els articles anteriors segons escaigui pot comportar la suspensió de l’autorització de l’empresa i el tancament automàtic, amb caràcter provisional, de les activitats que els incompleixin. El cessament de l’activitat ha de ser determinat pel ministeri competent.

Qualsevol modificació de les condicions en què s’han autoritzat les activitats s’ha de notificar al departament competent als efectes oportuns.

Capítol tercer. Règim de concessions

Article 16. Procés de tramitació

a. Sol·licitud en què s’assenyali la població, el nucli urbà o la zona que es tracti, el recorregut de la xarxa i l’activitat que es pretén desenvolupar.

b. Termini de la concessió, que no pot excedir el màxim previst en la Llei, i la data de venciment que es proposa. La sol·licitud s’ha d’acompanyar de la documentació que acrediti la qualitat i la representació del sol·licitant.

c. Projecte de les instal·lacions objecte de la concessió subscrit per un tècnic autoritzat que, com a mínim, ha d’incloure:

• Memòria general relativa a les característiques del gas, el règim d’explotació i prestació del servei, les condicions tècniques de les instal·lacions, la contractació i les tarifes màximes de concessió que es proposen, amb l’estudi econòmic corresponent, els terminis per al començament i l’acabament de les obres i les instal·lacions i la durada de la prestació del servei de subministrament de gas.

• El contingut mínim previst a l’article 25 d’aquest Reglament, amb les prescripcions previstes a la ITC 1 (annex 1).

• Plànol general de les conduccions i de la xarxa a escala adequada perquè puguin ser identificades.

d. Pressupost de les instal·lacions, definició del mercat domèstic, comercial i industrial de l’àmbit territorial a subministrar, estudi de viabilitat i costos previstos d’explotació.

e. Justificació de la capacitat tècnica i econòmica de l’empresa d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

f. Els criteris per a l’adjudicació són les garanties de seguretat, la importància, la qualitat, la regularitat i els preus dels subministraments que hagin d’efectuar-se, així com qualsevol altra raó d’interès general.

g. Quan la sol·licitud de concessió es limiti dintre del terme d’una parròquia, el Comú té dret preferent per a la concessió.

Article 17. Clàusula de salvaguarda i terminis

Les concessions s’atorguen sempre amb la clàusula de “sens perjudici de tercers” i salvant els drets particulars per un termini màxim de vint-i-cinc anys. Es poden sol·licitar pròrrogues successives fins al límit establert en la Llei de la contractació pública, del 9 de novembre del 2000, vigent.

Article 18. Adjudicació i ratificació

L’adjudicació s’ha d’efectuar d’acord amb el que preveu la Llei de la contractació pública.

Una vegada adjudicada amb caràcter definitiu la concessió per part del Govern, tot seguit s’ha de trametre al Consell General perquè la ratifiqui d’acord amb el que preveu la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Article 19. Fiances i garanties

Una vegada atorgada la concessió i ratificada en les condicions establertes a l’article anterior, i a l’efecte de garantir el compliment de les seves obligacions, el concessionari ha de constituir, en el termini d’un mes, una fiança o garantia per un import del 5% del pressupost de les instal·lacions afectades, fiança de la qual queden exceptuats els comuns que sol·licitin la concessió.

Article 20. Cessió de la concessió i subcontractació de prestacions accessòries

No està permesa la cessió de la concessió. Això no obstant, es pot contractar la gestió de prestacions accessòries, amb l’autorització prèvia del ministeri competent.

Article 21. Modificació de les clàusules de la concessió

Per raons d’interès públic, es poden modificar les clàusules de la concessió atorgada mitjançant decret del Govern, però si la modificació afecta el seu règim financer, l’Administració ha de compensar el concessionari de manera que es mantinguin en equilibri els supòsits econòmics en què es va atorgar la concessió.

Si el concessionari no accepta les modificacions, es resol la concessió atorgada i es convoca un concurs públic d’acord amb que es preveu a l’article 16.

Article 22. Pròrrogues i resolució de la concessió

• L’incompliment dels terminis indicats en la concessió per implantar el servei, llevat de pròrrogues per causes justificades.

• El fet que el concessionari no accepti les modificacions que proposi l’Administració, d’acord amb el que preveu l’article 21.

• El venciment del termini de vigència determinat en l’atorgament de la concessió i, si escau, el de la seva pròrroga o pròrrogues.

Article 23. Posada en funcionament de les instal·lacions sotmeses a règim de concessió

La posada en funcionament d’instal·lacions sotmeses a règim de concessió es regula d’acord amb les consideracions i les comprovacions que s’estableixen a la ITC 1 (annex 1):

Capítol quart. Règim d’autorització de les instal·lacions no sotmeses a concessió

Article 24. Instal·lacions sotmeses a autorització prèvia

• Plantes de gasificació de gas natural (GN).

• Instal·lacions d’emmagatzematge, transport i distribució de gas natural (GN).

• Instal·lacions d’emmagatzematge i distribució de gasos liquats del petroli (GPL) de les empreses subministradores.

• Plantes d’envasament de gasos liquats del petroli (GLP).

• Instal·lacions de subministrament de gas a vehicles automòbils.

Tot aparell o equip ha d’estar instal·lat, utilitzat, conservat i mantingut seguint les prescripcions del fabricant i seguint les observacions de l’empresa instal·ladora i de l’empresa distribuïdora o subministradora.

