LegalizeDecret del 8-5-2019 pel qual es modifica el Reglament que regula les obligacions de facturació
Exposició de motius
La plena integració d’Andorra en els sistemes fiscals més moderns i equiparats amb els dels països del nostre entorn es va reflectir en la incorporació al nostre sistema jurídic d’una sèrie de normes que constituïen la plasmació normativa d’aquesta evolució.
Dins d’aquestes mesures, l’any 2013 es va aprovar el Reglament que regula les obligacions de facturació, amb les finalitats de garantir el principi de seguretat jurídica i de regular qüestions relacionades amb el tràfic mercantil i els impostos derivats de les activitats professionals i empresarials desenvolupades en l’àmbit comercial.
Així mateix, Andorra ha dut a terme una important tasca normativa per possibilitar l’aplicació al nostre sistema jurídic de les noves tecnologies i la seva implantació en el tràfic jurídic amb el reconeixement de la validesa de la signatura electrònica i altres eines tecnològiques que queden plenament implementades dins del marc normatiu del país.
La regulació continguda en el Reglament que regula les obligacions de facturació ja preveia la utilització de mecanismes electrònics en el marc de la configuració de les factures a emetre pels professionals i empresaris. Ara bé, com hem indicat, l’evolució del sistema jurídic andorrà ha aprofundit en l’ús dels mecanismes electrònics com a forma d’identificació vàlidament constituïda, i per aquest motiu cal modificar aquest Reglament per harmonitzar la utilització de les noves tecnologies i els documents derivats del tràfic mercantil.
I dins d’aquest context, constitueix l’objecte principal d’aquesta norma definir els requisits de la facturació electrònica, de la conservació per mitjans electrònics, i de l’expedició i el lliurament de factures pel client o un tercer, a què es refereixen els articles 76 i 77 del Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte.
Així mateix, la modificació pretén regular l’ús de la factura electrònica en el sector públic i el privat del Principat d’Andorra.
Des d’aquesta perspectiva, el que inclou aquesta norma resulta aplicable als obligats a emetre factures segons el que s’indica al Decret legislatiu de publicació del text refós de la Llei 11/2012, del 21 de juny, de l’impost general indirecte, i a les factures emeses en el marc de les relacions jurídiques entre proveïdors de béns i serveis i el Govern.
A l’efecte del que preveu aquesta norma, té la consideració d’Administració pública la indicada a l’article 13.1 del text refós del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
Per tot el que s’ha exposat, a proposta del ministre de Finances en funcions, el Govern en funcions, en la sessió de 8 de maig del 2019, adopta el següent:
Decret
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament que regula les obligacions de facturació, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament que regula les obligacions de facturació
Article 1. Obligació d’expedir, lliurar i conservar justificants de les operacions
Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar una factura o un document substitutiu per a totes les operacions que portin a terme en l’exercici de la seva activitat empresarial o professional i a conservar-ne una còpia o una matriu. Igualment, estan obligats a conservar les factures o els documents substitutius rebuts d’altres empresaris o professionals per les operacions de les quals siguin destinataris i que s’efectuïn en l’exercici de l’activitat esmentada.
Aquesta regulació també és aplicable als empresaris i professionals que no superen els llindars establerts en l’article 5.4 de la Llei de l’impost general indirecte.
Article 2. Factures i documents substitutius
Les factures o documents substitutius poden ser de tres tipus:
Factures completes.
Factures simplificades.
Tiquets.
Article 3. Obligació d’expedir i lliurar una factura simplificada
Els empresaris o professionals estan obligats a expedir i lliurar una factura simplificada de totes les seves operacions, lliuraments de béns i prestacions de serveis que facin en l’exercici de la seva activitat, incloses les operacions no subjectes i les exemptes de l’impost general indirecte. També s’ha d’expedir i lliurar una factura simplificada per als pagaments a compte anteriors als lliuraments de béns i prestacions de serveis, inclosos els pagaments a compte de les operacions no subjectes i les exemptes de l’impost general indirecte.
