Decret 76/2022, del 2-3-2022, pel qual s’aprova el Reglament d’aplicació de la Llei 14/2017, del 22 de juny, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme

Aquest Reglament entra en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

No obstant el que disposa l’apartat 1, les disposicions establertes en el capítol sisè de mesures addicionals dels subjectes obligats financers amb sucursals o filials en què tinguin participació majoritària en altres països que no permetin l’aplicació de les polítiques i els procediments de grup, s’aplicaran al cap de tres mesos que el Reglament sigui publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Als efectes del que disposa la lletra h de l’apartat 6 de l’article 3 de la Llei, tenen la consideració de membres dels òrgans administratius, de gestió o de supervisió d’entitats parapúbliques, organismes autònoms i empreses de propietat estatal els membres de l’òrgan d’administració, els membres de la direcció general i altres càrrecs equivalents.

Als efectes del que disposa l’apartat 8 de l’article 3 de la Llei, la notorietat requerida a l’efecte de la consideració de persones reconegudes com a afins s’entén existent quan la relació amb la persona afí sigui de coneixement públic o el subjecte obligat conegui o hagi de conèixer l’existència d’aquesta relació.

En aplicació de l’article 5 de la Llei, quan els subjectes obligats identifiquin i valorin els seus riscos de blanqueig i finançament del terrorisme han de considerar, entre altres, els factors de risc següents:

Els subjectes obligats poden completar aquesta informació amb informació obtinguda d’altres fonts rellevants, internes i externes, com responsables de negoci, gestors personals, estudis de risc nacionals, llistes publicades per organitzacions intergovernamentals o governs nacionals i informes d’avaluació o sobre tipologies de blanqueig o finançament del terrorisme publicats pel GAFI o organismes equivalents com el Moneyval.

L’estudi de risc individual és aprovat per l’òrgan d’administració i constitueix la base per desenvolupar les polítiques i els procediments per mitigar els riscos de blanqueig i de finançament del terrorisme, perquè reflecteix el perfil de risc del subjecte obligat i determina el seu nivell de tolerància. Les polítiques, els procediments, les mesures i els controls per mitigar els riscos han de ser consistents amb l’estudi de risc individual.

Els subjectes obligats categoritzen el risc del client adequadament, atenent la naturalesa i grandària del seu negoci i el tipus de riscos de blanqueig i finançament del terrorisme al qual està exposat. Els subjectes obligats categoritzen el risc en alt, mitjà o reduït o de qualsevol altra manera que identifiqui adequadament les categories de risc.

Atenent la informació obtinguda en l’aplicació de les mesures de diligència deguda, els subjectes obligats elaboren un perfil de risc del client. Aquest perfil determina el nivell i el tipus de mesures de seguiment continu i dona suport a les decisions relatives a les relacions de negoci.

La presència de factors de risc aïllats no determina que la relació de negocis sigui de risc superior al mitjà. El subjecte obligat ha de justificar-ho degudament.

En el cas dels subjectes obligats financers, els perfils de risc de clients es poden elaborar de manera individual o de forma conjunta quan els clients presentin característiques homogènies, com, per exemple, clients amb ingressos similars o que efectuïn el mateix tipus d’operacions financeres.

Els subjectes obligats identifiquen els clients i els seus beneficiaris efectius en els termes previstos a l’article 9 de la Llei, i adopten mesures raonables per comprendre la seva estructura de propietat i control.

En el cas de societats i entitats en constitució, la identificació s’ha de referir a la persona o a les persones físiques sol·licitants. No es poden fer operacions diferents dels abonaments i càrrecs derivats de la constitució de la societat o entitat fins que la mateixa societat o entitat estigui legalment constituïda i s’hagin aportat tots els documents requerits per la Llei i aquest Reglament. Addicionalment, en el cas d’associacions andorranes i estrangeres que tinguin seu a Andorra o desenvolupin activitats en territori andorrà, han d’estar degudament inscrites en el Registre d’Associacions.

En el cas de mutualitats, entitats associatives, cooperatives i fons de previsió, s’han d’identificar les persones que exerceixen el control o una influència significativa en els actius de l’organització.

En el cas d’organitzacions benèfiques, clubs i associacions sense ànim de lucre, s’han d’adoptar les mesures necessàries per identificar almenys dos apoderats o responsables principals i la identitat de la mateixa institució. A l’efecte de la identificació, es consideren responsables principals les persones que exerceixin el control o una influència significativa en els actius de l’organització, com els membres d’un òrgan o comitè de govern, el president, els membres del consell i el tresorer.

