LegalizeDecret del 13-5-2020 d’aprovació del Reglament de la generació d’energia elèctrica
Decret del 13-5-2020 d’aprovació del Reglament de la generació d’energia elèctrica.
Exposició de motius
En els darrers anys, Andorra ha iniciat una transformació del model energètic que neix de la necessitat d’introduir els canvis necessaris per garantir la sostenibilitat i la sobirania energètiques. En aquest sentit, s’han fixat les bases d’un nou model en el qual l’electricitat es posiciona com a vector energètic del canvi.
En un context global de lluita contra el canvi climàtic, entra en vigor la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litecc). Aquest instrument legal esdevé l’eix vertebrador de les accions d’Andorra en l’àmbit de la transició energètica i de la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, s’estableix, per primer cop, un percentatge mínim de producció elèctrica nacional del 33% al 2030 i del 50% a l’horitzó 2050, i es considera que la producció nacional d’electricitat s’ha de fonamentar en com a mínim un 75% en les energies renovables. A banda d’aquest compromís, l’increment de producció d’energia elèctrica nacional s’estableix com una mesura necessària per contribuir a la diversificació energètica i afavorir la seguretat en l’abastament energètic i la competitivitat econòmica.
La Declaració d’emergència climàtica acorda reconèixer la crisi climàtica i en conseqüència declarar l’emergència climàtica i ecològica i, alhora, encomanar al Govern que adopti, entre altres, l’elaboració de l’estratègia nacional d’acord amb la jerarquia establerta per la llei per tal de garantir els objectius definits per la Litecc i, concretament, que la producció elèctrica nacional provingui en un 80% d’energies renovables, per fomentar l’energia hidràulica, la solar, l’eòlica, la geotèrmia i la biomassa. D’altra banda, l’any 2030, un terç de la producció elèctrica haurà de ser de producció nacional.
Com a punts destacats en l’àmbit de la generació d’energia elèctrica, la Llei amplia la possibilitat de gestió directa d’instal·lacions de producció elèctrica fins als 2.000 kW. També es crea l’ús energètic com a nova tipologia d’ús en el planejament urbanístic. D’aquesta manera, es compatibilitza la producció d’energia elèctrica de fonts renovables i de producció d’energia d’altres fonts, així com altres usos energètics, afavorint la seguretat jurídica necessària per a les instal·lacions energètiques.
Amb tot, la Llei 21/2018 identifica l’increment de la producció elèctrica nacional com un dels eixos estratègics per assolir els compromisos de la Llei en matèria energètica i de lluita contra el canvi climàtic, i el Govern, mitjançant aquest Reglament, vol afavorir la generació d’energia elèctrica en els àmbits administratiu, tècnic i econòmic.
D’aquesta manera, el nou model energètic no només implica la creació de nous instruments que permetin el desplegament de l’estratègia energètica, sinó que esdevé també necessària l’actualització del marc normatiu existent.
El Reglament regulador de la generació d’energia elèctrica desenvolupa les previsions de la Llei 21/2018 en allò referent a les instal·lacions de generació d’energia elèctrica i homogeneïtza el tractament d’aquestes instal·lacions en tot l’àmbit de la generació d’electricitat, per tal de clarificar-ne i facilitar-ne els aspectes tècnics i administratius.
Aquest Reglament estableix el procediment del tràmit administratiu, així com les condicions de connexió que preveu l’article 20 de la Llei 21/2018. També concreta les vies per les quals es materialitzen les modalitats d’autoconsum d’energia elèctrica de l’article 22 de la Llei, i finalment el Reglament detalla l’observació sistemàtica que preveu l’article 7 de la Llei en l’àmbit de la producció i la venda d’energia elèctrica en instal·lacions de producció i l’instrumentalitza per mitjà del comptatge d’energia elèctrica.
També unifica en un mateix marc normatiu les tecnologies de producció elèctrica d’origen renovable. Amb tot, aquest Reglament fonamenta un marc reglamentari clar, sòlid i favorable per al desenvolupament de les energies renovables en l’àmbit de la generació d’energia elèctrica.
Atès que, d’acord amb el punt 5 de l’article 20 de Llei 21/2018, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic efectua la corresponent consulta no vinculant prop de les entitats distribuïdores;
A proposta de la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, el Govern, en la sessió del 13 de maig del 2020,
Decreta
Article únic
S’aprova el Reglament regulador de la generació d’energia elèctrica, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament regulador de la generació d’energia elèctrica
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte establir les condicions administratives, tècniques i econòmiques que regulen la producció d’energia elèctrica i les seves instal·lacions. Igualment, concreta les condicions de connexió a la xarxa elèctrica de les instal·lacions de generació d’energia elèctrica tant si són de nova construcció com si constitueixen una modificació de les existents, per reforma o ampliació, i estableix el procediment del tràmit.
El Reglament defineix l’autoconsum d’energia elèctrica i les modalitats mitjançant les quals es materialitza.