Article 25. Projecte de les instal·lacions amb dipòsit

Els projectes de les instal·lacions de gas amb dipòsit han de contenir, com a mínim, els apartats següents:

• Memòria. Hi ha de constar l’objecte del projecte, la situació i l’emplaçament de la instal·lació, el titular, la justificació de les necessitats presents i futures, els coeficients de simultaneïtat a aplicar i la seva justificació, la pressió màxima de servei de la xarxa, i la protecció contra la corrosió.

• Càlcul del dipòsit i justificació del tipus de dipòsit escollit, tenint en compte la seguretat, el consum a màxima demanda, i considerant les previsions raonables de creixement de la demanda. Cal tenir en compte la vaporització i l’autonomia mínima exigible d’acord amb la llei que reguli l’ordenació de gasos combustibles vigent.

• Càlcul de la xarxa de distribució. S’ha de justificar la secció elegida i la pèrdua de càrrega per tram i acumulada, que ha de ser inferior a la màxima prevista en la memòria. Cal fer el càlcul de la secció de la paret del tubs en funció de la pressió màxima de servei prevista i del coeficient de seguretat aplicable, el càlcul de pèrdues de càrrega màximes admissibles, i el càlcul de la protecció contra la corrosió de la xarxa i dels seus accessoris.

• Plànols. Han d’incloure la situació i l’emplaçament del dipòsit amb les distàncies respecte a altres instal·lacions, així com tots els aspectes de la memòria.

• Explotació i funcionament de la instal·lació.

• Pla de manteniment i revisió de la instal·lació.

• Documentació relativa a la seguretat, plans d’emergència i plans d’evacuació, si escau.

El compliment de les exigències reglamentàries en el projecte de les instal·lacions de gas, en la seva realització o en el seu manteniment, sens perjudici del control per part del Govern, queda provat amb la presentació de la documentació al departament competent que en cada cas es determina en les respectives ITC i que són d’obligat compliment segons les disposicions d’aquest Reglament.

Article 26. Execució de les instal·lacions que no necessiten autorització prèvia però sí registre al departament competent

El projecte ha de ser redactat per un tècnic que compleixi els requisits establerts a l’article 13 d’aquest Reglament.

La supervisió de l’execució de la instal·lació l’ha de fer un director d’obra que compleixi els requisits establerts a l’article 13.

Les eventuals modificacions del projecte han d’adjuntar-se en un annex al certificat de final d’obra.

Les empreses o els establiments que no disposen de l’autorització esmentada anteriorment i que per la seva magnitud o les seves característiques disposen d’un servei de manteniment propi, constituït per empleats de l’empresa esmentada, poden dur a terme les modificacions de les seves instal·lacions, a condició de presentar el projecte signat per un tècnic definit en l’article 13, quan sigui necessari i sempre que, dins el servei de manteniment, figuri personal posseïdor del carnet d’instal·lador de gas. Han de disposar igualment de les mateixes assegurances exigibles a l’article 9, pel que fa al manteniment i instal·lació, i a l’article 13 pel que fa a l’execució de projectes.

Està totalment prohibit fer qualsevol nova instal·lació, ampliació o reforma, a compte de tercers, per empreses instal·ladores que no disposen de l’autorització corresponent per efectuar les instal·lacions de gas com a activitat comercial.

Les empreses i els establiments que disposin de personal autoritzat i que facin les seves pròpies instal·lacions assumeixen les responsabilitats que corresponen als titulars i a les empreses instal·ladores, segons es disposa a l’article 63, sobre responsabilitats i sancions, d’aquest Reglament.

Article 27. Posada en servei d’instal·lacions

La posada en servei de les instal·lacions només es pot efectuar si es compleixen les condicions establertes en cada ITC, segons el tipus d’instal·lació. En el cas d’instal·lacions col·lectives, tot i que poden englobar-se en un únic projecte, s’ha de lliurar un joc de butlletins per a cada derivació individual.

El registre de la documentació relativa a les instal·lacions de gas per part del departament competent no en suposa la conformitat tècnica per part del dit departament.

Per poder ser servit en gas, l’usuari ha de lliurar el butlletí de la instal·lació de gas degudament registrat al departament competent a l’empresa distribuïdora o subministradora. En cap cas les empreses distribuïdores o subministradores no poden servir a les instal·lacions sense el butlletí corresponent i degudament registrat al departament competent.

El departament competent pot utilitzar un sistema de gestió telemàtica dels butlletins de gas. El seu ús ha de ser obligatori per a tots els actors. En tot cas, les comunicacions, els registres o les declaracions s’han de fer mitjançant les eines facilitades pel departament competent.

Article 28. Control de les instal·lacions

El departament competent pot efectuar, directament o a través d’una empresa d’inspecció i control autoritzada, les inspeccions a les instal·lacions que estimi necessàries; les despeses corresponents són a càrrec de l’usuari.

El resultat de les inspeccions s’ha de comunicar al departament competent en cas que siguin positives. En el cas que la inspecció sigui desfavorable l’empresa d’inspecció i control ho ha de comunicar a l’usuari de la instal·lació, esmentant els terminis de reparació per cada deficiència. Passat el termini, si les deficiències no han estat esmenades, l’empresa d’inspecció i control ha de lliurar a l’administració un certificat desfavorable on cal detallar les deficiències detectades, els terminis donats i els resultats finals passats els terminis.

Aquestes inspeccions es poden efectuar durant els treballs d’instal·lació o una vegada finalitzats.

Els certificats, informes, o qualsevol altre document emès per una empresa d’inspecció i control han d’anar signats pel tècnic que ha realitzat la inspecció i pel director tècnic que correspongui.

