LegalizeDecret del 30-5-2018 d’aprovació del Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids
La cria d’èquids, i més concretament de cavalls, s’integra en el conjunt de les activitats agràries i constitueix una font important dels ingressos de les explotacions.
La Llei 14/2012 del 12 de juliol, de salut animal i seguretat alimentària estableix la base per garantir l’equilibri necessari entre aquesta activitat econòmica d’una banda i el respecte del benestar animal i la protecció de la salut pública de l’altra.
Aquests principis ja eren establerts en el Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt Andorra-CE, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i productes d’origen animal destinats al consum humà, del 7 de juny del 2000.
El Reglament actual adapta aquesta normativa d’acord amb les disposicions rellevants de la normativa comunitària, en concret de la Directiva 2009/156/CE del Consell de 30 de novembre del 2009 relativa a les condicions de policia sanitària que regulen els moviments d’èquids i les importacions d’èquids procedents de països tercers.
Aquest Reglament pretén, d’una banda, garantir el desenvolupament racional del sector de producció d’èquids, i de l’altra assegurar al màxim la salut i el benestar animals i la seguretat alimentària.
D’igual manera, regula els moviments dels anomenats èquids registrats, els quals cal proveir necessàriament d’un document d’identificació, d’acord amb el Reglament que estableix els mètodes d’identificació d’èquids.
El compliment de les obligacions previstes pel Reglament en els dos casos queda garantit per la figura del veterinari oficial responsable d’expedir els certificats corresponents. Els certificats expedits en el cas d’èquids intercanviats o exportats són vehiculats mitjançant el sistema d’administració electrònica, anomenat TRACES que permet estrènyer la cooperació amb els països de la Unió Europea i que garanteix la traçabilitat, l’intercanvi d’informació i la gestió de riscos relacionats amb alertes sanitàries, alhora que lluita contra el frau i millora la seguretat de la cadena alimentària.
En concret, el Reglament incideix especialment en les mesures per evitar la propagació de malalties infeccioses com la pesta equina d’acord amb els principis establerts per l’Organització Mundial de la Salut Animal (OIE).
El Reglament s’estructura en setze articles, una disposició derogatòria de la norma adoptada en el seu moment en compliment de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt establert pel Protocol veterinari i qualsevol altra norma del mateix rang que s’hi oposi i quatre annexos.
L’articulat defineix l’objecte del Reglament, els termes específics i els requisits i condicions de salut animal que regulen tant l’intercanvi com la importació d’èquids.
Aquests dos conceptes –intercanvi i importació– discriminen les condicions en dos supòsits que es regulen diferentment segons si els animals provenen d’un estat integrant de la Unió Europea o no. Aquest tracte diferencial es basa en les disposicions del Protocol sobre qüestions veterinàries complementari a l’Acord en forma d’intercanvi de notes entre el Principat d’Andorra i la Comunitat Econòmica Europea signat a Brussel·les el 15 de maig de 1997. Aquest instrument possibilita el moviment tradicional d’animals i de productes animals entre Andorra i els països de la Unió Europea amb el compromís d’aplicar a Andorra la normativa comunitària que garanteixi aquest moviment en condicions equivalents.
Finalment, els quatre annexos estableixen la relació de malalties de declaració obligatòria i els models de declaració sanitària emprats en el cas dels èquids registrats i de certificat sanitari aplicat al moviment dels èquids de cria, renda o abastament; el quart descriu les proves per al diagnòstic de la pesta equina.
Consegüentment, a proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 30 de maig del 2018, ha aprovat aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament relatiu a les condicions de salut animal que regeixen el moviment i la importació d’èquids
Article 1. Objecte
Aquest Reglament estableix les condicions de salut animal que regulen el moviment d’èquids a Andorra i l’intercanvi entre Andorra i els estats membres de la Unió Europea, com també la importació d’èquids des d’altres estats que no siguin membres de la Unió Europea.