Finalment, el Reglament defineix les condicions de comptatge d’energia elèctrica en el marc de la producció i la venda d’energia.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Les exigències establertes per aquest Reglament s’apliquen a totes a les instal·lacions de generació d’energia elèctrica a partir de fonts d’energia renovable, així com a les instal·lacions de cogeneració que estiguin interconnectades, per qualsevol forma, a la xarxa elèctrica o funcionin de manera autònoma de potències inferiors o iguals a 2.000 kW.
Queden exemptes de l’aplicació d’aquest Reglament les instal·lacions següents:
Les instal·lacions de generació d’energia elèctrica:
- Aïllades, de potència inferior o igual a 5 kW;
- Que alimenten exclusivament infraestructures de senyalització, d’informació, de comunicació, d’enllumenat i de mesura i instrumentació;
- D’ús temporal, com ara grups electrògens.
Les instal·lacions d’emmagatzematge d’energia elèctrica no associades a instal·lacions de generació que actuïn com a elements reguladors de la càrrega de la xarxa elèctrica.
Article 3. Definicions
Als efectes d’aquest Reglament, s’apliquen les definicions previstes en la Llei 21/2018 i les següents:
Autoconsum real: es tracta de l’autoconsum definit per l’apartat c de l’article 3 de Llei 21/2018, que s’efectua d’acord amb la modalitat a de l’apartat 1 de l’article 22 de la mateixa Llei. Aquesta modalitat no és objecte d’una prestació reconeguda com a servei afí.
Autoconsum virtual per balanç net: es tracta de l’autoconsum definit per l’apartat c de l’article 3 de la Llei 21/2018, que s’efectua d’acord amb la modalitat b de l’apartat 1 de l’article 22 de la mateixa Llei. Aquesta modalitat és objecte d’una prestació efectuada per l’entitat distribuïdora que es considera com a servei afí.
Butlletí elèctric: certificació que emet l’instal·lador en finalitzar els treballs en una instal·lació de producció elèctrica. Per a instal·lacions que produeixin en baixa tensió s’adopta la definició del Reglament elèctric en baixa tensió vigent. Per a instal·lacions en mitjana i alta tensió, l’instal·lador certifica l’execució de la instal·lació d’acord amb la normativa aplicable, les normes tècniques aplicables i les regles de l’art.
Compensació a les entitats distribuïdores: és el mecanisme de finançament i de compensació al qual fa referència l’apartat 5 de l’article 20 de la Llei 21/2018.
Generació d’energia elèctrica: activitat mitjançant la qual s’aprofita una font d’energia per obtenir energia elèctrica útil per a usos humans. Als efectes d’aquest Reglament, els termes generació d’energia elèctrica i producció d’energia elèctrica es consideren sinònims.
Instal·lació de generació o de producció d’energia elèctrica: instal·lació que inclou una o diverses unitats de producció, així com tots els elements que hi són directament o indirectament necessaris per a la seva funció, incloent-hi elements com ara bateries d’emmagatzematge, inversors, entre d’altres, així com els elements de protecció de la mateixa instal·lació, d’altres instal·lacions i de la xarxa elèctrica de distribució.
Instal·lació aïllada: instal·lació de generació d’energia elèctrica que alimenta, de manera autònoma i sense connexió física amb la xarxa elèctrica de distribució o de transport, un únic ús o activitat o un conjunt d’aquests sense perjudici de l’article 18 de la Llei 21/2018.
Instal·lació interconnectada a la xarxa elèctrica: instal·lació de generació d’energia elèctrica que manté una connexió física amb la xarxa elèctrica, sigui a la tensió que sigui, i que la pot utilitzar per injectar electricitat generada.
Instal·lació independent: instal·lació de producció d’energia elèctrica, connectada a la xarxa elèctrica de distribució, que no té una connexió física amb instal·lacions i elements de consum, més enllà dels propis de la instal·lació de producció. En aquest tipus d’instal·lació, l’energia produïda és necessàriament injectada a la xarxa elèctrica. Quan la producció es vincula administrativament a un únic comptador de consum, constitueix l’opció d’autoconsum virtual per balanç net.
Instal·lació híbrida: instal·lació de producció d’energia elèctrica, connectada a la xarxa elèctrica de distribució, que té una connexió física directa i contínua amb una instal·lació de consum. Aquestes instal·lacions mantenen una connexió amb la xarxa elèctrica a fi de permetre un eventual abocament de l’energia elèctrica produïda per excedent. Constitueix l’opció d’autoconsum real.
Potència de referència: es defineix com la potència, en quilowatts (kW), inscrita en el Registre, i equival a la potència màxima que pot aportar una instal·lació de generació o de producció d’energia elèctrica, que integra tots els seus elements.
Producció injectada: energia elèctrica retribuïble en quilowatts hora (kWh) que el productor aboca a la xarxa elèctrica per mitjà del punt de connexió establert.
Tarifa equivalent de compra a l’engròs resultant (Tcompra): és la tarifa que resulta de considerar les diferents tarifes, ponderades respectivament per la quantitat d’energia que l’entitat distribuïdora adquireix en la franja horària d’interès.
