LegalizeDecret del 6-03-2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers
Exposició de motius
La legislació andorrana actual compta amb un conjunt complet de normes sobre la supervisió prudencial de les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió, considerades individualment, i de les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que formin part, respectivament, d’un grup bancari, d’empreses d’assegurances o d’inversió; és a dir, de grups amb activitats financeres homogènies.
En aquest context, després de l’aprovació de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers (d’ara endavant, “la Llei”), resulta oportú establir normes tècniques de regulació amb vista a conferir una precisió més elevada a la formulació de les obligacions de supervisió addicional previstes a l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei. En concret, és important facilitar més detalls sobre els elements que s’haurien de tenir en compte a l’efecte de presentar informació sobre les operacions intragrup significatives i les concentracions de riscos significatius, així com desenvolupar els diferents mètodes i principis tècnics aplicables al càlcul dels requisits addicionals de solvència previstos en l’apartat 1 de l’article 7. Així mateix, resulta essencial desenvolupar el contingut de les obligacions previstes en la Llei en relació amb els processos de gestió de riscos i els mecanismes de control intern exigides als conglomerats financers.
Amb l’objectiu de cobrir les dites necessitats de concreció, s’aprova aquest Reglament, si bé els requisits que hi estan establerts pel que fa a les entitats regulades o a les societats financeres mixtes de cartera desenvolupen els requisits existents en matèria de solvència, de concentració de riscos i d’operacions intragrup, per la qual cosa no ha de considerar-se que constitueixen una duplicació d’aquests últims.
A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 6 de març del 2019,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers
Capítol primer. Objectiu, definicions i àmbit d’aplicació
Article 1. Objectiu
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar les disposicions contingudes en la Llei 36/2018, del 29 de desembre, de conglomerats financers (d’ara endavant, la Llei).
Article 2. Definicions
A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per:
Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració.
La resta de definicions rellevants són les previstes en la Llei.
Article 3. Àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les entitats regulades
L’àmbit d’aplicació de les obligacions de supervisió addicional previstes en aquest Reglament és el que està previst en el capítol segon de la Llei.
Article 4. Llindars per identificar la condició de conglomerat financer
Els càlculs previstos en els apartats 1, 2 i 3 de l’article 3 de la Llei es realitzen almenys anualment en tots els grups en els quals almenys una de les entitats del grup pertanyi al sector de les assegurances i almenys una altra al sector bancari i de serveis d’inversió.
A l’efecte de l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 3 de la Llei, l’AFA pot:
Excloure una entitat, en efectuar el càlcul dels coeficients als quals es refereixen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 3 de la Llei, quan l’entitat estigui situada en un país tercer on hi hagi impediments legals per a la transferència de la informació necessària, sense perjudici del que es disposa en les normes sectorials respecte a l’obligació de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) de denegar una autorització quan s’impedeixi l’exercici efectiu de la seva funció de supervisió, tret que l’entitat s’hagués traslladat d’un estat tercer i hi hagués proves que l’entitat hagués canviat la seva ubicació a fi d’eludir la regulació.
Tenir en compte si respecten els llindars previstos en els apartats 1 i 2 de l’article 3 de la Llei durant tres anys consecutius amb la finalitat d’evitar canvis bruscs de règim i deixar de tenir en compte aquesta circumstància si l’estructura del grup experimenta canvis significatius.
Excloure una o més participacions en el sector de menor dimensió si aquestes participacions són determinants per identificar un conglomerat financer i no tenen col·lectivament un interès significatiu en relació amb els objectius de la supervisió addicional.
L’AFA reavalua anualment les exempcions de l’aplicació de la supervisió addicional, i revisa els indicadors quantitatius establerts en aquest article i les avaluacions en funció dels riscos aplicats a grups financers.
Capítol segon. Supervisió addicional
Secció primera. Adequació de capital addicional
Article 5. Requisits d’adequació de capital addicional
D’acord amb el que està previst en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei, sense perjudici de les normes sectorials les autoritats competents exigeixen a les entitats regulades d’un conglomerat financer que garanteixin que tinguin fons disponibles propis en el conglomerat financer que siguin sempre almenys iguals als requisits d’adequació del capital calculats de conformitat amb les normes previstes en aquest Reglament.
L’entitat regulada que encapçali el conglomerat financer o, quan aquest conglomerat no estigui encapçalat per una entitat regulada, la societat financera mixta de cartera o l’entitat regulada del conglomerat financer identificada per l’AFA presenta a l’AFA els resultats del càlcul i les dades pertinents per fer-lo.
