LegalizeDecret del 27-2-2019 d’aprovació de la modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny
Exposició de motius
L’Ordinació núm. 1, apartat 6, del 13 de juliol de 1987, modificada per l’Ordinació núm. 1, apartat tercer, del 28 de juny de 1989, que ha estat incorporada a l’ordenament jurídic amb el rang de llei en virtut de la Llei del 3 de setembre de 1993, constitueix el marc legal que ha possibilitat el desenvolupament normatiu d’un conjunt de disposicions destinades a compatibilitzar el respecte pel medi ambient amb les iniciatives públiques o privades que tenen per objecte la realització d’actes d’ús i de transformació del sòl.
El primer Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny fou promulgat el 7 de març de 1990. D’ençà d’aquella data, aquest text reglamentari ha estat modificat pel Decret del 25 de juliol de 2001 i per les disposicions finals del Reglament de construcció, del 8 d’abril de 2009.
La disposició final segona de la Llei 7/2018, del 17 de maig, de modificació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre de, 2000, encomana al Govern la modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, per tal que els projectes d’interès nacional i els plans sectorials estiguin subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental.
És, doncs, amb aquesta finalitat, i també amb l’interès de millorar el redactat d’aquest text reglamentari, simplificant el procediment d’obtenció de les autoritzacions administratives necessàries, amb l’aproximació al règim desenvolupat pel Reglament de construcció, i ordenant el marc de responsabilitat dels actors i professionals que intervenen en aquest àmbit, que s’ha elaborat un nou text reglamentari.
La modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, amb el contingut que apareix a continuació, preveu que les activitats de petita envergadura o que no tenen efectes notables sobre el medi ambient i no estiguin sotmeses a la Llei de pesca i gestió del medi aquàtic es tramitin d’acord amb el procediment simplificat previst al Reglament de construcció, i hagin de disposar únicament d’un pla de restauració i d’un pla de vigilància ambiental.
Es té en compte, a més, en l’article que es refereix a les activitats sotmeses a impacte ambiental, l’aprovació de la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc) i en particular l’article 20 d’aquesta Llei, pel que fa a instal·lacions amb potències superiors a 500 kW i inferiors o iguals a 2.000 kW.
En conseqüència, a proposta de la Ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 27 de febrer del 2019, el Govern adopta el següent:
Decret
Article únic
S’aprova la modificació del Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actuat del terreny, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Regulació general
Es troben subjectes a les prescripcions d’aquest Reglament els actes i les actuacions sotmesos a la llicència urbanística d’obres majors prevista al Reglament de construcció que impliquen treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny. Igualment estan subjectes a les prescripcions d’aquest Reglament, en els continguts que els pertoquin, les actuacions de les administracions públiques l’abast de les quals equivalgui a les característiques d’una obra major.
La protecció dels interessos públics i privats, i del medi ambient, es vehiculen a través dels estudis d’avaluació d’impacte ambiental, dels plans de restauració i de vigilància ambiental, i dels estudis geològics, geotècnics i altra documentació diversa que preveu aquesta normativa.
Article 2. Normes generals de procediment
No es pot iniciar cap de les activitats a les quals es refereix l’article anterior sense que s’hagi seguit el procediment i obtinguda la llicència urbanística corresponent, segons el procediment general, especial o simplificat que preveu el Reglament de construcció en funció de la llicència a obtenir.
Els informes vinculants del ministeri responsable de l’ordenament territorial i del ministeri responsable del medi ambient, i si escau, d’altres ministeris competents en compliment de la legislació sectorial aplicable per raó de la matèria, o les facultats de revisió que els corresponen, s’exerceixen d’acord amb el que preveu el Reglament de construcció.
Per obtenir els informes vinculants anteriors o a l’efecte de portar a terme la revisió documental corresponent, el promotor dels treballs i de les activitats definides en l’article anterior ha de presentar al comú, juntament amb la sol·licitud d’obres o de llicència, els documents tècnics que s’indiquen en annex, quan sigui el cas.
