LegalizeDecret 24/2023, del 18-1-2023, d’aprovació del Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives
Decret 24/2023, del 18-1-2023, d’aprovació del Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives.
Exposició de motius
L’antic Codi de la circulació del 10 de juny del 1999, derogat pel Codi de la circulació del 13 de maig del 2021, en el capítol onzè, intitulat Matriculació d’embarcacions esportives, preveia, en l’article 209.4, el següent: “Tot i no essent necessari disposar de titulació o permís per la conducció d’embarcacions esportives el Govern podrà reconèixer els carnets o títols de capacitació voluntaris emesos per l’entitat delegada a tal efecte.”
Per aquest motiu, en aquell moment es va aprovar el Decret del 7-2-2001 relatiu als títols o permisos reconeguts i recomanats pel Govern per poder pilotar embarcacions nàutiques esportives. En aquest Decret, el Govern va reconèixer i recomanar dos títols de capacitació per pilotar embarcacions esportives, patró de costa i patró d’altura, i va delegar expressament al Club Nàutic d’Andorra la facultat de formar les persones interessades a obtenir aquests títols i el lliurament. Així mateix, el Govern va reconèixer els títols expedits pel Club Nàutic d’Andorra amb anterioritat a l’entrada en vigor del Decret. El programa d’estudis d’aquests dos títols està reflectit en el Decret del 7-2-2001 relatiu als títols o permisos reconeguts i recomanats pel Govern per poder pilotar embarcacions nàutiques esportives i la seva modificació feta pel Decret del 10-9-2003. El Govern espanyol va reconèixer aquests dos títols en el Real Decreto 875/2014, de 10 de octubre, por el que se regulan las titulaciones náuticas para el gobierno de las embarcacions de recreo, que va ser modificat per l’article 3, apartat 18, del Real Decreto 238/2019, de 5 de abril, a fi d’incloure-hi Andorra i els títols de patró de costa i d’altura.
La Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació, en la disposició final quarta, habilita expressament el Govern per aprovar les disposicions reglamentàries necessàries per regular, entre altres, els requisits per obtenir el permís per pilotar les embarcacions d’esbarjo i esportives.
Així doncs, per donar compliment al nou Codi de la circulació, el departament competent en matèria de transport ha elaborat un nou reglament que estableix l’obligatorietat de disposar d’un dels tres títols reconeguts pel Govern, patró de navegació bàsica, patró d’embarcació d’esbarjo i capità de iot, per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives. Les persones més grans de divuit anys poden pilotar embarcacions de fins a cinc metres d’eslora, una potència màxima de quinze cavalls i fins a dos milles de la costa en navegació diürna, sense disposar de cap títol.
Per obtenir un dels tres títols enumerats en el paràgraf anterior, la persona interessada ha de superar una prova d’aptituds, que consta de tres fases: un examen teòric sobre els coneixements tècnics, legals i administratius en matèria de navegació marítima, un curs d’operador de ràdio i una formació pràctica. A més, la persona ha d’aportar un certificat mèdic oficial.
El contingut dels programes d’estudis dels tres títols i els requisits de les proves estan indicats en l’annex del Reglament.
El Govern delega la formació per obtenir aquests títols al Club Nàutic d’Andorra i als altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra.
En aquest Reglament es preveu que el Govern ha de convocar almenys un cop a l’any una prova d’aptituds. El Reglament descriu el desenvolupament de la prova d’aptituds i les formacions teòriques i pràctiques que es preveuen.
D’altra banda, el Reglament crea la figura de la Comissió Avaluadora, formada per membres del Govern, del Club Nàutic d’Andorra i dels altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra. Entre altres missions, aquesta Comissió és la responsable de validar les formacions teòriques i pràctiques que impartiran els clubs delegats pel Govern per fer la formació i també de supervisar tot el desenvolupament de la prova d’aptituds. Així mateix, la Comissió homologa els títols estrangers que compleixen els requisits establerts en aquest Reglament, i també revisa, avalua i valida, o no, tots els títols que no siguin directament homologables.