Article 29. Subministraments temporals

En les activitats públiques o les privades de durada temporal limitada, els butlletins han de reflectir la durada de vigència. En cap cas el termini de vigència no ha de ser superior a sis mesos.

Aquestes instal·lacions han de disposar igualment del contracte de manteniment que s’exigeixi en la ITC que li correspongui.

Les empreses subministradores no poden fer contractes de subministrament temporals per una durada superior a la fixada en els butlletins i han de deixar fora de servei les instal·lacions temporals, una vegada el termini s’hagi esgotat.

En el cas que es vulgui posar en marxa instal·lacions de gas en un edifici acabat de construir per tal d’evitar que es gelin les canonades mentre no es venguin les unitats immobiliàries, cal efectuar un butlletí per cada instal·lació interior a nom del promotor. No obstant això, es permet que el subministrament de gas de totes aquestes unitats estigui sota un únic contracte.

Article 30. Instal·lacions existents

Qualsevol modificació que afecti una instal·lació de gas existent, sigui per ampliació, per augment de potència, per reforma o per canvi de característiques o de titular o d’usuari, sigui per la mateixa instal·lació o per l’activitat que es desenvolupa, obliga a adaptar la instal·lació a les condicions prescrites en la normativa vigent. En el cas d’ampliació de potència, de reforma o de canvi de característiques, l’adaptació és a càrrec de l’usuari amb l’acord del titular; en el cas de canvi de titular, és a càrrec del titular cedent, i en cas de canvi d’usuari, a càrrec del titular.

Si la instal·lació existent reuneix les condicions reglamentàries, és suficient la presentació al departament competent d’un certificat de revisió d’un organisme d’inspecció i control i els butlletins lliurats pel tècnic o l’empresa instal·ladora, segons correspongui pel tipus d’instal·lació, en què s’ha de manifestar que la instal·lació compleix les prescripcions d’aquest Reglament. Aquest certificat no és exigible per a les instal·lacions interiors d’habitatges ubicats en edificis plurifamiliars.

En casos excepcionals, quan es produeix una reforma de la instal·lació, o un canvi de titular o d’usuari, es pot demanar l’autorització al ministeri competent d’adaptar al Reglament una instal·lació existent per fases. Cal que hi adjunti un informe tècnic per establir les fases i les prioritats d’adaptació de la instal·lació, argumenti els motius pels quals no duu a terme l’adaptació completa i ha de detallar les mesures compensatòries que es proposen per garantir el mateix nivell de seguretat mentre la instal·lació no estigui completament adaptada al Reglament actual.

Article 31. Assegurances dels usuaris de les instal·lacions

Per tal que es pugui registrar o autoritzar una instal·lació de gas, cal que l’usuari justifiqui al departament competent que disposa de l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil que cobreixi el risc associat a les instal·lacions de gas.

Article 32. Instal·lacions subministrades a granel

1. Propietat de les instal·lacions

En subministraments no sotmesos a concessió, la instal·lació aigües amunt del dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat és propietat de l’empresa subministradora.

L’empresa subministradora és la responsable de les seves instal·lacions destinades a subministrar el gas combustible, és a dir, des de la boca de càrrega en fase líquida del dipòsit fix fins al dispositiu d’unió de la sortida del comptador en fase gasosa amb la canalització de l’abonat, inclosos els terrenys i els tancaments per on circula la instal·lació. L’empresa subministradora és l’única responsable de mantenir-los, conservar-los i explotar-los.

2. Contracte de subministrament

El subministrador ha de disposar d’un contracte de subministrament amb cada un dels abonats de la instal·lació de subministrament.

En cas que un abonat vulgui rescindir el contracte, ho ha de notificar a l’empresa subministradora amb un mes d’antelació mitjançant els formularis previstos per la mateixa empresa subministradora.

En cas que tots els abonats d’una instal·lació de subministrament rescindeixin el contracte de manera permanent i la instal·lació quedi sense ús, l’empresa subministradora propietària de la instal·lació ha de buidar el dipòsit i inertitzar totes les parts de la instal·lació en el mes següent a la finalització de l’últim contracte. Aquesta inertització ha d’estar certificada per una empresa d’inspecció i control.

3. Retirada del servei

En el termini d’un any des de la finalització de l’últim contracte de subministrament, l’empresa subministradora propietària ha de retirar la seva instal·lació, o bé, en cas que no sigui possible retirar-la, l’ha de deixar inutilitzada tapant les canonades i omplint el dipòsit amb material sòlid inert.

La instal·lació ha de ser igualment retirada per motius de seguretat o per desig exprés de l’empresa subministradora propietària de la instal·lació. En aquests casos, cal buidar de gas i inertitzar totes les parts de la instal·lació abans de retirar-la o deixar-la inutilitzada de la mateixa manera que s’ha previst en el paràgraf anterior. La inertització ha d’estar certificada per una empresa d’inspecció i control.

Quan, a requeriment justificat del departament competent, el subministrador propietari d’una instal·lació no retiri la instal·lació, el Govern, d’ofici, ha d’encarregar el buidat, el transvasament, la inertització i la retirada de la instal·lació en les condicions previstes anteriorment, i traslladar a l’empresa subministradora de la instal·lació la totalitat de les costes directes i indirectes que se’n puguin derivar, així com els interessos legals que al llarg del procés es puguin originar, sens perjudici de les sancions que es puguin imposar.

4. Canvi de subministrador

En cas que els abonats servits per una mateixa instal·lació de subministrament arribin a un acord, es pot fer un canvi de subministrador.

