LegalizeDecret del 28-02-2018 d’aprovació del Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles
Exposició de motius
Les normes que regulen les instal·lacions de gas són el Reglament de gas, del 8 de gener de 1997, que inclou com a annex la reglamentació relativa a instal·lacions de gas, del 15 de juliol de 1987 i modificat parcialment el 18 de setembre del 2013, el Decret d’11-2-98 pel qual es prenen diverses actuacions en relació al Reglament de gas i el Reglament per al subministrament de gasos combustibles, del 12 de juny del 2002.
Els canvis tecnològics que han tingut lloc aquests anys de vigència de les reglamentacions esmentades, l’aparició de nous materials, els canvis en les necessitats de la mateixa societat, com és l’ús del gas natural, que no es preveu en la reglamentació actual, la irrupció amb força de conceptes com l’estalvi energètic, les energies renovables, sense oblidar la cura del medi ambient, obliguen a adaptar les normes existents a les demandes i les necessitats dels ciutadans d’avui.
Aquest Reglament és, doncs, la conseqüència lògica de la implantació dels principis i els valors esmentats anteriorment amb l’objectiu d’aconseguir un ús segur i eficient de les instal·lacions de gas i harmonitzar alhora la diversa i dispersa normativa que hi ha hagut fins ara.
D’acord amb el text i l’esperit de la Llei de seguretat i qualitat industrial, del 22 de juny del 2000, el Reglament vol fixar les condicions tècniques i els requisits de seguretat que han de satisfer les instal·lacions de gas.
El Reglament també desenvolupa la Llei d’ordenació del sector dels gasos combustibles, del 22 de juny del 2000, i fixa els règims de concessió per a una eventual xarxa bàsica de gasificació, així com les seves característiques tècniques.
Al capítol primer, el Reglament fixa les disposicions generals, amb l’objecte, l’àmbit d’aplicació i les definicions d’alguns termes utilitzats en la redacció. També s’hi estableix la possibilitat d’autoritzar exempcions en casos de no poder adaptar algunes instal·lacions existents.
Al capítol segon, es regulen les condicions mínimes exigibles que les empreses i els tècnics han de complir per considerar-los aptes i competents en la matèria.
El capítol tercer inclou el règim de concessions, en el cas que s’estableixi una xarxa de distribució de gas.
El capítol quart tracta la resta de les instal·lacions de gas no sotmeses a concessió. En aquest cas, es defineixen dos tipus d’instal·lacions: les que necessiten l’autorització prèvia del Govern per poder-se realitzar i les que no necessiten autorització prèvia. S’hi determina l’obligació de declarar totes les instal·lacions objecte d’aquest Reglament i la possibilitat de les empreses subministradores de finançar les instal·lacions dels seus usuaris. S’hi regulen els subministraments temporals, els límits de propietat i, de manera general, les condicions de posada en funcionament i els controls de les instal·lacions (els detalls per a cada instal·lació es troben en la ITC que li correspon).
El capítol cinquè recull els deures i obligacions tant de les empreses subministradores i distribuïdores, com de l’usuari. En cas que una instal·lació incompleixi de manera greu la normativa, es determinen les accions a seguir, que poden fins i tot conduir a la paralització de la instal·lació de gas. També s’hi precisa el contingut de la factura i les fórmules que cal tenir en compte a l’hora de valorar un possible frau ocasionat per l’usuari.
Al capítol sisè es regulen les condicions mínimes exigibles per als comptadors de gas i de manera general les comprovacions, ja siguin revisions o inspeccions periòdiques, que s’han de fer a les instal·lacions.
Finalment, al capítol setè es detallen les accions a realitzar en cas d’accident i d’infracció al Reglament.
