LegalizeDecret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals
Decret del 8-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals.
Exposició de motius
L’objectiu d’aquest Decret és desenvolupar els articles 7 (“Títols acadèmics”), 8 (“Crèdit europeu”) i 9 (“Plans d’estudis”) de la Llei 14/2018, de 21 de juny, de l’ensenyament superior, i l’article 24 (“Plans d’estudis”) de la Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra.
Aquest Decret estableix les titulacions d’ensenyament superior estatals d’Andorra, és a dir, les que tenen validesa acadèmica per continuar estudis d’ensenyament superior fins a arribar als estudis de doctorat. Entre aquestes titulacions s’inclou el diploma professional avançat, ja que la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior l’equipara a les altres titulacions d’ensenyament superior.
Les titulacions d’ensenyament superior estatals s’estructuren per cicles d’acord amb unes característiques comunes mínimes que utilitzen els estats membres de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), del qual Andorra forma part. Aquestes característiques s’anomenen descriptors de Dublín i serveixen perquè les titulacions d’un cicle determinat de tots els estats membres tinguin un mínim de competències comunes. Les titulacions d’ensenyament superior estatals d’un cicle determinat també han de tenir una càrrega de treball similar, que es computa mitjançant els crèdits europeus (ECTS, European Credit Transfer System). Això permet que les titulacions estrangeres es puguin reconèixer fàcilment.
Les institucions d’ensenyament superior o altres organismes que vulguin crear nous títols estatals han de seguir el procés que estableix aquest Decret per obtenir l’aprovació del Govern. Una vegada s’aprova la creació d’un títol, la institució d’ensenyament superior que el vulgui impartir ha de presentar la documentació que es detalla en aquest Decret per publicar-ne el pla d’estudis al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Aquest Decret pretén també ordenar diversos aspectes de l’ensenyament superior regulats actualment en normes diferents. Per això, deroga el Decret relatiu al sistema de crèdits europeus i de qualificacions dels graus de bàtxelor i màster de l’ensenyament superior de l’any 2009; el Decret pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions universitàries estatals del 2010 i alguns articles referents als títols d’ensenyament superior del Decret pel qual s’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions estatals de formació professional de l’any 2016.
D’acord amb aquestes consideracions, i a proposta de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, el Govern, en la sessió del 8 de juliol del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’ordenació de les titulacions d’ensenyament superior estatals
Capítol primer. Disposicions generals
Article 1. Objecte
Aquest Reglament regula les titulacions d’ensenyament superior estatals de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctor/a; estableix el crèdit europeu com la unitat de mesura de les formacions que condueixen a l’obtenció d’un títol estatal, així com els procediments per a la creació de títols, i regula l’acreditació, l’aprovació, la renovació, la modificació i l’extinció de plans d’estudis, d’acord amb els articles 7, 8 i 9 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior, l’article 24 de la Llei 15/2018, del 21 de juny, de la Universitat d’Andorra, i les línies generals emanades de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior.
Els títols de diploma professional avançat (DPA), bàtxelor, bàtxelor d’especialització, màster i doctor regulats en aquest Reglament tenen caràcter estatal, validesa acadèmica i professional i preparen per a l’exercici d’una professió regulada, si escau, d’acord amb l’ordenament jurídic vigent.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament s’aplica a les titulacions d’ensenyament superior estatals d’Andorra.
Article 3. Definicions
En el marc d’aquest Reglament es defineixen els termes següents:
Convalidació de períodes d’estudi: reconeixement oficial, a efectes únicament acadèmics, de períodes d’estudis corresponents a qualificacions estatals andorranes o estrangeres d’ensenyament superior per períodes d’estudis de titulacions andorranes d’ensenyament superior estatals, dutes a terme en la mateixa institució o en una altra institució d’ensenyament superior.
Crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System): és la unitat de mesura de l’ensenyament superior. Es defineix en funció de la càrrega total de treball que es demana a l’estudiant. Aquesta càrrega té en compte el conjunt de l’activitat exigida a l’estudiant, és a dir, l’activitat lectiva, el treball personal, la realització d’estades, la redacció de treballs o projectes i altres activitats.
Doble bàtxelor: dos títols de bàtxelor lliurats per una institució d’ensenyament superior reconeguda que corresponen a la combinació de dos bàtxelors complementaris d’aquesta institució d’ensenyament superior.
Menció: intensificació curricular afegida d’un pla d’estudis, que permet al titulat desenvolupar competències especialitzades en un àmbit del coneixement. Els crèdits ECTS de les mencions són de caràcter optatiu i el pla d’estudis estableix el nombre mínim de crèdits ECTS per a cada menció. La menció s’obté amb la superació de tots els crèdits ECTS que estableix el pla d’estudis per a cada menció. Les mencions han de constar en el títol.