El nou subministrador ha d’adquirir la instal·lació de subministrament i el subministrador actual no es pot negar a vendre-la. Un pèrit valora la instal·lació i el gas restant al dipòsit i fixa el preu de venda. Per garantir la independència del pèrit, no ha de tenir cap vincle comercial, financer ni de cap altre tipus amb cap de les empreses subministradores concernides i els seus honoraris els han d’assumir a parts iguals ambdós empreses subministradores. La instal·lació ha de traspassar-se d’un subministrador a l’altre en perfectes condicions de funcionament i una empresa d’inspecció i control ha de garantir que la instal·lació compleix la normativa vigent.

Mentre duri el procediment de canvi de subministrador, l’actual subministrador ha de continuar servint gas als seus abonats en les mateixes condicions pactades fins a concretar el canvi definitiu de propietat de la instal·lació i de subministrador.

Article 33. Instal·lacions subministrades amb envasos mòbils

El límit de propietat de les instal·lacions subministrades amb envasos mòbils es troba situat a la sortida del dispositiu de doble regulació o, si no n’hi ha, del limitador de pressió que protegeix la xarxa i que regula la sortida lliure de l’envàs a una pressió màxima de 4 bars (MPB). Fins a aquest punt és propietat de l’empresa subministradora i a partir d’aquest punt és propietat de l’abonat.

Queden inclosos en la part d’envasos mòbils els limitadors de cabal, les connexions flexibles, les vàlvules antiretorn, el col·lector, l’inversor, el regulador de doble regulació i, si escau, el limitador de pressió.

En les instal·lacions domèstiques alimentades amb envasos mòbils de capacitat unitària igual o inferior a 15 kg de gas butà, i en què els envasos estan situats dintre de locals privatius de l’habitatge, la instal·lació d’abonat comença al dispositiu d’unió entre l’envàs i la mateixa instal·lació. També formen part de la instal·lació de l’abonat els locals, així com els conductes d’evacuació de gasos de la combustió i els corresponents a l’aportació d’aire per a la combustió, quan es trobin en propietat privada del subministrat.

Article 34. Condicions del subministrament

El subministrament de gas als usuaris s’ha de fer per un dels sistemes següents:

• Per comptador en fase gasosa.

• Per lliurament d’envasos mòbils de capacitat unitària autoritzada.

• Per comptador en fase líquida.

Article 35. Construcció d’edificis o urbanitzacions

Quan es construeix un edifici o un conjunt d’edificis, la propietat de l’immoble o de la urbanització que vulgui disposar de gas ha de consultar amb l’empresa subministradora la necessitat de preveure la ubicació de les instal·lacions, d’acord amb aquest Reglament.

També, quan sigui necessari un projecte d’una instal·lació determinada, el titular ha de consultar l’empresa subministradora amb la mateixa finalitat.

Quan les instal·lacions afectin vies públiques, siguin de titularitat pública o privada, és necessària la reserva d’espai per a les canalitzacions i el titular o el promotor ha de disposar de les autoritzacions pertinents per al desenvolupament del projecte.

En edificis on l’energia calorífica sigui prevista per gasos combustibles s’ha de preveure la disponibilitat i la construcció dels locals tècnics sobre la base de les instruccions tècniques complementàries escaients.

Les ventilacions, els conductes d’evacuació de fum i altres especificitats que s’han de complir en el cas de locals amb un aparell receptor de gas es troben detallades a l’ITC 08.

El tècnic director d’obra ha de comprovar el funcionament correcte de les ventilacions abans de lliurar el certificat final d’obra de la construcció.

Article 36. Plans d’incentivació del consum de gas

Les empreses subministradores poden finançar de manera total o parcial el cost de les instal·lacions dels seus usuaris, siguin de nova implantació o de reforma. En aquest segon cas, solament es pot efectuar per millorar la seguretat i l’estalvi energètic.

L’empresa subministradora ha de signar un acord amb l’usuari de la instal·lació, fent-hi constar expressament el cost de la instal·lació, el termini de finançament, el nombre de quotes, el seu import, i les condicions en cas de produir-se un canvi d’usuari.

El concepte d’amortització ha de figurar en el rebut com un apunt completament diferenciat dels altres conceptes, i s’hi ha d’indicar, a més, el romanent pendent d’abonar.

Capítol cinquè. Drets, obligacions, contractes i facturació

Article 37. Obligacions de les empreses subministradores i les seves distribuïdores

Les empreses subministradores de gas i les seves distribuïdores estan obligades a:

• Subministrar als usuaris i als abonats el gas que demanin, en les condicions previstes en aquest Reglament i en les condicions contractuals pactades entre les parts, sempre que no vagin en contra de la normativa vigent.

• Prestar el servei de manera regular i contínua.

• Informar periòdicament els abonats i els usuaris de les mesures que s’han de prendre per mantenir les instal·lacions en les degudes condicions de seguretat i de funcionament.

• Mantenir les seves instal·lacions, els seus materials, els seus equipaments, els seus vehicles i els seus accessoris en les degudes condicions d’aptitud tècnica i de conservació.

• Exigir dels usuaris i dels abonats els certificats corresponents de la instal·lació, de la revisió i del manteniment d’acord amb aquest Reglament.

• Formar periòdicament el seu personal en les operacions que es poden efectuar, tant en situació normal com d’emergència.

• Vigilar els valors i les toleràncies de les característiques físiques i químiques del gas a subministrar.

• Detallar, en la facturació als abonats i als usuaris, els conceptes aplicables, amb la deguda claredat.