En aplicació de les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei, els subjectes obligats han d’adoptar mesures raonables per verificar la identitat dels clients i dels seus beneficiaris efectius sobre la base de documents, dades o informacions obtinguts de fonts fiables i independents, com els que s’especifiquen en els apartats següents d’aquest article.

Per als clients persones físiques i per als beneficiaris efectius, els subjectes obligats han de verificar la seva identitat mitjançant, almenys, l’exhibició i la còpia del document d’identitat oficial proveït d’una fotografia. Els subjectes obligats poden acceptar una còpia del document d’identitat autenticada per un notari amb la postil·la corresponent, quan correspongui.

Per als clients que són persones jurídiques, fideïcomisos i altres entitats, els subjectes obligats han d’identificar el client i el beneficiari efectiu i verificar la seva identitat a través dels documents, dades o informacions següents:

Els subjectes obligats financers que mantinguin comptes globals o òmnibus de titularitat d’entitats degudament autoritzades a administrar i custodiar instruments financers o efectiu dels seus clients no han d’aplicar les mesures d’identificació i verificació que requereixen les lletres a i b de l’apartat 1 de l’article 9 de la Llei als clients de l’entitat titular del compte que operen mitjançant el compte global corresponent o òmnibus sempre que:

En aplicació de l’apartat 1.d de l’article 9 de la Llei, els subjectes obligats demanen els documents necessaris per justificar l’operació o el servei sol·licitat pel client quan, per la quantia, per les condicions d’execució o per qualsevol altra característica de rellevància similar, aquesta operació o aquest servei no es corresponguin amb l’activitat normal, amb els antecedents operatius, amb l’objecte social o amb el coneixement que el subjecte obligat tingui del client.

En particular, els subjectes obligats demanen aquesta documentació en les situacions següents:

Els subjectes obligats poden aplicar, entre d’altres, les següents mesures simplificades de diligència deguda en els casos en què la relació de negocis o la transacció ocasional presenti un grau de risc reduït d’acord amb els factors a què fa referència l’apartat 1 de l’article 11 de la Llei:

La informació que obtenen els subjectes obligats quan apliquen mesures simplificades ha de ser suficient per considerar que l’anàlisi que determina que el risc és baix està justificada. També ha de ser suficient per proporcionar al subjecte obligat informació suficient sobre la naturalesa de la relació de negoci amb la finalitat que pugui detectar qualsevol operació inusual o sospitosa. Les mesures simplificades de diligència deguda no suposen, en cap cas, que el subjecte obligat no efectuï declaracions de sospita.

Els subjectes obligats no apliquen mesures simplificades de diligència deguda quan hi ha sospites de blanqueig de diners o valors o de finançament del terrorisme, quan hi ha dubtes sobre la veracitat de les informacions obtingudes o en qualsevol altre escenari que l’entitat determini de risc alt.

No és preceptiva la identificació dels accionistes o beneficiaris efectius de societats cotitzades o de les seves filials participades majoritàriament quan aquestes societats o filials estiguin sotmeses a obligacions d’informació que assegurin l’adequada transparència del seu beneficiari efectiu.

Les mesures reforçades de diligència deguda que els subjectes obligats han d’aplicar en els casos a què fa referència l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei poden incloure, entre altres, les següents:

Els subjectes obligats valoren el risc que determina l’aplicació de mesures reforçades de diligència deguda i deixen constància escrita de la seva valoració, que ha d’estar a disposició de la Uifand, altres autoritats de supervisió competents, auditors externs i òrgans de control intern i comunicació.

Quan la Uifand detecti que un determinat producte, client, sector o territori presenta un elevat risc de blanqueig pot requerir als subjectes obligats, mitjançant un comunicat tècnic, que adoptin les mesures que consideri adients, entre d’altres:

Les declaracions davant la Uifand que estableix l’article 20 de la Llei s’efectuen igualment respecte a les operacions ja executades quan, posteriorment a l’execució de les operacions, hi hagi sospites que podrien constituir una operació de blanqueig o finançament del terrorisme.

Les declaracions s’efectuen sempre per escrit, en suport de paper, i en cas d’urgència es fan prèviament per tot mitjà a l’abast i es tramet la declaració escrita posterior en el termini màxim de dos dies hàbils. En aquest cas, la declaració escrita ha de fer referència a la primera comunicació inicial i al mitjà emprat per a la mateixa comunicació.