Per calcular els requisits d’adequació del capital als quals es refereix el paràgraf primer de l’apartat 1, s’inclouen en l’àmbit de la supervisió addicional les entitats següents:
Les entitats bancàries i les empreses de serveis auxiliars;
Les entitats asseguradores i les entitats reasseguradores;
Les empreses d’inversió;
Les societats financeres mixtes de cartera.
L’AFA pot decidir no incloure una entitat concreta en el càlcul dels requisits d’adequació del capital addicional previst en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei en els casos següents:
Quan l’entitat estigui situada en un país tercer on hi hagi impediments legals per a la transferència de la informació necessària, sense perjudici del que es disposa en les normes sectorials respecte a l’obligació de les autoritats competents de denegar una autorització quan s’impedeixi l’exercici efectiu de la seva funció de supervisió, tret que l’entitat s’hagués traslladat d’un estat tercer i hi hagués proves que l’entitat hagués canviat la seva ubicació a fi d’eludir la regulació.
Quan l’entitat presenti un interès insignificant en relació amb els objectius de la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer.
Quan la inclusió de l’entitat resulti inadequada o enganyosa en relació amb els objectius de la supervisió addicional.
De totes maneres, encara que en un principi puguin excloure’s del càlcul diverses entitats, aquestes entitats hauran d’incloure-s’hi quan col·lectivament siguin d’interès significatiu.
Article 6. Principis tècnics aplicables al càlcul dels requisits d’adequació de capital addicional
El càlcul dels requisits d’adequació del capital addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer a què es refereix l’apartat 1 de l’article 5 s’efectuarà conforme als principis tècnics d’aquest article i a alguns dels mètodes descrits a l’annex d’aquest Reglament.
L’AFA decideix, després de consultar l’entitat obligada del conglomerat financer, conforme a quin mètode dels descrits a l’annex es calculen els requisits d’adequació del capital de les entitats regulades del conglomerat financer.
Quan els requisits d’adequació del capital addicional d’un conglomerat financer es calculin aplicant el mètode 1 (“Consolidació comptable”) previst en l’annex d’aquest Reglament, els fons propis i els requisits de solvència de les entitats del grup es calculen aplicant les normes sectorials corresponents sobre la forma i l’abast de la consolidació.
Quan s’apliqui el mètode 2 (“Deducció i agregació”) previst en l’annex, el càlcul té en compte la proporció del capital subscrit que posseeixi, directament o indirectament, l’empresa matriu o qualsevol empresa amb participació en una altra entitat del grup.
Sigui quin sigui el mètode que s’utilitzi, quan l’entitat sigui una filial i tingui un dèficit de solvència o, en el cas d’una entitat no regulada del sector financer, un dèficit de solvència teòric, ha de tenir-se en compte el dèficit total de solvència de la filial. Si en aquest cas, segons el parer de l’AFA, la responsabilitat de l’empresa matriu que posseeixi una part del capital està limitada estrictament i clarament a aquesta quota del capital, l’AFA pot permetre que el dèficit de solvència de la filial es tingui en compte sobre una base proporcional.
En els casos en què no hi hagi vincles de capital entre les entitats d’un conglomerat financer, l’AFA determina quina part proporcional cal considerar, tenint en compte la responsabilitat derivada dels vincles existents.
Així mateix, s’han de tenir en compte els principis següents:
Ha d’eliminar-se el còmput múltiple d’elements admissibles per calcular els fons propis del conglomerat financer, així com qualsevol creació inapropiada de fons propis a l’interior del grup; per garantir l’eliminació del còmput múltiple i la creació de fons propis a l’interior del grup, l’AFA aplica per analogia els principis pertinents establerts a les normes sectorials pertinents.
Els requisits de solvència de cadascun dels sectors financers representats en un conglomerat financer estan coberts per elements dels fons propis de conformitat amb les normes sectorials corresponents; quan hi hagi un dèficit de fons propis a nivell del conglomerat financer, només els elements dels fons propis que siguin admissibles per cadascuna de les normes sectorials (capital intersectorial) es tenen en compte per verificar el compliment dels requisits addicionals de solvència.
Quan les normes sectorials estableixin límits d’admissibilitat de determinats instruments dels fons propis que podrien considerar-se capital intersectorial, aquests límits s’apliquen anàlogament en calcular els fons propis a nivell del conglomerat financer.
