LegalizeDecret del 22-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ajuts a l’estudi
Decret del 22-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ajuts a l’estudi.
L’objecte d’aquest Reglament és desplegar reglamentàriament la Llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi i la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, de 3 de juny, d’ajuts a l’estudi, publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 91, del 15 de juliol del 2020.
L’accés de tota persona a l’educació és un dret que la Constitució d’Andorra reconeix com a fonamental i que la Llei qualificada d’educació desenvolupa. Per garantir-lo de manera efectiva i oferir l’oportunitat de superar els obstacles de tota mena que el menyscabin, el Govern s’ha dotat d’un sistema d’ajuts a l’estudi que compensa les desigualtats econòmiques i socials i, en els nivells d’ensenyament postobligatori, incentiva la continuïtat de l’estudi. Amb aquesta finalitat, el 3 de juny del 2014 el Consell General va aprovar la Llei d’ajuts a l’estudi i el 25 de juny del 2020 va aprovar-ne la modificació.
L’aprovació de la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, de 3 de juny, d’ajuts a l’estudi fa necessària l’adequació del Reglament per poder donar-li compliment.
Aquesta modificació es basa en l’evolució de la legislació així com la crisi sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, en què es veu la necessitat d’incorporar modificacions en funció de la realitat actual. Les modificacions previstes pretenen l’equitat i compensar les possibles desigualtats econòmiques i socials facilitant el procés de sol·licitud presencial i possibilitant la sol·licitud virtual per així agilitzar el procés d’avaluació i, també, millorar els terminis d’atorgament dels ajuts a l’estudi.
El Reglament d’ajuts a l’estudi, a partir d’uns principis generals comuns, concreta els procediments i els criteris específics que regulen l’atorgament d’ajuts a l’estudi. El text ordena el conjunt de criteris socioeconòmics, patrimonials i acadèmics.
El Reglament incorpora, també, explícitament la formació professional superior; preveu els requisits per poder continuar gaudint de l’ajut a l’estudi en cas de progressió insuficient; estableix que els pagaments dels ajuts es faran com a màxim en tres lliuraments; incorpora el bus lliure; estableix els requisits per gaudir de la beca salari; determina que per avaluar els nivells màxims de renda i de patrimoni familiar es tindrà en compte qualsevol tipus d’ingrés que tingui la unitat familiar; incorpora el concepte d’habitatge habitual cedit, i defineix el procés de verificació de les dades durant la tramitació de les sol·licituds.
Per facilitar la consulta del text i millorar-ne la seguretat jurídica, s’aprova íntegrament un nou decret, que deroga així l’anterior Decret del 13-8-2014 d’aprovació del Reglament d’ajuts a l’estudi.
Consegüentment, a proposta de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, el Govern, en la sessió del 22 de juliol del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova el Reglament d’ajuts a l’estudi, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’ajuts a l’estudi
Capítol primer. Disposicions comunes
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi modificada per la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, de 3 de juny, d’ajuts a l’estudi i, consegüentment, concretar els procediments i els criteris específics que han de regular l’atorgament d’aquests ajuts.
Article 2. Residència a Andorra i situació familiar del sol·licitant
A l’efecte de la normativa reguladora del sistema d’ajuts a l’estudi, es considera que una persona està legalment establerta a Andorra quan ella o un dels seus pares o tutors −o ambdós, si és menor d’edat− resideixen al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 3. Situació econòmica del sol·licitant
A efectes dels ajuts a l’estudi, que estan regulats per la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi, modificada per la Llei 8/2020 i per aquest Reglament, es considera que el sol·licitant o la família del sol·licitant es troben en una situació que possibilita l’obtenció d’un ajut a l’estudi si el conjunt dels ingressos, que es calculen segons es disposa a l’article 25 d’aquest Reglament, se situa per sota dels llindars que es determinin en cada convocatòria anual d’ajuts a l’estudi.
Article 4. Criteris personals
A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, els criteris personals són els que fan referència a la situació personal del sol·licitant, independentment de la seva situació socioeconòmica, i són els següents: ser orfe de pare i mare o haver estat declarat com a persona amb discapacitat.
