LegalizeDecret del 22-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ajuts a l’estudi
Decret del 22-7-2020 pel qual s’aprova el Reglament d’ajuts a l’estudi.
L’objecte d’aquest Reglament és desplegar reglamentàriament la Llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi i la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, de 3 de juny, d’ajuts a l’estudi, publicada al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra núm. 91, del 15 de juliol del 2020.
L’accés de tota persona a l’educació és un dret que la Constitució d’Andorra reconeix com a fonamental i que la Llei qualificada d’educació desenvolupa. Per garantir-lo de manera efectiva i oferir l’oportunitat de superar els obstacles de tota mena que el menyscabin, el Govern s’ha dotat d’un sistema d’ajuts a l’estudi que compensa les desigualtats econòmiques i socials i, en els nivells d’ensenyament postobligatori, incentiva la continuïtat de l’estudi. Amb aquesta finalitat, el 3 de juny del 2014 el Consell General va aprovar la Llei d’ajuts a l’estudi i el 25 de juny del 2020 va aprovar-ne la modificació.
L’aprovació de la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, de 3 de juny, d’ajuts a l’estudi fa necessària l’adequació del Reglament per poder donar-li compliment.
Aquesta modificació es basa en l’evolució de la legislació així com la crisi sanitària causada per la pandèmia del SARS-CoV-2, en què es veu la necessitat d’incorporar modificacions en funció de la realitat actual. Les modificacions previstes pretenen l’equitat i compensar les possibles desigualtats econòmiques i socials facilitant el procés de sol·licitud presencial i possibilitant la sol·licitud virtual per així agilitzar el procés d’avaluació i, també, millorar els terminis d’atorgament dels ajuts a l’estudi.
El Reglament d’ajuts a l’estudi, a partir d’uns principis generals comuns, concreta els procediments i els criteris específics que regulen l’atorgament d’ajuts a l’estudi. El text ordena el conjunt de criteris socioeconòmics, patrimonials i acadèmics.
El Reglament incorpora, també, explícitament la formació professional superior; preveu els requisits per poder continuar gaudint de l’ajut a l’estudi en cas de progressió insuficient; estableix que els pagaments dels ajuts es faran com a màxim en tres lliuraments; incorpora el bus lliure; estableix els requisits per gaudir de la beca salari; determina que per avaluar els nivells màxims de renda i de patrimoni familiar es tindrà en compte qualsevol tipus d’ingrés que tingui la unitat familiar; incorpora el concepte d’habitatge habitual cedit, i defineix el procés de verificació de les dades durant la tramitació de les sol·licituds.
Per facilitar la consulta del text i millorar-ne la seguretat jurídica, s’aprova íntegrament un nou decret, que deroga així l’anterior Decret del 13-8-2014 d’aprovació del Reglament d’ajuts a l’estudi.
Consegüentment, a proposta de la ministra d’Educació i Ensenyament Superior, el Govern, en la sessió del 22 de juliol del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Decret
Article únic
S’aprova el Reglament d’ajuts a l’estudi, que entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’ajuts a l’estudi
Capítol primer. Disposicions comunes
Article 1. Objecte
L’objecte d’aquest Reglament és fer el desplegament reglamentari de la Llei 9/2014 d’ajuts a l’estudi modificada per la Llei 8/2020, del 25 de juny, de modificació de la Llei 9/2014, de 3 de juny, d’ajuts a l’estudi i, consegüentment, concretar els procediments i els criteris específics que han de regular l’atorgament d’aquests ajuts.
Article 2. Residència a Andorra i situació familiar del sol·licitant
A l’efecte de la normativa reguladora del sistema d’ajuts a l’estudi, es considera que una persona està legalment establerta a Andorra quan ella o un dels seus pares o tutors −o ambdós, si és menor d’edat− resideixen al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 3. Situació econòmica del sol·licitant
A efectes dels ajuts a l’estudi, que estan regulats per la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi, modificada per la Llei 8/2020 i per aquest Reglament, es considera que el sol·licitant o la família del sol·licitant es troben en una situació que possibilita l’obtenció d’un ajut a l’estudi si el conjunt dels ingressos, que es calculen segons es disposa a l’article 25 d’aquest Reglament, se situa per sota dels llindars que es determinin en cada convocatòria anual d’ajuts a l’estudi.