Tarifa de compensació: tarifa aplicable a cada punt de connexió a la xarxa elèctrica d’un subministrament d’energia elèctrica a l’empresa distribuïdora sempre que aquesta connexió es realitzi a la sortida d’una estació transformadora de baixa tensió.
Unitat de producció: es defineix com l’equipament de producció d’energia elèctrica que utilitza una font d’energia per transformar-la en energia elèctrica útil per usar-la.
Ús temporal: són usos temporals els relatius a instal·lacions de producció en obres, activitats itinerants.
Xarxa elèctrica: xarxa interconnectada amb la finalitat principal de transmetre l’energia elèctrica entre els productors i els consumidors d’energia.
Article 4. Tècnics competents. Funcions i responsabilitats
Ultra el personal de l’Administració pública i el personal de les entitats distribuïdores, intervenen en els processos objecte d’aquest Reglament els tècnics següents:
En el procés de disseny, l’instal·lador autoritzat, per a instal·lacions d’una potència inferior o igual a 20 kW, o un enginyer tècnic/enginyer superior, degudament autoritzats i col·legiats;
En el procés d’execució, l’instal·lador autoritzat;
En el procés de seguiment de l’execució i en la certificació del final d’obra, l’enginyer tècnic/enginyer superior, degudament autoritzat i col·legiat, que ha dissenyat la instal·lació assumeix la direcció facultativa, sense perjudici que, per a instal·lacions d’una potència inferior o igual a 20 kW, el mateix instal·lador pot assumir la funció de direcció facultativa dels treballs quan ha dissenyat la instal·lació;
En el procés d’elaboració del butlletí elèctric, l’instal·lador responsable de l’execució de la instal·lació elabora el butlletí elèctric que acredita que la instal·lació ha estat executada d’acord amb els requisits tècnics i administratius que estableix la normativa vigent;
En el procés de posada en funcionament i en realitzar la connexió, l’instal·lador.
En el procés de funcionament, el productor, amb els seus propis mitjans quan aquests tinguin la capacitació i les autoritzacions corresponents, o a través de les persones físiques o jurídiques a les quals hagi delegat aquesta funció i que responguin als mateixos requisits, dona compliment a les previsions d’aquest Reglament i, amb caràcter general, a les previsions de la normativa aplicable.
La direcció facultativa ha de vetllar, sense perjudici de les funcions atribuïdes per qualsevol altra normativa que hi sigui aplicable, perquè els treballs inclosos dins de l’àmbit d’aplicació d’aquest Reglament s’executin subjectes estrictament al disseny previst, o a les modificacions que hagi pogut acordar en fase d’execució. En finalitzar els treballs d’instal·lació, emet el certificat de final d’obra, d’acord amb els formularis i procediments que estableixi el Govern, que acredita la conformitat de les instal·lacions i els equipaments a la normativa vigent.
Article 5. Criteris genèrics de disseny i d’execució
Les instal·lacions de generació d’energia elèctrica s’han d’efectuar segons el que preveu aquest Reglament, els documents que el desenvolupen i les normes tècniques aplicables, les regles de l’art, i han de complir els requisits vigents previstos en l’annex I.
Capítol segon. Condicions administratives
Article 6. Procediment del tràmit administratiu
Si es preveu que la instal·lació de producció elèctrica estigui connectada a la xarxa elèctrica, el promotor de la instal·lació o un representant ha d’obtenir el punt de connexió a la xarxa de distribució per part de l’entitat distribuïdora, prèvia posada en funcionament de la instal·lació.
Les instal·lacions de potència inferior o igual a 500 kW no requereixen autorització administrativa per generar energia elèctrica. El promotor o el seu representant sol·licita directament el punt de connexió a l’entitat distribuïdora.
L’entitat distribuïdora determina el punt de connexió i, si escau, comunica el pressupost dels treballs al promotor en els terminis que segueixen:
15 dies, quan el punt de connexió no requereixi un nou centre de transformació.
30 dies, quan el punt de connexió requereixi un nou centre de transformació.
Una vegada el promotor accepta el pressupost dels treballs, l’entitat distribuïdora ha de materialitzar el punt de connexió en els terminis següents:
10 dies, quan no s’hagi de fer cap treball d’extensió de la xarxa elèctrica.
20 dies, quan els treballs d’extensió de la xarxa elèctrica es duguin a terme únicament en baixa tensió.
70 dies, quan sigui necessari construir un nou centre de transformació.
Els terminis indicats estan supeditats a l’obtenció de les autoritzacions necessàries de pas o d’ocupació d’espais, així com a l’acabament, per part del promotor, dels eventuals treballs d’obra civil, al seu càrrec. Els treballs que impliquin reformes en línies d’alta tensió existents s’han de realitzar en els terminis que sigui possible, segons les necessitats del servei.
Les instal·lacions d’una potència superior a 500 kW i inferiors o iguals a 2.000 kW requereixen una autorització administrativa. El promotor tramet a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic un informe que caracteritza la producció elèctrica, els perfils i l’impacte ambiental. L’informe d’impacte ambiental s’elabora en els casos previstos i segons el que estableixi el Reglament per a la realització de treballs o activitats que modifiquin l’estat actual del terreny vigent. L’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic notifica, si es compleixen els requisits necessaris, l’autorització a l’entitat distribuïdora. Aquesta entitat determina i materialitza el punt de connexió en els terminis i les condicions previstos per aquest article.