El comú envia tots els documents al ministeri responsable de l’ordenament territorial, el qual tramet la documentació tècnica i la garantia, quan escau, als altres ministeris per raó de la legislació sectorial aplicable.
El ministeri responsable de l’ordenament territorial i els altres ministeris competents per raó de la legislació sectorial aplicable poden demanar al sol·licitant més informació tècnica.
Els defectes, les deficiències o els incompliments normatius són tractats d’acord amb les normes previstes al Reglament de construcció, en funció del procediment de concessió de llicències que s’utilitzi.
Correspon al ministeri responsable de l’ordenament territorial, al ministeri responsable del medi ambient i al comú, segons les competències respectives, la inspecció de tots els treballs i les activitats que estant sotmesos a aquest Reglament, per verificar que es duen a terme correctament.
Article 3. Normes de procediment pels projectes d’interès nacional i els plans sectorials.
Els projectes d’interès nacional i els plans sectorials segueixen les normes de procediment previstes a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme.
Capítol segon. Avaluació d’impacte ambiental
Article 4. Definició i abast
L’avaluació d’impacte ambiental és un conjunt d’estudis tècnics que ha de permetre al titular de les activitats i dels actes sotmesos a aquesta avaluació i al ministeri responsable del medi ambient de mesurar-ne tots els efectes sobre el medi ambient i de preveure, en conseqüència, les adequacions dels projectes i les mesures preventives, correctores o de compensació adequades per assegurar el màxim respecte dels factors mediambientals i humans.
L’avaluació d’impacte ambiental l’han de fer un o més tècnics, amb titulació pertinent, i autoritzats per exercir a Andorra en aquest àmbit.
L’avaluació d’impacte ambiental dels projectes i les activitats inclosos en l’article 5 ha d’identificar, descriure i avaluar de forma apropiada els efectes directes i indirectes d’un projecte sobre els factors següents:
La biodiversitat, prestant una atenció especial a les espècies i els hàbitats protegits.
La terra, el sòl, l’aigua, l’aire, el clima i el paisatge.
La població, i la salut humana en cas d’activitats industrials.
La interacció entre els factors esmentats anteriorment.
L’annex 1 especifica la informació que ha de contenir l’avaluació d’impacte ambiental.
Article 5. Àmbit d’aplicació
Els projectes i les activitats de titularitat pública o privada que requereixen l’execució de qualsevol desmunt, terraplè o moviment de terra en general, i que es detallen a continuació, s’han de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental, que inclou un pla de restauració i el pla de vigilància corresponent.
L’avaluació d’impacte ambiental s’insereix dins de la documentació que cal presentar en cadascun dels procediments de concessió de llicències urbanístiques que estableix el Reglament de construcció.
Les actuacions sotmeses a avaluació d’impacte ambiental són les següents:
Vinculades a activitats industrials:
Pedreres, graveres i mineria.
Abocadors de qualsevol tipus de residu (perillosos, no perillosos, i terra o inerts).
Vinculades a infraestructures:
Xarxes aèries o soterrades de transport d’energia elèctrica amb un voltatge igual o superior a 20 kV, i d’una llargada superior a 500 m, quan afectin terrenys naturals.
Xarxes aèries o soterrades, de calor útil i de fred útil; xarxes de comunicacions electròniques i altres de naturalesa anàloga d’una llargada superior a 500 m quan afectin terrenys naturals.
Instal·lacions de producció d’energia elèctrica per a potències superiors a 500 kW.
Carreteres, vials, túnels, ponts i viaductes, tramvies, metros aeris o subterranis, murs de contenció, proteccions de riscos naturals i infraestructures aeronàutiques.
Pistes forestals i accessos en terreny natural per a maquinària de llargada igual o superior a 100 m.
Vinculades a la urbanització:
Projectes d’urbanització, excepte els que tinguin per objecte reformes urbanes.