Article 4. Obligació d’expedir i lliurar una factura completa
No obstant el que estableix l’article anterior, els empresaris o professionals han d’expedir i lliurar una factura completa en tot cas sempre que:
El destinatari de la transacció sigui empresari o professional amb independència del règim de tributació al qual estigui acollit l’empresari o professional que faci l’operació.
El destinatari de la transacció ho sol·liciti.
Es tracti de lliuraments de béns i prestacions de serveis exempts de l’impost a què es refereixen els articles 14 a 17 de la Llei de l’impost general indirecte.
Es tracti de lliurament de béns i prestacions de serveis no localitzades en territori andorrà en aplicació dels articles 42 a 44 de la Llei de l’impost general indirecte.
Article 5. Documents substitutius de les factures
L’obligació d’expedir i lliurar una factura simplificada es pot complir mitjançant l’expedició d’un tiquet exclusivament quan l’import dels lliuraments de béns i prestacions de serveis no superi la xifra anual de 40.000 euros.
Article 6. Compliment de l’obligació d’expedir factura per part del client destinatari o d’un tercer
L’obligació d’expedir i lliurar factures a què es refereixen els articles 3 i 4 d’aquest Reglament la poden complir materialment els clients destinataris de les operacions o tercers als quals n’encomanin l’expedició. En qualsevol d’aquests casos, l’empresari o professional o subjecte passiu obligat a l’expedició de la factura és el responsable del compliment de totes les obligacions que s’estableixen.
Perquè aquesta obligació la pugui complir materialment el client destinatari de les operacions, s’han d’atendre els requisits següents:
Hi ha d’haver un acord entre l’empresari o professional que realitzi les operacions i el client destinatari de les mateixes operacions pel qual el primer autoritzi el segon a expedir les factures corresponents a aquestes operacions. Aquest acord s’ha de subscriure amb caràcter previ a la realització de les operacions i s’hi han d’especificar les operacions a les quals es refereixi.
Cada factura així expedida ha de ser objecte d’un procediment d’acceptació per part de l’empresari o professional que hagi realitzat l’operació. Aquest procediment s’ha d’ajustar al que determinin les parts.
El client destinatari de les operacions que expedeixi les factures n’ha de remetre una còpia a l’empresari o professional que les va realitzar.
Aquestes factures han de ser expedides en nom i per compte de l’empresari o professional que hagi realitzat les operacions que s’hi documenten.
L’obligació d’expedir i lliurar una factura del client destinatari o d’un tercer es pot complir per mitjans electrònics en idèntics termes als indicats a l’article 15 ter d’aquest Reglament.
Article 7. Contingut de la factura completa
La factura completa ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
Número i, si escau, sèrie. La numeració de les factures completes dins de cada sèrie ha de ser consecutiva.
Es poden expedir factures completes mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent.
Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques de les factures completes següents:
a.1) Les expedides pels tercers expedidors a què es refereix l’article 6, per a cada un dels quals hi ha d’haver una sèrie diferent.
a.2) Les rectificatives.
Data d’emissió.
Data de l’operació si es merita en un període de liquidació diferent del que correspon a la data d’emissió.
Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor i el destinatari de l’operació.
Domicili de l’obligat tributari i el destinatari de l’operació. Si disposen de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i, respectivament, el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació.
Número de registre tributari (NRT) assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional, tant de l’emissor com del destinatari de l’operació.
Descripció de l’operació.
Base de tributació, tipus de gravamen aplicat, quota de l’impost general indirecte repercutit i import total de l’operació.
En el supòsit que l’operació no meriti l’impost general indirecte, indicació del precepte que empara la no tributació.
2) A les còpies de les factures completes, juntament amb els requisits de l’apartat anterior, s’hi ha d’indicar la condició de còpies.
S’ha d’especificar la part de la base de tributació corresponent a cada una de les operacions que es documentin en una mateixa factura en els casos següents:
3.a) Quan es documentin operacions que estiguin exemptes o no subjectes a l’impost general indirecte i d’altres en les quals no es donin aquestes circumstàncies.
3.b) Quan s’hi incloguin operacions en les quals el lloc en què es fan els lliuraments de béns i prestacions de serveis sigui fora del territori andorrà i d’altres en les quals no es doni aquesta circumstància.
3.c) Quan es comprenguin operacions subjectes a tipus diferents de l’impost general indirecte.
