LegalizeDecret 265/2022, del 22-6-2022, d’aprovació del Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública
Decret 265/2022, del 22-6-2022, d’aprovació del Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública.
Exposició de motius
La Llei 15/2021, del 17 de juny, de creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH) defineix, entre altres matèries, els habitatges de protecció pública o habitatges socials, construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada, destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades. A més, atribueix a l’Institut Nacional de l’Habitatge funcions cabdals en aquesta àrea: mesurar la necessitat de promocionar els habitatges de protecció pública, proposar al Govern l’aprovació reglamentària dels requisits d’accés dels habitatges de protecció pública i, finalment, instruir i adjudicar aquests habitatges.
Aquest Reglament té per objecte la regulació integral del règim jurídic dels habitatges de protecció pública mitjançant: (i) la creació d’un registre de sol·licitants que té com a objectiu general mesurar les necessitats d’habitatge de protecció pública i, com a específic, vehicular les demandes d’habitatge de protecció pública; (ii) l’establiment dels requisits d’accés a aquests habitatges que permeten categoritzar la demanda residencial exclosa d’acord amb la classificació ETHOS (European Tipology on Homeless and Housing Exclusion, en anglès) feta per la Feantsa (Federació Europea d’Associacions Nacionals que Treballen amb les Persones Sense Sostre) d’acord amb la seva gravetat i situació de risc; i (iii) la regulació del procediment d’adjudicació, que s’articula mitjançant un sistema de puntuació que prioritza diversos col·lectius pel fet de trobar-se en un grau d’exclusió residencial greu.
En aquest sentit, les persones que no tenen llar i que depenen totalment o de forma substancial dels serveis socials per cobrir les seves necessitats bàsiques mitjançant ajuts econòmics ocasionals són beneficiàries de forma prioritària en l’adjudicació d’aquests habitatges.
Per això, i en atenció a aquest grup de població, l’INH proposa un model d’intervenció anomenat Primer la llar (Housing First en anglès), implementat als Estats Unitats, el Canadà i diversos països europeus, que en els darrers anys ha adquirit més rellevància en les polítiques de prevenció i abordatge de l’exclusió residencial. Aquest model revela resultats molt positius en la intervenció amb persones sense llar i assoleix un alt percentatge de reintegració social.
El procediment d’adjudicació finalitza mitjançant la signatura d’un contracte de cessió administrativa d’habitatge de protecció pública. Es tracta, doncs, d’un contracte de naturalesa pública, exclòs de l’àmbit d’aplicació de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, i que possibilita la gestió eficient d’aquests habitatges en tant que l’Institut Nacional de l’Habitatge actua des de la seva condició d’administració pública i, per tant, gaudeix de les prerrogatives administratives que la llei li atorga en cada moment. Aquests contractes, a més d’establir els pactes relatius a l’ús i gaudiment dels habitatges, han de recollir els compromisos vinculats al programa Primer la llar.
Aquest Reglament constitueix un pas decisiu dins de les polítiques d’habitatge perquè introdueix com a novetat la gestió integral pública dels habitatges de protecció pública, de manera que l’Institut Nacional de l’Habitatge assumeix de forma directa la gestió econòmica d’aquests habitatges, mentre que la gestió social és encomanada a una entitat social, prèvia licitació pública corresponent. D’aquesta manera, s’incorpora un abordatge integral de la gestió dels habitatges de protecció pública, mitjançant la introducció de tècniques professionalitzades dels àmbits econòmic, pressupostari i social.
A més, aquest Reglament també preveu la possibilitat de destinar els habitatges de protecció pública a facilitar l’atenció eficaç i ràpida en situacions d’urgència per atendre casos peremptoris però de caràcter temporal fins que la persona afectada i la seva família puguin accedir a un altre habitatge de l’àmbit protegit o del mercat ordinari.
La regulació legal de les modalitats d’habitatge protegit constitueix una acció adreçada a donar compliment a l’Objectiu de desenvolupament sostenible núm. 11 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i concretament a la fita núm. 1, relativa a l’accés de totes les persones a habitatges i serveis bàsics adequats, segurs i assequibles.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta del ministre de Territori i Habitatge, el Govern, en la sessió del 22 de juny de 2022 aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública.
Reglament d’aprovació dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges de protecció pública i de creació del Registre de sol·licitants dels habitatges de protecció pública
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte la creació d’un registre administratiu de sol·licitants d’habitatges de protecció pública i regula els requisits d’accés i de selecció de les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública, el procediment i les condicions per accedir-hi i per deixar de tenir-hi dret, així com les situacions d’urgència que donen lloc a l’accés de forma temporal a un habitatge de protecció pública.
