LegalizeDecret del 6-03-2019 pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers
Exposició de motius
La legislació andorrana actual compta amb un conjunt complet de normes sobre la supervisió prudencial de les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió, considerades individualment, i de les entitats bancàries, les empreses asseguradores i les empreses d’inversió que formin part, respectivament, d’un grup bancari, d’empreses d’assegurances o d’inversió; és a dir, de grups amb activitats financeres homogènies.
En aquest context, després de l’aprovació de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers (d’ara endavant, “la Llei”), resulta oportú establir normes tècniques de regulació amb vista a conferir una precisió més elevada a la formulació de les obligacions de supervisió addicional previstes a l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei. En concret, és important facilitar més detalls sobre els elements que s’haurien de tenir en compte a l’efecte de presentar informació sobre les operacions intragrup significatives i les concentracions de riscos significatius, així com desenvolupar els diferents mètodes i principis tècnics aplicables al càlcul dels requisits addicionals de solvència previstos en l’apartat 1 de l’article 7. Així mateix, resulta essencial desenvolupar el contingut de les obligacions previstes en la Llei en relació amb els processos de gestió de riscos i els mecanismes de control intern exigides als conglomerats financers.
Amb l’objectiu de cobrir les dites necessitats de concreció, s’aprova aquest Reglament, si bé els requisits que hi estan establerts pel que fa a les entitats regulades o a les societats financeres mixtes de cartera desenvolupen els requisits existents en matèria de solvència, de concentració de riscos i d’operacions intragrup, per la qual cosa no ha de considerar-se que constitueixen una duplicació d’aquests últims.
A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 6 de març del 2019,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de desenvolupament de la Llei 36/2018, del 20 de desembre, de conglomerats financers
Capítol primer. Objectiu, definicions i àmbit d’aplicació
Article 1. Objectiu
Aquest Reglament té per objecte desenvolupar les disposicions contingudes en la Llei 36/2018, del 29 de desembre, de conglomerats financers (d’ara endavant, la Llei).
Article 2. Definicions
A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per:
Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i han de retre comptes d’això davant l’òrgan d’administració.
La resta de definicions rellevants són les previstes en la Llei.
Article 3. Àmbit d’aplicació de la supervisió addicional de les entitats regulades
L’àmbit d’aplicació de les obligacions de supervisió addicional previstes en aquest Reglament és el que està previst en el capítol segon de la Llei.
Article 4. Llindars per identificar la condició de conglomerat financer
Els càlculs previstos en els apartats 1, 2 i 3 de l’article 3 de la Llei es realitzen almenys anualment en tots els grups en els quals almenys una de les entitats del grup pertanyi al sector de les assegurances i almenys una altra al sector bancari i de serveis d’inversió.
A l’efecte de l’aplicació dels apartats 1, 2 i 3 de l’article 3 de la Llei, l’AFA pot:
Excloure una entitat, en efectuar el càlcul dels coeficients als quals es refereixen els apartats 1, 2 i 3 de l’article 3 de la Llei, quan l’entitat estigui situada en un país tercer on hi hagi impediments legals per a la transferència de la informació necessària, sense perjudici del que es disposa en les normes sectorials respecte a l’obligació de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) de denegar una autorització quan s’impedeixi l’exercici efectiu de la seva funció de supervisió, tret que l’entitat s’hagués traslladat d’un estat tercer i hi hagués proves que l’entitat hagués canviat la seva ubicació a fi d’eludir la regulació.
Tenir en compte si respecten els llindars previstos en els apartats 1 i 2 de l’article 3 de la Llei durant tres anys consecutius amb la finalitat d’evitar canvis bruscs de règim i deixar de tenir en compte aquesta circumstància si l’estructura del grup experimenta canvis significatius.
Excloure una o més participacions en el sector de menor dimensió si aquestes participacions són determinants per identificar un conglomerat financer i no tenen col·lectivament un interès significatiu en relació amb els objectius de la supervisió addicional.
L’AFA reavalua anualment les exempcions de l’aplicació de la supervisió addicional, i revisa els indicadors quantitatius establerts en aquest article i les avaluacions en funció dels riscos aplicats a grups financers.
Capítol segon. Supervisió addicional
Secció primera. Adequació de capital addicional
Article 5. Requisits d’adequació de capital addicional
D’acord amb el que està previst en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei, sense perjudici de les normes sectorials les autoritats competents exigeixen a les entitats regulades d’un conglomerat financer que garanteixin que tinguin fons disponibles propis en el conglomerat financer que siguin sempre almenys iguals als requisits d’adequació del capital calculats de conformitat amb les normes previstes en aquest Reglament.
