Decret del 16-10-2019 pel qual s’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2019-2020 en el sector de les empreses de neteja

Les activitats laborals que concerneixen aquesta quota especial són totes les que estan directament relacionades amb les empreses de neteja que tenen com a codi d’activitat econòmica principal o secundària (codi CAEA) el 74.70 així i com les empreses de rentatge i neteja de roba que tenen com a codi d’activitat econòmica principal o secundària (codi CAEA) el 93.01.

Per aplicar aquest Reglament, el Servei d’Immigració pot comprovar i determinar quina serà l’ocupació laboral concreta del treballador, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda d’autorització d’immigració.

El nombre total d’autoritzacions d’immigració temporals que es poden lliurar és de 65 i el nombre total d’autoritzacions de treball temporal de fronterer que es poden lliurar és de 10, la qual cosa representa el nombre global de 75 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi esgotat, si encara no s’ha esgotat el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.

Dins el nombre global fixat a l’apartat anterior, es pot concedir un nombre màxim de 45 autoritzacions a nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.

D’acord amb aquest Reglament, es considera que una empresa és de temporada si amplia la seva plantilla amb un mínim d’un assalariat durant tota la temporada. En virtut del nombre d’autoritzacions establert a l’article 3, únicament poden presentar sol·licituds les empreses que responguin a la fórmula següent: màx. - mín. > = 1.

El nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar a cada empresa en el marc de la quota establerta a l’article 3 correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 2. Per mín. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de juny del 2018 i el 30 de setembre del 2018. Per màx. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de desembre del 2018 i el 31 de març del 2019.

Dins el nombre d’autoritzacions que corresponen a cada empresa, es fixa un límit màxim del 60% d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.

Per acreditar aquestes dades, el responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.

Les empreses de nova creació, o que no estaven en funcionament la temporada d’hivern passada, han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, la fitxa de previsió de personal i un escrit explicatiu mitjançant el qual es justifiqui el nombre de llocs de treball per cobrir amb caràcter temporal i la categoria professional requerida. Les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents.

La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota del mateix sector el nombre de persones que estaven inscrites en aquesta quota i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.

D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i que anteriorment no hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer, o que hagin estat titulars d’una autorització d’aquestes característiques en una ocupació professional diferent de la que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o dos anys d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat.

En cas que els treballadors esmentats a l’apartat anterior hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer en el mateix tipus d’ocupació professional que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o un any d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat, atès que es té en compte l’experiència acumulada en temporades anteriors.

D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, quan el treballador no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, ha de tenir els visats requerits per entrar i circular legalment per França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.

D’acord amb l’apartat 3 de l’article 136 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, l’empresari que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s’hagi exhaurit el termini de vigència de l’autorització d’immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador que no és nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu al seu país d’origen, en les situacions següents:

Les despeses comporten assumir el cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d’aquesta estació fins al país d’origen del treballador.

En cas que l’obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l’Administració pot repatriar el treballador per compte de l’obligat. En aquest supòsit, l’Administració disposa d’un termini prescriptiu de tres anys per exigir a l’empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses produïdes per la tornada d’aquest treballador al seu país d’origen.

En cas que una empresa hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li corresponia però el nombre global d’autoritzacions encara no estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar-ne el nombre que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, sempre que l’empresari justifiqui que ha tingut baixes per accident o per malaltia d’una durada superior a tres mesos entre els seus treballadors estrangers.

En cas que una empresa acrediti justificadament una necessitat sobrevinguda de treballadors i que la demanda no hagi estat satisfeta pel mercat del treball interior, després d’haver fet ús del Servei d’Ocupació, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa.

En cas que una empresa acrediti justificadament la necessitat objectiva d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció durant la temporada d’estiu del 2019, o bé acrediti justificadament el tancament durant la temporada d’estiu del 2019, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, tenint en compte molt especialment la mitjana de treballadors de l’empresa corresponents al període comprès entre els mesos de juny i setembre del 2019.

En cas que una empresa no hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li corresponien però el nombre global d’autoritzacions estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar-ne l’ampliació fins al nombre màxim d’autoritzacions que tenia assignades.

Les ampliacions que s’acordin no poden vulnerar mai la proporció màxima del 60% d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.

En cas que l’abast de les sol·licituds ho justifiqui, es pot decidir l’ampliació del nombre global d’autoritzacions establertes a l’article 3 fins al límit màxim del 30% d’aquest nombre global d’autoritzacions.

El termini de presentació de les sol·licituds d’autoritzacions al Servei d’Immigració a l’empara d’aquest Reglament s’inicia a partir de la seva entrada en vigor i finalitza el 31 de març del 2020.

Les autoritzacions lliurades a l’empara d’aquest Reglament són vigents a partir de la seva entrada en vigor i fins al 3 de maig del 2020.