• Donar de baixa les instal·lacions de subministrament i desmantellar-les, reposant la zona al seu estat inicial, segons s’indica a l’article 32 d’aquest Reglament.

• Facilitar les inspeccions del departament competent i lliurar-li les dades que requereixi, d’acord amb el que estableix aquest Reglament.

• Notificar de manera immediata al departament competent qualsevol accident i/o incident a les seves instal·lacions o vehicles de transport de gas o d’envasos de gas, i a les instal·lacions dels seus usuaris o abonats.

• No efectuar, dintre del mercat de lliure competència, accions comercials irregulars que puguin comportar perjudicis als usuaris o a les altres empreses subministradores o revenedores.

• Trametre, en un termini no superior a dos dies hàbils, les documentacions destinades als usuaris una vegada segellades i conformades pel departament competent.

• Respectar en la promoció i la publicitat dels productes o serveis l’exactitud de les dades.

• Facilitar, en el mateix moment de signar-lo, el contracte de subministrament als usuaris.

• Reflectir de manera clara i diferenciada els descomptes o les bonificacions del preu de venda en la facturació.

• Notificar al Govern, almenys amb un any d’antelació, el propòsit de suspendre o finalitzar la prestació del subministrament de gas.

• Tallar el subministrament del gas als usuaris i abonats per motius justificats de seguretat. Aquest fet s’ha de comunicar al departament competent el mateix dia del tall.

• Revisar les instal·lacions dels usuaris o abonats en les condicions establertes en la reglamentació vigent.

Article 38. Drets de les empreses subministradores i les seves distribuïdores

Les empreses subministradores i les seves distribuïdores tenen el dret de:

• Rebre dels usuaris i abonats les quantitats econòmiques facturades, en les condicions que prescriu aquest Reglament.

• Accedir als domicilis dels usuaris i abonats, amb l’acreditació prèvia corresponent i en hores hàbils per procedir a la lectura dels comptadors, quan estiguin instal·lats en locals o espais privats de l’habitatge.

• Accedir a les seves instal·lacions en qualsevol moment.

• Rebre dels usuaris i abonats els certificats corresponents de la instal·lació i de la revisió, en les condicions prescrites en aquest Reglament.

• Tallar el subministrament del gas als usuaris durant el temps indispensable per dur a terme els treballs necessaris de manteniment i de conservació de les seves instal·lacions, sempre amb l’avís previ corresponent, de 48 hores.

Article 39. Obligacions dels abonats i els usuaris

Els abonats i els usuaris estan obligats a:

• Abonar puntualment les quantitats facturades que resulten del subministrament del gas.

• Mantenir i conservar les instal·lacions i, si escau, els envasos en les degudes condicions de seguretat, i fer el manteniment i les revisions periòdiques quan són preceptives.

• Utilitzar el gas en les instal·lacions autoritzades per a les quals s’ha subscrit el contracte de subministrament.

• Complir les disposicions que els imposa aquest Reglament i les establertes en el contracte de subministrament.

• Atendre les indicacions, els advertiments i les prescripcions d’ús i de seguretat de les instal·lacions que puguin adreçar les empreses subministradores o distribuïdores als abonats.

Article 40. Drets dels abonats i els usuaris

Els abonats i els usuaris tenen dret a:

• Rebre un servei eficaç i de qualitat, conforme a aquest Reglament i el contracte de subministrament que han subscrit.

• Rebre la informació necessària sobre els productes i serveis subministrats i sobre la utilització d’aquests productes per tal de millorar-la i que sigui més segura.

• Rebre la facturació degudament detallada de conformitat amb el que estableix aquest Reglament.

Article 41. Característiques, toleràncies i preu del gas subministrat

En tot cas, la variació mínima admissible del poder calorífic superior (PCS) ha de ser el 2% del valor fixat com a base, i la variació màxima instantània no pot excedir el 5%.

En el supòsit que les anàlisis no es puguin efectuar en el domicili de l’empresa subministradora, les mostres s’han de transmetre a un laboratori acreditat perquè siguin efectuades les proves i els assaigs corresponents.

El cost de l’assaig és a càrrec de l’empresa subministradora. Per contra, si les anàlisis són promogudes per la denúncia d’un abonat o un usuari, el cost és a càrrec d’aquest darrer si els resultats estan de conformitat amb la legislació vigent aplicable.

• Origen, natura i composició del gas i dels envasos.

• Preus de venda del gas aplicables i condicions contractuals.

• Identitat del subministrador.

• Quantitat nominal dels envasos i les toleràncies màximes permeses.

• Els riscs inherents a una utilització previsible del gas i el seu servei, d’acord amb la seva naturalesa i els destinataris.

Article 42. Obligatorietat del subministrament de gas

Les empreses subministradores i les seves respectives distribuïdores autoritzades estan obligades a efectuar el subministrament a tota persona que ho demani, sempre que la instal·lació estigui de conformitat amb aquest Reglament i disposi de la documentació corresponent justificativa, i han de subscriure a aquest efecte el contracte corresponent de subministrament.

Aquesta obligació es fa extensiva a les ampliacions que pugui sol·licitar qualsevol dels abonats. En aquest cas, l’empresa subministradora no pot variar les característiques del gas del subministrament primitiu.

Es consideren factors bàsics per avaluar si està justificada la manca de subministrament la capacitat de producció autoritzada a l’empresa subministradora i les capacitats d’emmagatzematge i de reposició que pugui tenir, així com la capacitat de la xarxa de distribució autoritzada a l’empresa subministradora.