En calcular els fons propis a nivell del conglomerat financer, l’AFA té en compte també l’eficàcia de la transferibilitat i disponibilitat dels fons propis entre les diverses persones jurídiques del grup, tenint en compte els objectius de les normes d’adequació del capital.
Quan una societat financera mixta de cartera tingui una participació en un ens no regulat del sector financer, els requisits de fons propis nocionals i el requisit de solvència teòric aplicables respecte d’aquest ens es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents al sector més important del conglomerat financer.
Quan es tracti d’ens no regulats del sector financer diferents dels esmentats en el paràgraf anterior, els requisits de fons propis nocionals i el requisit de solvència teòric es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents al sector financer més proper a l’ens no regulat del sector financer. La determinació del sector financer més proper es basa en la gamma d’activitats desenvolupades per l’ens pertinent i la importància relativa d’aquestes activitats. Si no és possible determinar amb claredat el sector financer més proper, s’apliquen les normes sectorials corresponents al sector més important del conglomerat financer.
Secció segona. Concentració de riscos i operacions intragrup
Article 7. Requisits relatius a concentració de riscos
Sense perjudici de les normes sectorials sobre concentració de riscos, d’acord amb el que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei, les entitats regulades dels conglomerats financers han d’informar l’AFA, amb la periodicitat que aquesta última determini, que ha de ser com a mínim anual, sobre qualsevol concentració de riscos significativa en el conglomerat financer.
L’entitat regulada que encapçali el conglomerat financer o, quan aquest conglomerat no estigui encapçalat per una entitat regulada, la societat financera mixta de cartera o l’entitat regulada del conglomerat financer identificada per l’AFA, després de consultar amb el conglomerat financer, presenta a l’AFA la informació necessària.
Quan el conglomerat financer estigui encapçalat per una societat financera mixta de cartera, les normes sectorials relatives a la concentració de riscos del sector financer més important del conglomerat financer, si n’hi ha, s’apliquen al conjunt d’aquest sector, incloent-hi la societat financera mixta de cartera.
Als efectes que preveu l’apartat 1, s’entén per concentració de riscos qualsevol exposició que pugui donar lloc a pèrdues suportades per les entitats d’un conglomerat financer que tinguin importància suficient per comprometre la solvència o la situació financera en general de les entitats regulades del conglomerat financer. Les exposicions esmentades poden derivar de riscos de contrapartida o de crèdit, riscos d’inversió, riscos d’assegurança, riscos de mercat o altres riscos o d’una combinació o interacció d’aquests riscos.
Sense perjudici del que disposa l’article següent, tenen la consideració de concentració de riscos significativa les que superin el 10 per cent dels recursos propis computables del conglomerat financer.
Article 8. Principis tècnics aplicables a la identificació de concentracions de riscos significatius
En el cas de les entitats regulades i les societats financeres mixtes de cartera, s’entén que la concentració de risc significatiu prové d’exposicions al risc enfront de contraparts que no formin part del conglomerat financer, quan aquestes exposicions al risc:
Siguin directes o indirectes;
Siguin partides en el balanç o fora del balanç;
Facin referència a entitats regulades i no regulades, al mateix sector o als diferents sectors financers d’un conglomerat financer;
Consisteixin en qualssevol combinacions o interaccions de les exposicions a què es refereixen les lletres a, b o c.
Es considera que el risc de contrapart o el risc de crèdit comprenen, en particular, els riscos relacionats amb contraparts interconnectades de grups que no formen part del conglomerat financer, inclosa l’acumulació d’exposicions enfront de les dites contraparts.
Respecte de les entitats regulades i les societats financeres mixtes de cartera, en determinar els tipus de concentracions de riscos significatius i els períodes per a la presentació d’informació, i en supervisar les concentracions de riscos significatius, l’AFA té en compte, en particular:
La posició de solvència i de liquiditat a nivell del conglomerat financer i de les entitats individuals dins el conglomerat;
La mida, la complexitat i l’estructura específica del conglomerat financer, inclosa l’existència d’entitats amb una comesa especial, entitats auxiliars o entitats de països tercers;
L’estructura específica de gestió de riscos del conglomerat financer i les característiques del sistema de governança;
La diversificació de les exposicions del conglomerat financer i de la seva cartera d’inversió;
La diversificació de les activitats financeres del conglomerat financer per zones geogràfiques i línies de negoci;
La relació, correlació i interacció entre els factors de risc de totes les entitats del conglomerat financer;
Els possibles efectes de contagi dins del conglomerat financer;
La possible elusió de normes sectorials;
Els possibles conflictes d’interessos;
El nivell o volum dels riscos;
La possible acumulació i interacció de les exposicions assumides per entitats pertanyents a diferents sectors financers del conglomerat financer, llevat que ja s’hagi informat al respecte a nivell sectorial;
Les exposicions dins d’un sector financer del conglomerat financer sobre les quals no s’ha informat de conformitat amb les disposicions de les normes sectorials.
