LegalizeDecret del 3-04-2019 d’aprovació del Reglament regulador de la Intervenció General i de l’exercici del control pressupostari
Exposició de motius
La Llei general de les finances públiques, del 19 de desembre de 1996, i les seves modificacions posteriors, regulen als capítols quart, cinquè i vuitè, respectivament, el control pressupostari; la naturalesa, l’abast, l’organització i les funcions de la Intervenció General, i les responsabilitats de l’interventor general o dels interventors delegats, amb la finalitat de potenciar una peça clau en l’assoliment de la transparència en l’execució de les despeses, tal com posa de manifest l’exposició de motius d’aquesta Llei.
Addicionalment, la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal reforça la figura dels interventors i la seva independència, amb la finalitat que puguin exercir les seves funcions adequadament i amb la màxima eficàcia i eficiència.
D’acord amb la normativa esmentada, el control pressupostari del qual és titular la Intervenció General es caracteritza pel fet que s’exerceix amb plena autonomia i independència respecte a les autoritats i les entitats la gestió de les quals controli; perquè es realitza amb les modalitats de control de legalitat, financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia, i perquè pren en conjunt com a marc de referència tant l’aspecte legal o de compliment normatiu com d’altres principis pressupostaris fonamentals en l’actuació del sector púbic, com són l’economia, l’eficiència i l’eficàcia.
Aquest Decret té per objecte: en primer lloc, i dintre de les disposicions generals, clarificar els òrgans de gestió i els usuaris de pressupost que intervenen en el procediment administratiu de l’execució de les despeses i dels ingressos, atès que en l’articulat relatiu al control de legalitat s’hi fa referència. En concret, es reprenen els articles de la Llei general de les finances públiques i de la Llei de la contractació pública i les seves modificacions posteriors, respectivament, sobre els òrgans de gestió i els òrgans de contractació. I s’aclareixen les funcions dels usuaris del pressupost per tal d’optimitzar i millorar el procediment administratiu de l’execució del pressupost.
En segon lloc, el desplegament de la naturalesa, l’abast i l’organització de la Intervenció General, i finalment, el desplegament del procediment i l’abast per a l’exercici del control pressupostari.
En l’àmbit del control pressupostari desenvolupa amb claredat els aspectes rellevants escaients per a cadascuna de les modalitats de control, com ara: la finalitat i l’abast; les formes d’exercici; les normes generals sobre els expedients de despesa i sobre el procediment de fiscalització dels mateixos expedients –pel que fa al control de legalitat–; els circuits a desenvolupar per les entitats controlades –pel que fa als controls financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia–, i atès que el control no és, ni pot ser, un fi en si mateix, sinó que s’ha de concebre com un instrument per millorar l’activitat controlada, clarifica també la tipologia d’informes que s’emeten en l’exercici de cadascuna de les modalitats de control.
També, pel que fa l’exercici del control pressupostari amb caràcter previ, aclareix els resultats de l’exercici de la funció interventora, i les mesures a prendre en el cas de l’omissió de la preceptiva fiscalització prèvia.
Cal fer avinent que és interès del Govern la contínua millora en els mecanismes de gestió i control intern del sector públic estatal, fet que fa necessari dictar normes que desenvolupin els preceptes de les lleis esmentades anteriorment en matèria de control pressupostari, amb l’objectiu d’assolir una millor eficàcia.
Des del punt de vista formal, el Reglament aprovat mitjançant aquest Decret comprèn 48 articles i una disposició derogatòria.
A proposta del ministre encarregat de les finances, el Govern, en la sessió del 3 d’abril del 2019,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament regulador de la Intervenció General i de l’exercici del control pressupostari, que entra en vigor l’endemà de ser publicat.
Reglament regulador de la Intervenció General i de l’exercici del control pressupostari
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte: en primer lloc, clarificar els òrgans de gestió i els usuaris de pressupost que intervenen en el procediment administratiu de l’execució de les despeses i dels ingressos, atès que en l’articulat relatiu al control de legalitat s’hi fa referència; i en segon lloc, el desplegament: d’una banda, de la naturalesa, de l’abast, de l’organització i de les funcions de la Intervenció General, i de l’altra, del procediment i l’abast per a l’exercici del control pressupostari establerts, respectivament, en la Llei general de les finances públiques del 19 de desembre del 1996 i en les seves modificacions posteriors, i en la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament s’aplica a l’Administració general i a les entitats que poden ser objecte del control pressupostari del qual és titular la Intervenció General, d’acord amb el Reglament relatiu a l’establiment del programa de control pressupostari anual, en virtut de l’article 36 de la Llei general de les finances públiques del 19 de desembre del 1996 i de les modificacions posteriors.
Article 3. Òrgans de gestió
D’acord amb l’article 9 de la Llei general de les finances públiques, els òrgans de gestió de les obligacions de despesa són:
El Govern, el cap de Govern i els ministres segons la respectiva secció pressupostària, pel que fa al pressupost de l’Administració general, sens perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en alts càrrecs.
Els presidents dels consells d’administració de les entitats parapúbliques o de dret públic, pel que fa als respectius pressupostos, sense perjudici de la possibilitat de delegació, total o parcial, en els respectius directors.
Els òrgans de gestió tenen la competència d’autoritzar les obligacions de despesa en els límits que s’estableix en la llei del pressupost anual.
Article 4. Òrgans de contractació
D’acord amb la Llei de contractació pública, els òrgans de contractació de l’Administració general són el cap de Govern i els ministres, i els òrgans de contractació de les entitats parapúbliques o de dret públic són els directors de les entitats parapúbliques o de dret públic llevat que l’estatut respectiu atorgui aquesta facultat al Consell d’Administració.
En tot cas, els òrgans de contractació poden delegar la seva facultat de contractar. La delegació ha de ser expressa i s’ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Pel que fa tant a l’Administració general com a les entitats parapúbliques o de dret públic, és preceptiu l’acord del Govern o del Consell d’Administració, respectivament, per a l’adjudicació dels contractes que comporten una despesa superior a la quantitat que la Llei del pressupost general fixa cada any i els que provoquen despeses de caràcter pluriennal.
Article 5. Usuaris del pressupost
Els usuaris del pressupost són els tècnics administratius que assumeixen les funcions descrites al segon punt d’aquest article amb relació als pressupostos dels serveis i/o dels departaments del Govern que tenen assignats.
Les funcions dels usuaris del pressupost són les següents:
Registrar, en la fase d’elaboració de l’avantprojecte de pressupost, les previsions d’ingressos i de despeses dels serveis i/o departaments que tenen assignats, atenent la informació i les dades de suport que els directors o els responsables dels departaments assignats han de trametre o comunicar-los, d’acord amb les directrius que han d’informar el projecte de pressupost de l’Administració general i de les entitats parapúbliques i de dret públic i que aprova el Govern en virtut de l’article 19 de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors.
Registrar les fases del procediment administratiu de l’execució dels drets econòmics i de les despeses dels serveis i/o departaments que tenen assignats, d’acord amb l’article 31 i concordants de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, atenent el contingut dels expedients d’ingrés o de despesa que els directors o els responsables dels departaments assignats els han de trametre.
Registrar les modificacions dels crèdits pressupostaris escaients, atenent la documentació i les dades de suport que els directors o els responsables dels departaments assignats els han de trametre.
Fer el seguiment de la tramitació administrativa dels expedients d’ingrés i de despesa i comunicar als directors o als responsables dels departaments que tenen assignats i als tècnics de pressupost i patrimoni qualsevol incidència en la tramitació administrativa.
La resta de tasques de responsabilitat similar al seu nivell assignades pel director o el responsable del departament.
Capítol segon. La Intervenció General
Article 6. Naturalesa i funcions
La Intervenció General, conforme al que disposen els articles 42 i concordants de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors, és el Centre:
Director de la comptabilitat administrativa.
Titular dels controls de legalitat, d’oportunitat econòmica i financer.
Responsable de les funcions d’estudi, informe i assessorament que d’acord amb l’ordenament jurídic, li sigui encomanades.
Article 7. Organització
La Intervenció General és adscrita orgànicament al ministeri encarregat de les finances.
L’estructura orgànica de la Intervenció General l’estableix el Govern, a proposta de l’interventor general, amb conformitat prèvia del ministre encarregat de les finances.
Article 8. L’interventor general
El cap de la Intervenció és l’interventor general.
L’interventor general és nomenat pel cap de Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances, per un temps indefinit, sense perjudici de la possibilitat de dimissió o cessament.
En el transcurs d’un mandat del Govern, l’interventor general pot ser cessat únicament en virtut de la sanció imposada com a resultat d’un expedient disciplinari, en els termes de la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.