Article 2. Finalitat
El Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública té com a finalitat:
Proporcionar informació a l’INH i a les administracions públiques sobre les necessitats d’habitatge de protecció pública.
ii) Proporcionar informació útil i fiable per establir indicadors de sexe, edat, procedència i característiques de les llars.
iii) Proporcionar informació sobre les persones beneficiàries dels habitatges de protecció pública.
iv) Permetre el bon govern en la gestió dels parcs d’habitatge de protecció pública.
Constituir la base per a l’adjudicació dels habitatges de protecció pública, sense perjudici de les adjudicacions en situacions d’urgència.
Els habitatges de protecció pública, adreçats de forma prioritària però no exclusiva a persones en situació d’exclusió social greu i sense llar, tenen com a objectiu oferir un habitatge amb suports tècnics per desenvolupar les activitats de la vida diària, mitjançant la implementació del model d’intervenció adaptat a Primer la llar, i afavorir un projecte de vida autònoma en un entorn comunitari i normalitzat.
Article 3. Creació del Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública
Es crea el Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública de caràcter administratiu, adscrit a l’INH, que n’és el responsable.
Per poder ser persona adjudicatària d’un habitatge de protecció pública, és requisit imprescindible estar inscrit en el Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública abans de l’inici del procediment d’adjudicació. S’exceptuen d’aquest requisit les persones o unitats de convivència en situacions d’urgència, amb l’informe favorable previ del ministeri encarregat d’Afers Socials.
La inscripció en el Registre dona dret a aspirar a l’adjudicació d’un habitatge de protecció pública, d’acord amb el procediment establert en aquest Reglament, però no dona lloc a cap altre dret ni suposa, en particular, l’adjudicació automàtica de cap habitatge.
El Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública està sotmès a la normativa vigent en matèria de protecció de dades.
Article 4. Formulari d’inscripció en el Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública i documentació requerida
El formulari d’inscripció ha de complimentar-se en el model oficial disponible al lloc web www.inh.ad.
La persona sol·licitant ha d’adjuntar al formulari la documentació següent:
El passaport o el document nacional d’identitat de la persona sol·licitant, si és estrangera, i de la resta de membres que configurin la unitat de convivència.
ii) El document d’immigració de la persona sol·licitant i de totes les persones de la unitat de convivència.
iii) El certificat de convivència de la unitat de convivència, expedit pel comú, a la data de presentació de la sol·licitud.
iv) El certificat de naixement, literal o en extracte, de cadascun dels fills o filles que configuren la unitat de convivència.
En cas de separació o divorci, la resolució judicial o el conveni de separació referent a la guarda i custòdia de menors d’edat.
vi) La targeta en què consti el número de compte IBAN de la persona sol·licitant.
vii) Els documents que justifiquin el patrimoni i els ingressos relatius a la persona sol·licitant i a la resta de membres de la unitat de convivència i, en concret, amb caràcter no limitatiu:
L’extracte de punts de la CASS dels últims dotze mesos.
Els justificants de tots els ingressos no relacionats amb la CASS dels dotze mesos immediatament anteriors a la presentació de la sol·licitud.
Posició global del compte i els extractes bancaris dels comptes bancaris dels quals siguin titulars o cotitulars i els rebuts d’ingressos i despeses que no figurin en els extractes bancaris dels últims dotze mesos.
En cas que desenvolupin una feina per compte propi, el compte de pèrdues i guanys de l’any anterior a la presentació de la sol·licitud.
La declaració de l’impost de la renda de les persones físiques, si la persona està obligada a presentar-la.
Les pòlisses d’assegurança de vida, si n’hi ha.
viii) El contracte d’arrendament de l’habitatge a nom de la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència o l’acord de compromís d’allotjament en establiments hotelers, així com el rebut que acredita el pagament de la renda de l’habitatge o equivalent. Si no hi ha contracte escrit, s’han de presentar els rebuts que acrediten el pagament de la renda de l’habitatge durant els quatre mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud.
ix) El rebut de la pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil de l’habitatge en vigor, si n’hi ha.
Els documents justificatius del pagament dels serveis i subministraments complementaris relatius a l’arrendament de l’habitatge, o dels acomptes satisfets per aquest concepte.
xi) La resolució del ministeri responsable dels Afers Socials que reconegui un grau de menyscabament del 33% com a mínim, d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
xii) Justificació de la necessitat d’habitatge. La informació relativa a l’estat ruïnós de l’edifici o la manca de cèdula o certificat d’habitabilitat de l’immoble en què actualment resideix la persona sol·licitant és obtinguda d’ofici per l’INH de les administracions responsables.
