LegalizeDecret de l’11-11-2020 d’aprovació del Reglament regulador del procediment de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents i el Protocol (PAS)
Decret de l’11-11-2020 d’aprovació del Reglament regulador del procediment de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents i el Protocol (PAS).
Exposició de motius
Per tal de donar compliment als principis rectors de la Constitució del Principat d’Andorra i la Convenció sobre els drets de l’infant, el 5 de maig del 2005 es va aprovar el Protocol d’actuació en casos d’infants en perill (PACIP), el qual establia un procediment per protegir els infants i els adolescents davant de qualsevol situació de perill, amb independència debul tipus de risc detectat.
Al seu torn, garantia la coordinació entre totes les institucions amb la finalitat d’alleugerir l’impacte ocasionat a l’infant o l’adolescent afectat. Concretament, el PACIP determinava línies d’intervenció per actuar en dos supòsits: la sospita de maltractament i la certitud o evidència raonables de qualsevol situació d’aquesta mena.
Durant els gairebé quinze anys de vigència, el PACIP ha estat un instrument útil que ha fet possible l’actuació coordinada dels professionals encarregats de la protecció a la infància i l’adolescència davant de situacions de risc o desemparament, però ha quedat, en part, obsolet, ja que al llarg d’aquests anys han sorgit noves realitats i necessitats socials. L’aprovació de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents (d’ara endavant, “Llei 14/2019”) també ha evidenciat la necessitat de revisar els protocols existents en aquesta matèria.
La Llei 14/2019 assenyala que s’han d’establir els mecanismes de coordinació necessaris per garantir una cooperació efectiva en la prevenció, la detecció, la notificació i la derivació del maltractament als infants i els adolescents per garantir l’atenció immediata i la recuperació física i psíquica, així com la reinserció social i la intervenció judicial corresponent. Aquesta coordinació ha de concernir les administracions públiques, els serveis públics i privats i els professionals especialitzats en la matèria o autoritats competents, en concret dels àmbits sanitari, educatiu, dels afers socials, de la joventut, dels esports, del lleure, de la cultura, policial i judicial.
Altrament, la Llei 14/2019 també encomana, d’una banda, l’establiment de protocols de notificació o denúncia mitjançant la identificació dels indicadors i la constatació dels supòsits de desprotecció, amb la finalitat de garantir la detecció eficient de situacions de risc o de maltractament; i de l’altra, l’atorgament de protocols d’actuació i col·laboració per definir el procediment que cal seguir en cas d’evidència o sospita d’una situació de risc o desemparament d’un infant o adolescent.
Així, els protocols convinguts en matèria de maltractament a infants o adolescents són aplicables obligatòriament pels professionals competents, en l’exercici de les seves activitats, tant en l’àmbit públic com en el privat.
L’obligació de notificar o denunciar el coneixement o la sospita fonamentada d’una situació de risc o desemparament s’estén a la ciutadania, que ha de col·laborar en la detecció i la notificació d’aquestes situacions.
Amb tot, s’ha creat un grup de treball format per diversos professionals de diferents àmbits implicats en l’atenció i la protecció a la infància i l’adolescència que ha estat l’encarregat d’elaborar i redactar el Protocol de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS) amb la finalitat d’ordenar i unificar els criteris de detecció, mitjançant una sèrie d’indicadors de risc, per evitar amb l’antelació suficient situacions que puguin esdevenir perjudicials per al desenvolupament correcte dels infants o els adolescents.
Així es concreta un procediment de notificació, derivació i intervenció àgil i eficaç, aplicable en situacions de risc o desemparament, per part de la ciutadania i de tots els professionals, especialment els que intervenen en el sistema de protecció dels infants i els adolescents.
Altrament, la disposició final segona de la Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris determina com una de les prioritats d’implementació l’establiment d’un programa de detecció precoç dels casos de víctimes de violència o abús sexual envers els infants, o en situació de risc, i d’informació i orientació a les famílies afectades.
Per tots aquests motius s’ha promogut aquest Reglament, a fi de regular el procediment de notificació i actuació social davant de situacions de risc dels infants i els adolescents, que es detalla al protocol, instrument que ha estat consensuat pels membres de la Comissió Nacional d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i que figura com a annex I.
Ateses les consideracions esmentades, a proposta del ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, el Govern, en la sessió del 11 de novembre del 2020, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament regulador del procediment de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents i el Protocol (PAS).
Reglament regulador del procediment de notificació i actuació social de les situacions de risc dels infants i els adolescents i el Protocol (PAS)
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte regular els aspectes generals del procediment de notificació i actuació social davant les situacions de risc dels infants i els adolescents; i definir el circuit mitjançant l’establiment del Protocol de notificació i actuació social en les situacions de risc dels infants i els adolescents (PAS), que figura en l’annex I.
Article 2. Règim jurídic
Aquest Reglament i els annexos que el configuren despleguen les previsions establertes al títol II de la Llei 14/2019, especialment els articles relacionats amb la prevenció i la coordinació efectiva contra el maltractament i les actuacions de detecció, notificació i derivació.
Article 3. Àmbits d’aplicació
Aquest Reglament, i els annexos que el desenvolupen, s’aplica als infants i adolescents menors de divuit anys, amb independència de les seves característiques o condicions, sobre els quals no s’efectua cap tipus de seguiment per part del ministeri encarregat dels afers socials, però es considera que poden requerir una valoració i intervenció per part dels professionals especialitzats. El seu àmbit territorial és el Principat d’Andorra.
S’entén per infant la persona amb una edat compresa entre el naixement i els onze anys i per adolescent, la persona que té una edat compresa entre els dotze anys i la majoria d’edat, d’acord amb la Llei 14/2019.
Article 4. Conceptes
A l’efecte d’aquest Reglament, s’entén per:
Prevenir: és adoptar actuacions socials necessàries per abordar els indicadors i els factors de risc i per prevenir les situacions que puguin posar els infants i els adolescents en una situació de desprotecció o en situacions que són perjudicials per al seu desenvolupament sa i integral o per al seu benestar.
Detectar: significa reconèixer o identificar l’existència d’una situació susceptible de ser una situació de risc. És el primer pas per poder intervenir amb l’infant o l’adolescent i la seva família per proporcionar-los l’ajuda necessària per reconduir aquesta situació.
Notificar: és transmetre o traslladar informació sobre la suposada situació de risc o desemparament de l’infant o l’adolescent i de la seva família. És una condició necessària per possibilitar la intervenció alhora que constitueix una obligació legal i professional. Els recursos de suport i d’intervenció als infants i adolescents i les seves famílies només es poden activar en cas que la situació de risc s’hagi notificat. La responsabilitat de valorar la situació de risc o inclús el desemparament correspon a l’equip de professionals del ministeri encarregat dels afers socials o si escau, als altres agents que intervenen davant de situacions de desprotecció.
Situació de risc: situació que afecta el desenvolupament i el benestar dels infants i els adolescents quan es veuen limitats o perjudicats per qualsevol circumstància personal, familiar o social, sempre que per protegir-los efectivament no calgui separar-los del nucli familiar però sigui necessària la intervenció de les administracions públiques competents per eliminar, reduir o compensar les dificultats que estiguin travessant. Les situacions de risc es detallen a l’annex II.
Risc lleu o moderat: situació en què els progenitors o guardadors de l’infant o l’adolescent utilitzen unes pautes educatives, de cura, tracte o relació inadequades envers el menor, i tot i que la situació no ha provocat un dany significatiu, si es manté, podria provocar-lo en un futur. La valoració, la intervenció i el seguiment d’aquesta situació corresponen al Servei Social d’Atenció Primària (SSAP).
Risc greu: situació en què l’infant o l’adolescent té les necessitats bàsiques sense satisfer, o bé la falta d’aquestes necessitats li han provocat o és probable que li provoquin un dany significatiu en la salut i el desenvolupament. Aquesta situació és conseqüència directa de la incapacitat o la impossibilitat dels progenitors, tutors o guardadors de complir els deures de protecció o d’un compliment inadequat d’aquests deures. La valoració, la intervenció i el seguiment d’aquestes situacions corresponen al Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SEAIA).
Situació de desemparament: és la situació que afecta el desenvolupament i el benestar de l’infant o l’adolescent en el sentit que es veu limitat o perjudicat greument per qualsevol circumstància personal, familiar o social, i sempre que sigui imprescindible separar-lo del seu nucli familiar per protegir-lo de forma efectiva, com a mesura adient per garantir la seva atenció adequada, d’acord amb el que estableix la normativa vigent. La situació de desemparament la declara el batlle competent de la jurisdicció de menors, d’ofici o a instància del Ministeri Fiscal, del SEAIA, dels progenitors o de la persona que en tingui atribuïda la tutela o la guarda, o de qualsevol altre familiar de l’infant o l’adolescent. A l’annex II es reprenen les possibles situacions de desemparament previstes a la Llei 14/2019.
Sospita fonamentada: és la situació en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar la certesa de la situació de risc.
Indicador de risc: és una eina metodològica o estàndard de referència per facilitar el coneixement objectiu de la realitat de l’infant o de l’adolescent i el seu entorn, i la seva finalitat és donar suport en la valoració dels fets que s’han d’acreditar i vincular-los a una situació de risc o desemparament. Els indicadors de risc es refereixen a les observacions fetes en relació amb l’aspecte físic de l’infant i l’adolescent, l’aspecte emocional, el comportament i el nivell de desenvolupament o d’aprenentatge que fan pensar que podria trobar-se en una situació de risc. Alguns indicadors són altament específics d’una situació de risc, però n’hi ha d’altres que s’han de contextualitzar i contrastar amb els coneixements professionals per determinar la situació d’aquell infant o adolescent. La guia d’indicadors de risc figura a l’annex III.
Article 5. Principis generals d’actuació
Interès superior de l’infant i l’adolescent. És un principi rector de l’actuació professional que garanteix que, en el moment de sospesar diversos interessos i prendre una decisió que afecti l’infant o adolescent, es considerarà primordialment el seu interès per sobre dels altres.
Lliure desenvolupament de l’infant i l’adolescent. Respon a la necessitat de vetllar pel lliure desenvolupament de l’infant i garantir les seves necessitats físiques, cognitives, emocionals i socials.
Atenció a la discapacitat. Els infants i els adolescents amb discapacitat han de rebre l’assistència adequada d’acord amb les seves necessitats.
Corresponsabilitat social. Les administracions públiques, la família i la ciutadania han de promoure i garantir el respecte i el compliment efectius dels drets i deures dels infants i els adolescents i l’exercici responsable d’aquests drets.
Coordinació. En el desenvolupament de les seves funcions, les administracions públiques amb competències en matèria dels drets dels infants i els adolescents han d’actuar de forma coordinada entre si i amb les entitats ciutadanes i les famílies, per garantir la millor atenció conduent a la realització plena dels drets i el benestar dels infants i els adolescents i per optimitzar els recursos i l’adequació de les intervencions per evitar que la víctima sigui objecte d’intervencions repetitives.
Intervenció mínima. Exigeix modular la intensitat de la intervenció en funció de la gravetat i la periodicitat de la situació de desprotecció.
Perspectiva de gènere. Totes les actuacions que es derivin de l’aplicació d’aquest Reglament i del protocol annexat han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere.
Article 6. Òrgans bàsics
Els òrgans bàsics d’atenció als infants i els adolescents en situació de risc del ministeri encarregat dels afers socials són els previstos a l’article 5 de la Llei 14/2019.
Article 7. Objectius del protocol
Els objectius d’aquest protocol són els següents:
Protegir els infants i adolescents en situació de risc i vetllar perquè es desenvolupin en entorns segurs.
Garantir la seva activació quan es detecti una situació de risc per iniciar la intervenció i promoure els recursos necessaris per a l’infant o adolescent i la seva família.
Assegurar la funció ciutadana i professional d’atenció i protecció dels infants i adolescents.
Sensibilitzar el col·lectiu de professionals que treballen prop de la infància i l’adolescència de les situacions de risc i capacitar-los i corresponsabilitzar-los per identificar, detectar i notificar situacions d’aquesta mena.
Evitar la victimització secundària agilitzant els processos que concerneixen els infants i els adolescents i evitant la duplicitat d’intervencions.
Article 8. Detecció
Les administracions públiques, les altres entitats públiques i privades i els professionals que intervenen en el sistema de protecció dels infants i els adolescents han de garantir la detecció eficient de les situacions de risc o desemparament, d’acord amb l’article 68 de la Llei 14/2019, i tenen l’obligació de complir i actuar d’acord amb el protocol que figura a l’annex I, i els altres protocols que es puguin establir.
La fase de detecció ha de ser tan precoç com sigui possible per evitar conseqüències més greus i per incrementar les possibilitats d’èxit de la intervenció. Per facilitar la detecció, s’annexa una guia d’indicadors de risc en relació amb l’aspecte físic de l’infant o l’adolescent, l’aspecte emocional, el comportament i el nivell de desenvolupament i aprenentatge, i d’altres en relació amb la situació dels progenitors, tutors o guardadors de l’infant o l’adolescent respecte al seu context familiar i personal (annex II).
Article 9. Procediment davant de situacions de risc
El procediment, una vegada detectada una situació de risc, segueix amb les fases següents:
Notificació. La ciutadania i els professionals, especialment els que treballen en els àmbits dels afers socials, la salut, l’educació, la justícia, la cultura i el lleure, i les autoritats que per raó de la seva professió o el seu càrrec tinguin coneixement o sospites fonamentades d’una situació de desprotecció en què es troba un infant o un adolescent, en particular d’una situació de risc o de desemparament, ho han de notificar o denunciar als òrgans competents segons el protocol (PAS) que figura a l’annex I.
Cribratge. Estudi previ de la situació per part de l’Equip de Cribratge, d’acord amb el que es preveu en aquest Reglament i el protocol (PAS) annexat.
Valoració del risc. En funció de les conclusions de l’Equip de Cribratge, s’ha d’assignar un professional referent competent, que ha d’efectuar la valoració de risc de l’infant o l’adolescent segons el que preveu el PAS. L’objectiu de la fase de valoració és concretar la situació de risc, la severitat del dany ocasionat a l’infant o l’adolescent, la probabilitat que es torni a produir, el grau de satisfacció de les necessitats de l’infant o adolescent i, finalment, els recursos familiars i de l’entorn.
Intervenció social. S’inicia amb el propòsit de reconduir els indicadors de risc detectats i garantir el desenvolupament i les necessitats de l’infant o l’adolescent que s’hagin pogut vulnerar. En aquesta fase s’ha de promoure l’aplicació d’intervencions o recursos d’atenció social i educativa que permetin disminuir o eliminar la situació de risc, en els termes establerts al protocol (PAS) i la Llei 14/2019.
Article 10. Equip de cribratge
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.