Article 4. Criteris personals
A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, els criteris personals són els que fan referència a la situació personal del sol·licitant, independentment de la seva situació socioeconòmica, i són els següents: ser orfe de pare i mare o haver estat declarat com a persona amb discapacitat.
Les persones que són orfes de pare i mare, les persones tutelades pel Govern d’Andorra i les persones a les quals se’ls ha declarat un grau de discapacitat igual o superior al 66% (tercer grau) tenen dret a percebre un ajut, sempre que compleixin els criteris acadèmics establerts en aquest Reglament.
Article 5. Criteris de matriculació
Els estudiants que es vulguin beneficiar d’un ajut a l’estudi han de complir els requisits següents:
En ensenyaments postobligatoris de batxillerat, de formació professional no superior i superior, així com en estudis universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular de totes les assignatures o crèdits del curs, semestre o quadrimestre.
En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de quatre assignatures anuals.
En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 24 crèdits anuals.
Article 6. Criteris de matriculació per als estudiants declarats com a persones amb discapacitat
Els estudiants que es vulguin acollir als criteris específics que regeixen aquest ajut han d’haver estat declarats com a persones amb discapacitat mitjançant un dictamen oficial expedit per la Comissió Nacional de Valoració (Conava).
Els estudiants als quals és aplicable aquest article i que tenen un menyscabament igual o superior al 33% (segon grau) han de complir els criteris de matriculació següents:
2.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional no superior presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim d’un any més del que estableix el seu itinerari formatiu.
2.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular del 50% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre.
2.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de quatre assignatures anuals.
2.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 24 crèdits anyals.
Els estudiants als quals és aplicable aquest article i que tenen un menyscabament igual o superior al 66% (tercer grau) han de complir els criteris següents:
3.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim de dos anys més del que estableix el seu itinerari formatiu.
3.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular del 40% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre.
3.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de tres assignatures anuals.
3.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 18 crèdits anyals.
Article 7. Criteris de matriculació per als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment
Els sol·licitants d’ajuts a l’estudi que estiguin acreditats com a esportistes d’alt rendiment han de presentar un document acreditatiu a aquest efecte emès pel ministeri andorrà encarregat de l’esport.
Aquests estudiants han de complir els criteris de matriculació següents:
2.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant es pot matricular del nombre d’assignatures que vulgui. No obstant això, pot allargar la durada del cicle d’estudis un màxim d’un any més del que estableix el seu itinerari formatiu.
2.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant s’ha de matricular del 50% dels crèdits del curs, del semestre o del quadrimestre.
2.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de quatre assignatures anuals.
2.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant s’ha de matricular d’un mínim de 24 crèdits anyals.
Article 8. Supòsits d’abandonament d’estudis
A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, es considera que un beneficiari ha abandonat els estudis que van motivar l’atorgament de l’ajut si anul·la la matrícula o no es presenta a tots els exàmens del curs corresponent. En aquests supòsits, la beca queda revocada i el becari ha de retornar la totalitat dels imports percebuts, en els termes de l’article 20 de la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi, modificada per la Llei 8/2020.
Els supòsits d’abandonament d’estudis descrits en aquest article són també aplicables als estudiants declarats com a persones amb discapacitat i als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment.
Els supòsits d’incapacitat a què fa referència l’article 20 de la Llei 9/2014 modificada per la Llei 8/2020 s’acrediten mitjançant una certificació mèdica emesa per un facultatiu autoritzat a exercir la professió de metge a Andorra i l’informe psicosocial lliurat pel ministeri encarregat dels afers socials.
Article 9. Supòsits de progressió insuficient
A l’efecte del que preveu la normativa reguladora dels ajuts a l’estudi, es considera que el beneficiari d’un ajut a l’estudi que s’hagi matriculat segons els paràmetres establerts en els articles 5, 6 i 7 d’aquest Reglament progressa de forma insuficient quan:
1.1. En ensenyaments de batxillerat i formació professional presencials, l’estudiant no obté el rendiment acadèmic mínim per passar al curs següent.
1.2. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials, l’estudiant suspèn en dos ocasions la mateixa assignatura, ja sigui anual, quadrimestral o semestral. També es considera que la progressió no és adequada quan l’estudiant no aprova com a mínim el 90% de les assignatures o els crèdits dels quals s’ha matriculat.