Si alguna empresa negués, per insuficiència de mitjans tècnics, el subministrament de gas a qualsevol peticionari, el departament competent ha de comprovar si aquesta negativa té fonament tècnic i, en cas contrari, ha de fer obligatori el subministrament.

En el supòsit que el departament competent trobés justificada la negativa de l’empresa a subministrar a un usuari per manca de mitjans tècnics, l’empresa subministradora no pot admetre cap més petició d’altres nous abonats fins que s’hagi efectuat el subministrament esmentat. Si les peticions rebudes justifiquen econòmicament l’ampliació de les instal·lacions, l’empresa subministradora està obligada a efectuar aquestes ampliacions dintre dels terminis de la concessió o de la cessió.

Quan hi hagi una instal·lació de gas en un edifici o en una urbanització, en modalitat de dipòsit fix o concessió, no es poden contractar subministraments amb una modalitat diferent, a excepció dels locals comercials, que sempre que sigui possible han de connectar-se a la xarxa de l’edifici o la urbanització, o bé, en cas contrari, poden contractar un altre tipus de modalitat.

Article 43. Contracte de subministrament de gas

Article 44. Instal·lacions perilloses o sense contracte de subministrament i/o manteniment

Article 45. Autoritzacions dels propietaris per al subministrament del gas

Article 46. Suspensió provisional del subministrament del gas

El departament competent ha d’actuar d’acord amb el que estableix l’article 44.2 d’aquest Reglament en els casos següents:

• En tots els casos en què l’abonat o l’usuari faci ús del gas d’una manera o per a una finalitat diferent de la que s’estableix en el contracte.

• Quan l’abonat o l’usuari efectua o permet efectuar derivacions de la seva instal·lació per a altres locals o habitatges diferents dels consignats en el seu contracte, revèn o cedeix a tercers el gas subministrat. Si l’empresa subministradora comprova derivacions clandestines o no autoritzades, ha de fer-ho saber al departament competent, en un termini màxim de 24 hores hàbils a comptar del moment que s’hagi constatat la infracció.

• En cas de comprovar que hi ha un risc greu i imminent.

Article 47. Rescissió contractual definitiva del subministrament del gas

L’empresa subministradora ha de rescindir el contracte de subministrament en els casos següents:

• Per canvi d’usuari

• Per canvi de l’adreça

• Per canvi de l’activitat en què es consumeix el gas

• Per modificació de les instal·lacions autoritzades

• Per incompliment d’alguna de les clàusules del contracte de subministrament, quan s’hi especifica la suspensió definitiva

• Per baixa definitiva de la instal·lació que se subministra

• Per ordre de l’autoritat judicial

Article 48. Terminis de subministrament d’envasos mòbils

Els usuaris que han contractat el subministrament del gas en la modalitat d’envasos mòbils tenen dret que els siguin facilitats en el domicili que figura en el contracte les botelles o els envasos dintre el termini de 24 hores, comptades a partir de la demanda a l’empresa distribuïdora.

Si el termini de 24 hores finalitza en una hora inhàbil, es considera fi del termini la primera hora hàbil següent.

El lliurament a domicili s’ha de fer constar en el contracte.

Article 49. Recàrrec per frau

En cas de frau, l’empresa subministradora pot prendre les mesures judicials que consideri oportunes.

Per calcular l’import del frau, s’ha de procedir de la manera següent:

Per a altres usos, el nombre d’hores s’ha d’estimar en cada cas. S’ha de fixar com a volum consumit el determinat per la meitat de la capacitat nominal de mesura del comptador, i com a preu el de la tarifa contractada en vigència en el moment que s’ha detectat el frau.

Quan sigui possible conèixer, per a tots o per a alguns receptors de la instal·lació, el temps que han estat funcionant, s’ha de tenir en compte per determinar el valor de la suma de l’import del consum que correspongui als receptors que es trobin en aquest últim cas, calculant la resta com en el cas anterior.

En un cas i en l’altre s’ha de descomptar de l’import del frau la quantitat corresponent que hagués assenyalat el comptador i s’hagués facturat i cobrat.

La formula de càlcul de l’import del frau per a ús domèstic és la següent:

[(C x h x D) - V] x (P x R)

On

C: Consum dels aparells (en m3/h)

h: Nombre d’hores (en el cas que no es puguin determinar, cal comptar 6 hores)

D: Dies que s’han de comptar de frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament)

V: Volum de gas pagat pel client en m3 (és a dir, el que marca el comptador) durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament)

P: Preu del gas mitjà en €/m3, ponderat en funció del preu real durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau

R: Recàrrec o penalització sobre el preu del gas, que no pot ser superior al 10%

La formula de càlcul de l’import per frau per altres usos és la següent:

[((N/2) x h x D) - V] x (P x R)

N: Capacitat nominal del comptador (en m3/h)

h: Nombre d’hores

D: Dies que s’han de comptar de frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament)

V: Volum de gas pagat pel client en m3 (és a dir, el que marca el comptador) durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau (és a dir, des que es va efectuar l’última inspecció o des de la data que va començar el subministrament)

P: Preu del gas mitjà en €/m3, ponderat en funció del preu real durant tot el temps que es considera que s’ha produït el frau

R: Recàrrec o penalització sobre el preu del gas, que no pot ser superior al 10%

L’import de la liquidació, deduït d’acord amb el procediment establert, ha d’estar sempre subjecte a les taxes que siguin aplicables, d’acord amb la legislació en vigor en el moment de la constatació del frau.