Article 7. Registre d’instal·lacions de generació d’energia elèctrica
D’acord amb les eines, els formularis i els procediments previstos a aquest efecte per l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, per posar en funcionament la instal·lació els actors següents tenen l’obligació de registrar totes les instal·lacions de generació d’energia elèctrica, segons la documentació definida a continuació, i mantenir actualitzat el Registre Energètic Nacional (REN):
En el cas de l’instal·lador, a més a més de les dades de referència, el butlletí elèctric.
En el cas de la direcció facultativa de l’obra, a més a més de les dades de referència, el certificat de final d’obra, si escau.
En el cas de l’entitat distribuïdora, a més a més de les dades de referència, el certificat de connexió de la instal·lació.
Aquesta documentació garanteix que la instal·lació reuneix les condicions necessàries per a la posada en funcionament.
La inscripció de la instal·lació al Registre Energètic Nacional deriva de l’aportació de les dades de referència del butlletí elèctric, el certificat de final d’obra, si escau, i el certificat de connexió. Aquesta inscripció comporta l’autorització de l’activitat de generació d’energia elèctrica, i, si escau, la injecció de la mateixa energia a la xarxa si, en el termini de cinc dies des de la data de la recepció de la sol·licitud, no s’ha dictat i notificat la resolució expressa en sentit contrari.
Article 8. Productors d’energia elèctrica
Els productors d’energia elèctrica poden ser persones físiques, persones jurídiques, sense necessitat que l’activitat de producció elèctrica sigui la seva activitat principal, o comunitats de propietaris.
Els productors d’energia elèctrica registrats tenen dret a:
Produir energia elèctrica;
Autoconsumir una part o la totalitat de l’energia elèctrica produïda d’acord amb les previsions de l’article 22 de la Llei 21/2018. En cas que sigui tècnicament viable, en les instal·lacions aïllades es pot consumir en corrent continu;
Sol·licitar a l’entitat distribuïdora les característiques de la xarxa que siguin rellevants per calcular els ajustos de les proteccions del punt de connexió;
Connectar la instal·lació a la xarxa elèctrica, un cop satisfets tots els requisits establerts en la normativa vigent i en aquest Reglament;
Quan la instal·lació no estigui aïllada, injectar energia elèctrica a la xarxa, sempre que aquesta injecció sigui en condicions de seguretat i estabilitat i sigui tècnicament possible la seva absorció per part de la xarxa;
Ser retribuïts per l’energia elèctrica neta injectada a la xarxa, en les condicions que estableix el contracte subscrit entre el productor i l’entitat distribuïdora i sense perjudici del que estableix aquest Reglament;
Per a instal·lacions d’una potència superior a 500 kW, aturar la instal·lació de producció o modificar la producció, d’acord amb la planificació anual o d’acord amb les previsions del contracte;
Per a instal·lacions d’una potència inferior o igual a 500 kW, aturar la instal·lació de producció en qualsevol moment, sense preavís.
Els productors d’energia elèctrica registrats tenen les obligacions següents:
Aturar la injecció d’energia elèctrica si l’operador del sistema elèctric li ho ordena, d’acord amb la prerrogativa que li confereix l’article 20 de la Llei 21/2018, o quan aquesta instal·lació posi en risc la seguretat o l’estabilitat de la xarxa elèctrica de transport o de distribució, o en els casos en què així ho exigeix la seguretat o l’estabilitat de la xarxa elèctrica;
Injectar l’energia a la xarxa en condicions tècniques adequades, sense causar pertorbacions al funcionament normal del sistema elèctric ni sense que aquesta cessió suposi un risc per a les persones;
Mantenir la instal·lació de generació d’energia elèctrica en perfectes condicions de funcionament i equipada amb els aparells de protecció i interconnexió necessaris, d’acord amb el que preveu l’annex I;
Disposar, durant tot el període de funcionament de la instal·lació, d’un contracte de manteniment adequat als requeriments reglamentaris fixats o disposar dels recursos humans capacitats en plantilla;
En el cas de venda o traspàs de la instal·lació, informar l’adquirent dels drets i obligacions que té el productor d’energia elèctrica, i comunicar la informació relativa al traspàs al ministeri responsable de l’energia i del canvi climàtic pels canals que es determinin. La venda o el traspàs de la instal·lació comporta el canvi de contracte amb l’entitat distribuïdora;
Contractar, i mantenir vigent, una assegurança de responsabilitat civil pels danys que es puguin ocasionar amb motiu de l’explotació de la instal·lació a tercers;
Sotmetre la instal·lació a una revisió periòdica per part d’un organisme d’inspecció i control autoritzat:
i. Per a instal·lacions d’una potència inferior o igual a 500 kW, cada 10 anys;
ii. Per a instal·lacions d’una potència superior a 500 kW i inferior o igual a 2.000 kW, cada 5 anys.
