LegalizeDecret del 23-05-2018 pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Exposició de motius
El 22 de juny del 2017 es va aprovar la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, que implementa a Andorra, en virtut de l’annex de l’Acord monetari signat entre el Principat i la Unió Europea, la Directiva (UE) 2015/849 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2015, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals o el finançament del terrorisme, així com el Reglament (UE) 2015/847 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de maig del 2015, relatiu a la informació que acompanya les transferències de fons.
Aquest Reglament té per objecte principal el desenvolupament de la Llei, d’acord amb les habilitacions normatives contingudes al seu articulat. En particular, aquest Reglament desenvolupa algunes obligacions dels subjectes obligats, com l’elaboració del seu estudi de risc individual, l’aplicació de les mesures de diligència deguda, les obligacions d’informació, la conservació de documents o les mesures de control intern.
Aquest Reglament es compon de 21 articles.
El capítol primer conté disposicions generals i concreta l’abast de la definició de persona políticament exposada (PEP).
El capítol segon estableix els criteris mínims que ha d’observar un subjecte obligat a l’hora de realitzar el seu estudi de risc individual i determinar el seu nivell global de risc, així com les mesures apropiades de mitigació d’aquests riscs.
El capítol tercer desenvolupa les obligacions de diligència deguda dels subjectes obligats: identificació del client, verificació de la identitat del client i del seu beneficiari efectiu, mesures simplificades de diligència deguda i mesures reforçades de diligència deguda.
El capítol quart regula les obligacions d’informació dels subjectes obligats i, en particular, la declaració d’operacions sospitoses (DOS) i el seu contingut mínim, la prohibició de revelació i el bloqueig d’operacions per part de la Uifand.
El capítol cinquè detalla les mesures de control intern de les quals s’han de dotar els subjectes obligats i, en particular, desenvolupa les previsions normatives sobre la funció d’auditoria interna, les polítiques internes i els procediments de control i la formació dels subjectes obligats i del seu personal.
El capítol sisè conté disposicions diverses relatives a les actuacions de la Uifand, a la seguretat, confidencialitat i gestió de la informació per la Uifand, i a la relació entre les disposicions del Reglament i el règim sancionador de la Llei.
A proposta del ministre de Finances i del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 23 de maig del 2018,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Reglament de la Llei de cooperació penal internacional i de lluita contra el blanqueig de diners o valors producte de la delinqüència internacional i contra el finançament del terrorisme, del 13 de maig del 2009.
Disposició final única
Aquest Reglament entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar els preceptes establerts per la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.
Article 2. Persones políticament exposades
Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 6 de l’article 3 de la Llei, tenen la consideració de membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i d’empreses de propietat estatal, els membres de l’òrgan d’administració, els membres de la direcció general o altres càrrecs equivalents.
Als efectes del que disposa l’apartat 8 de l’article 3 de la Llei, la notorietat requerida als efectes de la consideració de persones reconegudes com a afins s’entén existent quan la relació amb la persona afí sigui de coneixement públic o el subjecte obligat conegui o hagi de conèixer l’existència d’aquesta relació.
Capítol segon. Valoració del risc per part dels subjectes obligats
Article 3. Estudi de risc individual (ERI)
En aplicació de l’article 5 de la Llei, quan els subjectes obligats identifiquin i valorin els seus riscs de blanqueig i finançament del terrorisme han de considerar, entre d’altres, els factors de risc següents:
la naturalesa, diversitat i complexitat dels seus negocis;
els seus mercats objectius;
el nombre de clients i beneficiaris efectius ja identificats com de risc elevat;
les jurisdiccions a les quals es troba exposat el subjecte obligat, tant sigui a través de la seva pròpia activitat com de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius, especialment les jurisdiccions amb nivells de corrupció o delinqüència organitzada elevats, i/o deficiències en els controls de lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme assenyalats pel Grup d’Acció Financera (GAFI);
els canals de distribució, incloent-hi la manera en què el subjecte obligat tracta amb els seus clients, el nivell de dependència de tercers per a la pràctica de les mesures de diligència deguda i la utilització de tecnologia;
els resultats de l’auditoria interna, si escau;
el volum i la grandària de les seves operacions, considerant l’activitat habitual del subjecte obligat i el perfil dels seus clients;
els productes i serveis;
els fluxos monetaris amb cada jurisdicció amb què opera el subjecte obligat, tant sigui en l’àmbit de la seva pròpia activitat com en l’àmbit de les activitats dels seus clients i beneficiaris efectius;
la tipologia de societats o entitats;
les entitats o estructures jurídiques administrades per advocats, gestors i/o proveïdors professionals de serveis a societats i fideïcomisos;
les entitats o estructures jurídiques sense activitat econòmica aparent.
Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals, informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.
L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscs de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, procediments, mesures i controls per mitigar els riscs han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.
Article 4. Categoria del risc del client
Els subjectes obligats categoritzen el risc del client adequadament, atenent la naturalesa i grandària del seu negoci i el tipus de riscs de blanqueig i finançament del terrorisme al qual està exposat. Els subjectes obligats categoritzen el risc en alt, mitjà o reduït o de qualsevol altra manera que identifiqui adequadament les diferents categories de risc.
Atenent la informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda, els subjectes obligats elaboren un perfil de risc del client. Aquest perfil determina el nivell i el tipus de mesures de seguiment continu i dona suport a les decisions relatives a les relacions de negoci.
La presència de factors de risc aïllats no determina que la relació de negocis sigui de risc superior al mitjà. El subjecte obligat ha de justificar-ho degudament.
En el cas dels subjectes obligats financers, els perfils de risc de clients es poden elaborar de manera individual o de forma conjunta quan els clients presentin característiques homogènies, com, per exemple, clients amb ingressos similars o que efectuïn el mateix tipus d’operacions financeres.
Capítol tercer. Obligacions de diligència deguda
Article 5. Operacions o transaccions ocasionals
Als efectes del que disposen els articles 8, 10 i 37 de la Llei, per operació o transacció ocasional s’entén una operació que no es desenvolupa com a part d’una relació de negocis, que té o pretén tenir una certa duració.
Article 6. Identificació del client i del beneficiari efectiu
Els subjectes obligats identifiquen els clients i els seus beneficiaris efectius en els termes previstos a l’article 9 de la Llei, i adopten mesures raonables a fi de comprendre la seva estructura de propietat i control.
En el cas de societats i entitats en constitució, la identificació s’ha de referir a la persona o a les persones físiques sol·licitants. No es poden fer operacions diferents dels abonaments i càrrecs derivats de la constitució de la societat o entitat fins que la mateixa societat o entitat estigui legalment constituïda i s’hagin aportat tots els documents requerits per la Llei i aquest Reglament. Addicionalment, en el cas d’associacions andorranes i estrangeres que tinguin seu a Andorra o desenvolupin activitats en territori andorrà, hauran d’estar degudament inscrites en el Registre d’Associacions.
En el cas de mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió, s’han d’identificar les persones que exerceixen el control o una influència significativa en els actius de l’organització.
En el cas d’organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre, s’han d’adoptar les mesures necessàries per identificar almenys dos apoderats o responsables principals i la identitat de la mateixa institució. A l’efecte de la identificació, es consideren responsables principals les persones que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització, com els membres d’un òrgan o comitè de govern, el president, els membres del consell i el tresorer.
Article 7. Verificació de la identitat del client i del beneficiari efectiu
En aplicació de les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei, els subjectes obligats han d’adoptar mesures raonables per verificar la identitat dels clients i dels seus beneficiaris efectius sobre la base de documents, dades o informacions obtingudes de fonts fiables i independents, com les que s’especifiquen en els apartats següents d’aquest article.
Per als clients persones físiques i per als beneficiaris efectius, els subjectes obligats han de verificar la seva identitat mitjançant, almenys, l’exhibició i còpia del document d’identitat oficial proveït d’una fotografia. Els subjectes obligats poden acceptar una còpia del document d’identitat autenticada per un notari amb la corresponent postil·la, quan correspongui.