Pla d’estudis: instrument de planificació i d’organització de les formacions d’ensenyament superior que planifica i distribueix les competències transversals i específiques en crèdits ECTS. Els plans d’estudis de les titulacions estatals s’han de concretar en plans docents per a cada unitat d’ensenyament.
Pla d’estudis conjunt: pla d’estudis únic desenvolupat i/o impartit de forma conjunta per dos o més institucions d’ensenyament superior reconegudes, que condueix a l’expedició d’un títol conjunt, o de títols dobles o múltiples. Això implica que els estudiants matriculats en aquests plans d’estudis han de dur a terme una part de la formació en dos institucions d’ensenyament superior, com a mínim. El mínim cursat en una institució no pot ser inferior a 30 crèdits ECTS.
Projecte de títol: proposta, no vinculant, per establir un títol estatal adaptat a l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, elaborat per una institució d’ensenyament superior o per un altre organisme.
Reconeixement de crèdits europeus: procés que dona validesa acadèmica als estudis no reglats i a activitats no acadèmiques desenvolupades en la mateixa institució o en una altra institució d’ensenyament superior o en altres organismes.
Títol doble o múltiple: dos o més titulacions lliurades per almenys dos institucions oficials d’ensenyament superior, que corresponen a almenys dos titulacions estatals, a partir d’un pla d’estudis conjunt.
Títol conjunt: títol únic lliurat per almenys dos institucions reconegudes d’ensenyament superior, que correspon a almenys dos titulacions estatals, a partir d’un pla d’estudis conjunt.
Títol estatal: qualsevol títol, diploma o un altre certificat lliurat pel ministeri encarregat de l’ensenyament superior que acredita l’assoliment dels resultats d’aprenentatge d’un programa d’estudis d’ensenyament superior amb validesa acadèmica i professional a Andorra.
Títol propi: certificat expedit per una institució d’ensenyament superior que acredita la superació completa d’un ensenyament impartit en ús de la seva autonomia i sense els efectes que les disposicions legals atorguen als títols estatals. En els documents acreditatius d’aquests títols ha de constar explícitament que són títols propis, i tant la denominació com el text i el format amb què s’elaborin no s’han de confondre amb els dels títols estatals.
Unitat d’ensenyament: conjunt d’activitats d’aprenentatge que estructuren un pla d’estudis en funció de la dedicació temporal i dels resultats d’aprenentatge esperats. Aquestes unitats d’ensenyament es poden anomenar també assignatures, matèries, blocs o mòduls.
Capítol segon. Crèdit europeu o ECTS (European Credit Transfer System)
Article 4. Els crèdits europeus
El concepte de crèdit europeu o ECTS de l’article 8 de la Llei 14/2018, del 21 de juny, de l’ensenyament superior i d’aquest Reglament s’aplica a les titulacions d’ensenyament superior estatals, així com als plans d’estudis que les desenvolupen.
El nombre de crèdits ECTS d’una titulació es distribueix entre la totalitat de les competències que integren el seu pla d’estudis.
Els crèdits ECTS es mesuren en hores. Un crèdit ECTS equival a trenta hores de dedicació perquè l’estudiant desenvolupi les competències transversals i específiques que integren un pla d’estudis.
En aquesta unitat de mesura s’inclouen les hores corresponents a les classes lectives, teòriques o estades formatives, les hores d’estudi, les hores dedicades a la realització de seminaris, treballs, pràctiques o projectes, i les exigides per preparar i fer els exàmens i les proves d’avaluació.
Els crèdits assignats a una unitat d’ensenyament s’expressen en múltiples de 0,5 crèdits ECTS.
Les unitats d’ensenyament han de tenir una càrrega mínima d’1,5 crèdits ECTS, i no poden tenir una càrrega superior a 15 crèdits ECTS.
Article 5. Qualificacions
L’obtenció dels crèdits europeus corresponents a una unitat d’ensenyament comporta haver superat l’avaluació corresponent.
L’aprenentatge assolit pels estudiants queda reflectit en l’expedient acadèmic.
Els resultats obtinguts per l’estudiant en cadascuna de les unitats d’ensenyament del pla d’estudis es qualifiquen en funció de l’escala numèrica de 0 a 10 següent, amb l’expressió d’un decimal, a la qual es podrà afegir la qualificació qualitativa corresponent:
De 0 a 4,9: suspès (S).
De 5,0 a 6,9: aprovat (A).
De 7,0 a 8,9: notable (N).
De 9,0 a 10: excel·lent (E).
La mitjana de l’expedient acadèmic de cada estudiant és el resultat d’aplicar la fórmula següent:
mitjana_expedient_acadèmic = ∑(Ci x Ni) / ∑Ci
Ci: nombre de crèdits europeus de la unitat d’ensenyament.