L’AFA determina el contingut de l’informe sobre les concentracions de riscos significatius, les dates d’enviament i els canals de comunicació.
L’AFA exigeix, com a mínim, a les entitats regulades o les societats financeres mixtes de cartera que comuniquin el següent:
Una descripció de les concentracions de riscos significatius segons els tipus de riscos que estableix l’apartat 1;
El desglossament de les concentracions de riscos significatius per contraparts i grups de contraparts interconnectades, zones geogràfiques, sectors econòmics i monedes, indicant els noms, els números d’inscripció al Registre de Societats mercantils o altres números d’identificació de les pertinents empreses del grup pertanyents al conglomerat financer i les seves contraparts respectives;
L’import total de cada concentració de risc significatiu al tancament d’un determinat període de referència avaluat d’acord amb les normes sectorials aplicables;
Si escau, l’import de les concentracions de riscos significatius tenint en compte les tècniques de reducció del risc i els factors de ponderació del risc previstos en la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial;
Informació sobre la manera en què es gestionen els conflictes d’interessos i els riscos de contagi a nivell del conglomerat financer en relació amb les concentracions significatives de riscos, tenint en compte l’estratègia del conglomerat a l’efecte de la combinació d’activitats dels sectors bancari, d’assegurances i de serveis d’inversió, o una avaluació sectorial dels riscos propis en què s’examini la gestió dels conflictes d’interessos i els riscos de contagi en referència a les concentracions significatives de riscos.
Article 9. Requisits relatius a operacions intragrup
D’acord amb el que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei, les entitats regulades dels conglomerats financers han d’informar l’AFA, amb la periodicitat que aquesta última determini, que ha de ser com a mínim anual, sobre qualsevol operació intragrup significativa de les entitats regulades del conglomerat financer.
L’entitat regulada que encapçali el conglomerat financer o, quan aquest conglomerat no estigui encapçalat per una entitat regulada, la societat financera mixta de cartera o l’entitat regulada del conglomerat financer identificada per l’AFA, després de consultar amb el conglomerat financer, presenta a l’AFA la informació necessària.
Quan el conglomerat financer estigui encapçalat per una societat financera mixta de cartera, les normes sectorials relatives a les operacions intragrup del sector financer més important del conglomerat financer s’apliquen al conjunt d’aquest sector, incloent-hi la societat financera mixta de cartera.
Als efectes que preveu l’apartat primer, s’entén per operació intragrup qualsevol operació o negoci jurídic, amb independència de la seva naturalesa, que relacioni directament o indirectament les entitats regulades d’un conglomerat financer amb altres empreses del mateix grup o amb qualsevol persona física o jurídica estretament vinculada a les empreses d’aquest grup per al compliment d’una obligació, sigui o no contractual, tingui o no per objecte un pagament.
Sense perjudici del que disposa l’article següent, es considera significativa qualsevol operació intragrup d’un import superior al 5 per cent dels recursos propis computables del conglomerat financer.
Article 10. Principis tècnics aplicables a la identificació d’operacions intragrup significatives
Les operacions intragrup significatives poden incloure les operacions següents dins d’un conglomerat financer:
Inversions i saldos intragrup, inclosos béns immobles, bons, capital, préstecs, instruments híbrids i subordinats, deute recolzat per garanties reals, acords per centralitzar la gestió dels actius o l’efectiu o per compartir costos, règims de pensions, prestació de serveis administratius, de gestió o altres, dividends, pagaments d’interessos i altres comptes a cobrar;
Garanties personals, compromisos, cartes de crèdit i altres operacions fora de balanç;
Operacions amb derivats;
Compra, venda o arrendament d’actius i passius;
Comissions intragrup relacionades amb contractes de distribució;
Operacions destinades al traspàs d’exposicions a riscos entre entitats dins del conglomerat financer, incloses les operacions amb entitats amb una comesa especial o entitats auxiliars;
Operacions d’assegurança, de reassegurança i de retrocessió;
Operacions consistents en diverses operacions vinculades per les quals es transfereixen actius o passius a entitats alienes al conglomerat financer però en les quals, en última instància, l’exposició al risc es torna a introduir en el conglomerat financer.