1.3. En ensenyaments de batxillerat i de formació professional a distància, l’estudiant no aprova el 100% de les assignatures en les quals s’ha matriculat.
1.4. En ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle a distància, l’estudiant no aprova la totalitat dels crèdits o les assignatures en les quals s’ha matriculat.
No obstant els punts anteriors, a instància del beneficiari, i per tal de mantenir l’ajut, el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi pot tenir en consideració l’historial acadèmic de l’estudiant quan es tracti dels primers cursos d’ensenyaments superiors que tinguin processos selectius.
Els supòsits d’incapacitat a què fa referència l’article 20 de la Llei 9/2014 modificada per la Llei 8/2020 s’acrediten mitjançant una certificació mèdica emesa per un facultatiu autoritzat a exercir la professió de metge a Andorra i l’informe psicosocial lliurat pel ministeri encarregat dels afers socials.
No obstant els apartats anteriors, el beneficiari d’un ajut a l’estudi per a ensenyaments postobligatoris pot efectuar un canvi d’estudis sense perdre l’ajut, sempre que aquest canvi s’efectuï immediatament després d’acabar el primer curs dels estudis precedents i quan no hagi incorregut en un dels supòsits establerts en l’apartat 1 d’aquest article.
Els supòsits de progressió insuficient descrits en aquest article, a excepció de l’apartat 1.1, són també aplicables als estudiants declarats com a persones amb discapacitat i als estudiants acreditats com a esportistes d’alt rendiment.
Article 10. Règim de disponibilitat dels imports econòmics dels ajuts a l’estudi
Els pagaments dels ajuts corresponents als nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i les seves equivalències en educació especial que es cursen a Andorra s’efectuen en un sol lliurament, durant el primer trimestre del curs acadèmic.
Els pagaments dels ajuts corresponents als nivells obligatori, batxillerat, formació professional no superior i les seves equivalències en educació especial que es cursen a l’estranger s’efectuen com a màxim en tres lliuraments: un durant el primer trimestre del curs acadèmic, i els altres dos durant la resta del curs.
Els pagaments dels ajuts corresponents al nivell d’ensenyament superior s’efectuen com a màxim en tres lliuraments: un durant el primer trimestre del curs acadèmic, i els altres dos durant la resta del curs.
Capítol segon. Les beques
Article 11. Estudis per als quals es concedeixen beques
Es poden sol·licitar les beques que estan regulades als articles 9, 10, 11, 12, 13 i 14 de la Llei d’ajuts a l’estudi. En tots els casos, els ensenyaments cursats tant a Andorra com a l’estranger han de permetre obtenir una titulació oficial amb validesa acadèmica i reconeguda per l’Estat.
Per als nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i la seva equivalència en l’educació especial fets a Andorra, només poden sol·licitar beques els alumnes matriculats en centres públics.
Article 12. Alumnes amb necessitats educatives especials
El ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi pot indicar, mitjançant el dictamen oficial oportú de la Conava, que un alumne ha de ser escolaritzat en un tipus de centre especialitzat que no ofereix el Principat.
L’escolarització a l’estranger d’alumnes amb necessitats educatives especials de nivells preobligatori, obligatori, batxillerat i formació professional no superior s’efectua necessàriament en centres docents d’Espanya o de França degudament reconeguts per les autoritats competents del país on s’ubiquin, d’acord amb les indicacions que s’estableixin al dictamen oficial de la Conava.
Els ministeris andorrans encarregats de l’educació, de la salut i dels afers socials han de reconèixer-los com a centres autoritzats.
Les despeses suplementàries que es derivin de la discapacitat de cada persona en l’àmbit educatiu són acumulables amb les ajudes i les beques establertes en aquest Reglament, sempre que les persones que se’n beneficiïn hagin estat declarades legalment per la Conava com a persones amb discapacitat.
Article 13. Determinació de l’import de la beca de material
La beca de material té un import màxim fix per a cada nivell educatiu i es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 14. Determinació de l’import de la beca de transport escolar
L’import màxim de la beca de transport escolar i del bus lliure correspon al preu establert per a les sol·licituds del carnet escolar presentades durant el primer període fixat per dur a terme aquest tràmit, d’acord amb el que estableix l’edicte relatiu a la publicació de les tarifes del carnet de transport escolar publicat anualment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. L’import de la beca de transport escolar i del bus lliure es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 15. Determinació de l’import de la beca de desplaçament
L’import de la beca de desplaçament es determina tenint en compte la distància entre el domicili del sol·licitant a Andorra i el centre docent. L’import màxim de la beca de desplaçament es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 16. Determinació de l’import de la beca de menjador escolar i de la beca de manutenció
L’import de la beca de menjador escolar correspon al preu fixat per l’òrgan gestor del menjador escolar de cada centre educatiu per a cada curs escolar.
