Legalize / Andorra / Reglament

Decret del 3-7-2019 d’aprovació del Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris

Rang Reglament

Publicació 2019-07-09

Estat Vigent

Departament Govern del Principat d'Andorra

Font BOPA

articles 49

Historial de reformes JSON API

Exposició de motius

En virtut de l’habilitació que conté la disposició final primera de la Llei 6/2014, de 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, el 18 de maig del 2016, el Govern, va aprovar el Reglament regulador de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris, el qual regulava de forma agrupada i sistemàtica tot el que dimana de les prestacions econòmiques de serveis socials, com el llindar econòmic de cohesió social, el concepte i les aportacions dels familiars obligats, determinats requisits generals per accedir al sistema de serveis socials i sociosanitaris, els requisits específics per a cada prestació i els terminis màxims de resolució de les sol·licituds.

Per tal de garantir la seguretat jurídica, el present Reglament de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris incorpora les modificacions introduïdes pels Decrets de modificació del 25 de gener del 2017, el Decret del 26 d’abril del 2017, el Decret del 2 d’agost del 2017, i el Decret de l’11 d’octubre del 2017. Així mateix, també incorpora a la Cartera de serveis socials i sociosanitaris l’ajut econòmic ocasional per desocupació involuntària, de caràcter no contributiu i assistencial i n’actualitza el seu contingut.

D’altra banda, l’experiència en la gestió de les prestacions ha permès millorar el procediment d’atorgament, la gestió interna i la classificació. Així, els canvis introduïts a aquest Reglament responen principalment a una classificació més acurada de les tipologies d’ajuts econòmics ocasionals, per tal d’adequar les finalitats de cada ajut a les necessitats de la persona o família que se’n beneficia.

D’aquesta nova classificació dels ajuts econòmics ocasionals sorgeix la necessitat d’addicionar un article relatiu als ajuts per a la higiene i salubritat dels habitatges; un article d’ajuts per al suport als joves tutelats i extutelats; un d’ajuts per a joves en situació de vulnerabilitat; un article relatiu als ajuts per garantir el dret a la cobertura sanitària de menors tutelats o en situació de vulnerabilitat, i un article destinat als ajuts econòmics ocasionals específics.

Per tot el que s’ha esmentat, s’aprova el Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris que es desglossa en quaranta-vuit articles, encabits en vuit capítols, dos disposicions addicionals, dos disposicions transitòries i una disposició derogatòria.

El capítol primer del Reglament, que es desglossa en els articles 1 a 8, fa referència a les disposicions generals i, en concret, regula o desenvolupa l’objecte de la norma i el tipus de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris; els requisits generals, la naturalesa, l’efectivitat i l’abonament d’aquestes prestacions; els drets i els deures de les persones beneficiàries; els principis i les definicions que assenyala la Llei 6/2014, i la protecció i la comprovació de dades, la confidencialitat i el secret professional.

El capítol segon, que es divideix en els articles 9 a 12, incideix de forma específica en les prestacions econòmiques periòdiques, que són les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, les pensions de solidaritat per a la gent gran i les prestacions familiars per fill a càrrec. En concret, regula els aspectes comuns de les pensions de solidaritat i tot el que es relaciona amb el concepte, l’afiliació i la cotització a la Caixa Andorra de Seguretat Social (CASS), les compatibilitats o la documentació que cal adjuntar a les sol·licituds de les pensions i les prestacions esmentades anteriorment.

El capítol tercer, que comprèn els articles 13 a 16, està dedicat als aspectes generals dels ajuts econòmics ocasionals. En regula i completa el concepte; els requisits generals, les compatibilitats i la documentació que cal adjuntar a les sol·licituds; les quanties màximes, i la durada, la revisió i l’extinció.

El capítol quart, que es desglossa en els articles 17 a 30, recull els ajuts econòmics ocasionals destinats a atendre necessitats bàsiques, prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia.

El capítol cinquè, que es divideix en els articles 31 a 36, regula els ajuts econòmics ocasionals per accedir a serveis i programes de serveis socials i sociosanitaris.

El capítol sisè, que es desglossa en els articles 37 a 39, recull els ajuts econòmics ocasionals per adaptar l’habitatge i suprimir barreres arquitectòniques i de comunicació i per adquirir productes de suport no recuperables.

El capítol setè, que es divideix en els articles 40 a 42, reprèn la prestació que consisteix en l’afiliació i la cotització a la CASS de les persones amb discapacitat, a càrrec del Govern.

Finalment, el capítol vuitè, que es desglossa en els articles 43 a 48, regula els aspectes procedimentals i, en concret, incideix en les normes aplicables; les sol·licituds; l’informe i la proposta de resolució; la resolució; el procediment simplificat, i el procediment de constrenyiment i execució.

El Reglament es clou amb dos disposicions addicionals que plantegen el supòsit dels ajuts per a casos de necessitat i urgència extrema i l’atorgament de la compensació econòmica per acolliment familiar, dos disposicions transitòries que estableixen les normes aplicables a les sol·licituds presentades amb anterioritat a la data de l’entrada en vigor de la norma reglamentària, i a les prestacions de les persones que en aquesta data resideixin a l’estranger per tractar una discapacitat, un problema de salut mental o una malaltia crònica greu, i una disposició derogatòria de les normes vigents fins ara en matèria de prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris.

Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, el Govern, en la sessió del 3 de juliol del 2019, aprova aquest Decret amb el contingut següent:

Article únic

S’aprova el Reglament de les prestacions econòmiques, dels serveis socials i sociosanitaris, que entrarà en vigor el primer dia del mes següent de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Reglament de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1. Objecte del Reglament i tipus de prestacions econòmiques

Aquest Reglament té per objecte regular les prestacions econòmiques establertes a la secció tercera del capítol tercer del text refós de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris (d’ara endavant, “la Llei 6/2014”).

Les prestacions econòmiques establertes a la Llei 6/2014 són les següents:

Pensions de solidaritat:

i. Per a persones amb discapacitat.

ii. Per a la gent gran.

Prestacions familiars per fill a càrrec.

Ajuts econòmics ocasionals.

Les prestacions esmentades a l’apartat anterior tenen una convocatòria oberta durant tot l’any natural, a excepció de la descrita a l’article 17 d’aquest Reglament. En aquest darrer cas se n’han de publicar les bases reguladores, els terminis, els criteris de concessió, les quanties màximes, el procediment i altres formalitats.

Article 2. Requisits generals de les prestacions econòmiques

Les persones beneficiàries de les prestacions econòmiques han de trobar-se en la situació que assenyala l’article 4 i reunir els requisits que estableix l’article 5 de la Llei 6/2014, que s’apliquen tenint en compte els criteris següents:

En els supòsits de l’article 5, apartat 1, lletra b, per determinar les situacions que s’hi preveuen i la idoneïtat i l’especificitat del centre estranger es tenen en compte els dictàmens de la Comissió Nacional de Valoració (Conava), de la Comissió de Valoració Sociosanitària (Covass) i del Servei de Salut Mental del Servei Andorrà d’Assistència Sanitària (d’ara endavant, “el SAAS”).

El ministeri competent en matèria d’afers socials (d’ara endavant, “el ministeri”) valora la idoneïtat i l’especificitat del centre estranger, i en tot cas revisa que compleixi els estàndards de qualitat en els serveis d’acord amb la legislació del territori on estiguin situats. Així mateix, es valora que el centre estranger hagi signat un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social (d’ara endavant, “la CASS”).

A l’efecte de l’excepcionalitat establerta per a les persones amb residència per raons de reagrupament familiar, a l’article 5, apartat 1, lletra d, segon paràgraf, de la Llei 6/2014, es consideren necessitats sobrevingudes les que reuneixen els requisits següents:

i. Que la causa de les necessitats hagi estat imprevisible.

ii. Que la impossibilitat de complir les obligacions sigui objectiva i posterior al reagrupament.

iii. Que aquesta impossibilitat no sigui imputable al sol·licitant del reagrupament.

iv. Que la impossibilitat esmentada s’acrediti documentalment.

A més de les situacions i els requisits establerts als articles 4 i 5 de la Llei 6/2014, per poder accedir a les prestacions econòmiques les persones beneficiàries han de complir els requisits i les condicions específics de cadascuna de les prestacions.