El Reglament es completa amb deu instruccions tècniques complementàries, de les quals sis regulen de manera més precisa, segons el tipus d’instal·lació, les condicions tècniques, les comprovacions, la posada en servei, el manteniment i les revisions i inspeccions periòdiques. Les instal·lacions previstes són les instal·lacions de distribució de combustibles gasosos mitjançant la canalització de concessió, les instal·lacions d’emmagatzematge de gasos liquats del petroli en dipòsits fixos, les instal·lacions d’emmagatzematge de gas natural liquat, les estacions de servei per a vehicles de gas, les instal·lacions d’envasos de gasos liquats del petroli per a ús propi i les instal·lacions de gasos liquats del petroli d’ús domèstic en caravanes i autocaravanes.
La instrucció tècnica 3 regula els centres d’emmagatzematge i distribució d’envasos de gas. S’hi concreten igualment quins requisits han de complir els punts de venda i les condicions per poder adquirir un envàs. La instrucció tècnica 8 tracta de les instal·lacions interiors i els locals que disposin d’aparells de gas, i la instrucció tècnica 9 estableix els requisits i coneixements mínims que ha de tenir un instal·lador de gas. Finalment, la ITC 10 recull les normes europees que han estat mencionades al llarg del Reglament.
Tot al llarg del Reglament se simplifiquen els requisits exigibles en les instal·lacions domèstiques alimentades per un únic envàs de butà, per bé que l’usuari ha de vetllar perquè la instal·lació compleixi certes condicions mínimes de seguretat. Per a aquest tipus d’instal·lacions, es preveu la possibilitat de canviar l’envàs buit per un de ple en punts de venda concrets de manera senzilla.
Pels motius exposats i a proposta del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del dia 28 de febrer del 2018,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles, que entrarà en vigor tres mesos després de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA).
Reglament d’emmagatzematge, subministrament, distribució i ús de gasos combustibles
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Constitueix l’objecte d’aquest Reglament l’establiment de les prescripcions aplicables a les instal·lacions de gasos combustibles, en concret:
- En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, ús i consum dels gasos liquats del petroli (GPL).
- En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, ús i consum de gas natural (GN).
- En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, ús i consum de gas natural comprimit (GNC).
- En les instal·lacions d’emmagatzematge, distribució, gasificació, ús i consum de gas natural liquat (GNL).
Article 2. Àmbit d’aplicació
Les prescripcions que emanen d’aquest Reglament s’apliquen amb caràcter general a totes les noves instal·lacions i en les existents en què s’efectuïn reformes, modificacions o ampliacions incloses en el seu camp general d’aplicació, i amb caràcter específic amb l’aplicació de les Instruccions Tècniques Complementàries (ITC) que es troben en els annexos d’aquest Reglament.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament i les seves instruccions tècniques complementàries, cal definir els conceptes següents:
Aparells de gas: els aparells de cocció, calefacció, producció d’aigua calenta, refrigeració, il·luminació o rentat que funcionen amb combustible gasós i en els quals, si escau, la temperatura normal de l’aigua no supera els 105 °C així com els equips de seguretat, control i regulació.
Aparell dissenyat específicament: aparells que estan dissenyats per destinar-los exclusivament a satisfer una necessitat específica per un procés o ús específic.
Combustible gasós: qualsevol combustible que, a la temperatura de 15ºC i a una pressió d’1 bar, estigui en estat gasós.
Combustió: procediment en què el combustible gasós reacciona amb l’oxigen i produeix calor i llum.
Comercialitzador: persona física o jurídica que ven gas perquè en faci ús un client o usuari.
Distribuïdor: persona física o jurídica que distribueix gas en qualsevol dels sistemes d’emmagatzematge previstos perquè en faci ús un client o usuari.
Eficiència energètica: relació entre el rendiment d’un aparell i l’energia consumida.
Emmagatzematge de GPL, GNL i GNC: lloc on es disposa de dipòsits mòbils o fixos per a l’emmagatzematge de GLP i GN en fase líquida o bé gasosa.
