LegalizeDecret del 21-10-2020 pel qual s’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2020-2021 en el sector de les estacions d’esquí
Decret del 21-10-2020 pel qual s’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2020-2021 en el sector de les estacions d’esquí.
L’aprovació d’una quota especial d’autoritzacions d’immigració temporals vinculades a l’època hivernal, a l’empara del que estableix l’apartat 7 de l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, es justifica per l’augment de l’activitat productiva que experimenta el Principat d’Andorra durant aquest període. Així doncs, aquest caràcter marcadament estacional justifica l’aprovació del contingent d’immigració que s’estableix en aquest Reglament. Històricament, les persones que treballen a les estacions d’esquí tenen el perfil de professional de la neu que alterna les temporades hivernals al seu país d’origen amb la temporada d’hivern al Principat i que té un alt grau de fidelitat.
La millora de la situació econòmica i social del país va motivar l’aprovació de reglaments de quota especial en virtut dels quals s’incrementaven de manera progressiva els contingents, atesa la dificultat creixent per cobrir les necessitats de treballadors de les empreses mitjançant el mercat de treball intern, com a conseqüència de la disminució de persones inscrites al Servei d’Ocupació i de l’augment de l’activitat productiva. Aquesta situació, però, ha canviat dràsticament aquest any degut a la crisi sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, que ha afectat de manera molt important l’economia del país, i, per aquest motiu, cal adaptar la quota a la conjuntura actual.
Així doncs, per elaborar el contingent de quota que estableix aquest Reglament, el Govern ha pres en consideració les dades de què disposa el Servei d’Ocupació, que ha tingut un increment notable del nombre de persones registrades, especialment en situació de recerca de feina, i ha prioritzat en tot moment la contractació de persones nacionals i residents, així com la conjuntura econòmica actual. Consegüentment, tenint en compte aquests elements, així com les perspectives anunciades pel sector amb relació a la contractació de personal per a aquesta temporada d’hivern, el Govern ha adoptat, d’una banda, un contingent de quota inferior al dels anys anteriors i ha introduït nous requisits derivats de la situació sanitària en la qual ens trobem, i, d’altra banda, ha actualitzat la graella salarial homogeneïtzant els salaris dels treballadors de la temporada d’hivern amb els salaris de la quota general d’autoritzacions de residència i treball i d’autoritzacions de treball fronterer.
Finalment, per a aquest sector, tenint en compte el perfil tècnic del professional de la neu, s’ha mantingut la proporció del nombre d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
Aquest Reglament es desglossa en onze articles, que en defineixen l’objecte i determinen les activitats laborals concernides; fixen el nombre d’autoritzacions que són objecte de la quota especial aprovada des d’una perspectiva global, d’una banda, i empresarial, d’altra banda, i les condicions per concedir-les; incideixen en els requisits salarials, de titulació i d’experiència, sanitaris, així com en els visats i les despeses de repatriació; determinen la possibilitat excepcional d’ampliar el nombre d’autoritzacions, i regulen el termini de presentació de les sol·licituds, la vigència de les autoritzacions concedides i les vicissituds derivades del canvi de lloc treball. Finalment, el Reglament consta d’un annex amb dos taules que estableixen la classificació salarial de les ocupacions concretes que s’encabeixen en la quota especial que s’aprova i l’import de la pensió alimentària i l’allotjament.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre de Justícia i Interior, el Govern, en la sessió del 21 d’octubre del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2020-2021 en el sector de les estacions d’esquí, que entrarà en vigor el mateix dia de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2020-2021 en el sector de les estacions d’esquí
Article 1. Objecte
D’acord amb el que preveu l’apartat 7 de l’article 23 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, el Govern fixa en aquest Reglament la quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals i de treball temporal de fronterer per a les activitats de la temporada d’hivern 2020-2021 en el sector de les estacions d’esquí, que s’esmenta a l’article 3.
Article 2. Activitats laborals concernides
Les activitats laborals que concerneixen aquesta quota especial són les activitats pròpies de les estacions d’esquí, les activitats dutes a terme per persones autoritzades pel Ministeri de Salut a exercir la professió mèdica i d’infermeria als consultoris mèdics d’atenció a les pistes d’esquí, i les activitats dels clubs d’esquí. S’exclouen d’aquesta quota especial les activitats de bar i de restauració de les estacions d’esquí, que es regulen al Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2020-2021 en el sector hoteler.
Per aplicar aquest Reglament, el Servei d’Immigració pot comprovar i determinar quina serà l’ocupació laboral concreta del treballador, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda d’autorització d’immigració.
Article 3. Nombre d’autoritzacions
El nombre total d’autoritzacions d’immigració temporals que es poden lliurar és de 724 i el nombre total d’autoritzacions de treball temporal de fronterer que es poden lliurar és de 90, la qual cosa representa un nombre global de 814 autoritzacions. Tanmateix, es pot concedir a l’empresa sol·licitant l’autorització d’immigració que demana, malgrat que el nombre total del tipus d’autorització de què es tracti s’hagi esgotat, si encara no s’ha exhaurit el nombre global d’autoritzacions fixat en aquest apartat.
Dins el nombre global d’autoritzacions fixat a l’apartat anterior, es pot concedir un nombre màxim de 463 autoritzacions a nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
Article 4. Nombre d’autoritzacions per a cada empresa i condicions de concessió
El nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar en el marc de la quota establerta a l’article 3 a cada empresa que hagi acreditat una mitjana hivernal igual o superior a 50 treballadors, correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 0,7. Si la mitjana hivernal és inferior a 50 treballadors, el nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar en el marc d’aquesta quota a cada empresa correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 0,9. Per mín. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de juny del 2019 i el 30 de setembre del 2019. Per màx. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de desembre del 2019 i el 31 de març del 2020.