Per als alumnes amb al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, l’import és l’equivalent al preu fixat per la cuina centralitzada. Per als alumnes que s’acullen a menús especials no lligats a al·lèrgies o intoleràncies alimentàries, el preu és l’equivalent al preu ordinari.
El ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi comunica als centres docents respectius la relació dels alumnes que siguin beneficiaris d’una beca de menjador escolar, a l’efecte que l’òrgan gestor del servei de cada centre docent li acrediti, mitjançant una certificació, l’import del preu d’aquest servei per a tot el curs escolar corresponent.
El ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi transfereix directament a l’òrgan gestor del servei de cada centre docent els imports de les beques de menjador escolar dels alumnes beneficiaris que tingui escolaritzats.
L’import de la beca de manutenció per als centres que disposen de servei de menjador correspon al preu fixat per l’òrgan gestor del menjador escolar.
L’import de la beca de manutenció per als centres que no disposen de servei de menjador es determina tenint en compte el nombre de dies lectius del curs acadèmic a Andorra i el fet que totes les jornades lectives setmanals siguin fragmentades en horari de matí i tarda. L’import de la beca de manutenció es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 17. Condicions per atorgar la beca d’esquí extraescolar i determinar-ne l’import
La beca d’esquí extraescolar només s’atorga als alumnes de nivells obligatoris que presentin una situació socioeconòmica i familiar precària. Aquesta circumstància familiar és valorada pels treballadors socials del ministeri encarregat dels afers socials mitjançant l’expedició d’una valoració social que sol·licita el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi en el decurs de la tramitació de les sol·licituds corresponents.
La valoració social ha de ser emesa en el termini màxim de 15 dies hàbils des que es presenta la sol·licitud quan el cas sigui conegut pels treballadors socials del Govern, i de 30 dies hàbils per als casos nous.
L’import de la beca d’esquí extraescolar correspon al preu del forfet d’esquí extraescolar fixat a l’edicte publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. L’import de la beca d’esquí extraescolar es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 18. Acreditació de la matriculació en un centre docent
Per accedir a l’import d’un ajut a l’estudi per cursar estudis a l’estranger, el beneficiari ha d’acreditar que efectivament s’ha matriculat en el centre docent on ha de cursar els estudis; la matriculació s’ha de fer segons es detalla als articles 5, 6 i 7 d’aquest Reglament. A aquest efecte, l’estudiant ha d’aportar a l’Administració el document original de la matriculació.
A l’efecte de la Llei d’ajuts a l’estudi, els alumnes que hagin d’acreditar l’import de la matrícula del centre docent han de presentar a l’Administració el rebut original expedit pel centre docent en què consti de forma expressa i detallada l’import de la matrícula i la data en què s’ha abonat.
L’obtenció d’una beca que cobreixi el total o una part de l’import de la matrícula real de l’alumne queda supeditada a la justificació del pagament, d’acord amb el que s’exposa al punt anterior.
Article 19. Determinació de l’import de la beca de matrícula
El Govern estableix anualment l’import màxim de la beca de matrícula d’acord amb la proposta que li formula el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi. Aquesta proposta s’efectua a partir dels imports reals de les matrícules dels centres docents de titularitat pública d’Andorra i de l’estranger.
L’import màxim de la beca de matrícula es determina per a cada curs en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 20. Determinació de l’import de les beques de residència
El Govern estableix en la convocatòria anual l’import màxim de les beques de residència a l’estranger d’acord amb la proposta que li formula el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi. Aquesta proposta es determina en funció de la mitjana del preu de les residències i els pisos d’estudiants emprats més habitualment pels alumnes d’Andorra.