Ni: qualificació numeral de la unitat d’ensenyament
És a dir, la mitjana de l’expedient és la mitjana ponderada de les qualificacions de totes les unitats d’ensenyament, i el coeficient de ponderació és el nombre de crèdits de cadascuna.
La menció de matrícula d’honor es pot atorgar a estudiants que hagin obtingut una qualificació d’excel·lent. El nombre d’alumnes amb matrícula d’honor no pot excedir el 5% dels estudiants matriculats en una unitat d’ensenyament en l’any acadèmic corresponent.
Si el nombre d’estudiants del grup és menor de vint, el nombre de matrícules d’honor pot ser d’una com a màxim.
Article 6. Plans docents
Cada institució d’ensenyament superior ha de desglossar els plans d’estudis de les titulacions estatals en unitats d’ensenyament i cadascuna d’aquestes unitats ha de tenir el seu pla docent.
El pla docent ha de contenir, com a mínim, la informació següent: el nom de la unitat d’ensenyament, la descripció, la modalitat d’ensenyament, el nombre de crèdits ECTS assignat, el caràcter obligatori o optatiu, la llengua o llengües en què s’imparteix, els coneixements o requisits previs, el professorat que l’imparteix, els resultats d’aprenentatge derivats de les competències transversals i especifiques que s’han de desenvolupar, els continguts, la descripció de les activitats d’ensenyament-aprenentatge previstes i la metodologia, l’avaluació, i la bibliografia.
La informació de l’aparat anterior ha de ser pública.
Article 7. Convalidació de períodes d’estudi
No es pot convalidar tot el conjunt d’unitats d’ensenyament d’una titulació.
El percentatge màxim de crèdits europeus que es pot convalidar no pot ser superior al 40% de crèdits tant obligatoris com optatius respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
Pel que fa a la convalidació de crèdits de titulacions de nivell 1 del MATES amb vista a accedir a titulacions de nivell 2 del MATES del mateix àmbit de coneixement es pot ampliar aquest percentatge fins a un màxim del 66% de crèdits tant obligatoris com optatius respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
Pel que fa a la convalidació de crèdits de plans d’estudis ja extingits amb vista a accedir al plans d’estudis que els substitueixen, aquest percentatge es pot ampliar fins a un màxim del 80% de crèdits tant obligatoris com optatius respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
El treball final de bàtxelor i el treball final de màster queden exclosos del procés de convalidació.
La unitat d’ensenyament apareix a l’expedient acadèmic com a “convalidada” amb qualificació. La qualificació pot ser la mateixa que la dels estudis d’origen o diferent, en funció del criteri d’avaluació que utilitzi la institució d’ensenyament superior de destí.
Per sol·licitar la convalidació de períodes d’estudi, la persona interessada ha d’acreditar com a mínim la informació següent:
Dades generals: nom de la unitat d’ensenyament, curs acadèmic en què s’ha cursat, titulació a la qual pertany, llengua d’ensenyament i tipus d’unitat d’ensenyament.
Càrrega en crèdits europeus en cas que la titulació sigui de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Si no és possible, nombre d’hores estimades: activitats presencials, activitats dirigides no presencials, tutories i aprenentatge autònom.
Competències que es desenvolupen en cada unitat d’ensenyament susceptible de convalidació.
Continguts: programa de la unitat d’ensenyament.
Metodologia: estructura, processos d’ensenyament i aprenentatge, durada, seqüenciació i desenvolupament de les activitats i recursos materials.
Avaluació: criteris i sistemes d’avaluació i ponderació.
Article 8. Reconeixement de crèdits europeus (ECTS)
Es poden reconèixer ensenyaments no reglats, activitats no acadèmiques, i experiència professional, tret que es tracti d’un programa de mobilitat.
El reconeixement de crèdits europeus s’aplica únicament als crèdits optatius. No es poden reconèixer els crèdits obligatoris.
El percentatge màxim de crèdits que es pot reconèixer no pot ser superior al 20% respecte del total dels crèdits del pla d’estudis de destí.
La unitat d’ensenyament apareix a l’expedient acadèmic com a “reconeguda” i no hi consta cap qualificació.
El treball final de bàtxelor i el treball final de màster estaran exclosos del procés de reconeixement de crèdits europeus.
Capítol tercer. Denominació i nivells del MATES dels ensenyaments superiors estatals
Article 9. Cicle curt: diploma professional avançat (DPA)
Els ensenyaments de DPA corresponen a un nivell 1 del Marc andorrà de titulacions d’ensenyament superior (MATES). Els estudis de diploma professional avançat permeten accedir als estudis de bàtxelor i al món laboral.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.