Vinculades a les activitats econòmiques de lleure:
Pistes de curses i de proves d’automòbils, de motocicletes i de bicicletes o per a qualsevol altra modalitat.
Pistes d’esquí alpí, nòrdic o de qualsevol altra classe o modalitat; instal·lació de remuntadors, telefèrics, construccions i infraestructures associades (excepte els edificis i les obres definits en l’article 9.2).
Campaments permanents per a tendes de campanya i caravanes, quan afectin terrenys naturals.
Camps de golf, parcs d’activitats d’aventura i parcs temàtics.
Vinculades als projectes d’interès nacional i als plans sectorials:
Projectes d’interès nacional i plans sectorials.
Els projectes que es preveu realitzar per fases diferents en el temps, o que afecten el mateix àmbit territorial quan són del mateix promotor, han de ser objecte d’una sola avaluació d’impacte ambiental conjunta.
Article 6. informe d’impacte ambiental
En cas que sigui necessària l’avaluació d’impacte ambiental, el ministeri responsable del medi ambient elabora un informe d’impacte ambiental sobre aquesta avaluació i sobre les al·legacions presentades, si escau, en el tràmit d’informació pública. L’informe conclou la conveniència, o no, de dur a terme els treballs o les activitats, i informa favorablement o desfavorablement del projecte en l’àmbit ambiental.
Article 7. Tràmit d’informació pública
En el cas de treballs o activitats que afecten terrenys de titularitat pública i en què és preceptiva l’avaluació d’impacte ambiental, en rebre la sol·licitud el comú sotmet l’avaluació d’impacte ambiental i els altres documents del projecte a informació pública, durant un període de quinze dies hàbils a partir de la data de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, després de rebre l’informe favorable preliminar del ministeri responsable del medi ambient.
Acabat el període d’informació pública, el comú tramet al ministeri responsable del medi ambient les al·legacions rebudes o, si escau, la notificació que informi que no se n’han presentat.
El ministeri responsable del medi ambient elabora un informe d’impacte ambiental sobre aquesta avaluació i sobre les al·legacions presentades, i el tramet al comú. Si el projecte no ha rebut al·legacions, l’informe preliminar es considera definitiu.
Capítol tercer. Pla de restauració i pla de vigilància ambiental
Article 8. Definició i abast
El pla de restauració és una eina de caràcter tècnic que té per finalitat localitzar, amb precisió, i situar en l’espai els impactes ambientals preidentificats, o planificar en el temps els treballs necessaris per dur a terme les mesures preventives, correctores o compensatòries que s’hagin previst, tant durant les obres com també quan les obres estan acabades i en funcionament.
El pla de vigilància ambiental defineix el procediment de control ambiental de les obres i comprova l’acompliment de les mesures preventives, correctores o compensatòries descrites al pla de restauració.
El pla de restauració i el pla de vigilància ambiental els han de fer un o més tècnics, amb titulació pertinent, i autoritzats per exercir a Andorra en aquest àmbit.
Els annexos 2 i 3 especifiquen la informació que han de contenir els plans de restauració i de vigilància ambiental.
El tècnic que elabora els plans de restauració i de vigilància ambientals és posteriorment el responsable de la vigilància ambiental de l’execució de les obres.
Article 9. Àmbit d’aplicació
Els projectes i les activitats de titularitat pública o privada que requereixin l’execució de qualsevol desmunt, terraplè o moviment de terra en general no subjectes a la Llei de pesca i gestió del medi aquàtic i a la Llei de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, i que es detallen a continuació, no s’han de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental i han de disposar únicament d’un pla de restauració i d’un pla de vigilància ambiental.
Aquests documents s’insereixen, a efectes de registre, dins de la documentació que cal presentar en cadascun dels procediments de concessió de llicències urbanístiques que estableix el Reglament de construcció.