Pel que fa al que disposa l’article 65.1.a de la Llei de l’impost general indirecte, la factura ha de contenir totes aquestes dades i ha de complir la resta de requisits que s’estableixen en aquest article per ser considerada factura o document equivalent.
Article 8. Contingut de la factura simplificada
La factura simplificada ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
Número i, si escau, sèrie. La numeració de les factures simplificades dins de cada sèrie ha de ser consecutiva. Es poden expedir factures simplificades mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent. Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició de factures en sèries específiques en els casos següents:
a.1) Les expedides pels tercers expedidors a què es refereix l’article 6, per a cada un dels quals hi ha d’haver una sèrie diferent.
a.2) Les rectificatives.
a.3) Quan l’empresari o professional en un mateix any natural expedeixi factures simplificades i factures completes.
Data d’emissió.
Nom i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.
Domicili de l’obligat tributari. Si disposa de diversos llocs fixos de negoci, cal indicar el lloc en què s’ha dut a terme el lliurament de béns o la prestació de serveis i el lloc de destí efectiu, sempre que aquesta referència sigui rellevant per determinar el règim de tributació.
Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana o, si escau, el número d’identificació assignat pel país de residència de l’empresari o el professional.
Descripció de l’operació.
Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs”.
Import total de l’operació.
A les còpies de les factures simplificades, juntament amb els requisits de l’apartat anterior, s’hi ha d’indicar la condició de còpies.
Quan el ministeri encarregat de les finances apreciï que les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti, o bé les condicions tècniques d’expedició de les factures, recomanin la consignació de mencions addicionals a les assenyalades en l’apartat 1 anterior, en pot exigir la inclusió a la factura simplificada. En cap cas no pot exigir més informació que la que descriu l’article 7.
Article 9. Contingut del document substitutiu
El tiquet ha de contenir les dades i ha de complir els requisits següents:
Número i, si escau, sèrie. La numeració dels tiquets dins de cada sèrie ha de ser consecutiva. Es poden expedir tiquets mitjançant sèries separades quan hi hagi raons que ho justifiquin i, entre altres casos, quan l’obligat a expedir-ne compti amb diversos establiments des dels quals operi i quan l’obligat a expedir-ne faci operacions de naturalesa diferent. Això no obstant, en tot cas és obligatòria l’expedició en sèries específiques dels tiquets quan l’empresari o professional expedeixi tiquets i factures per a la documentació de les operacions efectuades en un mateix any natural.
Data d’emissió.
Noms i cognoms, raó o denominació social completa de l’emissor.
Número de registre tributari (NRT) de l’emissor assignat per l’Administració andorrana.
Tipus de gravamen aplicat o la indicació “IGI inclòs” o “IGI no aplicable”, segons correspongui.
Import total de l’operació.
Quan el ministeri encarregat de les finances apreciï que les pràctiques comercials o administratives del sector d’activitat de què es tracti, o bé les condicions tècniques d’expedició dels tiquets, recomanin la consignació de mencions addicionals a les assenyalades en l’apartat 1 anterior, en pot exigir la inclusió en el tiquet. En cap cas no pot exigir més informació que la que descriu l’article 8.
No és necessària l’emissió de tiquet o de document substitutiu per documentar un lliurament de béns dut a terme mitjançant una màquina expenedora.
Article 10. Moneda i llengua de les factures o els documents substitutius
Els imports que figurin a les factures o als documents substitutius es poden expressar en qualsevol moneda. El tipus de canvi aplicable per determinar la quota tributària, si escau, és el canvi fixat per la Duana vigent en el moment de la meritació de l’impost general indirecte.
D’acord amb l’article 22.4 de la Llei d’ordenació de l’ús de la llengua oficial, del 16 de desembre de 1999, les factures s’han d’expedir en llengua catalana, sempre i quan els empresaris o professionals estiguin establerts a Andorra.
Article 11. Factures recapitulatives
Es poden incloure en una sola factura diverses operacions fetes en dates diferents per a un mateix destinatari, sempre que s’hagin efectuat dins d’un mateix mes natural.
Article 12. Duplicats de les factures o els documents substitutius
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.