L’entitat regulada que encapçali el conglomerat financer o, quan aquest conglomerat no estigui encapçalat per una entitat regulada, la societat financera mixta de cartera o l’entitat regulada del conglomerat financer identificada per l’AFA presenta a l’AFA els resultats del càlcul i les dades pertinents per fer-lo.
Per calcular els requisits d’adequació del capital als quals es refereix el paràgraf primer de l’apartat 1, s’inclouen en l’àmbit de la supervisió addicional les entitats següents:
Les entitats bancàries i les empreses de serveis auxiliars;
Les entitats asseguradores i les entitats reasseguradores;
Les empreses d’inversió;
Les societats financeres mixtes de cartera.
L’AFA pot decidir no incloure una entitat concreta en el càlcul dels requisits d’adequació del capital addicional previst en la lletra a de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei en els casos següents:
Quan l’entitat estigui situada en un país tercer on hi hagi impediments legals per a la transferència de la informació necessària, sense perjudici del que es disposa en les normes sectorials respecte a l’obligació de les autoritats competents de denegar una autorització quan s’impedeixi l’exercici efectiu de la seva funció de supervisió, tret que l’entitat s’hagués traslladat d’un estat tercer i hi hagués proves que l’entitat hagués canviat la seva ubicació a fi d’eludir la regulació.
Quan l’entitat presenti un interès insignificant en relació amb els objectius de la supervisió addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer.
Quan la inclusió de l’entitat resulti inadequada o enganyosa en relació amb els objectius de la supervisió addicional.
De totes maneres, encara que en un principi puguin excloure’s del càlcul diverses entitats, aquestes entitats hauran d’incloure-s’hi quan col·lectivament siguin d’interès significatiu.
Article 6. Principis tècnics aplicables al càlcul dels requisits d’adequació de capital addicional
El càlcul dels requisits d’adequació del capital addicional de les entitats regulades d’un conglomerat financer a què es refereix l’apartat 1 de l’article 5 s’efectuarà conforme als principis tècnics d’aquest article i a alguns dels mètodes descrits a l’annex d’aquest Reglament.
L’AFA decideix, després de consultar l’entitat obligada del conglomerat financer, conforme a quin mètode dels descrits a l’annex es calculen els requisits d’adequació del capital de les entitats regulades del conglomerat financer.
Quan els requisits d’adequació del capital addicional d’un conglomerat financer es calculin aplicant el mètode 1 (“Consolidació comptable”) previst en l’annex d’aquest Reglament, els fons propis i els requisits de solvència de les entitats del grup es calculen aplicant les normes sectorials corresponents sobre la forma i l’abast de la consolidació.
Quan s’apliqui el mètode 2 (“Deducció i agregació”) previst en l’annex, el càlcul té en compte la proporció del capital subscrit que posseeixi, directament o indirectament, l’empresa matriu o qualsevol empresa amb participació en una altra entitat del grup.
Sigui quin sigui el mètode que s’utilitzi, quan l’entitat sigui una filial i tingui un dèficit de solvència o, en el cas d’una entitat no regulada del sector financer, un dèficit de solvència teòric, ha de tenir-se en compte el dèficit total de solvència de la filial. Si en aquest cas, segons el parer de l’AFA, la responsabilitat de l’empresa matriu que posseeixi una part del capital està limitada estrictament i clarament a aquesta quota del capital, l’AFA pot permetre que el dèficit de solvència de la filial es tingui en compte sobre una base proporcional.
En els casos en què no hi hagi vincles de capital entre les entitats d’un conglomerat financer, l’AFA determina quina part proporcional cal considerar, tenint en compte la responsabilitat derivada dels vincles existents.
Així mateix, s’han de tenir en compte els principis següents:
Ha d’eliminar-se el còmput múltiple d’elements admissibles per calcular els fons propis del conglomerat financer, així com qualsevol creació inapropiada de fons propis a l’interior del grup; per garantir l’eliminació del còmput múltiple i la creació de fons propis a l’interior del grup, l’AFA aplica per analogia els principis pertinents establerts a les normes sectorials pertinents.
Els requisits de solvència de cadascun dels sectors financers representats en un conglomerat financer estan coberts per elements dels fons propis de conformitat amb les normes sectorials corresponents; quan hi hagi un dèficit de fons propis a nivell del conglomerat financer, només els elements dels fons propis que siguin admissibles per cadascuna de les normes sectorials (capital intersectorial) es tenen en compte per verificar el compliment dels requisits addicionals de solvència.