Dins el nombre d’autoritzacions que corresponen a cada empresa, es fixa un límit màxim del 60% d’autoritzacions per a treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
Per acreditar aquestes dades, el responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.
Les empreses de nova creació, o que no estaven en funcionament la temporada d’hivern passada, han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, la fitxa de previsió de personal i un escrit explicatiu mitjançant el qual es justifiqui el nombre de llocs de treball per cobrir amb caràcter temporal i la categoria professional requerida. Les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents.
La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota del mateix sector el nombre de persones que estaven inscrites en aquesta quota i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.
Les empreses que apliquen una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral dels seus assalariats, de conformitat amb la Llei 5/2020, del 18 d’abril, de noves mesures excepcionals i urgents per la situació d’emergència sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, no poden sol·licitar cap autorització d’immigració en el marc d’aquest Reglament de quota si aquesta autorització d’immigració és per a la mateixa ocupació que la d’un assalariat de l’empresa afectat per alguna d’aquestes mesures. El Servei d’Immigració efectuarà les verificacions corresponents prop del ministeri competent en matèria de treball abans d’atorgar-ne cap.
En cas que el ministeri competent en matèria d’immigració constati que l’empresa ha actuat amb frau, aplicant una suspensió temporal dels contractes de treball o una reducció de la jornada laboral a un treballador amb la mateixa ocupació per a la qual s’ha obtingut una autorització d’immigració en el marc d’aquest Reglament de quota, posteriorment a l’obtenció, pot incoar un expedient d’anul·lació de l’autorització d’immigració i comunicar aquesta situació al ministeri encarregat del treball als efectes escaients.
Article 5. Requisit salarial
El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament, no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.
En cas que l’exercici d’una activitat professional justifiqui de manera suficient una jornada reduïda per contracte del treballador, l’empresa ha de garantir el salari per hora resultant del salari mensual previst a la CSI. L’import mensual de la jornada reduïda no pot ser mai inferior a l’import mensual del salari mínim interprofessional vigent.
Article 6. Formació i experiència
D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i que anteriorment no hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer, o que hagin estat titulars d’una autorització d’aquestes característiques en una ocupació professional diferent de la que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o dos anys d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat.
En cas que els treballadors esmentats a l’apartat anterior hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer en el mateix tipus d’ocupació professional que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o un any d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat, atès que es té en compte l’experiència acumulada en temporades anteriors.
Article 7. Requisit en matèria sanitària
El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de presentar els resultats negatius d’una prova de detecció de la malaltia (PCR/TMA o equivalent) realitzada en un laboratori autoritzat en un termini màxim de les 48 hores prèvies a la presentació de la sol·licitud. En cas que el treballador disposi d’un resultat positiu indicatiu d’infecció no pot presentar la sol·licitud fins a la resolució de la malaltia i ha de seguir les mesures dictades per les autoritats sanitàries per als casos positius de SARS-CoV-2. Finalitzat el període d’aïllament i complertes la resta de mesures dictades per les autoritats sanitàries, el treballador pot iniciar normalment el procediment de sol·licitud d’una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament, sempre que acrediti l’alta mèdica o la immunitat prevista en el paràgraf següent.
El treballador que acrediti immunitat amb serologia d’anticossos totals o amb IgG en mostra de sèrum amb una prova realitzada en un laboratori autoritzat en l’interval de temps que determini l’autoritat sanitària a la presentació de la sol·licitud, resta exempt de presentar la prova PCR/TMA o equivalent indicada en el paràgraf anterior.
Article 8. Visats, despeses de repatriació i altres requisits
D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, quan el treballador no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, ha de tenir els visats requerits per entrar i circular legalment per França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.
El treballador que no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de ser titular d’un bitllet d’avió de tornada al seu país d’origen o de la seva nacionalitat o al país on tingui fixada la seva residència legal, que haurà d’acreditar amb la corresponent documentació oficial, que serà objecte de verificació. A aquest efecte aquest bitllet d’avió haurà de tenir com a data màxima de retorn el dia 10 de maig del 2021 i s’haurà presentar juntament amb la sol·licitud d’autorització d’immigració, llevat que per motius degudament justificats s’acceptin altres documents. Si el país de residència legal de l’interessat és un país de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, aquest podrà presentar un altre títol de transport com a justificant de document de retorn que no podrà anar més enllà del dia 10 de maig del 2021.
D’acord amb l’apartat 3 de l’article 136 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, l’empresari que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s’hagi exhaurit el termini de vigència de l’autorització d’immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador que no és nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu al seu país d’origen, en les situacions següents:
Quan el treballador no disposi dels visats requerits per entrar i circular per Espanya o França i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.
Quan expiri la vigència del visat durant l’estada del treballador al Principat d’Andorra.
Quan el treballador, malgrat que no li és exigible la disposició de visat, no pugui tornar a entrar legalment a França o a Espanya.
Les despeses comporten assumir el cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d’aquesta estació fins al país d’origen del treballador.
En cas que l’obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l’Administració pot repatriar el treballador per compte de l’obligat. En aquest supòsit, l’Administració disposa d’un termini prescriptiu de tres anys per exigir a l’empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses ocasionades per la tornada d’aquest treballador al seu país d’origen.
Article 9. Ampliació excepcional del nombre d’autoritzacions
En cas que una empresa hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li correspon però el nombre global d’autoritzacions encara no estigui exhaurit, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar-ne el nombre que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, sempre que l’empresari justifiqui que ha tingut baixes per accident o malaltia d’una durada superior a tres mesos entre els seus treballadors estrangers.
En cas que una empresa acrediti justificadament una necessitat sobrevinguda de treballadors i que la demanda no hagi estat satisfeta pel mercat de treball interior, després d’haver fet ús del Servei d’Ocupació, el ministre competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.