En el supòsit d’alumnes d’ensenyaments de nivell preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i ensenyament superior amb necessitats educatives especials escolaritzats a l’estranger, l’import d’aquesta beca es pot incrementar a fi de cobrir les despeses dels desplaçaments diaris entre el lloc de residència i el centre docent, i el concepte de residència d’estudiants es pot substituir pel de pis compartit (en ambdós casos sempre que ho recomani l’informe oficial corresponent emès per una autoritat andorrana).
L’import màxim de la beca de residència es determina en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi.
Article 21. Supòsits en què es pot atorgar una beca salari
Les beques salari només s’atorguen en els supòsits en què l’informe social emès pels treballadors socials del ministeri encarregat dels afers socials constati, de forma raonada, que aquest ingrés és ineludible per al sosteniment de la família de l’estudiant.
L’informe avalua la situació econòmica i familiar de l’estudiant, tenint en compte, entre altres factors, els seus antecedents en l’àmbit de l’assistència social, el nombre de membres que componen la unitat familiar, la seva situació laboral i clínica i el nivell acadèmic i professional dels seus membres, els ajuts econòmics de qualsevol tipus percebuts per la família i les possibilitats de millora de la situació laboral i econòmica de les persones que la componen.
La proposta d’import i la durada de la beca és el resultat de l’avaluació efectuada pel ministeri encarregat dels afers socials i s’ha d’incloure a l’informe social. L’informe social esmentat al punt anterior el sol·licita el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi i se li ha de lliurar en el termini màxim de 30 dies hàbils.
L’import mensual de la beca salari es determina en la convocatòria anual dels ajuts a l’estudi, d’acord amb el que estableix l’article 8.9 de la Llei 9/2014, del 3 de juny, d’ajuts a l’estudi
Els criteris de matriculació per poder beneficiar-se d’una beca salari són els establerts als articles 5, 6 i 7 d’aquest Reglament.
En el cas dels estudiants que justifiquin de manera documentada que compaginen l’activitat lectiva amb una activat laboral, l’import de la beca salari es calcula aplicant sobre l’import que indiqui l’informe elaborat pel ministeri encarregat dels afers socials la proporcionalitat dels crèdits o de les assignatures als quals s’han matriculat. És a dir, correspon el 100% de l’import indicat en cas de matriculació de tots els crèdits o de les assignatures estipulats al pla d’estudis o el percentatge proporcional amb els crèdits o les assignatures matriculats en cas que l’estudiant no s’hagi matriculat de tots.
La suma dels ingressos acreditats per estudiant derivats de l’activitat laboral i l’import atorgat en concepte de beca salari no pot superar en cap cas l’import establert a la convocatòria d’ajuts.
Als efectes de l’article 8.9 de la Llei 9/2014, d’ajuts a l’estudi modificada per la Llei 8/2020, es considera una càrrega lectiva suficient la matriculació de 24 crèdits anuals.
Article 22. Criteris per a l’atribució total o parcial d’una beca
Les beques per a ensenyaments de nivell preobligatori, obligatori, batxillerat i formació professional no superior poden ser atorgades de forma total o parcial d’acord amb els paràmetres establerts pel Govern.
Els criteris per atorgar una beca en una o altra modalitat es publiquen anualment a la convocatòria dels ajuts a l’estudi.
Article 23. Acreditació dels membres de la unitat familiar
Els components d’una unitat familiar s’estableixen segons les dades que el sol·licitant consigna al formulari d’ajut a l’estudi, sense perjudici de les facultats de comprovació que corresponen al ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi. Això no obstant, i dins del termini previst per a l’esmena de mancances de les sol·licituds, aquest ministeri pot demanar al sol·licitant que aporti documentació acreditativa del contingut de la seva sol·licitud.
Si algun component de la unitat familiar té la condició d’estudiant, el sol·licitant ho ha d’acreditar presentant la matrícula corresponent.
Si algun component de la unitat familiar té la condició de discapacitat de segon o tercer grau o es troba en situació d’inhabilitació total per a l’activitat laboral, el sol·licitant ho ha d’acreditar mitjançat l’informe del ministeri encarregat dels afers socials, de salut o de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, segons correspongui.
Article 24. Estudiants majors d’edat emancipats
Els estudiants majors d’edat que declarin que no depenen econòmicament dels seus pares o tutors han de justificar una font d’ingressos regular i derivada d’un contracte laboral vigent o d’una pensió que els permeti mantenir-se.
El ministeri encarregat del ajuts a l’estudi pot sol·licitar l’informe social corresponent al ministeri encarregat dels afers socials.