Quan les normes sectorials estableixin límits d’admissibilitat de determinats instruments dels fons propis que podrien considerar-se capital intersectorial, aquests límits s’apliquen anàlogament en calcular els fons propis a nivell del conglomerat financer.
En calcular els fons propis a nivell del conglomerat financer, l’AFA té en compte també l’eficàcia de la transferibilitat i disponibilitat dels fons propis entre les diverses persones jurídiques del grup, tenint en compte els objectius de les normes d’adequació del capital.
Quan una societat financera mixta de cartera tingui una participació en un ens no regulat del sector financer, els requisits de fons propis nocionals i el requisit de solvència teòric aplicables respecte d’aquest ens es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents al sector més important del conglomerat financer.
Quan es tracti d’ens no regulats del sector financer diferents dels esmentats en el paràgraf anterior, els requisits de fons propis nocionals i el requisit de solvència teòric es calculen de conformitat amb les normes sectorials corresponents al sector financer més proper a l’ens no regulat del sector financer. La determinació del sector financer més proper es basa en la gamma d’activitats desenvolupades per l’ens pertinent i la importància relativa d’aquestes activitats. Si no és possible determinar amb claredat el sector financer més proper, s’apliquen les normes sectorials corresponents al sector més important del conglomerat financer.
Secció segona. Concentració de riscos i operacions intragrup
Article 7. Requisits relatius a concentració de riscos
Sense perjudici de les normes sectorials sobre concentració de riscos, d’acord amb el que preveu la lletra c de l’apartat 1 de l’article 7 de la Llei, les entitats regulades dels conglomerats financers han d’informar l’AFA, amb la periodicitat que aquesta última determini, que ha de ser com a mínim anual, sobre qualsevol concentració de riscos significativa en el conglomerat financer.
L’entitat regulada que encapçali el conglomerat financer o, quan aquest conglomerat no estigui encapçalat per una entitat regulada, la societat financera mixta de cartera o l’entitat regulada del conglomerat financer identificada per l’AFA, després de consultar amb el conglomerat financer, presenta a l’AFA la informació necessària.
Quan el conglomerat financer estigui encapçalat per una societat financera mixta de cartera, les normes sectorials relatives a la concentració de riscos del sector financer més important del conglomerat financer, si n’hi ha, s’apliquen al conjunt d’aquest sector, incloent-hi la societat financera mixta de cartera.
Als efectes que preveu l’apartat 1, s’entén per concentració de riscos qualsevol exposició que pugui donar lloc a pèrdues suportades per les entitats d’un conglomerat financer que tinguin importància suficient per comprometre la solvència o la situació financera en general de les entitats regulades del conglomerat financer. Les exposicions esmentades poden derivar de riscos de contrapartida o de crèdit, riscos d’inversió, riscos d’assegurança, riscos de mercat o altres riscos o d’una combinació o interacció d’aquests riscos.
Sense perjudici del que disposa l’article següent, tenen la consideració de concentració de riscos significativa les que superin el 10 per cent dels recursos propis computables del conglomerat financer.
Article 8. Principis tècnics aplicables a la identificació de concentracions de riscos significatius
En el cas de les entitats regulades i les societats financeres mixtes de cartera, s’entén que la concentració de risc significatiu prové d’exposicions al risc enfront de contraparts que no formin part del conglomerat financer, quan aquestes exposicions al risc:
Siguin directes o indirectes;
Siguin partides en el balanç o fora del balanç;
Facin referència a entitats regulades i no regulades, al mateix sector o als diferents sectors financers d’un conglomerat financer;
Consisteixin en qualssevol combinacions o interaccions de les exposicions a què es refereixen les lletres a, b o c.
Es considera que el risc de contrapart o el risc de crèdit comprenen, en particular, els riscos relacionats amb contraparts interconnectades de grups que no formen part del conglomerat financer, inclosa l’acumulació d’exposicions enfront de les dites contraparts.
Respecte de les entitats regulades i les societats financeres mixtes de cartera, en determinar els tipus de concentracions de riscos significatius i els períodes per a la presentació d’informació, i en supervisar les concentracions de riscos significatius, l’AFA té en compte, en particular:
La posició de solvència i de liquiditat a nivell del conglomerat financer i de les entitats individuals dins el conglomerat;
La mida, la complexitat i l’estructura específica del conglomerat financer, inclosa l’existència d’entitats amb una comesa especial, entitats auxiliars o entitats de països tercers;
L’estructura específica de gestió de riscos del conglomerat financer i les característiques del sistema de governança;
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.