Quan l’interventor general és nomenat entre funcionaris adscrits a l’Administració general, se li apliquen les disposicions de la Llei de la funció pública amb caràcter subsidiari a la Llei general de les finances públiques i modificacions posteriors, i a les seves disposicions reglamentàries.
El nomenament de l’interventor general pot efectuar-se entre persones que no siguin funcionaris adscrits a l’Administració general. En aquest cas, es formalitza un contracte que es regeix per la Llei de relacions laborals.
En qualsevol cas, el nomenament ha de recaure en un titulat superior de reconeguda vàlua i coneixements acreditats i amb experiència en les matèries a què es refereix l’article sisè, i amb un nivell d’estudis superiors equivalent a una titulació oficial d’ensenyament superior de com a mínim el nivell requerit per als interventors delegats.
El Govern, a proposta del ministre encarregat de les finances, acorda la remuneració de l’interventor general, d’acord amb la naturalesa, l’abast, les funcions i les responsabilitats d’aquest càrrec en virtut de la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors; la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i la normativa concordant.
Article 9. Interventors delegats
El cap de Govern, a proposta de l’interventor general i amb la conformitat prèvia del ministre de Finances, pot designar interventors delegats en els diferents ministeris i serveis dependents del cap de Govern i en les entitats parapúbliques o de dret públic que per llur naturalesa ho requereixin sempre que sigui necessari per a l’exercici de la funció interventora. En tot cas hi ha d’haver un interventor delegat a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
L’interventor delegat a la Caixa Andorra Andorrana de Seguretat Social assisteix als consells d’administració amb veu però sense vot, d’acord amb l’article 44.2 de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social i les modificacions posteriors.
Un mateix interventor delegat pot compaginar l’exercici de les seves funcions en diversos ministeris/departaments i/o en les diverses entitats subjectes al control pressupostari, inclosa la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
La designació dels interventors delegats ha de recaure en persones de nacionalitat andorrana amb una experiència mínima de cinc anys en l’àmbit requerit en l’edicte, i amb una titulació oficial d’ensenyament superior de nivell 4 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES) o, en el cas de cobrir la plaça internament, s’hi pot accedir amb una titulació d’ensenyament superior oficial de segon cicle expedida d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior.
Els interventors delegats exerceixen les funcions que els assigna l’interventor general sota la seva supervisió, que determinen la Llei general de les finances públiques i les seves modificacions posteriors; la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, i la normativa concordant.
La relació d’ocupació dels interventors delegats en l’Administració general es regeix per la Llei de la funció pública.
Els interventors delegats exerceixen les seves funcions amb la col·laboració de tècnics i de tècnics de suport adscrits a la Intervenció General en els llocs de treball d’interventor delegat adjunt i de tècnics de suport d’Intervenció, respectivament, que depenen jeràrquicament dels interventors delegats.
Article 10. Interventors delegats adjunts i tècnics de suport d’Intervenció
La relació d’ocupació dels interventors delegats adjunts i dels tècnics de suport d’Intervenció en l’Administració general es regeix per la Llei de la funció pública.
Les places en el lloc de treball d’interventor delegat adjunt han de ser proveïdes per persones de nacionalitat andorrana amb un nivell d’estudis superiors equivalent a una titulació oficial del nivell 2 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES) o, en el cas de cobrir la plaça internament, s’hi pot accedir amb una titulació d’ensenyament superior de primer cicle expedida d’acord amb els nivells establerts abans de l’entrada en vigor de la Llei 12/2008, del 12 de juny, d’ordenació de l’ensenyament superior.
Els interventors delegats adjunts assumeixen les funcions següents:
La fiscalització dels actes, els documents i els expedients de l’Administració general i de les entitats subjectes al control pressupostari amb incidència sobre les finances públiques, d’acord amb l’article 36 de la Llei general de les finances públiques i les modificacions posteriors, d’una quantia inferior o igual a la que fixa anualment la Llei del pressupost general per als contractes menors.
Donar suport als interventors delegats o col·laborar-hi en l’exercici de la fiscalització dels actes, els documents i els expedients de l’Administració general i de les entitats subjectes al control pressupostari amb incidència sobre les finances públiques, d’acord amb l’article 36 de la Llei general de les finances públiques i les modificacions posteriors, d’una quantia superior a la que fixa anualment la Llei del pressupost general per als contractes menors.
Donar suport als interventors delegats o col·laborar-hi en l’exercici dels controls financer, d’oportunitat econòmica i d’eficàcia.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.