Respecte a les entitats regulades i les societats financeres mixtes de cartera, en determinar els tipus d’operacions intragrup significatives, en definir els llindars adequats i els períodes per a la presentació d’informació, i en supervisar les operacions intragrup significatives, l’AFA té en compte, en particular:
L’estructura específica del conglomerat financer, la complexitat de les operacions intragrup, la ubicació geogràfica específica de la contrapart i el fet que la contrapart sigui o no una entitat regulada;
Els possibles efectes de contagi dins del conglomerat financer;
La possible elusió de normes sectorials;
Els possibles conflictes d’interessos;
La posició de solvència i liquiditat de la contrapart;
Les operacions entre entitats pertanyents a diferents sectors d’un conglomerat financer, llevat que ja s’hagi informat al respecte a nivell sectorial;
Les operacions dins d’un sector financer sobre les quals no s’hagi informat ja de conformitat amb les disposicions de les normes sectorials.
L’AFA determina la forma i el contingut de l’informe sobre les operacions intragrup significatives, les dates d’enviament i els canals de comunicació.
L’AFA exigeix, com a mínim, a les entitats regulades o les societats financeres mixtes de cartera que informin sobre el següent respecte de les seves operacions intragrup significatives tal com es defineixen a l’apartat 4 de l’article 9:
Les dates i els imports de les operacions significatives, els noms i números d’inscripció al Registre de Societats mercantils o altres números d’identificació de les entitats i les contraparts del grup pertinents;
Les operacions intragrup significatives, amb una descripció breu, segons els tipus d’operacions establerts en l’apartat 1;
El volum total de totes les operacions intragrup significatives d’un determinat conglomerat financer dins d’un determinat període de referència;
La manera en què es gestionen els conflictes d’interessos i els riscos de contagi a nivell del conglomerat financer en relació amb les operacions intragrup significatives, tenint en compte l’estratègia del conglomerat a l’efecte de la combinació d’activitats dels sectors bancari, d’assegurances i de serveis d’inversió, o una avaluació sectorial dels riscos propis en què s’examini la gestió dels conflictes d’interessos i els riscos de contagi amb referència a les operacions intragrup significatives.
Les operacions executades en el marc d’una operació econòmica única s’afegeixen a l’efecte del càlcul dels llindars a què es refereix l’apartat 4 de l’article 9 d’aquest Reglament.
Article 11. Mesures de supervisió comunes a concentracions de riscos i a operacions intragrup significatives
Sense perjudici de qualssevol altres facultats de supervisió que li hagin estat conferides, l’AFA, en particular:
Ha d’exigir, quan escaigui, a les entitats regulades o les societats financeres mixtes de cartera:
Que efectuïn les operacions intragrup del conglomerat financer en condicions de plena competència o notifiquin les operacions intragrup que no s’efectuïn en condicions de plena competència;
Que aprovin les operacions intragrup del conglomerat financer a través de procediments interns definits en què participi el seu òrgan de direcció d’acord amb el punt 1 de l’article 2 d’aquest Reglament;
Que informin amb més freqüència de la requerida per l’apartat 1 de l’article 9 sobre les concentracions de riscos significatives i les operacions intragrup significatives;
Que presentin informació addicional a la requerida per l’apartat 5 de l’article 8 i l’apartat 4 de l’article 10, respectivament, sobre les concentracions de riscos significatives i les operacions intragrup significatives del conglomerat financer;
Que reforcin els processos de gestió de riscos i els mecanismes de control intern del conglomerat financer;
Que presentin plans o millorin els plans existents per restablir el compliment dels requisits de supervisió i fixin un termini per dur-los a terme.
Identifica els tipus d’operacions i riscos sobre els quals les entitats regulades dels conglomerats financers han d’informar, d’acord amb el que estableixen els articles del 7 al 10, així com els criteris de valoració d’aquestes operacions i riscos i altres aspectes tècnics que cal tenir en compte per als càlculs. Per a això, les autoritats esmentades han de tenir en compte les característiques particulars de cada conglomerat financer i la seva estructura de gestió de riscos.
Després de consultar el conglomerat mateix, pot definir per a cada cas concret llindars de significació de concentracions de riscos i operacions intragrup més reduïts que els que estableixen l’apartat 4 de l’article 7 i l’apartat 4 de l’article 9, respectivament.
