LegalizeDecret del 20-06-2018, pel qual s’aprova el Reglament de la llei 8/2018, dels serveis de pagament i el diner electrònic
Exposició de motius
El 24 de novembre del 2011 el Consell General va aprovar la ratificació de l’Acord monetari entre el Principat d’Andorra i la Unió Europea que permet a Andorra adoptar oficialment l’euro com a moneda legal i emetre les seves pròpies monedes destinades a la circulació i a la col·lecció. L’Acord monetari va acompanyat d’un annex, que relaciona les disposicions jurídiques europees que el Govern haurà d’implementar seguint el calendari acordat per Andorra i la Unió Europea relatives a la prevenció del blanqueig de capital, la prevenció del frau i de la falsificació, les normes sobre els bitllets i les monedes d’euros, la legislació en matèria bancària i financera i la recopilació d’informació estadística.
Aquest Reglament s’emmarca en el compliment de l’Acord monetari referit en el paràgraf anterior, pel qual s’incorporen a l’ordenament jurídic andorrà determinades normes europees en l’àmbit dels serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic. Així com, en el compliment dels requisits per tal que Andorra esdevingui Membre de la zona única de pagaments en euros (SEPA).
Entre la legislació esmentada hi ha la Directiva 2007/64/CE del Parlament Europeu i del Consell del 13 de novembre del 2007 relativa als serveis de pagament en el mercat interior, que modifica les Directives 97/7/CE, 2002/65/CE, 2005/60/CE així com la Directiva 2006/48/CE, i que deroga la Directiva 97/5/CE. Aquesta directiva va ser originàriament aprovada amb l’objectiu d’estimular la competència en els mercats nacionals i assegurar la igualtat d’oportunitats per competir, augmentar la transparència en el mercat i establir un sistema comú de drets i obligacions per a proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament.
Així mateix, entre les disposicions jurídiques europees per implementar en virtut de l’Acord monetari també es trobava la Directiva 2009/110/CE del Parlament Europeu i del Consell del 16 de setembre del 2009 sobre l’accés a l’activitat dels establiments de diner electrònic i al seu exercici així com a la supervisió cautelar d’aquests establiments, que modifica les Directives 2005/60/CE i 2006/48/CE i que deroga la Directiva 2000/46/CE. L’objectiu d’aquesta norma era crear un marc jurídic clar i harmonitzat que enfortís el mercat interior europeu i estimulés la competència en el sector de l’emissió de diner electrònic a la vegada que garantís un nivell de supervisió prudencial adequat.
En aquest sentit, s’ha considerat oportú incorporar les disposicions esmentades en un doble nivell normatiu. En primer lloc, mitjançant una norma amb rang legal: la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic. Aquesta norma implementa de manera coherent i clara tots els canvis normatius que cal dur a terme per a la incorporació de les dos directives esmentades a l’ordenament jurídic andorrà, i posa aquesta normativa al dia per incloure les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic com a noves entitats del sistema financer andorrà, amb un règim legal propi, i regular els drets i obligacions de proveïdors i usuaris en relació amb la prestació i la utilització de serveis de pagament i l’emissió de diner electrònic.
D’altra banda, el Govern, fent ús de l’habilitació prevista a la disposició final sisena de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, desenvolupa amb aquest Reglament els requisits de contingut inclosos a la Llei esmentada. En aquest sentit, aquest Reglament regula amb detall el règim jurídic dels serveis de pagament en dos grans capítols: un primer capítol, dedicat a la transparència de les condicions i requisits d’informació i un segon capítol on es regulen els drets i obligacions en relació amb la disposició i l’ús dels serveis de pagament.
A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern en la sessió de 20 de juny del 2018,
Decreta
ARTICLE ÚNIC
S’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 8/2018, del 17 de maig, dels serveis de pagament i el diner electrònic, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
REGLAMENT DE DESENVOLUPAMENT DE LA LLEI 8/2018, DEL 17 DE MAIG, DELS SERVEIS DE PAGAMENT I EL DINER ELECTRÒNIC, QUE ENTRA EN VIGOR L’ENDEMÀ DE SER PUBLICAT AL BUTLLETÍ OFICIAL DEL PRINCIPAT D’ANDORRA
Article 1. Finalitat
Aquest Reglament desenvolupa la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Article 2. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
Autenticació: procediment que permet al proveïdor de serveis de pagament comprovar la utilització d’un instrument de pagament específic, incloent-hi els elements de seguretat personalitzats.