Per a instal·lacions d’una potència superior a 500 kW, avisar l’entitat distribuïdora i l’operador del sistema elèctric (FEDA), abans de l’aturada de la instal·lació de producció o de la modificació la producció, pels canals que es determinin;
Disposar del registre i d’un contracte vigent de cessió d’energia amb l’entitat distribuïdora propietària de la xarxa elèctrica de distribució o transport en la qual es connecti la instal·lació de producció d’energia elèctrica;
Garantir que el funcionament de la instal·lació no provoqui avaries, ni disminucions de les condicions de seguretat, ni alteracions de la qualitat d’ona, d’acord amb la normativa aplicable o les condicions perilloses de treball per al personal d’explotació i manteniment de la xarxa elèctrica.
En qualsevol cas, el productor d’energia elèctrica ha de complir aquest Reglament, així com tots els procediments i els requisits que siguin necessaris per dur a terme l’activitat de generació d’energia elèctrica.
Article 9. Condicions de connexió a la xarxa elèctrica
En el moment de la connexió, l’entitat distribuïdora verifica que el punt de connexió està fet d’acord amb la normativa vigent i no afecta la qualitat del subministrament.
L’empresa distribuïdora ha de supervisar el cablejat de l’equip de mesura, l’interruptor automàtic, la instal·lació d’enllaç i el precintament de l’equip de mesura i control.
No és responsabilitat de l’entitat distribuïdora la instal·lació interior a partir del comptador de facturació. Sense perjudici d’aquest punt, l’entitat distribuïdora pot verificar la instal·lació fins al quadre general de protecció.
Article 10. Controls
Les entitats distribuïdores controlen sistemàticament les dades dels comptadors instal·lats en la seva xarxa, amb l’objectiu d’identificar produccions elèctriques eventuals injectades a la xarxa elèctrica generades per instal·lacions no autoritzades. Així mateix, les entitats distribuïdores han de verificar periòdicament l’estat de les instal·lacions de connexió i de protecció. A aquest efecte, els productors han de garantir a l’entitat distribuïdora l’accés als comptadors, tant de producció com d’injecció a la xarxa, sempre que l’entitat distribuïdora així li ho requereixi.
L’operador del sistema elèctric efectua les previsions i els controls que li són atorgats per l’article 3 de la Llei 5/2016, del 10 de març, que regula l’ens públic Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) i el règim de les activitats dels sectors elèctric, del fred i de la calor, així com per la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.
Qualsevol incidència que es detecti en el decurs dels controls previstos en aquest article es comunica a l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic, que segueix allò relatiu a la suspensió i revocació de l’autorització de l’activitat de producció d’energia elèctrica, sense perjudici de les accions que pugui dur a terme el ministeri que tingui atribuïdes les competències en seguretat i qualitat industrial, d’acord amb la llei de referència en la matèria.
Article 11. Suspensió i revocació de l’activitat de producció d’energia elèctrica
La suspensió temporal de l’autorització de l’activitat de producció d’energia elèctrica es pot donar per incompliment dels requisits tècnics, administratius o de seguretat exigibles.
La cancel·lació de la inscripció en el Registre es produeix en els casos següents:
Cessament de l’activitat i desmantellament de l’activitat;
Revocació per part de l’organisme competent d’acord amb la normativa aplicable.
La suspensió temporal o la revocació de l’activitat de generació d’energia elèctrica correspon a l’òrgan que l’ha autoritzada.
Capítol tercer. Condicions tècniques
Article 12. Tipologies d’instal·lacions
S’estableixen dos categories d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica, les connectades i les aïllades a la xarxa elèctrica. Les que es troben connectades a la xarxa es divideixen en les instal·lacions independents i híbrides com indiquen els esquemes de connexió de l’annex II.
Article 13. Connexió de les instal·lacions a la xarxa elèctrica de distribució o de transport i amb altres instal·lacions existents
Per a potències inferiors o iguals a 500 kW, la connexió es pot fer en baixa tensió a una xarxa de 400/230 V, o bé segons la configuració de tensió que l’entitat distribuïdora determini d’acord amb la normativa aplicable.
Pel que fa a les potències superiors a 500 kW, la instal·lació ha de disposar d’un transformador elevador a mitjana tensió i s’ha de connectar a la xarxa de mitjana tensió. En els casos en què hi hagi un nucli de consum proper que pugui assumir la producció, la connexió podrà fer-se en baixa tensió, si l’entitat distribuïdora així ho determina. El cost d’aquest transformador ha de ser suportat pel productor i l’entitat distribuïdora n’ha de ser la propietària i n’ha d’assumir el manteniment i la reposició.
El productor ha de sol·licitar a l’entitat distribuïdora el punt de connexió entre la instal·lació i la xarxa elèctrica, i ha d’aportar les dades relatives a les condicions tècniques necessàries per realitzar-lo. Alhora, comunica a l’entitat distribuïdora, com a mínim, els tipus de generadors, el nombre i la potència, així com les dades necessàries per calcular el corrent de curtcircuit i la potència màxima de la instal·lació.