Com a excepció del que estableix l’apartat anterior, la Uifand pot habilitar canals telemàtics segurs perquè els subjectes obligats efectuïn les declaracions d’operació sospitosa per aquests mitjans.

En aplicació de l’article 20 de la Llei, la declaració de sospita ha d’anar acompanyada, com a mínim, de la informació següent:

En cas que el subjecte obligat no disposi d’alguna de la informació esmentada, ho ha de fer constar expressament.

Amb posterioritat a la declaració de sospita, el subjecte obligat ha de trametre a la Uifand qualsevol element nou, relatiu a la declaració, del qual tingui coneixement. Aquesta obligació cessa en la data en què la Uifand notifica al subjecte obligat l’arxivament del dossier o la tramesa del dossier a les autoritats judicials competents. En aquest segon supòsit les obligacions de comunicació passen a regir-se per allò que determini l’autoritat judicial competent d’acord amb la legislació aplicable.

No obstant el que estableix l’apartat anterior, en cas d’arxivament del dossier el subjecte obligat manté l’obligació de comunicar a la Uifand tota nova operació que, per les seves característiques, pugui comportar un risc de blanqueig o de finançament del terrorisme, en els termes generals que estableixen la Llei i aquest Reglament.

En l’exercici de les seves competències, la Uifand pot demanar aclariments o informació addicional que pugui tenir el subjecte obligat.

La Uifand publica en la seva pàgina web el formulari de declaració d’operació sospitosa que han d’utilitzar els subjectes obligats.

Els subjectes obligats han de sol·licitar autorització prèvia a la Uifand en els casos que estableix l’article 26 de la Llei. La Uifand pot publicar a la seva pàgina web un model de sol·licitud d’autorització.

Pel que fa a la sol·licitud d’autorització a què fa referència l’apartat 3 de l’article 26 de la Llei, el subjecte obligat ha d’informar la Uifand sobre els països en què té sucursals i filials amb participació majoritària a les quals vol comunicar informació i ha d’exposar les mesures d’aplicació efectiva de les polítiques i els procediments interns de grup a què es refereix l’article 41 de la Llei. La Uifand ha de verificar la raonabilitat d’aquesta aplicació efectiva i que aquests països imposen requisits equivalents als que estableix la legislació andorrana en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

Pel que fa a les sol·licituds d’autoritzacions a què fan referència els apartats 4 i 5 de l’article 26 de la Llei, el subjecte obligat ha d’informar la Uifand sobre la declaració o les declaracions de sospita que es volen comunicar. La Uifand ha de verificar que els subjectes obligats d’altres països imposen requisits equivalents als que estableix la legislació andorrana en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

Les sol·licituds d’autorització han de ser contestades en un termini màxim de quinze dies a comptar des que són remeses a la Uifand. En cas de silenci de la Uifand en el termini indicat, s’entén denegada la sol·licitud efectuada pel subjecte obligat.

Als efectes del que disposen els apartats 2 i 3, es considera que un país imposa requisits equivalents als que estableix la legislació andorrana en matèria de lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme si, segons fonts fiables i independents, com per exemple informes d’avaluació mútua o d’avaluació detallada o informes de seguiment, disposa de mesures contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme compatibles amb les Recomanacions del GAFI, i aplica efectivament aquestes mesures.

La Uifand pot valorar altres factors, a més del territorial, a l’efecte de l’autorització sol·licitada en els casos que estableix l’apartat 1.

El bloqueig provisional d’operacions que la Uifand pot ordenar en aplicació de l’apartat 5 de l’article 20 de la Llei es comunica als subjectes obligats per escrit.

En el termini de duració del bloqueig, els subjectes obligats no efectuen cap acte sobre les operacions bloquejades sense el consentiment escrit previ de la Uifand, ni cap operació vinculada o relacionada amb l’operació sospitosa.

L’òrgan de control intern i de comunicació, la designació del qual requereix l’apartat 2 de l’article 40 de la Llei, ha de verificar el compliment permanent i eficaç de les obligacions de l’entitat, els seus administradors, la direcció general i el seu personal, d’acord amb la legislació andorrana de prevenció i lluita contra el blanqueig i el finançament del terrorisme.