Si en el moment de l’estimació del frau és aplicable la imposició de taxes per raó del consum, s’ha de trametre la liquidació al ministeri competent, als efectes oportuns.

Article 50. Facturació pel consum del gas

Les facturacions s’han d’efectuar de la manera següent:

a. Envasos mòbils: la facturació s’ha de fer per unitat servida d’acord amb els preus en vigor.

b. Subministrament de gas a granel: la facturació s’ha de fer pel consum de gas registrat pel comptador en el termini d’un mes natural vençut.

a. Part comuna a totes les modalitats

• El nom, l’adreça i el número del Registre de Comerç i Indústria de l’empresa subministradora.

• La data d’emissió del rebut.

• El nom i l’adreça de l’usuari de la instal·lació.

• El número del contracte de subministrament vigent.

• Si la facturació es domicilia al banc, el número de compte, l’oficina bancària i la resta de dades necessàries.

a. Rebuts pel subministrament d’envasos mòbils

• Data del subministrament.

• Nombre d’unitats servides.

• Tipus d’envàs.

• Tipus de gas.

• Preu unitari en vigor de l’envàs.

• Preu total de les unitats servides.

b. Rebuts pel subministrament de gas a granel

• Data de la lectura del comptador.

• Termini de la facturació.

• Pressió relativa nominal en mbar del comptador.

• Valor de la lectura del comptador a la data de la lectura.

• Valor de la lectura anterior.

• Diferència entre elles, que equival al consum efectuat en el termini entre lectures.

• Consum en quilograms o en metres cúbics. En cas de facturar el consum en metres cúbics, cal indicar el coeficient que la subministradora utilitza per convertir-ho en quilograms.

• Preu en vigor en euros per quilogram o per metre cúbic (si el preu és oficial, la data de publicació en el BOPA i número).

• Consum per mínims, si n’hi ha.

• Cost del consum en euros.

• Despeses del lloguer i el manteniment, si escauen.

• Bonificacions i descomptes: indicació del concepte, valor i import total.

• Total facturat en euros.

a. L’empresa subministradora ha de facilitar a l’abonat un document o eina perquè pugui retornar-lo amb l’anotació del consum real. L’empresa subministradora ha de facturar pel consum detallat. El retorn del full s’ha d’efectuar en el mateix domicili de l’empresa subministradora o mitjançant correu certificat. En el primer cas, l’empresa ha de segellar i lliurar la còpia a l’abonat; en el segon cas l’abonat ha de fer segellar la còpia per correus i aquest document en dona fe.

b. Quan l’empresa subministradora pot fer la lectura del comptador, ha de facturar per la diferència entre la lectura real i la lectura corresponent a la facturació anterior.

Capítol sisè. Aparells de mesura, manteniment i inspeccions periòdiques

Article 51. Certificació dels aparells de mesura

Els aparells utilitzats per mesurar el consum de gas han de disposar del marcatge CE i del certificat de conformitat CE.

Article 52. Obligatorietat de precintar els aparells de mesura

Els comptadors han de disposar del precinte d’un organisme oficial del país d’origen.

El trencament del precinte obliga l’empresa subministradora a substituir immediatament el comptador.

Article 53. Comptador patró

L’empresa subministradora ha de tenir un comptador patró, per a cada tipus de pressió, amb les seves corbes o taules d’error, per controlar els comptadors instal·lats. Han de disposar del marcatge CE i del certificat de conformitat CE.

Aquest comptador ha de ser contrastat i calibrat, com a mínim, cada dos anys per un laboratori oficial acreditat i cada vegada que ha estat reparat o que s’estima que funciona incorrectament.

Article 54. Comprovació de comptadors

En cas de dubte o reclamació en la lectura d’un comptador, se n’ha de fer una comprovació mitjançant el comptador patró de l’empresa subministradora. Aquesta comprovació ha d’estar certificada per una empresa d’inspecció i control.

Si en la comprovació del comptador es constata que la lectura és superior a les toleràncies admeses, l’empresa subministradora ha de substituir el comptador i ha de liquidar la diferència a l’abonat. N’ha d’informar igualment el departament competent.

Les despeses de la revisió són a càrrec del sol·licitant de la revisió, o a la part contrària si en resulta que les lectures errònies del comptador són imputables a la part contrària.

Article 55. Propietat dels aparells de mesura

L’empresa subministradora és sempre la propietària dels comptadors, i se n’ha de fer càrrec del manteniment. A aquest efecte pot incloure en la facturació mensual un càrrec de manteniment, que en cap cas no ha de ser superior a la cent vint-i-unena part del cost del comptador, que el departament competent pot valorar en qualsevol moment.

Article 56. Conservació de les instal·lacions

Les revisions periòdiques i les inspeccions periòdiques mínimament exigibles estan descrites en cada una de les ITC, segon el tipus d’instal·lació.

Els usuaris de les instal·lacions i els aparells previstos en aquest Reglament estan obligats i són els responsables de mantenir-les, conservar-les, explotar-les i fer-ne un bon ús, i que es trobin en les degudes condicions de seguretat.

Els usuaris estan obligats a atendre les recomanacions que, en relació amb la seguretat, els indiqui l’empresa instal·ladora i l’empresa distribuïdora o subministradora, a complir les normes i recomanacions que figuren en les normes tècniques, i en el llibre d’instruccions i bon ús que acompanya els aparells de gas. Les empreses instal·ladores, distribuïdores i subministradores estan obligades a informar l’usuari de la instal·lació per escrit mitjançant carta certificada o un altre mitjà equivalent de les deficiències o els incompliments d’una instal·lació de gas.