Per acabar, la disposició transitòria primera demana al Club Nàutic d’Andorra fer arribar al Govern la llista de les persones que disposen dels títols de patró de costa i de patró d’altura abans de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, perquè el Govern n’estigui assabentat.
La disposició transitòria segona indica les equivalències entre els títols existents i els nou títols d’aquest Reglament, així com el procediment i el termini màxim per fer el canvi.
La disposició transitòria tercera indica el procediment i el termini màxim per homologar un títol estranger per a les persones residents a Andorra que disposen d’una embarcació andorrana i d’un títol estranger.
La disposició transitòria quarta indica el termini màxim per obtenir un dels títols reconeguts pel Govern per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives per a les persones que no en disposin.
La disposició transitòria cinquena indica el termini màxim per obtenir el curs d’operador de ràdio per a les persones que no en disposin.
Mentre no entri en vigor aquest Reglament, s’aplicarà la disposició transitòria segona de la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.
D’acord amb aquestes consideracions, a proposta del ministre de Presidència, Economia i Empresa, el Govern, en la sessió del 18 de gener del 2023, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives, que entrarà en vigor el dia 2 de maig del 2023.
Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives
Article 1. Objecte del Reglament
El Reglament relatiu als títols reconeguts pel Govern d’Andorra per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives (d’ara endavant, el “Reglament”) té per objecte definir i regular els títols reconeguts pel Govern per poder pilotar embarcacions d’esbarjo i esportives amb matrícula andorrana i regular la prova per obtenir aquests títols, així com les competències del Club Nàutic d’Andorra i dels altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra, i de la Comissió Avaluadora.
Article 2. Àmbit d’aplicació del Reglament
El Reglament s’aplica a totes les persones físiques andorranes residents a Andorra i les persones físiques estrangeres residents a Andorra amb autorització de residència o residència i treball, llevat de la temporal, que volen pilotar una embarcació d’esbarjo o esportiva amb matrícula andorrana o amb matrícula d’altres països que reconeguin els permisos andorrans.
Article 3. Títols o permisos. Obtenció i renovació
Per poder pilotar embarcacions andorranes d’esbarjo i esportives, el Govern reconeix un dels títols següents:
Patró de navegació bàsica (PNB) fins a tres milles de la costa, i navegació diürna d’embarcacions (motor i vela) de fins a set metres d’eslora de buc. L’edat mínima per obtenir aquest títol és de setze anys complerts.
Patró d’embarcació d’esbarjo (PER) fins a dotze milles de la costa, i navegació diürna i nocturna d’embarcacions (motor i vela) de fins a quinze metres d’eslora de buc. L’edat mínima per obtenir aquest títol és de setze anys complerts. El patró d’embarcació d’esbarjo que superi les pràctiques de navegació d’altura pot ampliar el límit de navegació fins a 60 milles de la costa.
Capità de iot (CY) sense límit de distància de navegació, i navegació diürna i nocturna d’embarcacions de fins a 24 metres d’eslora de buc. Per obtenir aquest títol, s’ha de tenir el títol de patró de costa amb una antiguitat mínima de dos anys i s’ha de tenir l’edat de divuit anys complerts.
Les pràctiques per obtenir els títols indicats en l’apartat anterior sempre es fan amb una embarcació de vela.
El títol per pilotar embarcacions l’emet el departament competent en matèria de transport.
El títol per pilotar embarcacions acredita que la persona és apta per pilotar embarcacions d’esbarjo i esportives del Principat d’Andorra i d’altres països en els quals el títol estigui reconegut.
El títol per pilotar embarcacions obtingut autoritza el titular a pilotar en la categoria per a la qual s’ha examinat.
Els títols tenen una validesa de deu anys. Per renovar-los, el titular ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transport degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet i del certificat mèdic oficial. A partir dels setanta anys d’edat, la renovació s’ha de fer cada cinc anys.
El titular d’un títol caducat que vulgui renovar el títol només pot sol·licitar la renovació quan el temps transcorregut des de la data d’expedició de l’últim títol caducat sigui inferior al doble del període de validesa del títol. Si el temps és superior, el sol·licitant ha de superar novament la prova d’aptituds.