Les persones que són orfes de pare i mare, les persones tutelades pel Govern d’Andorra i les persones a les quals se’ls ha declarat un grau de discapacitat igual o superior al 66% (tercer grau) tenen dret a percebre un ajut, sempre que compleixin els criteris acadèmics establerts en aquest Reglament.
Article 5. Criteris de matriculació
Els estudiants que es vulguin beneficiar d’un ajut a l’estudi han de complir els requisits següents:
En ensenyaments postobligatoris de batxillerat, de formació professional no superior i superior, així com en estudis universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular de totes les assignatures o crèdits del curs, semestre o quadrimestre.
En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de quatre assignatures anuals.
En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 24 crèdits anuals.
Article 6. Criteris de matriculació per als estudiants declarats com a persones amb discapacitat
Els estudiants que es vulguin acollir als criteris específics que regeixen aquest ajut han d’haver estat declarats com a persones amb discapacitat mitjançant un dictamen oficial expedit per la Comissió Nacional de Valoració (Conava).
Els estudiants als quals és aplicable aquest article i que tenen un menyscabament igual o superior al 33% (segon grau) han de complir els criteris de matriculació següents:
2.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional no superior presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim d’un any més del que estableix el seu itinerari formatiu.
2.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular del 50% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre.
2.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de quatre assignatures anuals.
2.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 24 crèdits anyals.
Els estudiants als quals és aplicable aquest article i que tenen un menyscabament igual o superior al 66% (tercer grau) han de complir els criteris següents:
3.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim de dos anys més del que estableix el seu itinerari formatiu.
3.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular del 40% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre.
3.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de tres assignatures anuals.
3.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 18 crèdits anyals.
Article 7. Criteris de matriculació per als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment
Els sol·licitants d’ajuts a l’estudi que estiguin acreditats com a esportistes d’alt rendiment han de presentar un document acreditatiu a aquest efecte emès pel ministeri andorrà encarregat de l’esport.
Aquests estudiants han de complir els criteris de matriculació següents:
2.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim d’un any més del que estableix el seu itinerari formatiu.
2.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular del 50% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre.
2.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de quatre assignatures anuals.
2.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 24 crèdits anyals.
Article 8. Supòsits d’abandonament d’estudis
A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, es considera que un beneficiari ha abandonat els estudis que van motivar l’atorgament de l’ajut si anul·la la matrícula o no es presenta a tots els exàmens del curs corresponent. En aquests supòsits, la beca queda revocada i el becari ha de retornar la totalitat dels imports percebuts, en els termes de l’article 20 de la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi, modificada per la Llei 8/2020.
Els supòsits d’abandonament d’estudis descrits en aquest article són també aplicables als estudiants declarats com a persones amb discapacitat i als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment.
Els supòsits d’incapacitat a què fa referència l’article 20 de la Llei 9/2014 modificada per la Llei 8/2020 s’acrediten mitjançant una certificació mèdica emesa per un facultatiu autoritzat a exercir la professió de metge a Andorra i l’informe psicosocial lliurat pel ministeri encarregat dels afers socials.
Article 9. Supòsits de progressió insuficient
A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, es considera que el beneficiari d’un ajut a l’estudi que s’hagi matriculat segons els paràmetres establerts en els articles 5, 6 i 7 d’aquest Reglament progressa de forma insuficient quan:
1.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant no obté el rendiment acadèmic mínim per passar al curs següent.
1.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant suspèn en dos ocasions la mateixa assignatura, ja sigui anual, quadrimestral o semestral. També es considera que la progressió no és adequada quan l’estudiant no aprova com a mínim el 90% de les assignatures o els crèdits dels quals s’ha matriculat.
1.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant no aprova el 100% de les assignatures en les quals s’ha matriculat.
1.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant no aprova la totalitat dels crèdits o les assignatures en les quals s’ha matriculat.
No obstant els punts anteriors, a instància del beneficiari, i per tal de mantenir l’ajut, el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi pot tenir en consideració l’historial acadèmic de l’estudiant quan es tracti dels primers cursos d’ensenyaments superiors que tinguin processos selectius.
Els supòsits d’incapacitat a què fa referència l’article 20 de la Llei 9/2014 modificada per la Llei 8/2020 s’acrediten mitjançant una certificació mèdica emesa per un facultatiu autoritzat a exercir la professió de metge a Andorra i l’informe psicosocial lliurat pel ministeri encarregat dels afers socials.