Article 5. Requisits d’accés
Poden accedir al Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública les persones que reuneixen, de forma cumulativa, els requisits següents:
i. Generals:
Residència. Cal complir el requisit de residència legal, efectiva i permanent a Andorra durant un període mínim de cinc anys, que han de ser immediatament anteriors a la inscripció al Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública.
Necessitat d’habitatge, bé per no disposar-ne o per no disposar-ne d’un d’adequat o assequible. S’entén que no es disposa d’habitatge o que aquest darrer no es troba a disposició de la persona sol·licitant o de cap membre de la unitat de convivència si s’esdevé alguna de les circumstàncies següents:
i. La persona no disposa d’un habitatge en propietat, amb dret de superfície o usdefruit o arrendament.
ii. L’habitatge ha estat declarat en estat ruïnós. Aquest supòsit s’acredita mitjançant un informe de l’Administració competent.
iii. L’immoble no disposa de cèdula o certificat d’habitabilitat o no compleix les condicions d’habitabilitat exigibles per renovar-la.
iv. L’habitatge està ubicat en un edifici que no compleix la normativa d’accessibilitat vigent, sempre que no sigui possible eliminar les barreres arquitectòniques o fer els ajustos raonables i que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència acrediti la condició de discapacitat amb mobilitat reduïda permanent.
v. L’habitatge ocupat per una unitat de convivència té una superfície que no permet respectar les superfícies mínimes del Reglament de construcció en atenció a la composició de la unitat de convivència.
vi. La persona sol·licitant o la unitat de convivència destina més del 35% dels seus ingressos al pagament de totes les despeses vinculades amb l’habitatge.
ii. Específics:
Ser major d’edat o menor emancipat.
Ser família unipersonal o unitat de convivència, entesa com el grup de persones físiques que acrediten conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer-ho en un termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre si.
La unitat de convivència ha d’inscriure’s amb una persona representant, que està obligada a proporcionar les dades sol·licitades al formulari d’inscripció.
Que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència disposi d’una font d’ingressos derivada d’un contracte laboral, un treball per compte propi, una pensió o un ajut econòmic ocasional dels previstos al Reglament regulador de les prestacions econòmiques dels serveis socials i sociosanitaris.
Que la persona sol·licitant o la unitat de convivència disposin d’uns ingressos iguals o inferiors al llindar econòmic de cohesió social personal o familiar, segons correspongui, establert a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
Que la persona sol·licitant o membre de la unitat de convivència no superi el barem de valoració patrimonial establert a la Llei de serveis socials i sociosanitaris.
No obstant el que disposa l’apartat anterior, les persones o famílies que es trobin en un dels supòsits descrits a l’article 10 estan exemptes de complir tots els requisits i poden accedir de forma immediata a un dels habitatges per raó de la situació d’urgència, amb l’informe favorable previ del ministeri encarregat dels Afers Socials.
Article 6. Procediment d’inscripció i alta
Les sol·licituds d’inscripció al Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció pública es formalitzen mitjançant un formulari disponible al lloc web www.inh.ad i han de presentar-se a la seu de l’INH, sol·licitant cita prèvia.
Només s’admet una sol·licitud per persona o unitat de convivència.
L’INH és l’organisme responsable i encarregat del tractament de les dades del Registre i de tot el procediment d’inscripció.
Si la sol·licitud no reuneix els requisits exigits per aquest Reglament, s’ha de notificar a la persona interessada, a qui s’ha de requerir que en un termini màxim de deu dies esmeni la falta o aporti els documents preceptius, amb indicació que, si no ho fa, s’arxivarà la sol·licitud, sense perjudici del seu dret de tornar a presentar-ne una de nova. L’INH pot atorgar, a petició de la persona interessada, una pròrroga màxima de cinc dies, si les circumstàncies ho aconsellen i amb aquesta pròrroga no es perjudiquen drets de terceres persones. Transcorregut el termini esmentat sense que la persona interessada hagi atès el requeriment, la direcció de l’INH li ha de notificar la resolució per la qual es declara el desistiment i es procedeix a l’arxivament, amb indicació del fet produït i les normes aplicables.
La resolució d’inscripció al Registre ha de ser notificada a la persona interessada i comporta la incorporació al Registre d’activitats de tractament de totes les dades que han de formar-ne part. El termini màxim per notificar la resolució d’inscripció és de dos mesos a comptar de la data en què la sol·licitud ha tingut entrada al registre de l’INH. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi dictat resolució expressa, la persona interessada pot entendre desestimada la seva sol·licitud per silenci administratiu. Contra aquesta resolució es pot interposar recurs administratiu davant el Comitè Director de l’INH, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.
Article 7. Comunicació de variació de dades
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.