Si la potència nominal màxima disponible de connexió és inferior a la potència de referència, l’entitat distribuïdora ha de determinar els elements concrets de la xarxa de distribució que haurien de ser modificats per consentir la connexió. Els treballs s’han de regir pels mateixos criteris que els treballs ordinaris d’ampliació de la xarxa. Les despeses d’aquestes modificacions són a càrrec del productor.
La connexió de les instal·lacions de producció objecte d’aquest Reglament amb instal·lacions existents s’efectua d’acord amb les previsions dels subapartats següents.
a. Quan la connexió de la instal·lació de producció s’efectua a instal·lacions aïllades de la xarxa elèctrica de distribució o de transport, s’efectua segons les disposicions d’aquest Reglament i dels reglaments sectorials que hi siguin aplicables, com també d’acord amb les normes tècniques i les regles de l’art corresponents.
b. Quan la connexió s’efectua a instal·lacions connectades amb la xarxa elèctrica de distribució o de transport, es considera una de les tipologies de muntatge següents.
Mitjançant instal·lacions híbrides, quan la potència de referència és inferior o igual a la potència màxima admissible (PMA) de la connexió de servei elèctrica;
ii) Mitjançant instal·lacions independents.
Les connexions de les instal·lacions previstes a l’apartat anterior segueixen el que determinen els esquemes elèctrics unifilars de l’annex II.
Per a tot el que no està previst en aquest article són aplicables les disposicions de l’annex II d’aquest Reglament referides a la connexió de la instal·lació amb la xarxa elèctrica.
La injecció d’energia elèctrica a la xarxa de distribució o de transport només és permesa en presència de tensió a la xarxa de l’entitat distribuïdora. A aquest efecte, la instal·lació inclou un element de desconnexió automàtic que s’acciona quan detecta que no hi ha tensió en el punt de connexió amb la xarxa. Per a potències superiors a 100 kW, l’entitat distribuïdora, per iniciativa pròpia o a petició de l’operador del sistema, pot instal·lar un sistema de desconnexió de la instal·lació a distància. El cost de l’interruptor automàtic, així com el cost dels treballs per instal·lar-lo, seran a càrrec del productor de la instal·lació.
Des del moment en què la instal·lació es registra, els equips que integren la connexió i que queden fora del límit de propietat, definit d’acord amb els esquemes elèctrics unifilars de l’annex II, passen a ser propietat de l’entitat distribuïdora, que s’encarrega de fer-ne el manteniment, la conservació, la reposició i la renovació.
Els quadres elèctrics de baixa tensió pels quals circulin els conductors alimentats per instal·lacions de generació d’energia elèctrica han d’incorporar una senyalització que informi de la seva presència. Aquesta previsió arriba fins a l’estació transformadora baixa tensió-mitjana tensió (BT/MT) més propera situada en amunt.
Article 14. Comptatge de l’energia elèctrica produïda
És condició bàsica per generar energia elèctrica la mesura de l’energia elèctrica produïda i, si escau, injectada, mitjançant comptadors intel·ligents capaços de comunicar a distància la informació mesurada. Els equips de mesura han de complir el que estableix aquest article i l’annex I, relatiu als requisits tècnics mínims. La instal·lació ha de seguir els esquemes elèctrics unifilars de l’annex II.
En instal·lacions independents, el comptatge de l’energia elèctrica produïda en les instal·lacions objecte d’aquest Reglament i injectada a la xarxa s’efectua mitjançant un únic comptador bidireccional, situat en un local adequat. En instal·lacions híbrides, el comptatge de l’energia elèctrica injectada i produïda s’efectua mitjançant comptadors bidireccionals independents que serveixen alhora per comptabilitzar els consums corresponents.
Per defecte, l’entitat distribuïdora propietària de la xarxa de distribució a la qual es connecta la instal·lació de producció instal·la el comptador d’injecció a la xarxa de distribució i el comptador de producció. No obstant, i de manera alternativa, el comptador de producció pot ser instal·lat pel productor seguint les prescripcions d’aquest Reglament i les prescripcions que defineixi l’entitat distribuïdora. En aquest cas, el productor ha d’adaptar el punt de comptatge als requeriments normatius futurs. Les despeses de col·locació són sempre a càrrec del productor d’acord amb les previsions del paràgraf següent d’aquest apartat.
En l’àmbit del comptatge d’energia elèctrica, les quotes mensuals de lloguer i de conservació de tots els aparells, inclosos els accessoris, subministrats per l’entitat distribuïdora són facturades al productor de la instal·lació de producció per un valor que no representi més d’un 1,5% del seu valor real. Les tarifes aplicables a la instal·lació i al manteniment del comptador esmentat es publiquen mitjançant el decret de tarifes elèctriques i de serveis afins.
Sense perjudici dels altres apartats d’aquest article, s’han de seguir les especificacions de l’entitat distribuïdora de la xarxa en la qual s’ubica la instal·lació.
L’entitat distribuïdora concentra la informació mesurada pels aparells objecte d’aquest article i la trasllada a escala nacional. Alhora, la posa a disposició de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) perquè efectuï les regularitzacions pertinents en les factures expedides a l’entitat distribuïdora, d’acord amb aquest Reglament.