Article 57. Contracte de manteniment de les instal·lacions i dels aparells

Els usuaris de les instal·lacions i els aparells, segons ho determinin les ITC que els siguin aplicables, han de disposar del contracte de manteniment, que ha de ser efectuat per les empreses instal·ladores.

Cap empresa subministradora o distribuïdora no pot subscriure un contracte de subministrament sense disposar de la documentació que justifiqui que es disposa d’un contracte de manteniment i d’una assegurança per a tota la instal·lació quan l’ITC corresponent ho exigeixi.

El contracte de manteniment en cap cas no pot preveure condicions especials que disminueixin els drets dels abonats i els usuaris.

En cas que un instal·lador hagi de realitzar qualsevol tipus de reparació, manteniment o modificació en una instal·lació que presenti incompliments de la normativa, està obligat a fer una llista de totes les deficiències i l’ha de comunicar a l’usuari de la instal·lació, que ha de signar acusant recepció del document, o bé s’ha d’enviar per correu certificat amb avís de recepció en el cas que es negui a signar-ho.

Article 58. Termini de vigència del contracte de manteniment

El contracte de manteniment ha de ser d’una durada mínima d’un any, excepte en casos de contractació temporal, que ha de ser de la mateixa durada que la contractació de subministrament, i ha de considerar-se tàcitament renovat si cap de les dos parts comunica a l’altra la revocació del contracte.

L’usuari de la instal·lació ha de comunicar a l’empresa subministradora la baixa o el canvi de contracte de manteniment en un termini inferior a quinze dies hàbils.

Article 59. Manteniment de les instal·lacions corresponents a les empreses subministradores

La conservació i el manteniment de les instal·lacions que pertanyen a les empreses subministradores el poden fer el personal tècnic propi sota la seva responsabilitat, sempre que l’empresa subministradora compleixi els requisits fixats per les empreses instal·ladores a l’article 9, a excepció del tècnic amb carnet d’instal·lador de gas, que ha de reemplaçar-se per un tècnic que acrediti que disposa dels coneixements determinats en la ITC 9.

Article 60. Empreses autoritzades per a la realització de les inspeccions periòdiques

Les inspeccions de les instal·lacions han de ser efectuades per organismes d’inspecció i control degudament autoritzats.

En les instal·lacions domèstiques que disposen de subministrament de gas butà en envasos mòbils de capacitat inferior a 15 kg no és necessari efectuar cap inspecció periòdica, circumstància que no eximeix l’usuari de la instal·lació de vetllar pel bon manteniment, el bon funcionament i la seguretat de la instal·lació i el seu aparell.

Article 61. Procediment d’actuació en les inspeccions periòdiques

Si, amb motiu de la revisió o la inspecció de la instal·lació, es comprova que presenta deficiències que poden posar en perill la seguretat de les persones, cal reparar-la de manera immediata, o deixar fora de servei la part de la instal·lació defectuosa.

Una vegada la inspecció és favorable, cal registrar al departament competent el certificat d’inspecció corresponent acompanyat del butlletí de l’instal·lador de gas, si la inspecció ha comportat l’actuació d’un instal·lador. L’usuari ha de trametre, quan sigui preceptiu, una còpia a l’empresa subministradora o distribuïdora.

En el cas de que la inspecció sigui desfavorable, s’ha de comunicar a l’usuari els terminis per esmenar les deficiències. Si, passat el termini de reparació, les deficiències no han estat esmenades, l’empresa d’inspecció i control ha de registrar al departament competent un certificat desfavorable on cal detallar les deficiències detectades, els terminis donats i els resultats finals passats els terminis.

Si no es registra el certificat d’inspecció al departament competent, es considera que no s’ha efectuat la inspecció.

Si no s’efectua la inspecció esmentada, l’empresa subministradora ha de tallar el subministrament de gas i ho ha de comunicar al departament competent. Si l’alimentació es realitza amb envasos, l’empresa distribuïdora ha de desconnectar i retirar els envasos de la instal·lació i ho ha de comunicar al departament competent.

En instal·lacions d’un únic envàs de gas butà de menys de 15 kg connectat per tub flexible o acoblat a un sol aparell de gas, la notificació descrita al punt 2 ha ser reemplaçada per un missatge informatiu de les prescripcions de seguretat bàsiques en les instal·lacions de gas.

Capítol setè. Accidents, infraccions i sancions

Article 62. Incidents i accidents

Quan es produeixi un incident que requereixi la intervenció del Servei d’Extinció i Salvaments o bé hi hagi un accident que ocasioni danys materials importants o víctimes, l’usuari de la instal·lació i l’empresa subministradora han de notificar-ho en un termini màxim de dos hores al departament competent. L’usuari ha d’avisar igualment al titular en el termini més breu possible

El departament competent pot demanar altres informes a altres entitats sense que en limiti l’actuació per aclarir els fets.

Article 63. Infraccions i sancions

Les infraccions a aquest Reglament i les sancions a què poden donar lloc es regulen segons el que disposa la llei competent en seguretat i qualitat industrial i la llei competent en l’ordenació del sector dels gasos combustibles.

Disposició transitòria primera

Les empreses subministradores, les distribuïdores, les instal·ladores i d’inspecció i control afectades per aquest Reglament i autoritzades en la data de l’aprovació d’aquest Reglament han de justificar documentalment que compleixen els requisits exigits en el Reglament, en un termini màxim de dotze mesos des de la data d’entrada en vigor d’aquest Reglament.

Disposició transitòria segona