Article 25. Determinació dels nivells màxims de renda i de patrimoni familiar
Nivells màxims de renda: per a cada convocatòria anual es determinen els llindars màxims de renda per sota dels quals és possible obtenir una beca.
Per determinar la renda de la unitat familiar es tenen en consideració tots els ingressos percebuts durant l’any anterior a la convocatòria per tots els membres que conviuen en un mateix domicili, d’acord amb l’article 17.2.a de la Llei d’ajuts a l’estudi.
Se n’exceptuen els ingressos en concepte laboral dels estudiants, els ingressos dels discapacitats de segon grau (superior o igual al 33% de discapacitat) i tercer grau (superior o igual al 66% de discapacitat) i de les persones inhabilitades totalment per a l’activitat laboral.
S’hi inclouen els ingressos salarials, els resultants d’activitats econòmiques i empresarials, els provinents del patrimoni (rendiments d’estalvis, accions o participacions en societats), les pensions, les subvencions i les prestacions socials en general i qualsevol altre ingrés.
En situacions de separació, les pensions de manutenció es consideren un ingrés per a les unitats familiars que les reben, i es descompten a les unitats familiars que les paguen.
Nivells màxims de patrimoni: per poder obtenir una beca, el valor de la suma del conjunt de béns patrimonials que s’hagi obtingut aplicant el barem de l’annex d’aquest Reglament ha de ser igual o superior a cinquanta punts.
Els nivells màxims d’estalvis per unitat familiar que computen, a partir dels quals no és possible obtenir una beca, són els següents:
Per als nivells preobligatori, obligatori, batxillerat, formació professional no superior i la seva equivalència en l’educació especial i per a la formació professional superior a Andorra: 30.000 €.
Per a ensenyaments de formació professional superior i universitaris de primer i segon cicle presencials a Andorra: 40.000 €.
Per a tots els nivells d’ensenyament presencials a l’estranger: 70.000 €.
Per a tots els nivells d’ensenyament a distància: 30.000 €.
Article 26. Acceptació de sol·licituds fora del període d’obertura de la convocatòria
Els alumnes de nivell preobligatori, obligatori, de batxillerat, de formació professional no superior i d’ensenyament superior que requereixin suport econòmic públic per circumstàncies familiars derivades de la defunció, l’empresonament, la baixa de llarga durada, l’acomiadament laboral d’un dels sustentadors de la llar, de la separació en el si de la parella, o de circumstàncies acadèmiques sobrevingudes a partir del tancament del període de sol·licitud dels ajuts regulats per la Llei d’ajuts a l’estudi poden sol·licitar un ajut a l’estudi fora de termini. Si escau, el departament encarregat dels ajuts a l’estudi pot sol·licitar un informe del ministeri encarregat dels afers socials.
L’import de la beca és per a una durada igual a la dels mesos restants fins a l’acabament del curs escolar i s’apliquen els mateixos criteris d’atorgament que per a la resta de sol·licituds.
Capítol tercer. Els premis nacionals a l’estudi i la compatibilitat dels ajuts
Article 27. Premis nacionals a l’estudi
El Premi nacional a l’estudi consisteix en una dotació econòmica de lliure disposició per a cadascun dels alumnes guardonats i en el pagament de les despeses de matrícula durant tota la durada dels estudis de formació professional superior o de primer cicle universitari en cas que la persona guardonada continuï estudiant.
Als guardonats amb el Premi nacional a l’estudi els són aplicables els criteris de matriculació, progressió insuficient i abandonament dels estudis que estableix aquest Reglament.
Article 28. Criteris de compatibilitat dels ajuts a l’estudi atorgats per l’Administració andorrana amb la concessió d’ajuts de terceres entitats
L’obtenció d’un ajut a l’estudi és incompatible amb l’obtenció d’un altre ajut, ja sigui de la mateixa Administració andorrana ó bé d’una institució pública o privada, nacional o estrangera, excepte en els supòsits de compatibilitat expressament reconeguts en la Llei d’ajuts a l’estudi.
Quan una tercera entitat atorga un ajut amb posterioritat a la presentació de la sol·licitud, el sol·licitant ho ha de posar en coneixement del ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi, abans que hagi transcorregut un mes des de la data de l’atorgament.