Equipament: dispositius de seguretat, de control i altres elements que no siguin els cremadors d’aire insuflat i els cossos d’escalfament equipats d’aquests cremadors, que es poden vendre per separat per a ús professional i per incorporar-los a un aparell de gas o acoblats per constituir un aparell de gas.
Escomesa: conjunt de conduccions i accessoris del subministrador, des de la clau d’escomesa i la clau de l’edifici, incloent-hi comptadors, fins a la instal·lació.
Especialista criogènic: persona física o jurídica, autoritzada i competent en els treballs criogènics.
Fabricant: persona física o jurídica que fabrica una màquina o una quasi màquina en les condicions que especifica la Llei de seguretat i qualitat industrial vigent.
Família de gasos: grup de combustibles gasosos amb un comportament de combustió similar vinculats per un interval d’índex de Wobbe.
Grup de gasos: interval específic d’índex de Wobbe dins de l’interval de la família de gasos corresponent.
Índex de Wobbe: indicador de la intercanviabilitat de gasos combustibles per comparar l’energia de combustió produïda en un aparell per gasos combustibles de diferents composicions.
Inspecció periòdica: activitat per la qual s’inspecciona una instal·lació per verificar el compliment de la normativa vigent mitjançant un organisme d’inspecció i control autoritzat.
Instal·lació: conjunt de conduccions i accessoris destinats a conduir els gasos per al seu ús final.
Instal·lació industrial: qualsevol indret on la principal activitat realitzada és un procediment industrial subjecte a normes nacionals específiques de salut i seguretat.
Instal·lador: persona física capacitada per fer instal·lacions de gas.
Legislació d’harmonització de la UE: tota legislació de la UE que harmonitzi les condicions de comercialització dels productes.
Marcatge CE: marca amb què el fabricant indica que l’aparell o l’equip és conforme als requisits establerts en la legislació d’harmonització de la UE que disposa la seva col·locació.
Norma harmonitzada: norma europea adoptada arran d’una petició de la Comissió per a l’aplicació de la legislació d’harmonització de la Unió.
Operador de gas GPL i GN: persona física o jurídica que opera en qualsevol de les funcions de distribució, subministrament, compra, venda i emmagatzematge de combustibles gasosos.
Planta de gasificació de GNL: lloc on es disposa de dipòsits fixos per a l’emmagatzematge de gas natural liquat i les seves instal·lacions per transformar-lo en GN.
Posada en funcionament d’una instal·lació de gas: conjunt d’operacions necessàries que permeten verificar la idoneïtat tècnica d’una instal·lació de gas.
Procediment industrial: l’extracció, el cultiu, el refinament, el processament, la producció, la fabricació, la preparació de materials, plantes, bestiar, productes animals, aliments o altres productes per a ús comercial.
Revisió periòdica: activitat per la qual s’examina una instal·lació per verificar el compliment de la normativa vigent.
Subministrador: persona física o jurídica que subministra gas a l’usuari.
Titular de la instal·lació: persona física o jurídica propietària d’una instal·lació, que també en pot ser l’usuari.
Ús normal d’un aparell o aparell utilitzat normalment: quan l’aparell està correctament instal·lat i mantingut conforme a les instruccions del fabricant, utilitzat amb una variació acceptable de qualitat i pressió de gas i utilitzat conforme a l’ús previst pel fabricant i de manera raonable.
Usuari: persona física o jurídica que utilitza el gas per al seu consum amb una contraprestació econòmica. També són els abonats de les instal·lacions de gas a granel.
Article 4. Exempcions
Es poden demanar exempcions al Reglament en els casos següents:
Quan en un edifici existent es vol col·locar una instal·lació nova que no es pot adaptar a les normes tècniques d’aquest Reglament, abans d’executar la instal·lació cal sol·licitar al departament competent l’exempció del compliment del Reglament.
Quan una instal·lació existent no es pot adaptar a les normes tècniques d’aquest Reglament, cal sol·licitar al departament competent l’exempció del compliment del Reglament.