Beneficiari: té el significat descrit a l’article 3.2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Comissió: té el significat descrit a l’article 3.3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Compte de pagament: té el significat descrit a l’article 3.4 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Consumidor: té el significat descrit a l’article 2, lletra f), de la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció de consumidors.
Contracte marc: té el significat descrit a l’article 3.6 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Data de valor: moment utilitzat per un proveïdor de serveis de pagament com a referència per al càlcul d’interessos sobre els fons abonats o carregats a un compte de pagament.
Dia hàbil: té el significat descrit a l’article 3.7 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Diner electrònic: té el significat descrit a l’article 3.8 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Domiciliació o domiciliació de pagaments: té el significat descrit a l’article 3.9 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Emissor de diner electrònic: té el significat descrit a l’article 3.10 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Entitat de diner electrònic: té el significat descrit a l’article 3.11 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Entitat de pagament: té el significat descrit a l’article 3.12 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Fons: té el significat descrit a l’article 3.13 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Identificador únic: combinació de lletres, números o símbols especificats pel proveïdor de serveis de pagament a l’usuari d’aquests serveis, que aquest últim ha de proporcionar per identificar de forma unívoca un altre usuari de serveis de pagament i/o un compte de pagament en una operació de pagament.
Instrument de pagament: té el significat descrit a l’article 3.15 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Mitjà de comunicació a distància: qualsevol tècnica que, sense la presència física simultània del proveïdor de serveis de pagament i l’usuari de serveis de pagament, es pugui utilitzar per concloure un contracte de serveis de pagament.
Operació de pagament: té el significat descrit a l’article 3.17 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Operació de pagament nacional: operació de pagament iniciada per un ordenant o un beneficiari en la qual el proveïdor de serveis de pagament de l’ordenant i el proveïdor de serveis de pagament del beneficiari es troben en els mateixos estats membres de la zona.
Ordenant: tindrà el significat descrit a l’article 3.18 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Ordre de pagament: qualsevol instrucció d’un ordenant o un beneficiari al seu proveïdor de serveis de pagament sol·licitant l’execució d’una operació de pagament.
Proveïdor de serveis de pagament: té el significat descrit a l’article 3.20 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Servei d’enviament de diners: té el significat descrit a l’article 3.22 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Serveis de pagament: té el significat descrit a l’article 3.23 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Suport durador: qualsevol instrument que permeti que l’usuari de serveis de pagament emmagatzemi informació dirigida personalment a ell de forma fàcilment accessible per fer-ne futures consultes, durant un període de temps adequat per a la finalitat d’aquesta informació, i que permeti la reproducció invariable de la informació emmagatzemada.
Tipus de canvi de referència: tipus de canvi utilitzat com a base per calcular qualsevol tipus de canvi que el proveïdor de serveis de pagament posa a disposició o que procedeix d’una font disponible al públic.
Transferència: té el significat descrit a l’article 3.25 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Usuari de serveis de pagament: té el significat descrit a l’article 3.26 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Zona: té el significat descrit a l’article 3.27 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Capítol primer. Transparència de les condicions i requisits d’informació
Article 3. Àmbit d’aplicació
Aquest capítol s’aplica a les operacions de pagament individuals, als contractes marc i a les operacions de pagament cobertes per aquests contractes. Quan l’usuari de serveis de pagament no sigui un consumidor, les parts poden acordar excloure’n l’aplicació, totalment o parcialment.
Secció primera. Regles generals
Article 4. Despeses d’informació
Els proveïdors de serveis de pagament no poden cobrar a l’usuari de serveis de pagament per la informació proporcionada en virtut d’aquest capítol.
El proveïdor de serveis de pagament i l’usuari de serveis de pagament poden acordar cobrar despeses per informació addicional o proporcionada de forma més freqüent, o per la transmissió a través de mitjans diferents dels especificats al contracte marc, proporcionada a sol·licitud de l’usuari de serveis de pagament.
Quan el proveïdor de serveis de pagament pugui imposar despeses d’informació d’acord amb l’apartat 2, hauran de ser adequades i d’acord amb els costos reals del proveïdor de serveis de pagament.
Article 5. Càrrega de la prova dels requisits d’informació
La càrrega de la prova del compliment dels requisits referents a la informació establerta en aquest capítol recauen en el proveïdor de serveis de pagament.