No obstant els apartats anteriors, el beneficiari d’un ajut a l’estudi per a ensenyaments postobligatoris pot efectuar un canvi d’estudis sense perdre l’ajut, sempre que aquest canvi s’efectuï immediatament després d’acabar el primer curs dels estudis precedents i quan no hagi incorregut en un dels supòsits establerts en l’apartat 1 d’aquest article.
Els supòsits de progressió insuficient descrits en aquest article, a excepció de l’apartat 1.1, són també aplicables als estudiants declarats com a persones amb discapacitat i als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment.
Article 10. Règim de disponibilitat dels imports econòmics dels ajuts a l’estudi
Els pagaments dels ajuts corresponents als nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i les seves equivalències en educació especial que es cursen a Andorra s’efectuen en un sol lliurament, durant el primer trimestre del curs acadèmic.
Els pagaments dels ajuts corresponents als nivells obligatori, batxillerat, formació professional no superior i les seves equivalències en educació especial que es cursen a l’estranger s’efectuen com a màxim en tres lliuraments: un durant el primer trimestre del curs acadèmic, i els altres dos durant la resta del curs.
Els pagaments dels ajuts corresponents al nivell d’ensenyament superior s’efectuen com a màxim en tres lliuraments: un durant el primer trimestre del curs acadèmic, i els altres dos durant la resta del curs.
Capítol segon. Les beques
Article 11. Estudis per als quals es concedeixen beques
Es poden sol·licitar les beques que estan regulades als articles 9, 10, 11, 12, 13 i 14 de la Llei d’ajuts a l’estudi. En tots els casos, els ensenyaments cursats tant a Andorra com a l’estranger han de permetre obtenir una titulació oficial amb validesa acadèmica i reconeguda per l’Estat.
Per als nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i la seva equivalència en l’educació especial fets a Andorra, només poden sol·licitar beques els alumnes matriculats en centres públics.
Article 12. Alumnes amb necessitats educatives especials
El ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi pot indicar, mitjançant el dictamen oficial oportú de la Conava, que un alumne ha de ser escolaritzat en un tipus de centre especialitzat que no ofereix el Principat.
L’escolarització a l’estranger d’alumnes amb necessitats educatives especials de nivells preobligatori, obligatori, batxillerat i formació professional no superior s’efectua necessàriament en centres docents d’Espanya o de França degudament reconeguts per les autoritats competents del país on s’ubiquin, d’acord amb les indicacions que s’estableixin al dictamen oficial de la Conava.
Els ministeris andorrans encarregats de l’educació, de la salut i dels afers socials han de reconèixer-los com a centres autoritzats.
Les despeses suplementàries que es derivin de la discapacitat de cada persona en l’àmbit educatiu són acumulables amb les ajudes i les beques establertes en aquest Reglament, sempre que les persones que se’n beneficiïn hagin estat declarades legalment per la Conava com a persones amb discapacitat.
Article 13. Determinació de l’import de la beca de material
La beca de material té un import màxim fix per a cada nivell educatiu i es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 14. Determinació de l’import de la beca de transport escolar
L’import màxim de la beca de transport escolar i del bus lliure correspon al preu establert per a les sol·licituds del carnet escolar presentades durant el primer període fixat per dur a terme aquest tràmit, d’acord amb el que estableix l’edicte relatiu a la publicació de les tarifes del carnet de transport escolar publicat anualment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. L’import de la beca de transport escolar i del bus lliure es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 15. Determinació de l’import de la beca de desplaçament
L’import de la beca de desplaçament es determina tenint en compte la distància entre el domicili del sol·licitant a Andorra i el centre docent. L’import màxim de la beca de desplaçament es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 16. Determinació de l’import de la beca de menjador escolar i de la beca de manutenció
L’import de la beca de menjador escolar correspon al preu fixat per l’òrgan gestor del menjador escolar de cada centre educatiu per a cada curs escolar.
Per als alumnes amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, l’import és l’equivalent al preu fixat per la cuina centralitzada. Per als alumnes que s’acullen a menús especials no lligats a al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, el preu és l’equivalent al preu ordinari.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.