Article 5. Sol·licitud d’exempció
En tots els casos previstos en l’article anterior, la sol·licitud d’exempció ha d’anar acompanyada de l’informe d’un enginyer que compleixi els requisits de l’article 13 o un tècnic que compleixi els requisits de l’article 8, segons si la instal·lació requereix o no projecte d’acord amb la ITC que correspongui, que demostri, mitjançant la documentació i els justificants, i d’acord amb els mitjans previstos a la Llei de seguretat i qualitat industrial, que les condicions de seguretat proposades no són inferiors a les que resulten d’aplicar el Reglament. En cap cas no es poden iniciar els treballs sense l’autorització corresponent.
Article 6. Instruccions tècniques complementàries
Aquest Reglament prescriu el compliment de les instruccions tècniques complementàries (ITC) que es troben en els annexos d’aquest Reglament, amb la prelació prevista en la legislació vigent en matèria de seguretat industrial a fi de poder facilitar l’adaptació a l’estat de la tècnica en cada moment.
S’entén que es compleixen les condicions reglamentàries quan la instal·lació, l’aparell, l’equip o el component, en el moment d’executar-lo o de posar-lo en funcionament, estigui en conformitat amb el que prescriu l’edició més recent de la directiva europea i de les normes tècniques d’obligat compliment.
El departament competent ha d’actualitzar les normes tècniques a mesura que l’estat de l’art evolucioni i esdevingui norma internacional CEI i/o EN.
Capítol segon. Empreses subministradores, distribuïdores, instal·ladores i organismes de control
Article 7. Atorgament de concessions i autoritzacions
Les concessions i les autoritzacions previstes en aquest Reglament s’entenen sense perjudici i independentment de les autoritzacions, les llicències o els permisos necessaris per dur a terme les obres de les instal·lacions de gas preceptives, siguin d’àmbit de l’Administració general o de la comunal.
És objecte de concessió administrativa la distribució i el subministrament de gasos combustibles per mitjà de la xarxa bàsica de gasificació.
Les empreses concessionàries de subministrament de gas per a xarxa bàsica han de disposar, com a mínim, d’un enginyer degudament autoritzat amb coneixement específic de les instal·lacions d’emmagatzematge, transport i subministrament de gas en qualitat de director tècnic.
Article 8. Carnet professional
La persona que vol efectuar instal·lacions de gas, manteniment, modificacions o ampliacions de les mateixes instal·lacions; manteniment o reparació d’aparells que consumeixen gas ha de disposar del carnet d’instal·lador corresponent, segons les prescripcions i els requeriments teòrics i pràctics detallats en l’ITC 9 (annex 9) i d’acord amb les prescripcions determinades en la reglamentació que desenvolupi aquest tipus de carnets.
El carnet d’instal·lador és personal i intransferible, vinculat sempre a una empresa instal·ladora autoritzada.
El titular del carnet ha de notificar al departament competent el canvi d’empresa en un termini de quinze dies hàbils des de la data en què s’ha produït la baixa.
En cas que es vulgui efectuar instal·lacions de GNL, fer-ne modificacions o ampliacions, o es vulgui efectuar l’activitat d’empresa subministradora de GNL, s’ha d’acreditar, a més de disposar del carnet d’instal·lador de gas, que es disposa dels coneixements suficients en criogènia per poder assumir aquestes activitats.
Article 9. Empreses instal·ladores
Per autoritzar una empresa instal·ladora a exercir les activitats comercials de realització, ampliació, modificació, reparació o manteniment d’instal·lacions i/o d’aparells afectats per aquest Reglament, el titular ha de justificar documentalment davant del departament competent que compleix amb els requisits següents:
- Carnet en vigor d’instal·lador de gas.
- Si, a més, es vol treballar en instal·lacions de GNL, coneixements suficients en criogènia per assumir les activitats.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.