Capítol quart. Règim econòmic de la compravenda d’energia elèctrica
Article 15. Condició bàsica per a la retribució de l’energia elèctrica generada
És condició bàsica, perquè el productor d’energia elèctrica es pugui beneficiar de la retribució de la producció d’energia elèctrica injectada a la xarxa elèctrica, disposar de l’autorització de l’activitat de producció d’energia elèctrica, obtinguda sistemàticament per la inscripció al registre de la instal·lació.
Article 16. Tarifa de retribució de la producció injectada
La tarifa de retribució aplicable a la producció injectada, o la producció retribuïble que resulta de l’aplicació de l’article 17, a la xarxa de l’entitat distribuïdora, que aquesta entitat satisfà al productor, correspon a la tarifa amb què les entitats distribuïdores adquireixen l’energia elèctrica a FEDA, establerta per a tot el territori, als efectes d’aquest Reglament, com la tarifa del decret de tarifes elèctriques vigent aplicable a cada punt de connexió a la xarxa elèctrica d’un subministrament d’energia elèctrica a l’empresa distribuïdora sempre que aquesta connexió es realitzi a la sortida d’una estació transformadora repartidora que lliuri l’electricitat a la tensió de 20 kV.
En el marc d’una convocatòria per fomentar la producció d’energia elèctrica d’origen de fonts renovables, la mateixa convocatòria estableix les condicions econòmiques i de compensació a les entitats distribuïdores.
Article 17. Injecció en la modalitat d’autoconsum virtual per balanç net
Quan la instal·lació independent estigui vinculada a un comptador de consum en la modalitat d’autoconsum virtual per balanç net, el comptatge de la producció i el comptatge del consum es fan amb els respectius comptadors no connectats entre si. En aquest cas, el consum del comptador de producció s’imputa al comptador de consum.
L’entitat distribuïdora propietària de la xarxa de distribució a la qual es connecta la instal·lació de producció vincula el comptador de la instal·lació de producció al comptador de consum i efectua un balanç diari que es calcula:
Fòrmula 1.pdf
On:
- Ch és el consum real horari
- Ph és la injecció real horària
- n és el nombre d’hores del dia
i. Quan hi ha un excés diari de consum del consumidor vinculat en relació amb la producció diària, és a dir,, el consum virtual horari facturable al consumidor vinculat és igual a:
Fòrmula 2.pdf
On:
Fòrmula 3.pdf
Fòrmula 4.pdf
Cvh es factura al preu del seu bloc corresponent de la tarifa de consum del client.
ii. Quan hi ha un excés de producció diari en relació amb el consum diari del consumidor vinculat, és a dir,, la producció virtual horària retribuïble al titular de la unitat immobiliària és igual a:
Fòrmula 5.pdf
On:
Fòrmula 6.pdf
Fòrmula 7.pdf
Pvh es retribueix segons indica l’article de retribució de la producció injectada.
L’annex IV presenta exemples explicatius per a una millor comprensió dels apartats anteriors.
La modalitat d’autoconsum virtual per balanç net es permet en el punt de connexió o l’estació transformadora a la qual es connecta la instal·lació de producció, seguint el criteri més favorable per al productor.
Article 18. Procediment de retribució
En relació a la retribució de l’energia retribuïble, en la modalitat d’autoconsum real l’energia es computarà en el propi comptador de consum, mentre que en el cas d’autoconsum virtual per balanç net diari aquest còmput es realitza en el comptador de producció. L’eventual consum que pugui generar la instal·lació de producció en les dos modalitats anteriors s’imputa al comptador de consum. L’energia injectada en instal·lacions independents es comptabilitza en el comptador d’injecció, com a energia injectada neta.
L’entitat distribuïdora paga l’energia retribuïble dins dels deu primers dies posteriors al mes següent del període de facturació per mesos naturals.
En cas que l’entitat distribuïdora no satisfaci el pagament en el termini previst a l’apartat precedent, incorre en mora, sense necessitat de cap avís o requeriment per part del productor. La mora comporta l’obligació de satisfer interessos moratoris al tipus d’interès legal del diner, més un punt percentual.
Les previsions d’aquest article s’entenen sense perjudici de la facturació del servei afí d’autoconsum virtual per balanç net diari, que és facturat al productor que l’hagi contractat, o en el cas de comunitats de propietaris, al propietari o al drethavent que hagi contractat el servei.
Article 19. Compensació a les entitats distribuïdores i regularització
Són motiu de compensació a les entitats distribuïdores els eventuals increments dels costos d’operació, manteniment i reparació imputables directament a la connexió de les instal·lacions de producció.
El productor d’energia elèctrica que respon a la previsió de l’apartat anterior assumeix la compensació.
El càlcul de la compensació (€) s’efectua multiplicant l’import unitari en vigor previst en el decret de tarifes elèctriques i de serveis afins (€/kW/any) per la potència de referència de la instal·lació (kW).