Les actuacions que han de disposar d’un pla de restauració i d’un pla de vigilància ambiental són les següents:
Vinculades a infraestructures:
Pistes forestals i accessos en terreny natural per a maquinària de llargada inferior a 100 metres.
Vinculades a modificacions i remodelacions de pistes d’esquí alpí, nòrdic o de qualsevol altra classe i modalitat, existents i autoritzades:
Rases per a la instal·lació, el canvi o el manteniment de canonades i línies elèctriques.
Canvi de les instal·lacions de remuntadors mecànics en la mateixa traça que els existents.
Pistes de bicicletes en pistes d’esquí.
Millores puntuals.
Vinculades al sector agrícola:
Millores de finca.
Vinculades a altres activitats diverses que no afectin directament o indirectament els factors de l’article 4.2, amb la justificació prèvia raonada d’un professional autoritzat en la matèria:
Projectes i activitats definits a l’article 5.
Modificacions i remodelacions puntuals dels projectes o les activitats definits a l’article 5.
Article 10. Tramitació dels projectes sotmesos únicament al pla de restauració i al pla de vigilància ambiental
Els projectes sotmesos únicament a un pla de restauració i a un pla de vigilància ambiental es tramiten d’acord amb el procediment simplificat previst al Reglament de construcció. En aquests casos, la declaració jurada que cal adjuntar a la sol·licitud de llicència d’obra és la que s’adjunta en l’annex 4 d’aquest Reglament.
En aquest cas, la documentació tècnica que cal presentar juntament amb la documentació de la llicència urbanística es limita al pla de restauració i al pla de vigilància ambiental.
Sense perjudici de les facultats de revisió que li corresponen, el ministeri responsable del medi ambient registra el projecte en el seu sistema d’informació.
Capítol quart. Altres estudis tècnics
Article 11. Estudis tècnics vinculats a processos constructius o a altres projectes no previstos en les disposicions anteriors
Els projectes relatius a qualsevol tipus de construcció de nova planta, de modificació o de rehabilitació en què s’afecti la fonamentació, així com els projectes en general que incloguin moviment de terra, excavacions, desmunts, esplanacions o terraplenaments, estan obligats a presentar els informes geològics, geotècnics i la documentació administrativa que es detallen a l’annex 5.
Si escau, aquests projectes també han d’incloure els estudis específics que es preveuen a l’annex 6.
Aquests documents s’insereixen dins de la documentació que cal presentar en cadascun dels procediments de concessió de llicències urbanístiques que estableix el Reglament de construcció.
Capítol cinquè. Control, responsabilitat, infraccions i sancions
Article 12. Direcció facultativa i responsable ambiental; responsabilitats dels agents implicats
L’execució del projecte exigeix una direcció facultativa, que va a càrrec d’un o de més tècnics competents, amb titulació adequada i suficient.
Els drets i les obligacions de la direcció facultativa se sotmeten al que disposa el Reglament de construcció.
La direcció facultativa també té la responsabilitat del control ambiental de l’obra que ha d’assumir directament o indirectament un o més tècnics, amb titulació pertinent i autoritzats per exercir a Andorra en aquest àmbit, que representen la vigilància ambiental de l’obra. Els correspon vetllar perquè les obres, les instal·lacions o els treballs s’executin d’acord amb el projecte aprovat, l’avaluació d’impacte ambiental, i els plans de restauració i de vigilància ambientals, segons el cas, i perquè en general es respecti la normativa ambiental i les restants normatives sectorials aplicables per raó de la matèria, i les condicions emeses en l’informe del ministeri responsable del medi ambient.