Les persones més grans de divuit anys no necessiten disposar d’un títol per poder pilotar una embarcació fins a dos milles de la costa, de fins a cinc metres d’eslora en navegació diürna i d’una potència màxima de quinze cavalls.
Article 4. Accés als títols. Formació
Per obtenir un dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament, la persona interessada ha de superar una prova d’aptituds, que consta de les tres fases següents:
La superació d’un examen teòric sobre els coneixements tècnics, legals i administratius en matèria de navegació marítima.
La superació del curs d’operador de ràdio. Aquest curs és obligatori per al capità de iot. El patró d’embarcació d’esbarjo ha d’obtenir aquest curs abans dels dos anys d’antiguitat del títol de patró d’embarcació d’esbarjo. S’exigeix el curs d’operador de ràdio en el moment de la renovació dels títols de patró d’embarcació d’esbarjo i de capità de iot.
La superació d’una formació pràctica presencial i adient a cada titulació amb una embarcació propietat d’un club nàutic establert legalment a Andorra i retolada amb la menció “Vaixell escola”. Aquesta embarcació ha de ser de vela i d’un mínim de dotze metres d’eslora de buc.
El Govern delega al Club Nàutic d’Andorra i als altres clubs nàutics legalment establerts a Andorra la formació dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament.
Els clubs delegats pel Govern per fer la formació dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament no poden subcontractar la formació a altres entitats.
Els clubs delegats pel Govern per fer la formació dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament han d’acreditar que disposen dels mitjans materials i humans necessaris, que com a mínim han d’incloure:
Una aula de formació independent de la resta d’espais.
El material pedagògic necessari.
Un vaixell escola.
Un formador.
Per presentar-se a la prova d’aptituds, és obligatori que la persona interessada s’inscrigui en un dels clubs delegats pel Govern per fer la formació teòrica i pràctica que comporta la prova d’aptituds.
Un cop superades les tres fases de la prova d’aptituds enumerades en l’apartat 1 d’aquest article, el Govern lliura al candidat el títol corresponent.
Article 5. Comissió Avaluadora
La Comissió Avaluadora està formada pel ministre responsable del departament competent en matèria de transport o la persona que delega, un tècnic de transport, nomenat per la direcció del departament competent en matèria de transport, i dos persones representants del Club Nàutic d’Andorra, o bé una d’aquest últim i una segona d’algun dels altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra que duguin a terme formació dels títols enumerats en l’apartat 1 de l’article 3 d’aquest Reglament. Els representants dels clubs són nomenats pels clubs nàutics.
La Comissió Avaluadora es reuneix sempre que sigui necessari.
La Comissió Avaluadora és presidida pel ministre o la persona que delega.
La Comissió Avaluadora es reuneix vàlidament si hi són presents com a mínim el president, el tècnic de transport i un representant del Club Nàutic d’Andorra. L’assistència del president és obligatòria.
Els acords s’adopten amb l’assistència de més de la meitat dels membres de la Comissió (és a dir, tres membres) i per majoria dels membres assistents. El president té vot diriment en cas d’empat.
La Comissió Avaluadora designa un secretari, que estén acta de les sessions, entre els membres nomenats en representació del departament competent en matèria de transport.
Article 6. Funcions de la Comissió Avaluadora
La Comissió Avaluadora vetlla pel bon funcionament de la prova d’aptituds i en garanteix la confidencialitat i la imparcialitat en totes les fases: la preparació, el desenvolupament i la correcció.
La validació dels programes d’estudis sobre els coneixements tècnics, legals i administratius en matèria de navegació marítima, dels cursos i de les formacions pràctiques de la prova d’aptituds presentades pels clubs delegats pel Govern per impartir la formació, correspon a la Comissió Avaluadora, que té la potestat de decidir sobre qualsevol circumstància que es produeixi en el transcurs de la prova d’aptituds.
L’anàlisi, la vigilància i la correcció de l’examen teòric de la prova d’aptituds corresponen a la Comissió Avaluadora.
