LegalizeDecret de l’11-11-2020 d’aprovació del Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI)
Decret de l’11-11-2020 d’aprovació del Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI).
Exposició de motius
Els infants i els adolescents són subjectes de dret especialment vulnerables ja que estan en desenvolupament constant. En la infància i l’adolescència es produeix el desenvolupament físic, psicològic i social de les persones i qualsevol violència o tracte inadequat que s’exerceixi contra l’infant o l’adolescent té un impacte immediat i a llarg termini que afecta la seva adultesa futura i la seva adaptació social.
Atenent el respecte dels drets de la infància i l’adolescència i per donar compliment als principis rectors de la Constitució del Principat d’Andorra, el 5 de maig del 2005 es va aprovar el Protocol d’actuació en casos d’infants en perill (PACIP), el qual establia un procediment d’actuació per protegir els infants i els adolescents davant del maltractament físic sever o l’abús sexual, i garantia la coordinació entre totes les institucions amb la finalitat d’alleugerir l’impacte ocasionat a l’infant o l’adolescent com a conseqüència d’aquest fet.
Durant els gairebé quinze anys de vigència, el PACIP ha estat un instrument útil que ha fet possible la detecció d’aquesta mena de situacions i la intervenció coordinada dels professionals davant del maltractament sever i l’abús o l’agressió sexual contra els infants i els adolescents, però ha quedat en part obsolet, ja que al llarg d’aquests anys han sorgit noves realitats i necessitats socials i s’han adquirit nous compromisos internacionals i, en conseqüència, calia actualitzar el seu contingut.
El compromís del Principat d’Andorra per erradicar l’abús i l’explotació sexual infantil s’evidencia, entre altres mesures, amb la ratificació del Conveni del Consell d’Europa sobre la protecció dels infants contra l’explotació i l’abús sexual, del 25 d’octubre del 2007, altrament dit Conveni de Lanzarote, el qual constitueix un avenç en la prevenció dels delictes sexuals contra els infants i els adolescents, la persecució penal dels autors i la protecció dels infants i adolescents víctimes d’aquests delictes.
Cal destacar que el maltractament i l’abús sexual comesos contra els infants i els adolescents constitueixen un problema que sovint es manté ocult i la seva detecció és complexa, ja que les víctimes tenen dificultats per exposar aquestes situacions viscudes per diversos motius: vincle amb la presumpta persona agressora, per por o per vergonya, entre d’altres.
No obstant això, la creixent exigència de la necessitat de protegir els infants i adolescents per part de les entitats, públiques o privades, i la conscienciació cada dia més notòria de tots els sectors de la societat han contribuït a una visibilitat més gran d’aquesta problemàtica. La complexitat del fenomen, la constatació de deficiències d’alguns aspectes del sistema de protecció i l’experiència adquirida al llarg d’aquest temps justifiquen la necessitat de promoure un nou protocol d’actuació.
Altrament, amb l’entrada en vigor de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents (en endavant, “Llei 14/2019”), es dedica una consideració especial a la resposta contra qualsevol tipus de maltractament, i es posa l’accent en la prevenció. Així, s’han perfilat els indicadors de risc amb la finalitat d’evitar amb l’antelació suficient situacions que puguin esdevenir perjudicials per als infants o els adolescents.
Així mateix, la Llei 14/2019 estableix que les administracions públiques, les altres entitats públiques i privades i els professionals que intervenen en el sistema de protecció dels infants i els adolescents han d’establir els mecanismes de coordinació necessaris per garantir una cooperació efectiva en la prevenció, la detecció, la notificació i la derivació del maltractament als infants i els adolescents, cooperació que ha d’incloure l’atorgament de protocols d’actuació i de col·laboració.
És per aquest motiu que s’ha creat un grup de treball format per diversos professionals de diferents àmbits implicats en l’atenció i la protecció a la infància i l’adolescència, que ha estat l’encarregat d’elaborar i redactar el Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI), que, si bé reprèn molts aspectes previstos al PACIP, hi incorpora canvis substancials i necessaris. A més a més, ha de poder esdevenir un document de referència que, a més de ser d’obligada aplicació per als professionals, tant de l’àmbit públic com del privat, serveixi de punt de partida per elaborar protocols específics interns de cada institució i de relació entre institucions.
Així, la publicació d’aquest Reglament és un pas més per protegir de manera eficaç, àgil i positiva els infants i els adolescents víctimes de maltractament, abús o agressió sexual.
Pel que fa al contingut, s’empara en articles concrets de la Llei 14/2019 amb l’objectiu d’establir criteris bàsics, clars i homogenis, així com un circuit d’actuació i coordinació entre els professionals vinculats per possibilitar un abordatge adequat i efectiu en la prevenció, detecció, notificació i actuació en situacions de maltractament físic, abús o agressió sexual, i evitar, en la mesura que es pugui, una victimització secundària de l’infant o de l’adolescent.