L’òrgan de control intern i de comunicació pot ser unipersonal o col·legiat i els seus membres han de complir, com a mínim, els requisits següents previs al nomenament:

L’òrgan de control intern i de comunicació ha de tenir accés immediat a tota la documentació relativa a la identificació de clients, a la resta de la documentació relativa al compliment de les obligacions de diligència deguda, als registres de les transaccions i a qualsevol altra informació rellevant.

Els subjectes obligats que siguin entitats jurídiques han de trametre per escrit a la Uifand informació completa sobre l’estructura de l’òrgan de control intern i comunicació, i també el nom i el càrrec que exerceixen a l’empresa les persones que l’integren. Els subjectes obligats han d’informar la Uifand dels canvis dins de l’òrgan de control intern en un termini màxim de quinze dies.

En el cas de subjectes obligats pertanyents a un grup, el compliment de les obligacions contingudes en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup.

En aplicació de l’article 40 de la Llei, els subjectes obligats financers han d’establir procediments de control i d’auditoria interna per examinar i avaluar l’adequació i l’eficàcia dels sistemes, els mecanismes de control intern i les disposicions de l’entitat, i formular recomanacions i verificar-ne el compliment.

En el cas de subjectes obligats pertanyents a un grup, el compliment de les obligacions contingudes en aquest article es pot assolir en l’àmbit del grup.

Els subjectes obligats han d’establir per escrit polítiques internes i procediments de control en les matèries següents:

Els subjectes obligats han d’aprovar per escrit i han d’aplicar una política expressa d’admissió de clients basada en l’avaluació i la gestió de riscos, en els termes que preveu l’article 3 d’aquest Reglament. Aquesta política ha d’incloure una descripció dels tipus de clients que podrien presentar un risc elevat de blanqueig de diners o finançament del terrorisme atenent els criteris per establir mesures reforçades de diligència continguts a l’article 12 de la Llei. La política d’admissió de clients ha de ser gradual, i s’han d’adoptar precaucions reforçades respecte dels clients que presentin un risc superior a la mitjana.

Pel que fa al canal i el procediment de comunicació d’operacions sospitoses a la Uifand, s’han de seguir les directrius emeses al respecte per aquesta Unitat. Així mateix, l’òrgan de control intern i de comunicació ha d’adoptar les mesures adequades per mantenir la confidencialitat de les comunicacions.

En aplicació de l’obligació de disposar de procediments adequats que estableix l’apartat 3 de l’article 91 de la Llei, els subjectes obligats disposen d’un canal de comunicació específic, independent i anònim perquè els seus empleats o persones en posició comparable i directius puguin comunicar infraccions a escala interna de la normativa de prevenció del blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme o dels procediments aprovats pels subjectes obligats per complir-la.

Un cop l’òrgan de control intern i de comunicació ha rebut una comunicació, l’ha d’analitzar o comprovar immediatament per determinar la relació dels fets o les operacions comunicades amb el blanqueig o el finançament del terrorisme i valorar si cal fer una declaració d’operació sospitosa a la Uifand en aplicació de l’article 20 de la Llei.

Els procediments interns han de ser comunicats pels subjectes obligats financers a les sucursals, les filials amb participació majoritària i les delegacions situades a l’estranger que tinguin per objecte operacions comercials o financeres.

Les mesures a què fa referència l’article 42 de la Llei inclouen l’organització de plans de formació i de cursos especials d’actualització dirigits als empleats en general i, específicament, al personal que ocupi els llocs de treball que, per les seves característiques, siguin idonis per detectar els fets o les operacions que puguin estar relacionats amb el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, i que capacitin aquests empleats per efectuar aquesta detecció i per conèixer la manera de procedir en aquests casos.

La formació ha de fer referència, com a mínim, a:

A l’efecte de millorar la prevenció del blanqueig i del finançament del terrorisme també en l’àmbit internacional, els subjectes obligats financers i els subjectes obligats inclosos en les lletres a i b de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei poden intercanviar informacions i experiències no subjectes a confidencialitat conforme a les disposicions legislatives corresponents amb altres entitats del mateix grup o amb altres subjectes de la mateixa entitat jurídica o xarxa associativa que comparteixin propietat, gestió i supervisió comuna, quan estiguin establerts en estats que imposin requisits equivalents als que estableix aquesta Llei.