Les víctimes del tràfic d’éssers humans a les quals s’ha atorgat un període de reflexió i recuperació i, si escau, els seus fills menors d’edat, tenen dret a accedir a les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris en els termes establerts en la llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes que sigui vigent.

Article 3. Drets i deures

Les persones beneficiàries de les prestacions econòmiques gaudeixen dels drets i els deures establerts a l’article 6 de la Llei 6/2014, i dels drets i els deures específics que es derivin de cadascuna de les prestacions.

En l’aplicació dels drets i les obligacions es tenen en compte l’edat, les capacitats i la situació psicosocial de la persona beneficiària.

Article 4. Naturalesa de les prestacions econòmiques

D’acord amb el que estableixen la secció tercera del capítol tercer i l’article 30, apartat 3, de la Llei 6/2014:

Les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat; les pensions de solidaritat per a la gent gran; les prestacions familiars per fill a càrrec; els ajuts econòmics ocasionals adreçats a atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsistència són garantits.

Les prestacions tecnològiques adreçades a persones en situació de dependència greu són garantides i de copagament.

La resta de les prestacions econòmiques són de concurrència.

La naturalesa de les prestacions econòmiques s’ajusta en cada moment als canvis que s’estableixin per reglament o, si es tracta de prestacions garantides, per llei, d’acord amb l’article 16, apartat 2, de la Llei 6/2014.

Article 5. Principis i definicions

L’aplicació d’aquest Reglament s’ha d’ajustar als principis rectors establerts a l’article 3 de la Llei 6/2014.

Els conceptes emprats en aquest Reglament s’interpreten d’acord amb les definicions establertes a l’article 2 de la Llei 6/2014, que s’apliquen segons els criteris següents:

Llindar econòmic de cohesió social (d’ara endavant, “LECS”) i barem de valoració patrimonial:

i. Per calcular el LECS i el barem de valoració patrimonial definits a l’article 2, lletres l i o, de la Llei 6/2014, respectivament, s’han de tenir en compte els criteris establerts als articles 31 i 32 de la Llei 6/2014.

ii. El període de referència per determinar els ingressos totals en còmput anyal de la persona o la unitat familiar de convivència són els dotze mesos naturals immediatament anteriors a la data de la sol·licitud.

Es pot reduir el període anyal del càlcul dels ingressos per accedir a les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris si l’aplicació del criteri establert al paràgraf anterior pot comportar perjudicis greus per a la persona sol·licitant o la seva família.

El còmput anyal dels ingressos de la unitat familiar de convivència, definida a l’article 2, lletra p, de la Llei 6/2014 resulta d’addicionar els ingressos totals percebuts pel nucli familiar de convivència per tots els conceptes durant el període de referència esmentat anteriorment, calculat d’acord amb l’article 31, apartat 2, de la Llei 6/2014. L’import resultant del càlcul es divideix per dotze per obtenir els ingressos mensuals mitjans del nucli familiar.

iii. Per aplicar el barem de valoració patrimonial establert a l’article 32 de la Llei 6/2014, es tenen en compte els criteris següents:

Per determinar el valor de mercat dels béns immobles, en què no es computa l’habitatge habitual, la persona sol·licitant ha d’aportar un informe de valoració emès per un expert independent o per l’Administració a efectes tributaris, realitzat en un període no superior a l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.

Per determinar el valor de mercat dels béns mobles, en què no es computen els béns mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat, l’òrgan gestor de les prestacions calcula aquest valor a partir d’indicadors objectius. En tot cas la persona sol·licitant pot aportar els informes de valoració que consideri oportuns.

iv. Els criteris establerts en aquesta lletra a també s’apliquen per calcular les aportacions dels familiars i de les altres persones obligades que regula l’article 62 de la Llei 6/2014.

Procediment ordinari i d’urgència:

Els procediments de tramitació poden ser ordinaris o d’urgència. Els procediments ordinaris segueixen el procediment establert amb caràcter general, i els procediments d’urgència segueixen el procediment simplificat establert a l’article 47 d’aquest Reglament.

Reclamació de reemborsament:

L’Administració, d’acord amb els articles 24, lletra f, i 68, apartat 3, de la Llei 6/2014, ha de reclamar als perceptors de prestacions econòmiques el reembossament de les prestacions rebudes indegudament, d’acord amb el procediment que estableixen el Codi de l’Administració i l’article 48 d’aquest Reglament.

Mesures de constrenyiment, execució de resolucions i prelació de crèdits:

i. Per adoptar les mesures de constrenyiment i execució de resolucions previstes a l’article 63, apartat 1, de la Llei 6/2014, se segueix el procediment establert a l’article 48 d’aquest Reglament.

ii. D’acord amb l’article 63, apartat 2, de la Llei 6/2014, els crèdits de les administracions públiques contra els beneficiaris, els familiars o les altres persones obligades tenen el caràcter de preferents respecte dels crèdits ordinaris.

Compatibilitats:

i. Són compatibles entre si les prestacions econòmiques quan la seva finalitat és diferent. Així mateix, són compatibles amb altres prestacions públiques i privades adreçades a altres finalitats.

ii. Si les prestacions econòmiques públiques o privades tenen la mateixa finalitat es poden complementar fins a la quantia màxima establerta d’acord amb les disposicions normatives aplicables.

Reconeixement de deute:

i. Quan la persona beneficiària no disposi d’ingressos suficients per abonar íntegrament el copagament dels preus establerts en els serveis residencials per a la gent gran, però disposi o pugui disposar en un futur d’un patrimoni que es pugui afectar a aquestes despeses, si rep un ajut econòmic ocasional per gaudir dels serveis esmentats, s’aplica el reconeixement de deute previst a l’article 61, apartat 2, de la Llei 6/2014. A aquest efecte, la persona beneficiària subscriu mensualment un document de reconeixement de deute a favor del Govern per l’import de l’ajut econòmic ocasional que rep.

ii. El reconeixement de deute comporta l’obligació de no alienar o gravar els béns de la persona deutora, i de no renunciar a drets d’índole econòmica o patrimonial mentre el deute no hagi estat liquidat, llevat que hagi estat autoritzada expressament pel ministeri.

iii. La reclamació del deute ha de tenir lloc quan es deixi de percebre la prestació o les prestacions econòmiques que han originat el deute, o quan la persona beneficiària, els familiars o les altres persones obligades disposin d’ingressos suficients per liquidar el deute. En cas que calgui recórrer a l’execució patrimonial dels béns de la persona deutora, no pot materialitzar-se sobre l’habitatge habitual, si és per a ús propi o si és el domicili únic dels cònjuges o dels fills menors que tinguin una discapacitat o que es trobin en situació de desocupació involuntària, o d’altres persones que formin part de la unitat familiar de convivència i que es trobin en una situació de precarietat.

iv. El reconeixement de deute també s’aplica en els casos previstos a la disposició addicional primera d’aquest Reglament.

Terminis per resoldre:

A l’efecte de garantir el dret establert a l’article 6, apartat 1, lletra j, de la Llei 6/2014, les sol·licituds de les prestacions econòmiques s’han de resoldre al més aviat possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de dos mesos comptats a partir de la data de presentació de la sol·licitud amb la informació i la documentació completes. No obstant això, les sol·licituds d’ajuts econòmics ocasionals per atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsistència s’han de resoldre amb caràcter provisional i de forma immediata, sense que en cap cas no es pugui superar el termini de 24 hores.

Article 6. Protecció i comprovació de dades, confidencialitat i secret professional

Obtenció, tractament i comunicació de les dades:

El professional informa les persones sol·licitants de les prestacions sobre les circumstàncies establertes a l’article 13 de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals (d’ara endavant, “la Llei 15/2003”), i demana el consentiment per a l’obtenció, el tractament i la comunicació d’aquestes dades. No obstant això, no són obligatoris la informació i el consentiment esmentats, d’acord amb els articles 18 i 20 de la Llei 15/2003, en els supòsits següents:

Quan el ministeri sol·liciti informació i dades a l’empara de l’article 45, segon paràgraf, i la disposició addicional quarta de la Llei 6/2014. En aquest cas, els comuns i les altres entitats públiques i privades han de facilitar la informació i les dades al ministeri per al compliment de les funcions de tramitació, valoració i resolució de les prestacions econòmiques que té encomanades. La comunicació de dades entre entitats de naturalesa pública ha de constar en el document de creació del fitxer públic de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris.

Si es tracta d’informació i dades sensibles referents a la salut, se’n pot fer la comunicació entre entitats de naturalesa pública quan les dades sol·licitades siguin estrictament necessàries per complir les funcions encomanades i assolir les finalitats legítimes que en resulten. Així mateix, aquesta informació i dades es poden comunicar en els altres supòsits establerts a l’article 20 de la Llei 15/2003.

Comprovació de dades:

El ministeri, amb el dret atorgat per les persones sol·licitants de les prestacions, pot comprovar la veracitat de les dades consignades a les sol·licituds presentades, així com en la documentació que s’hi incorpori, i sol·licitar la informació rellevant, tant dels registres del mateix Govern com dels registres dels comuns, els notaris, les companyies d’assegurances, les entitats bancàries del país, la CASS i els registres de la propietat o equivalents d’altres països, per verificar qualsevol concepte que es prengui en consideració per concedir una prestació, sense perjudici del que estableix la Llei 15/2003.

El ministeri pot sol·licitar, per verificar el compliment dels requisits exigits, els certificats dels registres de la propietat dels països que cregui convenients i les sol·licituds d’informació bancària de tots els bancs d’Andorra.

El ministeri també pot dur a terme una valoració socioeconòmica per completar la informació presentada en la sol·licitud.

Confidencialitat i secret professional:

Totes les persones que intervenen en el procés de tramitació, valoració i resolució de les prestacions econòmiques resten sotmeses al secret professional i han de respectar la confidencialitat de la informació i les dades.

D’acord amb l’article 24, lletra d, i la disposició addicional quarta de la Llei 6/2014, l’òrgan gestor de les prestacions econòmiques recerca i comprova d’ofici els documents i la informació dels quals ja disposa l’Administració, mitjançant la consulta directa prop dels departaments o serveis corresponents.

Article 7. Efectivitat de les prestacions econòmiques

Les prestacions econòmiques periòdiques, en cas que s’hagi emès una resolució favorable, s’atorguen a partir del primer dia del mes següent a la data de la presentació de la sol·licitud o en què la persona sol·licitant ha presentat tota la informació i la documentació requerides.

Els ajuts econòmics ocasionals tenen efectes a partir de la data de la resolució favorable corresponent, excepte que aquesta resolució especifiqui una data diferent. No obstant, l’ajut per desocupació involuntària es percep a partir del primer dia del mes següent de la presentació de la sol·licitud o a partir del primer dia del mes següent en què la persona sol·licitant ha presentat tota la informació i la documentació requerides.

Els ajuts econòmics ocasionals per atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsistència tenen efectes immediats.

Les resolucions que deneguen les sol·licituds de prestacions econòmiques han d’estar motivades.

Article 8. Abonament de les prestacions econòmiques

Criteri general:

D’acord amb els articles 24, lletra b, i 28, apartat 8, de la Llei 6/2014, les prestacions econòmiques s’abonen directament a la persona beneficiària mitjançant una transferència a un compte en el qual consti com a titular.

Pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i per a la gent gran:

Si la persona beneficiària és atesa en algun servei social o sociosanitari, les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i per a la gent gran s’abonen directament al proveïdor del servei, i es reserva un 15% de l’import d’aquestes pensions per a despeses personals que s’abona directament al beneficiari.

Prestacions familiars per fills a càrrec:

Les prestacions familiars per fills a càrrec s’abonen d’acord amb els criteris establerts a l’article 27, apartat 2, de la Llei 6/2014. Si els progenitors o la família d’acollida, segons correspongui, no apliquen la prestació a la seva finalitat, es pot abonar la prestació directament al proveïdor d’un servei o al subministrador d’un producte relacionat amb la criança dels infants o joves, per assegurar-ne l’interès superior.

Ajuts econòmics ocasionals:

Per abonar els ajuts econòmics ocasionals, se segueixen els criteris següents:

Els ajuts econòmics ocasionals per accedir a serveis i programes de serveis socials i sociosanitaris, i per adquirir productes de suport no recuperables s’abonen, sempre que sigui possible, directament al proveïdor del servei o el producte o a la persona o entitat que es faci càrrec de l’atenció de la persona beneficiària.

Els altres ajuts econòmics ocasionals s’abonen directament a la persona beneficiària mitjançant una transferència a un compte en el qual consti com a titular. Així mateix, per indicació de la persona beneficiària i amb el seu consentiment, els ajuts es poden abonar a una entitat col·laboradora que en tingui cura. En tot cas, el ministeri ha de reconèixer i respectar la capacitat jurídica de tota persona beneficiària, i ha d’establir les salvaguardes adequades i efectives per impedir qualsevol tipus d’abús.

La modalitat d’abonament dels ajuts econòmics ocasionals ha de garantir la dignitat i afavorir l’autonomia de les persones beneficiàries i, si escau, de les seves famílies, evitant-ne l’estigmatització. Per això es poden utilitzar, segons els casos, les modalitats d’abonament que consisteixen en la transferència bancària, els tiquets d’aliments, el xec servei o la targeta de pagament.

Embargabilitat de les prestacions econòmiques:

D’acord amb l’article 8, apartat 1, de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l’embargament, les quantitats percebudes com a prestacions econòmiques que es regulen en aquest Reglament són inembargables per la part que no superi l’import del salari mínim interprofessional, és a dir, el LECS. En cas que les prestacions econòmiques sobrepassin l’import del LECS, se segueixen els criteris reductors establerts en l’article 8 de la Llei 44/2014.

Capítol segon. Prestacions econòmiques periòdiques

Article 9. Aspectes comuns de les pensions de solidaritat

La definició i els elements comuns de les pensions de solidaritat; la naturalesa i la garantia de la seva prestació, els criteris d’abonament; els motius d’extinció; la comprovació de dades relatives a la persona sol·licitant d’aquestes pensions; el seguiment, el control i la comprovació dels requisits exigits, i l’obligació de reclamar-ne el reemborsament es regeixen per les disposicions de l’article 24 de la Llei 6/2014.

Sense perjudici del que estableix l’apartat anterior, la persona beneficiària de la pensió de solidaritat ha de presentar al ministeri, el primer trimestre de cada any, una fe de vida. Així mateix, per tal d’acreditar que els requisits d’atorgament continuen vigents, el ministeri pot requerir a la persona beneficiària de les pensions de solidaritat que aporti la documentació administrativa i econòmica que consideri escaient.

En cas que la persona beneficiària no presenti la documentació requerida, després d’haver-la requerit dos vegades en aquest sentit, se suspèn el pagament de la prestació fins que no la faciliti, fins un període màxim de sis mesos, a comptar del primer requeriment. Transcorregut aquest termini, la prestació queda extingida.

Així mateix, el ministeri pot requerir a la persona beneficiària la documentació que consideri oportuna, per comprovar que se segueixen complint els requisits establerts, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 6 d’aquest Reglament.

Article 10. Pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat

El concepte de les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, els requisits exigits per accedir-hi i la quantia són els que estableix l’article 25, apartats 1, 2 i 3, de la Llei 6/2014.

Les compatibilitats de les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat es regeixen per les disposicions de l’article 25, apartat 4, de la Llei 6/2014, tenint en compte que el càlcul del còmput anyal de la compatibilitat d’aquestes pensions amb els ingressos procedents d’ocupacions a temps parcial, a baix rendiment o d’altres per compte propi, es fa el darrer mes de cada any i es regularitza en funció dels resultats dels ingressos obtinguts i el límit dels ingressos fins al 150% del LECS.

L’afiliació i la cotització a la seguretat social es fa d’acord amb el que preveuen l’article 25, apartats 5 i 6, de la Llei 6/2014; l’article 18 del text refós de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat i la normativa de la seguretat social aplicable.

A les sol·licituds de pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat s’ha adjuntar la documentació relativa a la persona sol·licitant següent:

El passaport o el document nacional d’identitat, si és estrangera.

La targeta on consti el número de compte IBAN.

Els documents que justifiquen el patrimoni i els ingressos que computen d’acord amb l’article 25, apartat 2, lletra d, de la Llei 6/2014:

i. Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

ii. Els extractes bancaris dels comptes dels quals sigui titular o cotitular, i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes, dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

iii. En cas que sigui empresària o autònoma, el compte de pèrdues i guanys de l’any natural anterior a la presentació de la sol·licitud.

iv. Si és propietària d’immobles, el títol que n’acredita la propietat, a excepció de l’habitatge habitual.

v. Si disposa d’actius financers i béns mobles, la documentació que ho justifica, a excepció dels mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat.

Article 11. Pensions de solidaritat per a la gent gran

El concepte de les pensions de solidaritat per a la gent gran, els requisits exigits per accedir-hi, la quantia i les compatibilitats es regeixen per les disposicions de l’article 26, apartats 1, 2, 3, 4 i 5, de la Llei 6/2014.

S’exigeix, com a requisit específic, no dur a terme cap tipus d’activitat laboral en el moment de presentar la sol·licitud i durant el període en què es percep la pensió de solidaritat per a la gent gran.

L’afiliació i la cotització a la seguretat social es fan d’acord amb el que preveuen l’article 26, apartat 5, de la Llei 6/2014, i la normativa de la seguretat social aplicable.

A les sol·licituds de pensions de solidaritat per a la gent gran s’ha d’adjuntar la documentació següent:

Documentació relativa a la persona sol·licitant:

i. El passaport o el document nacional d’identitat, si és estrangera.

ii. La targeta on consti el número de compte IBAN.

iii. Els documents que justifiquen el patrimoni i els ingressos que computen d’acord amb l’article 26, apartat 2, lletra d, de la Llei 6/2014:

Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

Els extractes bancaris dels comptes dels quals sigui titular o cotitular, i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes, dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

En cas que sigui empresària o autònoma, el compte de pèrdues i guanys de l’any natural anterior a la presentació de la sol·licitud.

Si és propietària d’immobles, el títol que n’acredita la propietat, a excepció de l’habitatge habitual.

Si disposa d’actius financers i béns mobles, la documentació que ho justifica, a excepció dels mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat.

iv. La declaració relativa als familiars i les altres persones obligades, amb indicació de les dades d’identificació següents: el nom i els cognoms, la nacionalitat, el número del passaport o del document nacional d’identitat, la data i el lloc de naixement, el domicili habitual, i el parentiu o el motiu de l’obligació de la persona. En aquesta declaració la persona sol·licitant també fa constar, si escau, el fet que els familiars i les altres persones obligades es neguen a aportar la informació i els documents requerits.

Documentació relativa als familiars i les altres persones obligades:

D’acord amb l’article 62, apartats 1 i 2, de la Llei 6/2014, per determinar si els familiars i les altres persones obligades disposen de recursos suficients per fer front a l’obligació d’ajudar la persona sol·licitant de la pensió de solidaritat per a la gent gran, han de presentar la mateixa documentació assenyalada a la lletra a, número iii, d’aquest apartat, relativa als familiars i a les altres persones obligades i, si escau, a les unitats familiars de convivència respectives.

El ministeri no iniciarà el procediment de valoració de la pensió de solidaritat per a la gent gran si no es disposa de la declaració relativa als familiars i les altres persones obligades.

En cas que els familiars o les altres persones obligades es neguin a aportar la informació i els documents requerits, i així ho faci constar la persona sol·licitant de la pensió de solidaritat per a la gent gran en virtut de la declaració esmentada a l’apartat 3, lletra a, número iv, d’aquest article, el ministeri estima la sol·licitud si queden reunits la resta dels requisits exigits. Seguidament inicia el procediment per prendre les mesures de constrenyiment i execució establertes a l’article 63 de la Llei 6/2014.

En el supòsit de les persones que perceben la prestació econòmica de jubilació mitjançant el pagament d’un capital, d’acord amb els articles 194 a 197 del text refós de la Llei 17/2008, del 13 d’octubre, de la seguretat social, la prestació que els correspongui es fracciona en períodes mensuals equivalents al salari mínim vigent en el moment de la sol·licitud de la pensió de solidaritat per a la gent gran. Fins que no s’hagi esgotat el capital calculat d’acord amb el que s’ha esmentat anteriorment, aquestes persones no poden començar a percebre la pensió de solidaritat per a la gent gran que els correspongui.

Article 12. Prestacions familiars per fill a càrrec

El concepte de les prestacions familiars per fill a càrrec, els beneficiaris, els requisits exigits per accedir-hi, la quantia i la durada es regeixen per les disposicions de l’article 27, apartats 1, 2, 3, 4, 5 i 7, de la Llei 6/2014, que s’apliquen d’acord amb els criteris següents:

Pot sol·licitar aquestes prestacions, indistintament, qualsevol dels dos membres de la parella, i s’atorga a un dels dos membres esmentats.

En són beneficiaris la família formada per una parella, ja siguin cònjuges o membres d’una unió estable de parella o qui hagi reconegut el fill o filla, i el fill o els fills d’aquesta parella. En cas de ruptura de la convivència familiar, la persona beneficiària és la que es fa càrrec del fill o els fills i, en el supòsit de custòdia compartida, les prestacions es reparteixen a parts iguals. També en poden ser beneficiàries les famílies que acullin un menor tutelat per l’Administració.

L’obligació consisteix a destinar les prestacions a compensar les despeses derivades de la criança dels fills, és a dir, les despeses indispensables per a la manutenció, l’habitatge, la roba, la salut i les despeses relacionades amb la formació i el lleure.

Per tal d’acreditar que els requisits d’atorgament continuen vigents, el ministeri pot requerir a la persona beneficiària de les prestacions familiars per fill a càrrec que aporti la documentació administrativa i econòmica que consideri escaient.

Transcorregut aquest termini, la prestació queda extingida i la persona beneficiària pot sol·licitar una nova prestació i se’n pot beneficiar si concorren els requisits i les circumstàncies que permeten de tenir-hi accés.

Les incompatibilitats de les prestacions familiars per fill a càrrec són les que preveu l’article 27, apartat 6, de la Llei 6/2014. En concret, aquestes prestacions no són compatibles amb els ajuts econòmics ocasionals que tinguin la mateixa finalitat.

A les sol·licituds de prestacions familiars per fill a càrrec s’ha d’adjuntar la documentació següent:

El passaport o el document nacional d’identitat de la persona sol·licitant, si és estrangera.

La targeta on consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.

Els documents que justifiquen el patrimoni i els ingressos que computen d’acord amb l’article 27, apartat 3, lletra c, de la Llei 6/2014, relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat familiar de convivència:

i. Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

ii. Els extractes bancaris dels comptes dels quals siguin titulars o cotitulars, i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris, dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

iii. En cas que siguin empresaris o autònoms, el compte de pèrdues i guanys de l’any natural anterior a la presentació de la sol·licitud.

iv. Si són propietaris d’immobles, el títol que n’acredita la propietat, a excepció de l’habitatge habitual.

v. Si disposen d’actius financers i béns mobles, la documentació que ho justifica, a excepció dels mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat.

L’acreditació de les circumstàncies relatives al naixement o l’adopció de l’infant o els infants que donen dret a la prestació, mitjançant un certificat de naixement literal o un extracte de cadascun d’ells, emès pel Registre Civil.

L’acreditació, si escau, de la condició d’estudiants dels fills amb una edat compresa entre els 18 i els 25 anys, mitjançant un certificat d’inscripció del centre on cursen els estudis.

L’acreditació, si escau, de la separació matrimonial, el divorci o el cessament de la convivència de la parella amb fills en comú, mitjançant la còpia legalitzada de l’aute o la sentència que ho acredita i del conveni regulador de les mesures paternofilials que en resulten, en concret pel que fa a la guarda i la custòdia dels fills i a la pensió d’aliments. En cas d’impagament de la pensió d’aliments per part d’un dels progenitors, s’ha d’adjuntar la diligència o la denúncia que acrediti que aquest impagament s’ha fet saber a l’òrgan judicial o al Cos de Policia.

Capítol tercer. Aspectes generals dels ajuts econòmics ocasionals

Article 13. Concepte i tipologia d’ajuts econòmics ocasionals

Els ajuts econòmics ocasionals són ajuts personals o familiars de caràcter temporal destinats a finançar despeses derivades de l’atenció a necessitats puntuals o per un període determinat.

Les característiques i la tipologia dels ajuts econòmics ocasionals són les que regula l’article 28 de la Llei 6/2014, amb les precisions que s’estableixen en aquest capítol.

En el cas de les prestacions sociosanitàries, només es poden concedir ajuts econòmics ocasionals per contribuir al pagament dels costos dels serveis socials. La part corresponent als serveis sanitaris es finança d’acord amb la normativa de la seguretat social aplicable.

Article 14. Requisits generals dels ajuts econòmics ocasionals, compatibilitats i documentació

Per ser beneficiària dels ajuts econòmics ocasionals, la persona sol·licitant ha d’acreditar que és major d’edat o menor d’edat emancipada, i també els requisits generals establerts a l’article 28, apartat 4, lletra a, de la Llei 6/2014, amb les precisions següents:

No disposar dels recursos suficients per fer front a la situació que origina la sol·licitud, no obtenir recursos suficients dels familiars i les altres persones obligades, i no obtenir altres ajudes de protecció social a Andorra o a l’estranger, públiques o privades;

i. Amb caràcter general, es considera que la persona o la família no disposa de recursos suficients quan els seus ingressos, personals o familiars, són inferiors al LECS i el seu patrimoni iguala el barem de valoració patrimonial, calculats d’acord amb els criteris establerts als articles 31 i 32 de la Llei 6/2014 i en aquest Reglament.

ii. Els familiars i les altres persones obligades han de contribuir a la satisfacció de les necessitats de la persona o la família relacionades amb l’atenció de les necessitats bàsiques i, si escau, l’adaptació de l’habitatge.

iii. En el cas de les persones amb discapacitat, es considera que no disposen de prou recursos per viure si els seus ingressos no superen el LECS personal ni el barem de valoració patrimonial.

Haver obtingut la prescripció tècnica per part d’un professional del servei d’atenció primària o d’un altre servei social o sociosanitari del sector públic específic en relació amb l’ajut sol·licitat. No obstant, per als ajuts econòmics ocasionals per desocupació involuntària regulats a l’article 26 d’aquest Reglament, no és necessària la prescripció tècnica si es compleixen els requisits específics per percebre-la.

Acceptar i subscriure el pla d’atenció individual o familiar que correspongui, excepte per als ajuts per a l’habitatge de lloguer, en què no és necessari. En el cas dels ajuts per desocupació involuntària, subscriure i complir el contingut de l’acord personal d’activació.

Acceptar la participació que se li proposi en activitats de col·laboració al servei de la comunitat, quan la persona beneficiària rebi ajudes per atendre necessitats bàsiques, sigui major d’edat o menor d’edat emancipada, no tingui feina i estigui en condicions de poder fer la col·laboració.

Aportar la informació i els documents necessaris per accedir a l’ajut, i acceptar i facilitar les actuacions de comprovació necessàries per accedir a l’ajut i fer-ne el seguiment.

Estar inscrita al Servei d’Ocupació en situació de recerca de feina durant el període requerit per a cada ajut, no refusar cap oferta de treball adequada que se li presenti i seguir la formació ocupacional que el Servei d’Ocupació consideri adequada, si la persona beneficiària està en edat laboral i en condicions de treballar. Aquest requisit es fa extensiu als altres membres de la unitat familiar de convivència.

Complir els altres requisits específics de l’ajut sol·licitat.

Els ajuts econòmics ocasionals són incompatibles amb els serveis i els programes que el Govern financi col·lectivament a través de convenis o concerts de col·laboració pels mateixos conceptes.

A les sol·licituds d’ajuts econòmics individuals s’ha d’adjuntar la documentació següent:

El passaport o el document nacional d’identitat de la persona sol·licitant, si és estrangera.

La targeta on consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.

Els documents que justifiquen el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat familiar de convivència:

i. Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

iii. En cas que siguin empresaris o autònoms, el compte de pèrdues i guanys de l’any natural anterior a la presentació de la sol·licitud.

iv. Si són propietaris d’immobles, el títol que n’acredita la propietat, a excepció de l’habitatge habitual.

v. Si disposen d’actius financers i béns mobles, la documentació que ho justifica, a excepció dels mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat.

Els documents acreditatius del compliment dels requisits específics de l’ajut sol·licitat.

En cas d’impagament de la pensió d’aliments per part d’un dels progenitors, s’ha d’adjuntar la diligència o la denúncia que acrediti que aquest impagament s’ha fet saber a l’òrgan judicial o al Cos de Policia.

Article 15. Quanties màximes dels ajuts econòmics ocasionals

La referència general per determinar les quanties màximes que es poden concedir en concepte d’ajuts econòmics ocasionals és el LECS, calculat d’acord amb els criteris que estableix l’article 31 de la Llei 6/2014.

Aquestes quanties màximes es modulen en funció de la naturalesa i el tipus d’ajuts, de la necessitat que cal cobrir, dels recursos de la persona beneficiària i de les partides pressupostàries assignades.

Les quanties màximes que es poden concedir segons els tipus d’ajuts econòmics ocasionals són les següents:

Ajuts per contribuir a atendre situacions de precarietat: l’import equivalent al LECS mensual personal o familiar, segons correspongui.

Ajuts per a l’accés a l’habitatge o el seu manteniment i ajuts per a contribuir al pagament de despeses derivades de l’ús de l’habitatge: l’import equivalent al LECS mensual personal o familiar, segons correspongui.

Ajuts per contribuir a les prestacions de suport per a l’acolliment de dones víctimes de violència de gènere, per al procés de recuperació de les dones víctimes de violència de gènere, per al servei d’assistència personal, per al suport a la inserció laboral i per als serveis de respir: l’import equivalent al LECS mensual personal o familiar, segons correspongui. En cas d’acolliment amb fills, s’incrementa la quantia màxima d’acord amb els criteris que estableix l’article 31, apartat 2, de la Llei 6/2014.

Ajuts per contribuir al pagament del cost de la part social dels programes de serveis socials i sociosanitaris que consisteixen en l’atenció domiciliària, l’atenció diürna i l’atenció residencial: l’import equivalent al LECS mensual personal, o familiar, segons correspongui, o segons el que s’estableixi en el conveni signat amb el centre de serveis socials i sociosanitaris.

Ajuts per adaptar l’habitatge i suprimir barreres arquitectòniques i de comunicació, per adquirir productes de suport no recuperables i per adaptar vehicles per a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda: segons els costos mitjans del mercat, que es modulen en funció dels ingressos i el patrimoni.

Ajuts per atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsistència: l’import equivalent al LECS mensual personal o familiar, segons correspongui, si tenen com a finalitat cobrir necessitats de manutenció i allotjament. Per a la resta d’ajuts urgents la quantia màxima és un LECS mensual personal o familiar, segons correspongui, tret dels ajuts per al retorn assistit de les víctimes del tràfic d’éssers humans que es corresponen amb el cost de les despeses de desplaçament que calgui efectuar d’acord amb la llei de mesures per lluitar contra el tràfic d’éssers humans i protegir-ne les víctimes que sigui vigent.

Article 16. Durada, revisió i extinció dels ajuts econòmics ocasionals

Els ajuts econòmics ocasionals no es poden atorgar per un període superior a l’exercici pressupostari en què s’hagin concedit, excepte els ajuts per a l’habitatge de lloguer i els ajuts per desocupació involuntària. La resta d’ajuts econòmics ocasionals es poden prorrogar més enllà de l’exercici pressupostari quan així consti en el pla individual o familiar d’intervenció, sempre que la persona beneficiària segueixi aquest pla i col·labori en la millora de la seva situació.

Els ajuts econòmics ocasionals que se supediten al compliment del pla individual o familiar d’intervenció, atorgats per un període superior a sis mesos, s’han de revisar periòdicament per comprovar que se segueixen complint els objectius establerts.

Els ajuts econòmics ocasionals s’extingeixen per alguna de les causes establertes a l’article 28, apartat 9, de la Llei 6/2014.

Capítol quart. Ajuts econòmics ocasionals destinats a atendre necessitats bàsiques, prevenir situacions de marginació, evitar l’exclusió i fomentar l’autonomia

Article 17. Ajuts per a l’habitatge de lloguer

El Govern aprova anualment una convocatòria pública d’ajuts per a l’habitatge de lloguer, que ha de restar oberta, almenys, durant un mes. Aquest ajut és de concurrència.

Els ajuts per a l’habitatge de lloguer s’adrecen a persones o unitats familiars de convivència que visquin en un habitatge de lloguer radicat a Andorra que constitueixi el seu domicili permanent i habitual.

L’obtenció dels ajuts per a l’habitatge de lloguer és incompatible amb l’obtenció d’altres ajuts atorgats amb la mateixa finalitat per persones o entitats públiques o privades, nacionals o estrangeres, per la mateixa quantitat o per una quantitat superior. Tanmateix, en cas que l’import d’aquests altres ajuts sigui inferior, es pot complementar fins a arribar a la quantitat que hauria correspost a la persona sol·licitant en concepte d’ajut per a l’habitatge de lloguer d’acord amb aquest Reglament.

Els ajuts per a l’habitatge de lloguer s’han de sol·licitar preferentment en la convocatòria pública anual corresponent abans que els ajuts econòmics ocasionals per a l’accés a l’habitatge o el seu manteniment, i els ajuts per fer possible que les persones grans i les persones amb discapacitat puguin continuar vivint a la llar, regulats als articles 18 i 20, respectivament, d’aquest Reglament. Tanmateix, els dos ajuts econòmics ocasionals esmentats anteriorment poden complementar l’ajut per a l’habitatge de lloguer fins a la quantia màxima establerta a aquest efecte.

Per accedir als ajuts per a l’habitatge de lloguer cal que la persona o la família de la persona sol·licitant reuneixin els requisits següents:

Requisits generals: les persones sol·licitants han de complir els requisits establerts a l’article 5 de la Llei 6/2014 i a l’article 2, apartat 1, d’aquest Reglament.

Requisits específics:

i. Que l’habitatge de lloguer en relació amb el qual se sol·licita l’ajut sigui el lloc de residència principal de la persona sol·licitant i, si escau, de la seva família.

ii. Que l’habitatge de lloguer en relació amb el qual se sol·licita l’ajut disposi del certificat o la cèdula d’habitabilitat.

iii. Que l’habitatge de lloguer en relació amb el qual se sol·licita l’ajut disposi d’una assegurança de responsabilitat civil en vigor.

iv. Que cap dels membres de la unitat familiar de convivència no disposi d’un o bé immoble o més, de propietat en domini ple o en virtut d’un dret real d’ús, a Andorra o a l’estranger, llevat que aquests béns immobles tinguin un valor de mercat inferior a 10 vegades el LECS personal en còmput anual.

v. Que cap dels membres de la unitat familiar de convivència no gaudeixi d’un habitatge per raó del càrrec o les funcions professionals que exerceix o porta a terme.

vi. Que la persona sol·licitant no tingui una relació de parentiu amb el propietari de l’habitatge de fins al segon grau de consanguinitat o afinitat inclòs. En cas que el propietari de l’habitatge sigui una persona jurídica, la relació de parentiu esmentada anteriorment s’entén pel que fa als socis o membres de la persona jurídica de manera individual.

vii. Que la persona sol·licitant acrediti un període mínim de cinc anys de residència legal, efectiva i permanent a Andorra, de forma ininterrompuda, amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud, sense perjudici del que disposa l’article 5, apartat 1, lletra a, de la Llei 6/2014.

viii. Que la persona sol·licitant o algun dels membres de la unitat familiar de convivència disposin d’una font d’ingressos derivada d’un contracte laboral, un treball per compte propi, una pensió o un ajut econòmic ocasional per atendre necessitats bàsiques establerts a l’article 27 d’aquest Reglament.

ix. Que la persona sol·licitant o la unitat familiar de convivència no disposin d’ingressos superiors a 1,2 vegades el LECS personal o familiar anual, segons correspongui, i que el seu patrimoni no superi els barems que s’estableixin en la convocatòria pública anual dels ajuts.

x. Que la persona sol·licitant presenti la sol·licitud acompanyada de la informació i els documents requerits per accedir a l’ajut dins el termini fixat en la convocatòria pública anual.

xi. Que la persona sol·licitant es comprometi a acceptar i facilitar les actuacions de comprovació necessàries per accedir a l’ajut i fer-ne el seguiment i, en concret, que autoritzi l’Administració a verificar les dades consignades i a sol·licitar la informació necessària a aquest efecte a la mateixa Administració, als comuns, a la CASS, a les entitats bancàries i als registres notarials, administratius i de la propietat d’Andorra i d’altres països.

xii. Que la renda mensual del lloguer de l’habitatge per al qual se sol·licita l’ajut no superi l’import màxim que s’estableixi a la convocatòria pública anual. Per establir aquest import màxim es pondera la composició de la unitat familiar de convivència.

A les sol·licituds d’ajuts per a l’habitatge de lloguer s’ha d’adjuntar la documentació següent:

El passaport o el document nacional d’identitat de la persona sol·licitant, si és estrangera.

La targeta on consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.

Els documents que justifiquen el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat familiar de convivència i, en concret, amb caràcter no limitatiu:

i. Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.

ii. Els extractes bancaris dels comptes dels quals siguin titulars o cotitulars i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris del període establert en la convocatòria.

iii. En cas que siguin empresaris o autònoms, el compte de pèrdues i guanys de l’any natural anterior a la presentació de la sol·licitud.

iv. Si disposen d’actius financers i béns mobles, la documentació que ho justifica, a excepció dels mobles d’ús personal i els vehicles adaptats per a persones amb discapacitat.

El contracte d’arrendament de l’habitatge a nom de la persona sol·licitant o d’un membre de la unitat familiar. Si no hi ha contracte escrit, s’han de presentar els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge durant els quatre mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.

El darrer rebut que acredita el pagament de la renda de l’habitatge.

El rebut de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de l’habitatge en vigor.

Els documents justificatius del pagament dels serveis i subministraments complementaris relatius a l’arrendament de l’habitatge, o dels acomptes satisfets per aquest concepte.

La quantia dels ajuts per a l’habitatge de lloguer es fixa en funció del pressupost assignat i del nombre de sol·licituds aprovades, d’acord amb els criteris següents:

Per fixar la prioritat i concretar la quantia dels ajuts, d’acord amb l’article 7, apartat 2, de la Llei 6/2014, s’han de considerar les situacions de necessitat i els col·lectius prioritaris següents: joves, dones en situació econòmica desavantatjosa que conviuen en una llar desestructurada o que són víctimes de la violència de gènere o domèstica, persones grans, persones amb discapacitat, famílies monoparentals i famílies nombroses.

L’import màxim dels ajuts és el que s’estableix en cada convocatòria pública anual.

En cas que la suma dels ingressos de la unitat familiar de convivència i l’import de l’ajut que li correspondria superi el llindar establert en aquest article, es redueix l’import fins al llindar corresponent.

Els ajuts per a l’habitatge de lloguer atorgats s’abonen trimestralment i tenen una durada màxima de dotze mesos. En casos justificats degudament, el Govern, a proposta del ministeri, pot decidir prorrogar els ajuts per períodes d’un a tres mesos. Abans d’abonar l’ajut, el ministeri demana els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge o els altres documents que justifiquin el compliment dels requisits exigits, segons s’estableixi en la convocatòria pública anual.

Article 18. Ajuts per a l’accés a l’habitatge o el seu manteniment

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a facilitar, a les persones en situació de precarietat, l’accés a l’habitatge o el seu manteniment mitjançant la col·laboració en el pagament de les despeses corresponents al dipòsit de garantia i a les quotes de lloguer. En cas que l’habitatge sigui de propietat amb hipoteca en curs, s’apliquen els mateixos criteris que en un habitatge de lloguer.

Requisits específics:

Acreditar un període mínim de tres anys de residència legal, efectiva i permanent a Andorra, de forma ininterrompuda, amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud. Aquest requisit no és aplicable, però, a les víctimes del tràfic d’éssers humans.

Comprometre’s a retornar l’import del dipòsit de garantia que se li hagi atorgat, un cop deixi d’ocupar l’habitatge.

Presentar o comprometre’s a presentar, quan estigui obert el període a aquest efecte, una sol·licitud d’ajut a l’habitatge de lloguer en forma de subvenció periòdica.

En casos de canvi de domicili, a l’efecte de respondre a la despesa del dipòsit, per percebre aquest ajut, el canvi ha d’estar justificat.

No s’atorga un nou ajut per aquest concepte fins transcorreguts tres anys del primer contracte.

Article 19. Ajuts per a contribuir al pagament de despeses derivades de l’ús de l’habitatge

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a col·laborar en el pagament de les despeses corresponents als subministraments bàsics, l’equipament de mobiliari i el parament bàsic de la llar, quan les persones es trobin en situació de precarietat.

Requisit específic:

Acreditar un període mínim de tres anys de residència legal, efectiva i permanent a Andorra, de forma ininterrompuda, amb anterioritat a la presentació de la sol·licitud. Aquest requisit no és aplicable, però, a les víctimes del tràfic d’éssers humans.

Article 20. Ajuts per fer possible que les persones grans i les persones amb discapacitat puguin continuar vivint a la llar

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a fer possible que les persones grans i les persones amb discapacitat puguin continuar vivint al seu domicili, sempre que ho vulguin, disposin d’autonomia suficient i s’acompleixin les condicions adequades de convivència i habitabilitat del domicili, mitjançant la col·laboració en el pagament de les despeses bàsiques i els subministraments indispensables de la llar.

Requisits específics:

En el supòsit de les persones grans, que tinguin una edat mínima de 65 anys o, en cas que siguin vídues, de 60 anys.

En el supòsit de les persones amb discapacitat, que siguin majors de 18 anys o menors d’edat emancipades, i tinguin reconeguda la situació legal de discapacitat.

Article 21. Ajuts per a la higiene i salubritat dels habitatges

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a assegurar unes condicions d’higiene i salubritat òptimes en els habitatges de persones que presenten una patologia mental que els impedeix mantenir l’habitatge en condicions per viure-hi.

Requisits específics:

Acreditar, mitjançant informes oficials mèdics o psicològics, la patologia mental.

Article 22. Ajuts per al suport als joves extutelats pel Govern

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a garantir la cobertura de les necessitats bàsiques i fomentar l’autonomia i la inserció sociolaboral de joves extutelats pel Govern. Comprenen l’atenció a les necessitats bàsiques de subsistència que corresponguin segons el pla individual, que ha d’incloure accions de capacitació, laborals i socials.

Requisits específics:

Estar sota la tutela del Govern en el moment de fer els 18 anys i, com a mínim, durant els tres anys immediatament anteriors al compliment d’aquesta edat.

Comprometre’s a complir amb l’itinerari de suport que ha d’incloure accions de capacitació, laborals i socials.

Viure fora del nucli familiar.

Els joves extutelats que, reunint la resta de requisits, hagin deixat d’ésser tutelats en l’any immediatament anterior al compliment dels 18 anys, i dels quals s’hagi constat la situació de vulnerabilitat i exclusió social per part dels professionals de l’òrgan competent, també poden tenir dret a la prestació per a joves extutelats.

La quantia de la prestació per a joves extutelats es modula, amb el topall del LECS, en funció de la necessitat que cal cobrir i dels recursos de la persona beneficiària.

Així mateix, és possible compatibilitzar aquest ajut amb el desenvolupament d’una activitat laboral, sempre que l’import de l’ajut sumat als ingressos que s’obtinguin per qualsevol altre concepte no superi el 150% del LECS, i durant un període màxim de tres mesos a comptar del dia en què s’inicia la relació laboral.

L’ajut per als joves extutelats pel Govern es percep fins als 21 anys, si la prestació correspon al servei d’habitatges tutelats, i fins als 25 anys per a la resta de prestacions.

Article 23. Ajuts per al suport als joves en situació de vulnerabilitat

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a proporcionar ajuda temporal per satisfer les necessitats bàsiques i per fomentar l’autonomia i la inserció sociolaboral de joves en situació de vulnerabilitat.

Requisits específics:

Tenir entre 16 i 25 anys, ambdós edats incloses.

Viure fora del nucli familiar.

Es requereix un pla individual, que ha d’incloure accions de capacitació, laborals i socials, realitzat per professionals de l’àrea encarregada de l’atenció als adolescents i joves del ministeri encarregat dels afers socials.

La quantia de la prestació per a joves en situació de vulnerabilitat es modula, amb el topall del LECS, en funció de la necessitat que cal cobrir i dels recursos de la persona beneficiària.

Article 24. Ajuts per a la socialització i el reforç escolar dels infants i joves

La finalitat d’aquests ajuts consisteix a contribuir a les activitats de socialització, suport i reforç escolar dels infants i joves, en horari extraescolar, de guarderies, de guardes d’infants a domicili i altres activitats relacionades amb l’àmbit socioeducatiu, mitjançant la col·laboració en el pagament del cost d’aquestes activitats.

Requisits específics:

Que l’infant o el jove tingui entre 0 i 16 anys, o fins a 18 anys en cas de persones amb discapacitat.

Acreditar que s’ha fet la sol·licitud de preinscripció a les activitats corresponents.

Article 25. Ajuts a la família extensa per a la socialització i el reforç escolar dels infants i joves en acolliment familiar

La família extensa pot accedir amb caràcter prioritari als ajuts per a la socialització i el reforç escolar dels infants i joves que tinguin assignats en acolliment familiar d’acord amb una mesura de protecció que hagi decidit l’autoritat judicial competent.

Requisits específics:

Que l’infant o el jove tingui entre 0 i 16 anys, o fins a 18 anys en cas de persones amb discapacitat.

Acreditar que s’ha fet la sol·licitud de preinscripció a les activitats corresponents.

Article 26. Ajuts per desocupació involuntària

Finalitat. La finalitat d’aquest ajut és atendre les necessitats bàsiques i d’accés a serveis i activitats essencials de la persona que es troba sense ocupació i la seva família.

Naturalesa. El Govern afilia les persones beneficiàries a la seguretat social com a cotitzants a la branca general i a la branca de jubilació, i els descompta el percentatge de cotització corresponent, d’acord amb la legislació en matèria de seguretat social vigent. Són ajuts de caràcter no contributiu.

Concepte. Es considera desocupació involuntària la situació en què la persona assalariada, tot i voler i poder treballar, perd el treball de forma totalment aliena a la seva voluntat. No es considera persona en desocupació involuntària la persona assalariada que ha desistit de la feina de manera unilateral sense un motiu justificat o la persona que ha perdut la feina com a conseqüència de la resolució del contracte per mutu acord de les parts.

En el supòsit d’acomiadament de la persona assalariada per causes disciplinàries, perquè es pugui beneficiar de l’ajut per desocupació involuntària ha de provar que ha impugnat el seu acomiadament davant l’òrgan judicial competent. En el supòsit que l’acomiadament sigui declarat justificat mitjançant una sentència ferma, la persona assalariada perd automàticament el dret de continuar percebent l’ajut, així com les expectatives de cobrament en situacions de desocupació futures en què es pugui trobar, pel temps durant el qual s’hagi beneficiat indegudament de l’ajut.

4.Requisits específics:

Tenir la condició de persona assalariada en el moment en què es trobar sense feina.

No haver complert l’edat mínima per accedir a la jubilació ordinària, d’acord amb la normativa en matèria de seguretat social, ni rebre cap pensió d’un organisme públic o privat, nacional o estranger, en concepte de prejubilació, ni rebre cap altra pensió que segons la normativa aplicable no sigui compatible amb l’exercici d’una activitat laboral.

Trobar-se sense ocupació de manera involuntària, sempre que el fet causant s’hagi produït en els darrers sis mesos.

Estar inscrit en el Servei d’Ocupació com a demandant d’ocupació en situació de recerca, des de 45 dies naturals abans de la presentació de la sol·licitud, o haver transcorregut un mínim de 90 naturals des del fet causant. Aquest període s’incrementa en un nombre equivalent a la meitat dels dies corresponents a la compensació econòmica per comiat que eventualment hagi percebut la persona sol·licitant fins a un màxim de 120 dies.

Comprometre’s a subscriure i complir el contingut de l’acord d’activació un cop es rebi la resolució favorable en relació amb la prestació esmentada.