Altrament, la disposició final segona de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris determina, com una de les prioritats d’implementació d’aquesta Llei, l’establiment d’un programa de detecció precoç dels casos de víctimes de violència o abús sexual envers els infants, o en situació de risc, i d’informació i orientació a les famílies afectades.
Per tots aquests motius s’ha promogut aquest Reglament, a fi de regular el procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents, que es detalla al protocol (PAI), instrument que figura a l’annex I, i que ha estat consensuat pels agents implicats en el desplegament d’aquest i pels membres de la Comissió Nacional d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, el Govern, en la sessió del 11 de novembre del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI).
Reglament regulador del procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents i el Protocol (PAI)
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte:
Regular el procediment d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents.
Definir els mecanismes de relació entre les administracions encarregades de l’atenció i la protecció dels infants i els adolescents i també els processos de comunicació i coordinació eficaç amb els professionals que intervenen en situacions de maltractament físic agut, abús o agressió sexual.
Definir el circuit mitjançant l’establiment del Protocol d’actuació immediata en casos d’evidència o sospita fonamentada d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut contra infants i adolescents (PAI) que figura a l’annex I.
Article 2. Àmbits d’aplicació
S’aplica als infants i adolescents menors de divuit anys, amb independència de les seves característiques o condicions, que es trobin eventualment o resideixin habitualment al Principat d’Andorra.
S’entén per infant la persona amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys i per adolescent, la persona que té una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat, d’acord amb la Llei 14/2019.
Article 3. Règim jurídic
Aquest Reglament i els seus annexos despleguen les previsions establertes al títol II de la Llei 14/2019, especialment els articles relacionats amb el sistema de protecció contra qualsevol tipus de maltractament, la prevenció, la coordinació efectiva contra el maltractament, i les actuacions de detecció, notificació i derivació.
Article 4. Conceptes
Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:
Maltractament: qualsevol tipus de violència, física o psicològica, com ara els càstigs corporals, la negligència, els abusos sexuals, la violència de gènere, domèstica o familiar i l’explotació sexual, laboral o amb qualsevol altra finalitat, incloent-hi quan es du a terme mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació, amb independència de l’entorn o la persona o la institució que el genera. També ho és la manca d’atenció de les necessitats bàsiques de l’infant que afectin el seu desenvolupament, d’acord amb l’article 59, apartat 3 de la Llei 14/2019.
Maltractament físic (agut): qualsevol acció no accidental per part de les persones que tenen cura de l’infant o l’adolescent que provoqui o pugui provocar danys físics evidents o malalties, o el col·loqui en un risc greu de patir-ne.
Agressió sexual: qualsevol conducta que, mitjançant violència o intimidació, atempti contra la llibertat sexual de l’infant o l’adolescent.
Abús sexual: comportament sexual amb una persona menor de divuit anys en situació de desigualtat, ja sigui per raó de l’edat o perquè s’exerceix un poder sobre l’infant o l’adolescent. La persona menor no comprèn aquest tipus de situacions o no hi està preparat, i no hi pot donar el seu consentiment. El que defineix l’abús és l’asimetria entre els implicats en la relació i la presència de coacció –explícita o implícita– mitjançant poder, coneixements o gratificació.
i. En funció de la relació entre la víctima i la persona que comet l’abús
- Abús sexual intrafamiliar: relació sexual protagonitzada per una persona que manté consanguinitat lineal amb el menor (pare, mare, avi, àvia) o per un germà, oncle o nebot. També s’hi inclou el cas en què l’adult estigui cobrint de manera estable el rol parental (per exemple, tutors, pares adoptius, etc.).
- Abús sexual extrafamiliar: relació sexual protagonitzada per qualsevol persona no inclosa en el paràgraf anterior.
ii. En funció del tipus de contacte sexual
- Abús sexual sense contacte físic: exhibicionisme, sol·licituds a l’infant o l’adolescent d’implicar-se en una activitat sexual sense contacte físic, mostrar material pornogràfic o parlar-ne amb el menor, comentaris verbals sexualitzats, ciberassetjament pedòfil (grooming), entre d’altres.
- Abús sexual amb contacte físic: tocar i acaronar els genitals de l’infant o l’adolescent, coit, intents de penetració vaginal, oral o anal, penetració digital, inducció de l’infant o l’adolescent a fer tocaments a la persona agressora, entre d’altres.
Sospita fonamentada: la situació en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar una situació de maltractament, abús o agressió sexual.
Article 5. Principis
Interès superior de l’infant o l’adolescent. És un principi que ha de regir en totes les actuacions que derivin d’aquest Reglament i del protocol (PAI) annexat. El fet de garantir aquest principi ha de ser una consideració primordial en el moment de ponderar diversos interessos i prendre una decisió que afecti l’infant o l’adolescent.