Quan qualsevol persona digui que actua en nom del client, s’ha de verificar aquesta circumstància mitjançant l’obtenció de la còpia dels corresponents poders de representació.
Per als clients que són persones jurídiques, fideïcomisos i altres entitats, els subjectes obligats han d’identificar el client i el beneficiari efectiu i verificar la seva identitat a través dels documents, dades o informacions següents:
Nom o raó social, forma jurídica i prova de la seva existència. La verificació es pot realitzar, entre altres documents, mitjançant una escriptura de constitució, l’última memòria i comptes anuals aprovats i dipositats en un registre públic, un certificat de vigència emès pel corresponent registre de societats, l’acte de constitució o altra documentació que provingui d’una font equivalent a les abans esmentades que acrediti el nom o raó social, la forma i l’existència actual del client.
Documents que acreditin els poders de representació de la persona que actua en nom de la persona jurídica, fideïcomís o entitat. Els subjectes obligats també han d’identificar i verificar la identitat d’aquesta persona física.
Documents que regulen el règim intern de les persones jurídiques, els fideïcomisos i altres entitats, com ara l’escriptura de constitució o els estatus d’una societat, així com els noms de les persones que ocupen un càrrec directiu a la persona jurídica, fideïcomís o altra entitat.
La direcció de la seu social i, si és diferent, on radiqui el seu principal establiment o explotació. L’adreça s’ha de comprovar a través d’una agència d’informació o altres mitjans.
Els subjectes obligats financers que mantinguin comptes globals o òmnibus de titularitat d’entitats degudament autoritzades a administrar i custodiar instruments financers o efectiu dels seus clients, no han d’aplicar les mesures d’identificació i verificació que requereixen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei als clients de l’entitat titular del compte que operen mitjançant el corresponent compte global o òmnibus sempre que:
- l’entitat titular del compte sigui una entitat autoritzada a operar al Principat d’Andorra, i que la titularitat del compte en cap cas pugui portar a confusió sobre el fet que els beneficiaris efectius del compte són els clients de l’entitat titular del compte; o
- l’entitat titular del compte sigui una entitat degudament autoritzada a administrar i custodiar instruments financers o efectiu dels seus clients en una jurisdicció que estigui subjecta a uns estàndards de regulació i supervisió financera i en matèria de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme equivalents als vigents a Andorra, i que la titularitat del compte en cap cas pugui portar a confusió sobre el fet que els beneficiaris efectius són els clients de l’entitat titular del compte.
Es considera que una jurisdicció està subjecta a uns estàndards de regulació i supervisió financera i en matèria de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme equivalents als vigents a Andorra si, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d’organismes internacionals, disposa d’un marc de regulació i supervisió financera efectiu.
En aquest cas, el subjecte obligat financer ha de reunir la informació suficient per comprendre i determinar raonablement el grau d’equivalència del marc regulatori i de supervisió i en matèria de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme, en especial en relació amb la qualitat de la seva supervisió i de les mesures de protecció dels actius dels seus clients.
En ambdós casos, els subjectes obligats financers que mantinguin els comptes globals o òmnibus han de dur a terme les actuacions següents:
Obtenir informació relativa a l’àmbit territorial dels beneficiaris efectius del compte, activitats i productes, vinculats al compte òmnibus.
Reunir la informació suficient per comprendre la naturalesa de l’activitat i determinar el perfil de risc de l’entitat, així com determinar raonablement, a partir d’informacions de domini públic, si ha estat subjecta a una investigació o qualsevol altra acció administrativa o judicial relativa a la prevenció de blanqueig de diners o valors o finançament del terrorisme.
Avaluar que les polítiques, els procediments i els controls interns de què disposi l’entitat titular del compte són adequats i efectius per mantenir tots els registres i comptes que siguin necessaris per permetre, en qualsevol moment i sense demora, distingir els actius de cada client, així com els propis de l’entitat.
Avaluar que les polítiques, els procediments i els controls de prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme de què disposi l’entitat titular del compte són adequats i efectius.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.