Secció tercera. Gestió de riscos i mecanismes de control intern
Article 12. Requisits sobre gestió de riscos i control intern
D’acord amb el que preveu la lletra d de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei, les entitats regulades dels conglomerats financers han de disposar, a nivell del conglomerat financer, de processos de gestió de riscos i mecanismes de control intern adequats, inclosos procediments administratius i comptables sòlids.
Els sistemes de gestió de riscos han d’incloure:
Una governança i una gestió sanes que comptin amb l’aprovació i revisió periòdica de les estratègies i polítiques per part dels òrgans directius oportuns a nivell del conglomerat financer respecte de tots els riscos que assumeixin;
Polítiques d’adequació del capital apropiades per preveure l’impacte de la seva estratègia comercial sobre el perfil de riscos i els requisits de capital, determinades de conformitat amb l’article 6 i amb l’annex d’aquest Reglament;
Procediments adequats per garantir que els seus sistemes de control de riscos estan perfectament integrats en la seva organització i que es prenen totes les mesures necessàries per garantir que els sistemes aplicats en totes les empreses incloses en l’àmbit de la supervisió addicional són coherents, de manera que puguin mesurar-se, seguir-se i controlar-se els riscos a nivell del conglomerat financer;
Mecanismes establerts per contribuir a l’elaboració i desenvolupament, en cas necessari, de mecanismes i plans de rescat i resolució. Aquests mecanismes s’han d’actualitzar regularment.
Els mecanismes de control intern han d’incloure:
Mecanismes adequats en relació amb l’adequació del capital per tal d’identificar i calcular tots els riscos significatius correguts i establir una relació apropiada entre fons propis i riscos;
Procediments d’informació i comptabilitat sòlids, per identificar, mesurar, seguir i controlar les operacions intragrup i la concentració de riscos.
L’AFA exigeix a les entitats regulades, al nivell del conglomerat financer, que li facilitin i que publiquin periòdicament, i almenys anualment, informació detallada sobre la seva estructura jurídica i la seva estructura de governança i organitzativa, incloses totes les entitats regulades, les filials no regulades i les sucursals importants.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 6 de març del 2019
Antoni Martí Petit / Cap de Govern en funcions
ANNEX
Mètodes de càlcul
Els mètodes a què es refereix l’apartat 1 de l’article 6 són els següents:
Mètode 1: Mètode de “consolidació comptable”
El càlcul dels requisits de l’adequació del capital addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer s’efectua sobre la base dels comptes consolidats.
Els requisits de l’adequació del capital addicional es calculen com la diferència entre:
Els fons propis del conglomerat financer calculats sobre la base de la posició consolidada del grup; els elements admissibles són els que es considerin aptes d’acord amb les normes sectorials pertinents, i
La suma dels requisits de solvència de cadascun dels sectors financers representats en el grup; els requisits de solvència de cadascun dels sectors financers es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents.
En el cas de les entitats no regulades del sector financer que no s’incloguin en els càlculs dels requisits de solvència sectorials abans esmentats, es calcula un requisit de solvència teòric.
La diferència no ha de donar un resultat negatiu.
Mètode 2: Mètode de deducció i agregació
El càlcul dels requisits de l’adequació del capital addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer s’efectua sobre la base dels comptes de cadascuna de les entitats del grup. Tenint en compte la proporció del capital subscrit que posseeixi, directament o indirectament, l’empresa matriu o qualsevol empresa amb participació en una altra entitat del grup.
Els requisits de l’adequació del capital addicional es calculen com la diferència entre:
La suma dels fons propis de cada entitat regulada i no regulada del sector financer del conglomerat financer; els elements admissibles són els que es considerin aptes d’acord amb les normes sectorials pertinents, i
La suma:
Dels requisits de solvència de cada entitat regulada i no regulada del sector financer del grup; els requisits de solvència es calculen de conformitat amb les normes sectorials pertinents, i
ii) Del valor comptable de les participacions en altres entitats del grup.
En el cas de les entitats no regulades del sector financer, es calcula un requisit de solvència teòric. Els fons propis i els requisits de solvència s’han de tenir en compte en relació amb la seva part proporcional, de conformitat amb el que disposen l’apartat 3 i la lletra e de l’apartat 4 de l’article 6.
La diferència no donarà un resultat negatiu.
Mètode 3: Mètode combinat
El càlcul dels requisits de l’adequació del capital addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer es pt efectuar mitjançant la combinació dels dos mètodes anteriors.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.