Article 2. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
Explotació: l’establiment agrari o d’ensinistrament, la quadra o, en general, qualsevol local o instal·lació on hi hagi o es criïn habitualment èquids, independentment de l’ús a què es destinin;
Centre d’agrupament: qualsevol lloc on s’agrupen èquids domèstics procedents d’explotacions diverses per constituir-ne lots,
Èquid: l’animal domèstic o salvatge de l’espècie equina –incloent-hi les zebres– i asinal i els animals que resulten del seu encreuament;
Èquid registrat: qualsevol èquid, inscrit o registrat o susceptible de ser inscrit en un llibre genealògic d’acord amb les normes establertes en el capítol I del títol IX del Reglament d’aplicació de la Decisió 2/1999 del Comitè Mixt CE-Andorra, pel qual es regulen els intercanvis, les importacions i les exportacions d’animals vius i de productes d’origen animal destinats al consum humà, identificat mitjançant un document d’identificació lliurat per:
L’autoritat ramadera o qualsevol altra autoritat competent del país d’origen de l’èquid encarregada de la gestió del llibre genealògic o del registre de la raça d’aquest èquid, o
ii) Qualsevol associació o organització encarregada del control dels cavalls destinats a les competicions o les curses;
Èquid d’abastament: l’èquid destinat a l’escorxador per ser sacrificat, ja sigui directament, ja sigui després de romandre en un centre d’agrupament autoritzat, establert d’acord amb l’article 6;
Èquid de cria i de renda: l’èquid no considerat a les lletres c i d;
Estat indemne de pesta equina: qualsevol estat en el territori del qual cap evidència clínica, serològica en el cas dels èquids no vacunats, o epidemiològica hagi permès comprovar la presència de pesta equina durant els dos darrers anys i on en els darrers dotze mesos no s’hagi efectuat cap vacunació contra aquesta malaltia;
Malalties de declaració obligatòria: les malalties considerades a l’annex I;
Admissió temporal: situació d’un èquid registrat admès al territori del Principat d’Andorra per un període no superior a noranta dies que es determinarà en funció de la situació sanitària del país d’expedició;
Moviment: l’expedició d’èquids a l’interior d’Andorra i l’intercanvi d’èquids entre el Principat d’Andorra i els estats membres de la Unió Europea;
Importació: l’expedició al Principat d’Andorra d’èquids des d’un país no integrant de la Unió Europea;
Regió transfronterera: la zona geogràfica dels estats espanyol i francès propera a la frontera amb el Principat d’Andorra. En el cas del Principat d’Andorra la totalitat del territori té la consideració de regió transfronterera.
Per a l’aplicació d’aquest Reglament, qualsevol terme o expressió que no hi estigui definit té, llevat que del context s’infereixi una interpretació diferent, el significat que li atribueix la legislació vigent.
Article 3. Requisits per al moviment d’èquids
Només poden ser autoritzats els moviments d’èquids a Andorra i entre Andorra i un estat membre de la Unió Europea quan compleixin els requisits establerts als articles 4 i 5.
No obstant això, l’autoritat competent de l’estat de destí pot atorgar dispenses generals o limitades per al moviment d’èquids:
Que es muntin o es portin amb finalitats esportives o recreatives per rutes situades a la regió transfronterera;
Que participin en manifestacions culturals o similars, o en activitats organitzades per entitats locals autoritzades situades a la regió transfronterera;
Destinats exclusivament a la pastura o el treball, de forma temporal, a la regió transfronterera.
Article 4. Condicions de salut animal per al moviment d’èquids
Els èquids no poden presentar cap símptoma de malaltia en el moment de la inspecció. La inspecció s’ha de dur a terme en el termini de les quaranta-vuit hores anteriors a l’embarcament o la càrrega.
Sense perjudici de les disposicions de l’apartat 5 pel que fa a les malalties de declaració obligatòria, el veterinari oficial s’ha d’assegurar en realitzar la inspecció que no hi ha cap fet –basant-se inclús en la declaració del propietari o del criador– que permeti concloure que els èquids hagin estat en contacte amb èquids afectats per una infecció o una malaltia contagiosa en els darrers quinze dies anteriors a la inspecció.
Els èquids no poden estar inclosos entre els animals que s’hagin d’eliminar i destruir complint un programa d’erradicació de malaltia infecciosa o contagiosa.
Els èquids han de ser identificats de conformitat amb el Reglament que estableix els mètodes d’identificació dels èquids.
En el cas dels èquids registrats, la validesa del document d’identificació ha de ser suspesa pel veterinari oficial durant el període de prohibicions establertes a l’apartat 5 d’aquest article o a l’article 5 d’aquest Reglament. Quan el cavall registrat sigui sacrificat cal restituir el document a l’autoritat que l’hagi expedit.