No haver refusat cap oferta de formació del Servei d’Ocupació durant els 45 dies naturals anteriors a la sol·licitud.

No haver refusat cap oferta de treball adequada durant els 45 dies naturals anteriors a la sol·licitud. S’entén per oferta de treball adequada la que compleix els requisits següents:

i. Que el salari estigui d’acord amb el grup o la categoria professional, que, com a mínim, ha de ser el salari mínim interprofessional un cop descomptades les despeses de transport si el centre de treball es troba a més de deu quilòmetres del domicili.

ii. Que el contingut del lloc de treball estigui relacionat amb el que hagi sol·licitat la persona, amb la seva professió habitual o amb una altra que s’ajusti a les aptituds físiques i formatives o a l’última ocupació si aquesta ocupació ha durat un mínim de tres mesos.

iii. En cas de no disposar de vehicle propi, que els desplaçaments es facin amb vehicle d’empresa o que la jornada laboral sigui compatible amb el transport públic nacional de viatgers.

iv. Que el centre de treball no estigui situat a una distància superior a vint quilòmetres del domicili.

No haver refusat de participar en els programes ocupacionals i en els programes i les mesures d’orientació, ocupació i formació que desenvolupen les polítiques actives d’ocupació amb l’objecte de millorar les possibilitats d’accés a l’ocupació, i en les accions de formació o reconversió professionals proposades pels serveis competents, llevat de causa justificada, durant els quaranta-cinc dies naturals anteriors a la sol·licitud.

Trobar-se, en el moment del fet causant, en situació d’alta com a persona assalariada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Per als sol·licitants a partir de 26 anys d’edat, haver cotitzat com a assalariats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social un període mínim de 36 mesos al llarg dels darrers 60 mesos.

Per als sol·licitants de fins a 25 anys d’edat, haver cotitzat com a assalariats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social un període mínim de 18 mesos.

Les persones beneficiàries de l’ajut per desocupació involuntària han de fer saber al Servei d’Ocupació la manca de disponibilitat per a la recerca activa d’ocupació i l’assistència a la formació. En els supòsits en què aquesta manca de disponibilitat derivi d’una eventualitat mèdica, cal justificar la situació, en un termini màxim de 72 hores naturals, mitjançant la presentació del certificat mèdic corresponent lliurat per un metge autoritzat a exercir a Andorra que acrediti expressament la impossibilitat per a la recerca d’ocupació i l’assistència a la formació per a cada cas en què es requereixi la seva presència.

Obligacions de les persones beneficiàries. Les persones beneficiàries de l’ajut per desocupació involuntària tenen les obligacions específiques següents:

Justificar el compliment dels requisits i les obligacions que pugui exigir la normativa aplicable, en concret les que s’estableixin per als usuaris del Servei d’Ocupació.

Subscriure l’acord d’activació i complir-ne el contingut.

Acord d’activació. Les persones que sol·licitin l’ajut per desocupació involuntària han de subscriure un acord individual d’activació amb el Servei d’Ocupació, un cop rebin la resolució favorable en relació amb la prestació esmentada. L’acord d’activació s’ha de formalitzar per escrit i té un durada inicial de sis mesos, que es prolonga si la persona manté la condició de beneficiària de l’ajut per desocupació involuntària més enllà de la durada inicial. L’acord d’activació es pot modificar a iniciativa de la persona beneficiària i del Servei d’Ocupació quan es consideri convenient per millorar l’ocupabilitat de la persona beneficiària de l’ajut per desocupació involuntària. En cas de desacord, la persona beneficiària pot interposar un recurs davant el ministeri competent en matèria d’ocupació.

L’acord d’activació està centrat en un itinerari personal d’ocupació, que s’elabora a partir d’una entrevista de diagnòstic individualitzada. A l’efecte d’identificar el contingut de l’acord, es té en compte el perfil de la persona beneficiària de l’ajut per desocupació involuntària, la situació del mercat laboral i el conjunt d’actuacions que siguin necessàries per millorar la seva ocupabilitat. L’acord d’activació identifica les mesures que s’han de dur a terme i el calendari de d’implementació, i s’hi poden incloure, entre d’altres, mesures de qualificació professional a través de la gestió de competències professionals i de recerca activa d’ocupació. El document incorpora el compromís exprés de seguiment de les obligacions legals o reglamentàries que recaiguin sobre les persones beneficiàries de l’ajut per desocupació involuntària. Les persones beneficiàries de l’ajut per desocupació involuntària compten amb el suport qualificat del Servei d’Ocupació en el compliment de l’acord d’activació. A aquest efecte se’ls ha de facilitar l’accés al conjunt de les polítiques d’ocupació mitjançant la designació d’un orientador de referència.

Quantia. La quantia de l’ajut i de les pròrrogues és equivalent al salari mínim oficial, amb el topall màxim del LECS personal o familiar, segons correspongui. L’ajut per desocupació involuntària es percep a partir del primer dia del mes següent al moment de la presentació de la sol·licitud o en què la persona sol·licitant ha presentat tota la informació i la documentació requerides.

Durada. La durada de l’ajut és de sis mesos, prorrogable per un màxim de tres mesos més, quan la persona perceptora de l’ajut continuï en situació de desocupació involuntària i tingui 50 anys o més, o tingui persones a càrrec que cohabitin en el domicili familiar que tinguin la consideració d’assegurades indirectes segons la legislació vigent en matèria de seguretat social. La sol·licitud de pròrroga s’ha de tramitar durant els trenta dies abans de l’expiració del termini de gaudiment de l’ajut inicial.

9.Suspensió. En cas que la persona beneficiària de l’ajut per desocupació involuntària trobi feina abans d’acabar-se el període de percepció de l’ajut, ha de comunicar-ho al Servei d’Ocupació en un període màxim de deu dies naturals, i l’ajut queda en suspens. El termini màxim de suspensió de l’ajut per desocupació involuntària és de sis mesos consecutius. Transcorregut aquest termini, l’ajut queda extingit i, en aquest supòsit, la persona interessada pot sol·licitar un nou ajut i se’n pot beneficiar si concorren els requisits i les circumstàncies que permeten de tenir-hi accés.

En cas que la persona beneficiària de l’ajut per desocupació involuntària sigui seleccionada com a destinatària d’un programa de polítiques actives d’ocupació, l’ajut queda en suspens. El termini màxim de suspensió és de sis mesos consecutius i, un cop transcorregut aquest termini, l’ajut queda extingit. Tanmateix, en el moment en què finalitzi el programa, la persona beneficiària pot sol·licitar la reactivació de l’ajut inicial suspès o un nou ajut, i se’n pot beneficiar si concorren els requisits i les circumstàncies que donen dret a percebre’l.

En els supòsits previstos al paràgraf anterior, quan el termini màxim de suspensió de l’ajut sigui inferior als sis mesos, aquest es reactiva fins que s’esgoti el període màxim de l’ajut atorgat.

10.

Subsidiarietat, compatibilitat i complementarietat de l’ajut. L’ajut per desocupació involuntària és subsidiari de qualsevol altra prestació a la qual pugui tenir dret la persona sol·licitant, a excepció de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris i és compatible amb altres prestacions o ajuts per a finalitats diferents, si bé es comptabilitza l’ajut per desocupació involuntària com a ingrés. L’ajut per desocupació involuntària pot ser complementat, mitjançant convenis de col·laboració, amb prestacions i ajuts dels comuns o d’altres entitats públiques o privades.

11.Extinció. Són causes d’extinció específiques de l’ajut per desocupació involuntària:

Si es constata que la persona assalariada exerceix o ha exercit alguna activitat remunerada durant el període de cobrament de l’ajut.

Si refusa més d’una oferta d’ocupació adequada o la participació activa en qualsevol dels cursos de formació oferts pel Servei d’Ocupació o incompleix qualsevol altre acord adquirit en el compromís d’inserció activa.

El compliment de l’edat mínima per accedir a la jubilació ordinària, d’acord amb la normativa en matèria de seguretat social, o la percepció d’una pensió d’un organisme públic o privat, nacional o estranger, en concepte de prejubilació.

El fet d’esdevenir beneficiari d’una pensió que segons la normativa aplicable no sigui compatibilitat amb l’exercici d’una activitat laboral.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.

Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic. BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.