La vigilància ambiental de l’obra ha de seguir i orientar l’execució material dels treballs de restauració i de vigilància ambientals, vetllar perquè es disposi dels materials i dels mitjans adequats i que es reutilitzin i es gestionin correctament els residus, d’acord amb la normativa vigent i les regles de l’art. Per això ha de tenir un llibre de seguiment ambiental de l’obra en el qual s’anota el cronograma de les mesures previstes i els plànols de la localització. S’hi anoten la data de realització de cada mesura preventiva, correctora o compensatòria i totes les observacions de seguiment de l’aplicació d’aquestes mesures, els problemes sorgits i les mesures previstes per corregir-los. Aquest llibre, firmat per la vigilància ambiental i la direcció facultativa, ha de ser permanentment a l’obra i posat a disposició durant possibles controls del ministeri responsable del medi ambient.
Si durant l’execució dels treballs autoritzats es produeix algun canvi de la vigilància ambiental, cal comunicar-ho al comú i anotar-ho al llibre de seguiment ambiental.
Durant l’execució de l’obra, les incidències que tinguin afectació en el medi ambient i les consignes de la vigilància ambiental es fan constar en el llibre de seguiment ambiental. Així mateix, s’hi registren totes les visites que efectuï la vigilància ambiental. En cas d’incidència que afecti els factors definits a l’article 4, el constructor ha de prendre de forma immediata les mesures necessàries per limitar o reduir al màxim els efectes de la incidència, i ha d’avisar la direcció facultativa. La direcció facultativa de l’obra, conjuntament amb la vigilància ambiental, ha d’avaluar les mesures preses i ordenar mesures addicionals si és necessari, i ha de notificar immediatament la incidència al ministeri responsable del medi ambient. En un termini màxim de set dies naturals posteriors a la incidència la direcció facultativa ha de lliurar al ministeri responsable del medi ambient un informe en el qual es detalli l’hora i la data de la incidència, la descripció de la incidència, així com les mesures correctores adoptades i totes les dades disponibles sobre les conseqüències de la incidència sobre el medi.
Si escau, la direcció facultativa ha d’adreçar al constructor de les obres les consignes necessàries per garantir el degut compliment de les mesures preventives, correctores o de compensació mediambientals, o per assegurar el compliment del pla de restauració i el pla de vigilància ambiental i, en general, per evitar qualsevol impacte sobre el medi. El constructor de les obres té l’obligació expressa de complir les consignes necessàries provinents del ministeri responsable del medi ambient, i de la vigilància ambiental juntament amb la direcció facultativa.
En finalitzar l’obra, la direcció facultativa inclou entre la documentació que reflecteixi l’obra executada tota la informació amb incidència mediambiental que sigui necessària per al seu manteniment, conservació i eventual reparació.
En finalitzar l’obra, la direcció facultativa i la vigilància ambiental emeten i signen cada una un certificat ambiental de final d’obra. Aquests documents certifiquen que els treballs o activitats s’han portat a terme respectant el pla de restauració i el pla de vigilància ambiental, que el terreny ha estat degudament restaurat, que tots els residus han estat gestionats correctament i que per a les terra o les pedres s’ha comprovat la corresponent documentació de lliurament a un abocador o a una millora de finca o un centre d’emmagatzematge de terra autoritzat.
La manca de certificat ambiental de final d’obra representa un incompliment de la normativa vigent.
Article 13. Protecció de la legalitat mediambiental
Les infraccions i sancions derivades de l’incompliment de les disposicions previstes en aquest Reglament queden regulades per l’Ordinació I, “Serveis Públics”, apartat 6, “Autoritzacions per modificar l’estat actual del terreny”, del 13 de juliol de 1987.
La instrucció dels expedients sancionadors correspon al personal del ministeri responsable del medi ambient.
La instrucció d’expedients i la imposició de sancions s’efectuen de conformitat amb el procediment administratiu sancionador vigent.
Disposició derogatòria única
Amb l’entrada en vigor d’aquest Reglament queda derogat el Reglament per a la realització dels treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny, del 25 de juliol de 2001, així com les modificacions del Reglament de construcció, del 8 d’abril del 2009, i les disposicions d’igual o inferior rang que contradiguin aquesta normativa.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 27 de febrer del 2019
Antoni Martí Petit / Cap de Govern en funcions
Document associat
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.