Com a mínim dos membres de la Comissió Avaluadora han de ser presents el dia de l’examen teòric de la prova d’aptituds i en tota la seva durada. Com a mínim un membre ha de ser del Govern i l’altre, del Club Nàutic d’Andorra, sense perjudici que n’hi pugui assistir un més d’algun dels altres clubs nàutics establerts legalment a Andorra.
El departament competent en matèria de transport custodia tots els documents de la prova d’aptituds.
La Comissió Avaluadora pot requerir els assessoraments que consideri convenients.
La Comissió Avaluadora té com a missió l’homologació de la resta de títols o permisos que no queden inclosos en l’apartat 4 de l’article 14 d’aquest Reglament. Verifica que l’Estat que ha expedit el títol té una prova equivalent per obtenir-lo i que hi ha reciprocitat en els criteris d’homologació. No obstant això, la Comissió Avaluadora pot exigir a la persona interessada els documents i el compliment dels requisits següents:
Aportació a l’expedient d’homologació de la traducció completa del text del títol segellada pel consolat de l’Estat corresponent.
Aportació a l’expedient d’homologació d’un certificat d’autenticitat del títol lliurat per l’autoritat expedidora.
Aportació a l’expedient d’homologació d’un certificat d’equivalència de categories del títol lliurat per l’autoritat expedidora.
La realització d’un examen pràctic segons el programa oficial de proves de maniobres i seguretat.
D’altra banda, la Comissió Avaluadora té com a missió revisar, avaluar i validar, o no, tots els títols o permisos que hagin estat emesos per qualsevol entitat, que no estiguin inclosos ni en l’apartat 7 anterior ni en l’apartat 4 de l’article 14, o que no s’hagin convalidat en del termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament, com preveu la disposició transitòria segona.
Article 7. Periodicitat de la prova d’aptituds
El departament competent en matèria de transport convoca una prova d’aptituds almenys un cop a l’any.
Sense perjudici de l’apartat anterior, el departament competent en matèria de transport pot convocar una prova d’aptituds sense esperar aquest termini si el nombre de candidats justifica la convocatòria.
Article 8. Requisits per inscriure’s a la prova d’aptituds
Únicament es poden inscriure a la prova d’aptituds les persones físiques andorranes residents a Andorra i les persones físiques estrangeres residents a Andorra amb autorització de residència o residència i treball.
Poden participar en la prova d’aptituds les persones físiques que acreditin una edat mínima de divuit anys el dia en què es fa la prova teòrica.
Els menors de setze anys només poden optar a la llicència de navegació i al títol de patró de navegació bàsica si presenten una autorització dels pares o del tutor legal en la qual els autoritzin a fer la prova d’aptituds per obtenir el títol.
Una persona es pot inscriure tantes vegades com sigui necessari per aprovar la prova d’aptituds.
Article 9. Avís de convocatòria de la prova d’aptituds
La convocatòria s’efectua mitjançant un edicte que es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, en què es precisa el dia, l’hora i el lloc de l’examen teòric de la prova d’aptituds i els requisits que s’exigeixen per inscriure-s’hi.
El període entre la convocatòria i la realització de l’examen teòric no pot ser inferior a tres mesos, perquè les persones sol·licitants admeses a participar-hi puguin fer la formació per preparar-se per a l’examen teòric.
L’examen teòric de la prova d’aptituds es fa en l’idioma oficial del Principat d’Andorra i ha d’avaluar com a mínim els coneixements de les matèries incloses en els programes d’estudis definits en l’annex del Reglament.
Article 10. Inscripció a la prova d’aptituds
A partir de l’endemà de la publicació de la convocatòria al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, els candidats han de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transport degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet i del certificat mèdic oficial. El candidat pot delegar aquest tràmit en un dels clubs delegats pel Govern per impartir la formació.
En un termini màxim de quinze dies hàbils a comptar de la data de presentació de la sol·licitud, el departament competent en matèria de transport comunica a les persones sol·licitants si han estat admeses o no com a candidates a participar en la prova d’aptituds.
El departament competent en matèria de transport facilita la informació sobre la formació i la prova d’aptituds.
En cas que una persona no sigui admesa com a candidata, el departament competent en matèria de transport ha de motivar la denegació de la sol·licitud i reemborsar l’import abonat per al dret d’examen.