L’incompliment d’aquestes obligacions comporta la pèrdua de l’ajut atorgat per l’Administració andorrana i l’obligació de retornar els imports percebuts.
Si l’ajut concedit per la institució tercera és d’un import inferior al de la beca atorgada pel Govern d’Andorra, s’admet la compatibilitat dels dos ajuts. En aquest cas, s’ha de modular la quantitat a fi que la suma de tots els ajuts percebuts no sobrepassi els imports màxims que el beneficiari hauria de rebre en aplicació exclusiva dels imports que regulen la Llei d’ajuts a l’estudi i aquest Reglament.
En els altres supòsits, l’atorgament d’un ajut d’una institució tercera fa impossible la concessió d’una beca de l’Administració andorrana.
Capítol quart. La verificació de les dades de les sol·licituds
Article 29. Procés de verificació de les dades durant la tramitació de les sol·licituds
El ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi tramita i valora les sol·licituds d’acord amb les autoritzacions dels membres de la unitat familiar per demanar i utilitzar la informació que contenen els seus registres i els seus arxius, els dels comuns, els de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), els dels centres escolars, els de les ambaixades a Andorra, els de les entitats bancàries i els registres notarials, els administratius i els de la propietat d’Andorra o els equivalents d’altres països i els de qualsevol altre organisme o entitat, amb la finalitat exclusiva de verificar les dades, avaluar la sol·licitud i agilitzar els tràmits.
En cas que es constati la manca d’algun document, el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi requerirà que es presenti per avaluar la sol·licitud.
Si la documentació no es presenta en el període establert d’acord amb el Codi de l’Administració, s’arxivarà la sol·licitud.
Article 30. Procés de verificació de les dades després de la resolució de les convocatòries
Una vegada resolta la convocatòria, quan el ministeri encarregat dels ajuts a l’estudi faci la revisió de les dades, si s’observen possibles errors o l’ocultació o el falsejament de dades, s’ha de procedir a instruir l’expedient corresponent i s’ha de donar audiència a la persona interessada.
Si de la instrucció es conclou que les dades eren correctes o que, en cas de constatar-se algun error, s’ha corregit i que aquesta correcció no altera el dret a obtenir l’ajut a l’estudi, s’arxiven les actuacions.
Si de la instrucció de l’expedient se’n deriva un possible falsejament o una ocultació de dades, s’ha de resoldre l’expedient d’acord amb el que estableix el Codi de l’Administració.
Disposició transitòria
Les sol·licituds d’ajuts en fase d’instrucció o pendents de resolució a la data en vigor d’aquest Reglament es regulen pel Decret del 13-8-2014 pel qual s’aprovava el Reglament d’ajuts a l’estudi.
Disposició derogatòria
Queda derogat el Decret del 13-8-2014 pel qual s’aprovava el Reglament d’ajuts a l’estudi, i qualsevol norma de rang igual o inferior que contradigui aquest Reglament.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 22 de juliol del 2020
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annex. Barem de puntuació per valorar béns patrimonials
| Descripció | Punts assignats |
|---|---|
| 1. Dades de l’habitatge habitual | |
| a. Sense càrrega hipotecària | 10 |
| b. Cessió | 10 |
| c. Amb càrrega hipotecària | 15 |
| d. De lloguer | 20 |
| 2. Immobles de propietat (excloent l’habitatge habitual) | |
| a. Es disposa de més d’un immoble | 0 |
| b. Es disposa d’un immoble | 5 |
| c. No se’n disposa | 10 |
| 3. Finques no urbanitzables | |
| a. Es disposa de més d’una finca no urbanitzable | 0 |
| b. Es disposa d’una finca no urbanitzable | 5 |
| c. No se’n disposa | 10 |
| 4. Finques urbanitzables | |
| a. Es disposa de més d’una finca urbanitzable | 0 |
| b. Es disposa d’una finca urbanitzable | 5 |
| c. No se’n disposa | 10 |
| 5. Accions o participacions en societats mercantils | |
| a. Se’n disposa | 5 |
| b. No se’n disposa | 10 |
| 6. Vehicles no computats a les activitats econòmiques | |
| a. Es disposa de més de dos automòbils de tipus turisme | 0 |
| b. Es disposa de dos automòbils de tipus turisme | 5 |
| c. Es disposa d’un automòbil de tipus turisme | 10 |
| d. No se’n disposa | 15 |
| Total |
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.