Atenció individualitzada i planificada. Tot i l’establiment d’un circuit homogeni per atendre els casos de sospita d’abús, agressió sexual o maltractament físic agut, s’adaptaran les intervencions professionals a les necessitats detectades per abordar el cas considerant l’atenció individualitzada de la víctima.
Atenció a la discapacitat. Els infants i els adolescents amb discapacitat han de rebre l’assistència adequada d’acord amb les seves necessitats.
Intervenció mínima i prioritària. Suposa prioritzar i actuar amb immediatesa davant de situacions de qualsevol tipus de maltractament per evitar, en la mesura que es pugui, que la víctima sigui objecte d’intervencions repetitives.
Coordinació. Suposa una actuació unificada dels professionals i les institucions que intervenen en el PAI, en què es vetlla especialment perquè aquesta coordinació faciliti l’optimització dels recursos i l’adequació de les intervencions a l’objectiu que es vulgui obtenir.
Especialització. L’actuació dels professionals i els serveis és duta a terme per personal amb formació específica en matèria d’infància i adolescència.
Recuperació física i emocional. Totes les mesures d’intervenció establertes en aquest protocol aporten garanties per a la recuperació física i emocional i la reinserció psicosocial de l’infant o de l’adolescent víctima.
Perspectiva de gènere. Totes les actuacions que es derivin d’aquest Reglament i de l’aplicació del PAI han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere.
Article 6. Destinataris
Les institucions, els serveis i els departaments que estan subjectes a l’aplicació d’aquest Reglament i els seus annexos, són els següents:
El Cos de Policia. Per mitjà de l’àrea competent en matèria de policia judicial i investigació criminal.
L’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “AAIA”), per mitjà del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (en endavant, “SEAIA”) i del personal que exerceix la psicologia forense.
- El SEAIA informa, assessora i orienta sobre l’aplicació del PAI a qualsevol persona que ho sol·liciti; efectua, si escau, l’avaluació psicosocial de la situació de risc de l’infant o de l’adolescent; acompanya, mitjançant el professional referent, l’infant o l’adolescent i la seva família durant el procés judicial, i activa, si són necessaris, els recursos socials necessaris per a la seva recuperació física i psicosocial.
- El psicòleg forense efectua la prova pericial psicològica, emet informes que dictaminen la validesa del testimoni de l’infant o de l’adolescent i avalua les habilitats cognitives, de llenguatge i de desenvolupament en la seva declaració.
L’Àrea de Medicina Legal i Forense. És competent per trobar i preservar el cos de la prova, en cas que sigui possible, així com per desenvolupar una funció pericial mitjançant la qual es constatin i es valorin tècnicament les possibles lesions sofertes per la víctima.
El Ministeri Fiscal. D’acord amb les missions que té encomanades, el Ministeri Fiscal exerceix l’acció penal i l’acció civil, si escau, juntament amb la penal; dirigeix l’acció del Cos de Policia per esbrinar els fets que puguin ser constitutius d’infracció penal fins que el batlle instructor incoï diligències prèvies o sumari (anteriors a la intervenció de la Batllia), i intervé directament en el procés penal per sol·licitar les diligències més adequades per esbrinar el delicte i la persona que pugui ser-ne responsable. També vetlla perquè durant tot el procés policial es garanteixin els drets de la víctima i es donin les garanties processals a l’acusat.
La Batllia.
- El batlle instructor exerceix les funcions d’investigació; en situacions de certesa o evidència raonable, incoa el procediment penal corresponent o dedueix testimoni, si escau, a la secció de menors de la Batllia, i adopta les mesures de protecció o qualsevol altra mesura necessària en benefici de l’infant o de l’adolescent i les que concerneixen la persona processada.
- El batlle competent de la jurisdicció de menors efectua el seguiment de la situació de risc de l’infant o l’adolescent i pren les mesures de protecció que consideri escaients.
El Tribunal de Corts. És competent per jutjar, en primera instància, els delictes majors i menors −en composició col·legiada− i les contravencions penals −en composició unipersonal− i també per dur a terme l’execució de les seves sentències i altres resolucions. Les resolucions i sentències del Tribunal de Corts són susceptibles de recurs d’apel·lació davant de la instància immediatament superior, el Tribunal Superior de Justícia.
Article 7. Detecció
La primera condició per poder intervenir en els casos de maltractament, abús o agressió sexual contra els infants i adolescents és que s’hagi detectat la situació. Els professionals de l’educació, la salut, els serveis socials, la policia, les entitats de lleure, esports i cultura i altres als quals tenen accés els infants i els adolescents han de responsabilitzar-se de la detecció de les situacions que donen lloc a supòsits de desprotecció i tenen l’obligació de complir i actuar segons el que estableix aquest Reglament i el PAI que figura a l’annex I.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.