L’entitat distribuïdora emet la factura corresponent al productor de la instal·lació de producció, sotmesa a la compensació.
Si escau, d’acord amb la Llei 21/2018, del 13 de setembre, d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic, Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA) efectua, cada mes, les regularitzacions pertinents en les factures expedides a l’entitat distribuïdora per valor de la diferència entre el preu de l’energia retribuïda a la instal·lació de producció i el preu del majorista al qual l’entitat distribuïdora compra l’energia a FEDA (Tcompra), de manera que, en tots els casos, el cost de l’energia resulti neutre per a l’entitat distribuïdora en relació amb les tarifes públiques que li són aplicables. La tarifa retribuïda al productor es compara amb la tarifa Tcompra, calculada d’acord amb la mitjana ponderada per l’energia de les tarifes a les quals hagi estat adquirida l’energia.
Els impagaments de les compensacions i de les regularitzacions previstes en aquest capítol no condueixen, en cap cas, a l’aturada del servei. Si escau, els imports són reclamats al deutor per la via jurisdiccional que escaigui.
Capítol cinquè. Responsabilitats, infraccions i sancions
Article 20. Responsabilitats, infraccions i sancions
Les responsabilitats, les infraccions i les sancions d’aquest Reglament es regulen pel que disposa el títol XI de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el títol V de la Llei de seguretat i qualitat industrial i els capítols cinquè i sisè de la Llei 21/2018, vigents.
Els danys i perjudicis derivats de l’incompliment de la normativa vigent són a càrrec de la part que els ha causat.
La no disponibilitat de la xarxa elèctrica causada per avaries no imputables a l’entitat distribuïdora i les aturades de la instal·lació per motius de seguretat o d’estabilitat de la xarxa no donen lloc a indemnitzacions envers el productor per lucre cessant. Tanmateix, el productor pot reclamar-ne en demostrar que hi ha hagut culpa o negligència de l’entitat distribuïdora, sense perjudici de les previsions de la Llei 21/2018.
Disposició transitòria primera
Fins que el Decret de tarifes elèctriques i serveis afins no publiqui l’import unitari previst a l’article referent als càlculs de la compensació, es fixa aquest import unitari en 2 €/kW/any.
Disposició transitòria segona
Fins que no hi hagi instal·lacions de producció d’energia elèctrica que es beneficiïn d’un règim econòmic especial adquirit en el marc d’una convocatòria promoguda pel Govern relativa al foment de les energies renovables, se’ls manté el règim econòmic inicialment previst.
El Govern compensa econòmicament les empreses distribuïdores pel sobrecost generat per la compra d’energia fotovoltaica, mitjançant l’abonament de la diferència entre el cost suportat per la compra d’energia d’origen fotovoltaic i el cost que haurien satisfet per la mateixa quantitat d’energia elèctrica a la tarifa aplicable a cada punt de connexió a la xarxa elèctrica d’un subministrament d’energia elèctrica a l’empresa distribuïdora sempre que aquesta connexió es realitzi a la sortida d’una estació transformadora de baixa tensió.
Les compensacions s’efectuen a període vençut de forma mensual, trimestral, semestral o anyal, i els tancaments anyals coincideixen amb l’any natural. A banda de les produccions subjectes a compensació, les factures inclouen informació en relació amb la producció total de la instal·lació.
Disposició derogatòria primera
Es deroga el Reglament de regulació de l’activitat de generació d’energia elèctrica d’origen fotovoltaic en instal·lacions integrades en edificacions i interconnectades a la xarxa de baixa tensió, del 24 d’octubre del 2012, així com totes les modificacions posteriors i altres disposicions normatives de rang igual o inferior que puguin contradir aquest Reglament.
Disposició derogatòria segona
Es deroga el Decret pel qual s’aproven les condicions de compra de l’energia elèctrica generada en instal·lacions fotovoltaiques del 24 d’octubre del 2012, així com totes les modificacions posteriors.
Disposició derogatòria tercera
Es deroga el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en minicentrals hidràuliques de potència inferior a 500 kW i connectades a la xarxa elèctrica, de l’11 de febrer del 2015, així com totes les modificacions posteriors i altres disposicions normatives de rang igual o inferior que puguin contradir aquest Reglament.
Disposició derogatòria quarta
Es deroga el Reglament de regulació de l’activitat de generació d’energia elèctrica d’origen hidràulic en instal·lacions integrades en les xarxes de distribució d’aigua destinada al consum humà, de l’11 de maig del 2016, així com totes les modificacions posteriors.
Disposició final primera
Les instal·lacions inscrites a la secció registre de tarifes de retribució (RTR) del Registre d’Instal·lacions Fotovoltaiques (RIFV), al Registre d’Instal·lacions Hidroelèctriques (RH) i al Registre de Projectes Energètics s’inscriuen d’ofici al Registre Energètic Nacional (REN).
Disposició final segona
Les previsions de l’article referent al comptatge de l’energia elèctrica produïda són aplicables tant a les instal·lacions existents com a noves instal·lacions que s’acullin a les previsions d’aquest Reglament.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 13 de maig del 2020
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annexos.pdf
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.