A més del requisit establert a l’article 5, els èquids no poden provenir d’una explotació que hagi estat l’objecte d’una de les mesures de prohibició següents:
En cas que tots els animals de les espècies sensibles a la malaltia que es trobin a l’explotació no hagin estat sacrificats o eliminats, la durada de la prohibició imposada a l’explotació d’origen ha de ser com a mínim de:
Sis mesos en el cas d’èquids sospitosos de patir durina, a partir de la data del darrer contacte o de la possibilitat de contacte amb un èquid malalt. No obstant això, si es tracta d’un semental, la prohibició s’estén fins a la castració;
ii) Sis mesos en el cas del borm i de l’encefalomielitis equina, a partir de la data en què els èquids malalts hagin estat eliminats;
iii) En el cas d’anèmia infecciosa, ha d’acabar en la data en què després de sacrificar els èquids afectats la resta d’animals hagin reaccionat negativament a dos proves de Coggins efectuades en un interval de tres mesos;
iv) Sis mesos a comptar del darrer cas d’estomatitis vesicular declarada;
Un mes a comptar del darrer cas de ràbia declarada;
vi) Quinze dies a comptar del darrer cas de carboncle bacteridià declarat;
En cas que s’hagin sacrificat o suprimit tots els animals de les espècies sensibles a la malaltia que es troben a l’explotació i s’hagin desinfectat tots els espais, la durada de la prohibició és de trenta dies a partir de la data en què els animals hagin estat eliminats i els locals hagin estat desinfectats, llevat que es tracti de carboncle bacteridià, en relació amb el qual la prohibició té una durada de quinze dies.
Article 5. Condicions per al moviment d’èquids des d’un territori infectat de pesta equina
Només està permès el moviment d’èquids des d’un territori considerat com a infectat de pesta equina, d’acord amb l’apartat 2, a un estat no indemne de pesta equina en les condicions fixades en l’apartat 6.
Es considera com a infectat de pesta equina un territori quan:
S’hagi constatat la pesta equina en els dos darrers anys mitjançant una evidència clínica, serològica (en el cas d’animals no vacunats) o epidemiològica, o
S’hagi practicat la vacunació contra la pesta equina en els darrers dotze mesos.
El territori que es consideri infectat de pesta equina es compon, com a mínim:
D’una zona de protecció d’un radi de 100 km com a mínim al voltant de qualsevol focus;
D’una zona de vigilància de com a mínim 50 km de fons que s’estén més enllà dels límits de la zona de protecció i on no s’hagi practicat cap vacunació en els darrers dotze mesos.
En el cas d’Andorra, es considera la totalitat del territori com una unitat indivisible.
Les normes de control i les mesures de lluita contra la pesta equina relatives als territoris i les zones considerades en l’apartat 3, així com les excepcions, s’estableixen reglamentàriament.
Qualsevol èquid vacunat que es trobi en la zona de protecció ha de ser registrat i marcat d’acord amb la normativa vigent.
La menció d’aquesta vacunació ha de constar de manera clara en el document d’identificació o en el certificat sanitari.
No es pot expedir des d’un territori considerat a l’apartat 3 cap èquid que no compleixi els requisits següents:
Ser expedits únicament en determinats períodes de l’any en funció de l’activitat dels insectes vectors;
No presentar cap signe clínic de pesta equina el dia de la inspecció considerada a l’apartat 1 de l’article 4;
Que hagin estat sotmesos a una prova per a la pesta equina com es descriu en l’annex IV, en dos ocasions, amb un interval comprès entre vint-i-un i trenta dies; la segona prova ha de ser efectuada dins dels deu dies anteriors a l’expedició:
Amb resultat negatiu, si no han estat vacunats contra la pesta equina, o
ii) Sense que s’hagi constatat un augment dels anticossos i sense haver estat vacunats durant els darrers dos mesos, si han estat vacunats contra la pesta equina.
Haver estat mantinguts en un lloc de quarantena durant un període mínim de quaranta dies abans de l’expedició;
Haver estat protegits dels insectes vectors durant el període de quarantena i durant el transport des del lloc de quarantena al lloc d’expedició.
Article 6. Condicions del transport
Els èquids han de ser conduïts des de l’explotació d’origen al lloc de destí al més aviat possible, bé directament o bé a través d’un centre d’agrupament autoritzat, utilitzant mitjans de transport i de contenció netejats i desinfectats periòdicament. Els vehicles de transport han de ser condicionats de manera que els excrements, el jaç o el farratge dels èquids no rellisqui o caigui fora del vehicle durant el transport. El transport ha d’efectuar-se de manera que garanteixi una protecció eficaç i el benestar dels èquids.
L’autoritat competent pot, de manera general o limitada, una dispensa per a determinats requisits de l’apartat 5 de l’article 4 sempre que l’animal tingui una marca especial que indiqui que està destinat al sacrifici i que la menció d’aquesta dispensa figuri en el certificat sanitari d’acord amb l’annex III.
Si s’atorga aquesta dispensa, els èquids d’abastament han de ser conduïts directament a l’escorxador designat per sacrificar-los en un termini màxim de cinc dies a comptar de l’arribada a l’escorxador.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.