En aplicació de l’apartat 4 de l’article 41 de la Llei, quan la normativa d’un altre país prohibeixi o restringeixi l’aplicació de les polítiques i els procediments que resultin necessaris per detectar i avaluar adequadament el risc de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme associat a una relació de negocis o transacció ocasional mitjançant restriccions en l’accés a la informació sobre clients i beneficiaris efectius o restriccions en la utilització d’aquesta informació a l’efecte de la diligència deguda, els subjectes obligats han de fer, com a mínim, el següent:

Quan el consentiment a què es refereix l’apartat 1, lletra c, no sigui possible, els subjectes obligats financers adopten mesures addicionals juntament amb les seves mesures ordinàries de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme.

Els subjectes obligats financers determinen l’abast de les mesures addicionals a què es refereix l’apartat 2 en funció d’una anàlisi de riscos i estan en disposició de demostrar a la Uifand que l’abast de les mesures addicionals és adequat considerant el risc de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme.

Quan la normativa d’un altre país prohibeixi o restringeixi l’intercanvi o el tractament de dades de clients dins del grup als efectes de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, els subjectes obligats financers han de fer, com a mínim, el següent:

Quan el consentiment a què es refereix l’apartat 1, lletra c, no sigui possible, els subjectes obligats financers adopten mesures addicionals juntament amb les seves mesures ordinàries de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme a fi de fer front al risc. Entre aquestes mesures addicionals s’hi inclou la mesura addicional establerta a la lletra a, o la lletra c, de l’article 26. Quan el risc de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme justifiqui l’adopció de més mesures addicionals, els subjectes obligats financers han d’aplicar una o diverses de les restants mesures addicionals que figuren a l’article 26, lletres a a c.

Quan els subjectes obligats financers no puguin fer front eficaçment als riscos de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme mitjançant l’aplicació de les mesures a què es refereixen els apartats 1 i 2, han de posar fi a totes o part de les activitats de la seva sucursal o filial amb participació majoritària a l’altre país.

Els subjectes obligats financers determinen l’abast de les mesures addicionals a què es refereixen els apartats 2 i 3 en funció d’una anàlisi de riscos i estan en disposició de demostrar a la Uifand que l’abast de les mesures addicionals és adequat considerant el risc de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme.

Quan la normativa d’un altre país prohibeixi o restringeixi l’intercanvi d’informació relativa a les declaracions d’operacions sospitoses que regula l’article 20 de la Llei, entre les sucursals i filials amb participació majoritària en altres països i altres entitats del seu mateix grup, els subjectes obligats financers han de fer, almenys, el següent:

Els subjectes obligats financers adopten mesures addicionals juntament amb les seves mesures ordinàries de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament el terrorisme i les mesures esmentades en l’apartat 1 a fi de fer front al risc.

Quan els subjectes obligats financers no puguin fer front eficaçment als riscos de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme mitjançant l’aplicació de les mesures a què es refereixen els apartats 1 i 2, han de posar fi a totes o part de les activitats de la sucursal o filial amb participació majoritària a l’altre país.

Els subjectes obligats financers determinen l’abast de les mesures addicionals a què es refereixen els apartats 2 i 3 en funció d’una anàlisi de riscos i estan en disposició de demostrar a la Uifand que l’abast de les mesures addicionals és adequat considerant el risc de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme.

Quan la normativa d’un altre país prohibeixi o restringeixi l’aplicació de mesures de conservació de documents equivalents a les que estableix la Llei, els subjectes obligats financers han de fer, almenys, el següent:

Quan el consentiment a què es refereix l’apartat 1, lletra c, no sigui possible, els subjectes obligats financers adopten mesures addicionals juntament amb les seves mesures ordinàries de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament el terrorisme i les mesures esmentades en l’apartat 1 a fi de fer front al risc. Entre aquestes mesures addicionals s’hi inclouen una o diverses de les mesures addicionals establertes a l’article 26, lletres a a c i j.

Els subjectes obligats financers determinen l’abast de les mesures addicionals a què es refereix l’apartat 2 en funció d’una anàlisi de riscos i estan en disposició de demostrar a la Uifand que és adequat considerant el risc de blanqueig de diners o valors i finançament del terrorisme.

La Uifand ha de documentar, mitjançant diligència escrita, les seves actuacions en el marc de les inspeccions in situ fetes amb els subjectes obligats en exercici de les funcions que li atribueix l’article 55 de la Llei.

En aplicació de l’apartat 2.p de l’article 55 de la Llei, la Uifand elabora i publica anualment estadístiques suficients per avaluar l’eficàcia de la prevenció i la lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme. Aquestes estadístiques recullen, com a mínim, les dades següents: