LegalizeDecret 177/2021, del 26-5-2021, d’aprovació del Reglament de les capacitacions professionals de seguretat i qualitat industrial
Decret 177/2021, del 26-5-2021, d’aprovació del Reglament de les capacitacions professionals de seguretat i qualitat industrial.
Exposició de motius
La Llei de seguretat i qualitat industrial està desenvolupada per diversos reglaments que regulen els diferents tipus d’instal·lacions. Aquests reglaments també estableixen una sèrie de requisits que han de complir els instal·ladors capacitats per dur a terme i declarar les instal·lacions, entre els quals es troba en molts casos el fet de disposar d’un carnet professional. Concretament, en els reglaments que desenvolupen la Llei es defineixen els carnets professionals de molt baixa tensió, de baixa tensió, de manipulador d’explosius, de gas i d’instal·lacions d’hidrocarburs líquids.
El departament competent en matèria de seguretat industrial és el responsable d’atorgar aquestes capacitacions. Recau sobre el dit departament vetllar per la qualificació professional i tècnica dels instal·ladors habilitats dels sectors implicats. Actualment, s’ha detectat la necessitat de millorar aquests aspectes per assegurar la seguretat de les instal·lacions i millorar la qualitat del servei prestat, per diversos motius.
En primer lloc, la complexitat de les instal·lacions actualment ha augmentat degut a l’avenç de l’electrònica, la domòtica, els sistemes de control automàtics i la tecnologia en general emprada en les instal·lacions. Aquesta circumstància obliga a exigir als instal·ladors més coneixements per tenir un nivell suficient i dignificar els sectors professionals.
En segon lloc, existeixen diferents tipus de formacions tècniques que proporcionen els coneixements necessaris per accedir a l’ofici d’instal·lador. Per tant, l’interessat ha d’aconseguir les competències tècniques i pràctiques mitjançant els estudis acadèmics corresponents. Aquestes formacions acadèmiques poden proporcionar les competències exigides en aquest Reglament per atorgar les diferents capacitacions tècniques d’una manera molt més completa i encertada que les proporcionades mitjançant les formacions oficials impartides actualment. Això permet, alhora, d’avaluar el candidat i pressuposar els seus coneixements tècnics, de manera que tan sols queda proporcionar els coneixements necessaris sobre les qüestions més administratives i legislatives aplicables al país, en el cas que les dites formacions no ho tinguin inclòs en el pla d’estudis de la formació rebuda quan es puguin cursar al país.
En tercer lloc, cal buscar homogeneïtzar els requisits amb els dels països de la UE. Aquesta homogeneïtzació pot facilitar en un futur el reconeixement de les capacitats dels instal·ladors nacionals respecte als dels altres països, i per tant que les empreses andorranes puguin tenir menys entrebancs a l’hora de plantejar-se treballar fora de les fronteres del país.
Una de les novetats del Reglament és que es reparteixen de manera més lògica les responsabilitats quant a la gestió del carnet professional: el Reglament responsabilitza l’operari pel que fa a l’obtenció i el manteniment en vigor del certificat d’aptitud, que és el document que el reconeix apte per obtenir el carnet professional, mentre que l’empresa és la responsable de sol·licitar i gestionar el carnet professional, que dona accés a l’operari a declarar instal·lacions en nom seu.
El Reglament es divideix en tres capítols. En el primer capítol, el Reglament defineix de manera general el seu objectiu i presenta els procediments que es pretenen regular.
També defineix els diferents tipus de treballadors tècnics d’una empresa instal·ladora i estableix unes ràtios de treballadors que no s’han de sobrepassar respecte als tècnics que tenen més coneixements o més responsabilitats. D’aquesta manera, es pretén garantir que els tècnics responsables dels treballs puguin realment tenir el control del que efectuen els tècnics subordinats.
En el segon capítol, el Reglament regula tot el que està relacionat amb els certificats d’aptitud. S’estableix que les convocatòries al curs i l’examen han de ser publicades al BOPA per garantir-ne la publicitat.
Es defineixen també de manera concreta els requisits que han de complir els candidats per obtenir un certificat d’aptitud, el nivell acadèmic mínim i la llista de competències que han de demostrar.
En tots els casos, cal cursar una formació corresponent a les qüestions més administratives i legislatives nacionals, que es valida mitjançant una prova o examen. El Reglament estableix que tant aquesta formació com l’examen són competència del departament encarregat de la seguretat industrial, que finalment emet una resolució per acreditar si el candidat és apte o no.
El Reglament també obliga a dur a terme cursos de reciclatge per garantir un nivell òptim en cadascun dels sectors professionals.
També preveu un certificat d’aptitud sènior, que permet distingir els tècnics que ja tenen el carnet professional abans de l’entrada en vigor del Reglament o que hagin efectuat el curs oficial previst abans de l’entrada en vigor del Reglament.
Finalment, queden establerts en el Reglament els motius pels quals es perd el certificat d’aptitud.
El capítol 3 regula el carnet professional. Es manté el format d’un únic carnet professional, en el qual s’engloben totes les categories professionals, i es regula el seu contingut. El Reglament introdueix canvis importants en la sol·licitud i la gestió del carnet professional.
Amb aquest Reglament es modifica qui sol·licita el carnet professional i es traspassa aquesta potestat a l’empresa i no al treballador, si bé requereix el consentiment del treballador. Aquest carnet no té caducitat i és vàlid fins que l’empresa o el treballador manifestin la voluntat de donar-lo de baixa, o bé fins que el departament competent en matèria de seguretat industrial el retiri de manera motivada, ja sigui per sanció o per la pèrdua del certificat d’aptitud del treballador.
El Reglament estableix també les regles perquè les empreses amb personal de manteniment en la seva plantilla puguin sol·licitar igualment un carnet professional limitat, que dona dret a dur a terme només el manteniment i la declaració d’instal·lacions pròpies de l’empresa.
La disposició addicional preveu que els treballadors que en el moment de l’entrada en vigor del Reglament treballin en el sector com a tècnics instal·ladors però no disposin de les competències per obtenir el certificat d’aptitud puguin obtenir el certificat d’aptitud sènior cursant els cursos oficials i els exàmens previstos amb anterioritat a la publicació del Reglament.
Les disposicions transitòries primera i segona estableixen els terminis en els quals les persones en possessió d’un carnet professional vigent o del diploma de capacitació professional expedits en els cursos oficials abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament poden demanar la convalidació.
Finalment, la disposició transitòria tercera fixa un termini de cinc anys perquè les empreses puguin aconseguir les ràtios de treballadors que estableix el Reglament.
Per tot el que s’ha exposat, a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del 26 de maig del 2021, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de les capacitacions professionals de seguretat i qualitat industrials, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Capítol primer. Generalitats
Article 1. Objecte
Mitjançant aquest Reglament es regula l’obtenció i la renovació dels certificats d’aptitud i les capacitacions professionals relacionats amb les instal·lacions regulades pel departament encarregat de la seguretat i qualitat industrial (d’ara en endavant, “departament competent”). L’objectiu és la millora de la qualificació professional i tècnica en els sectors professionals implicats i, consegüentment, la millora de la qualitat del servei prestat.
Per fer-ho, aquest Reglament defineix els procediments següents:
El procediment d’obtenció, de renovació i de pèrdua del certificat d’aptitud.
El procediment d’obtenció i de pèrdua del carnet professional, que atorga la capacitació professional.
Tot i que es fixa el nivell acadèmic mínim i les competències mínimes exigibles per poder aspirar a obtenir un certificat d’aptitud, no és objecte d’aquest Reglament la regulació de les titulacions professionals o acadèmiques concretes que ho permeten.
Article 2. Àmbit d’aplicació i competències
Aquest Reglament és aplicable als professionals que prestin els seus serveis per efectuar les activitats següents que requereixin disposar de les categories professionals descrites a l’annex, d’acord amb els requisits que estableixin els reglaments específics aplicables en cada cas:
Realització, reparació, modificació, ampliació o manteniment d’instal·lacions.
Fabricació, reparació, modificació, instal·lació o manteniment d’aparells o equips.
Fabricació, reparació, modificació, instal·lació o manipulació de productes.
Conducció o ús d’aparells, equips o màquines.
Article 3. Procediment per a l’obtenció de la capacitació professional
Un operari obté la capacitació professional en un tipus d’instal·lació o en la manipulació d’un producte quan disposa d’un certificat d’aptitud vinculat al sector concernit.
La capacitació professional dona accés a poder disposar del carnet professional que permet a l’operari la declaració o el registre de les instal·lacions o les activitats de l’empresa, així com, si és el cas, l’ús o la conducció dels equips i màquines del sector que abasta el carnet, dintre dels límits que cada reglament específic li confereix.
El procediment per a l’obtenció de la capacitació professional és el següent:
Convocatòria, mitjançant un edicte al BOPA, del curs i de l’examen, per part del departament competent.
Presentació de les sol·licituds per a l’obtenció del certificat d’aptitud al Servei de Tràmits, per part dels candidats.
Formació.
Proves i exàmens.
Atorgament de la resolució amb el resultat de l’examen.
Posteriorment l’empresa pot sol·licitar el carnet professional per als candidats que han superat l’examen.
Article 4. Tipus de tècnics en una empresa instal·ladora
Amb independència de la Classificació Nacional d’Ocupació que pugui tenir el treballador, a continuació es defineixen els tipus de treballadors tècnics, en funció de les capacitacions professionals que es regulen en aquest Reglament:
Tècnic amb carnet: són els treballadors per a qui l’empresa ha sol·licitat el carnet professional. L’empresa ha de tenir en tots els casos com a mínim un tècnic amb carnet permanentment en plantilla i, en general, com a mínim tants com siguin necessaris per respectar les ràtios que es detallen a continuació.
El tècnic amb carnet ha d’estar contractat a jornada completa i és el responsable dels treballs que s’efectuïn a l’empresa, i més concretament dels treballs que declari o registri al departament competent.
Tècnic amb certificat: l’empresa pot contractar amb la qualificació de tècnic amb certificat treballadors amb certificat d’aptitud però sense carnet professional. Aquests operaris han d’estar sota les ordres i la supervisió d’un tècnic amb carnet.
Es limita la ràtio a un màxim de cinc tècnics amb certificat per cada tècnic amb carnet.
Tècnic sense certificat: l’empresari pot contractar un treballador que pot no tenir el certificat d’aptitud, ni cap tipus d’estudis o coneixements en el sector, amb la qualificació de tècnic sense certificat.
L’empresari ha de formar aquest tècnic de manera específica i s’ha d’assegurar, sota la seva responsabilitat, que disposa de les habilitats i dels coneixements necessaris per poder executar les tasques encomanades seguint les regles de l’art i complint amb les condicions perquè la instal·lació executada sigui segura. Els tècnics sense certificat han d’estar sota les ordres i la supervisió d’un tècnic amb certificat, que és el responsable dels treballs efectuats.
Els tècnics sense certificat només poden assistir un tècnic amb certificat i han de treballar conjuntament amb ell. Només poden efectuar sols treballs repetitius que no requereixin decisions tècniques i sempre seguint les instruccions del tècnic amb certificat, que ha de fer els controls pertinents periòdics per vigilar l’execució dels treballs.
Es limita la ràtio de tècnics sense certificat a dos per cada tècnic amb certificat. Els tècnics amb carnet només poden tenir dos tècnics sense certificat si no tenen tècnics amb certificat sota les seves ordres.
En cas de situacions puntuals, excepcionals i justificades l’empresari pot demanar al departament competent una autorització que li permeti disposar de ràtios diferents de les establertes en aquest article per un temps determinat i concret.
L’empresari té l’obligació d’incloure tots els empleats descrits en aquest article en els plans de formació tècnica de l’empresa.
L’empresari s’ha de comprometre a encoratjar els tècnics sense certificat a obtenir el certificat d’aptitud i té l’obligació, si el treballador ho demana, de proporcionar el temps necessari per poder cursar les formacions oportunes o passar els exàmens per obtenir el certificat d’aptitud, donant totes les facilitats i, com a mínim, els permisos establerts en la legislació laboral vigent i adaptant raonablement les jornades de treball per tal que el tècnic sense certificat pugui combinar el treball amb aquests estudis.
Degut a la naturalesa del producte, no es permet tenir treballadors amb la categoria de tècnic sense certificat, tal com està definit en aquest article, en treballs amb explosius i pirotècnia.
Capítol segon. Certificat d’aptitud
Article 5. Convocatòria del curs i de l’examen
El departament competent ha de publicar al BOPA la convocatòria del curs, amb el temari i la convocatòria de l’examen per a l’obtenció d’un certificat d’aptitud.
De manera general, el temari del curs ha de tractar com a mínim les qüestions següents:
Reglamentació:
- Lleis que concerneixen el sector.
- Reglaments que concerneixen el sector.
- Altres textos legals que puguin ser d’interès.
Tràmits administratius:
- Instal·lacions amb projecte.
- Instal·lacions sense projecte.
- Inspeccions periòdiques.
- Revisions periòdiques.
- Tràmits específics segons el sector.
Altres temes que es pugin considerar d’interès.
Article 6. Candidats al certificat d’aptitud
El candidat ha de ser major d’edat, a més de complir tots els requisits per obtenir el certificat d’aptitud que es troben detallats a l’annex i al reglament específic que reguli el sector concret concernit.
Ha de presentar al departament competent, mitjançant el Servei de Tràmits, una sol·licitud per a l’obtenció del certificat d’aptitud.
La sol·licitud ha d’especificar, a més de les dades personals del sol·licitant, el certificat d’aptitud que vol obtenir, i s’hi han d’adjuntar els documents que acreditin que compleix tots els requisits exigibles establerts a l’annex, segons el sector.
Els tècnics del departament competent poden demanar documentació suplementària si consideren que algun dels requisits no ha quedat prou acreditat.
Article 7. Formació, proves i exàmens
El departament competent organitza i imparteix la formació i les proves, tot i que aquestes tasques les pot delegar, ja sigui de manera total o parcial.
L’assistència a la formació és obligatòria per poder obtenir qualsevol dels certificats d’aptitud. Els candidats que hagin dut a terme la formació, assistint com a mínim al 80% de les hores impartides, poden presentar-se a la prova de validació corresponent.
La formació es valida mitjançant la superació d’un examen escrit i/o d’una prova de tipus test.
El departament competent és qui dissenya i corregeix els exàmens i les proves.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.