Article 6. Exempció dels requisits d’informació sobre instruments de pagament d’escassa quantia i diner electrònic
En el cas d’instruments de pagament que, segons el contracte marc pertinent, afectin únicament a les operacions de pagament individuals que no superin els 30 euros o que tinguin un límit de despesa de 150 euros o permetin acumular fons que no superin els 150 euros, en cap moment:
Com a excepció al que s’estableix als articles 13, 14 i 18, el proveïdor de serveis de pagament només ha de proporcionar a l’ordenant informació sobre les característiques principals del serveis de pagament, incloent la forma en què es pot utilitzar l’instrument de pagament, la responsabilitat, les despeses aplicades i altra informació pràctica necessària per prendre una decisió amb coneixement de causa, així com una indicació d’on es facilita qualsevol altra informació i les condicions especificades en l’article 14 de forma fàcilment accessible.
Es pot acordar que, malgrat l’establert a l’article 16, el proveïdor de serveis de pagament no tingui l’obligació de proposar canvis a les condicions del contracte marc en la forma que s’estableix a l’article 13, apartat 1.
Es pot acordar que, malgrat l’establert als articles 19 i 20, després de l’execució d’una operació de pagament:
El proveïdor de serveis de pagament hagi de proporcionar o posar a disposició de l’usuari de serveis de pagament només una referència que li permeti identificar l’operació de pagament, l’import, qualsevol despesa i/o, en cas que hi hagi diverses operacions de pagament del mateix tipus efectuades al mateix beneficiari, informació sobre l’import total i les despeses d’aquestes operacions de pagament.
ii) El proveïdor de serveis de pagament no estigui obligat a proporcionar o posar a disposició de l’usuari la informació referida a l’apartat i) si l’instrument de pagament s’utilitza de forma anònima o si el proveïdor de serveis de pagament no disposa dels recursos tècnics per facilitar-la. No obstant això, el proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar a l’ordenant la possibilitat de comprovar l’import dels fons rebuts.
Secció segona. Operacions de pagament únic
Article 7. Àmbit d’aplicació de les normes sobre les operacions de pagament únic
Aquesta secció s’aplica a les operacions de pagament únic no cobertes per un contracte marc.
Quan una ordre de pagament corresponent a una operació de pagament únic es transmeti mitjançant un instrument de pagament regulat per un contracte marc, el proveïdor de serveis de pagament no està obligat a facilitar ni a posar a disposició de l’usuari informació que ja li hagi estat facilitada en virtut d’un contracte marc amb un altre proveïdor, o que li sigui facilitada en virtut d’aquest contracte.
Article 8. Informació general prèvia de les operacions de pagament únic
El proveïdor de serveis de pagament ha de posar a disposició de l’usuari de serveis de pagament, de forma fàcilment accessible, la informació i les condicions establertes a l’article 9. Si l’usuari de serveis de pagament ho sol·licita, el proveïdor de serveis de pagament li ha de facilitar la informació i les condicions en paper o en un altre suport durador. La informació i les condicions han d’estar redactades en termes fàcilment comprensibles i d’una manera clara i comprensible, en català o en qualsevol altre idioma acordat per les parts.
Si el contracte de serveis de pagament únic s’ha celebrat a instàncies de l’usuari de serveis de pagament a través d’un mitjà de comunicació a distància que no permeti complir al proveïdor de serveis de pagament amb les previsions de l’apartat 1, aquest proveïdor haurà de complir les obligacions esmentades immediatament després de l’execució de l’operació de pagament.
Les obligacions previstes a l’apartat 1 poden complir-se facilitant una còpia de l’esborrany del contracte de serveis de pagament únic o de l’esborrany de l’ordre de pagament que incloguin la informació i les condicions previstes a l’article 9.
Article 9. Informació i condicions de les operacions de pagament únic
El proveïdor de serveis de pagament ha de proporcionar o posar a disposició de l’usuari de serveis de pagament la informació i les condicions següents:
La informació o l’identificador únic que l’usuari de serveis de pagament ha de facilitar per a l’execució correcta de l’ordre de pagament.
El termini màxim d’execució del serveis de pagament que s’hagi de prestar.
Totes les despeses que l’usuari ha d’abonar al proveïdor de serveis de pagament, i si escau, un desglossament d’aquestes despeses.
Quan escaigui, el tipus de canvi efectiu o de referència que s’aplicarà a l’operació de pagament.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.