La inscripció dona dret a examinar-se en dos convocatòries consecutives. Només en cas de força major, degudament justificada per escrit, no es considera esgotada la convocatòria i es posposa fins a la convocatòria següent.
Article 11. Comunicacions
A efectes d’aquest Reglament, per facilitar la gestió i la comunicació entre el departament competent en matèria de transport i els candidats, s’informa els candidats que la seva inscripció ha estat acceptada mitjançant un correu electrònic o una trucada telefònica, a l’adreça electrònica o al número de telèfon que indiqui la persona sol·licitant en la sol·licitud d’inscripció.
Article 12. Resultat de l’examen teòric de la prova d’aptituds i continuació per superar la prova d’aptituds
Una vegada fet i corregit l’examen teòric de la prova d’aptituds, el departament competent en matèria de transport comunica el resultat al candidat.
El candidat que no ha superat la prova d’aptituds pot demanar una revisió d’examen al departament competent en matèria de transport, sempre que ho sol·liciti concertant cita prèvia dins el termini màxim d’un mes des de la comunicació de no superació, sense perjudici de la possibilitat de presentar un recurs administratiu d’acord amb la normativa vigent.
Un cop superat l’examen teòric i per superar la prova d’aptituds, el candidat ha de fer les formacions necessàries per obtenir el títol que desitja i que estan indicades en l’article 4 d’aquest Reglament.
Article 13. Candidats que no han esgotat les dos convocatòries a què tenen dret amb la inscripció
En el moment que el departament competent en matèria de transport convoca una nova prova, ho comunica a tots els candidats que no han superat la prova anterior o no s’hi han presentat amb justificació i que no han esgotat les dos convocatòries, per informar- los que se’ls inscriu automàticament a la nova convocatòria i que, si escau, renovin la documentació i la informació de la inscripció.
Article 14. Homologacions de títols estrangers
La persona física andorrana resident a Andorra i la persona física estrangera resident a Andorra amb autorització de residència o residència i treball poden homologar el títol estranger per pilotar una embarcació d’esbarjo o esportiva amb matrícula andorrana o amb matrícules d’altres països que reconeguin els permisos andorrans.
Per homologar un títol estranger, la persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transport degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet, del certificat mèdic oficial, del títol estranger original i d’un certificat del Club Nàutic d’Andorra que acrediti que el títol que es vol homologar és equivalent.
Per homologar un títol estranger és indispensable que sigui vigent el dia que es presenti la petició d’homologació al departament competent en matèria de transport.
Són objecte d’homologació directa, sense l’exigència d’aprovar cap mena d’examen previ, els títols o permisos següents:
Els títols espanyols o francesos oficials.
Els títols oficials que hagin estat expedits per estats amb els quals Andorra hagi establert un conveni bilateral d’homologació de permisos que ho prevegi així.
El títol homologat obté la caducitat del títol original.
Un cop obtinguda l’homologació, es retorna a la persona interessada el títol estranger, excepte que un conveni bilateral d’homologació prevegi un altre procediment.
Article 15. Procediment sancionador i incompliments
El procediment sancionador aplicable és el que determina el Codi de l’Administració vigent, del 29 de març de 1989.
L’incompliment de les obligacions establertes en aquest Reglament se sanciona d’acord amb el que està previst a la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació.
Disposició transitòria primera. Persones que disposen d’un títol per pilotar embarcacions expedit pel Club Nàutic d’Andorra amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reglament
El Govern lliura a totes les persones que disposen d’un dels dos títols per pilotar embarcacions emès pel Club Nàutic d’Andorra fins a l’entrada en vigor d’aquest Reglament, el títol que els correspon segons aquest Reglament i emès pel Govern.
Per això, el Club Nàutic d’Andorra ha de lliurar al departament competent en matèria de transport la llista de les persones que disposen d’un títol andorrà per pilotar embarcacions indicant el nom i cognoms, el número de permís i el tipus (patró de costa o patró d’altura), i la data d’expedició i de caducitat del permís. Aquesta llista s’ha de lliurar en el termini màxim de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
El traspàs de les dades del Club Nàutic d’Andorra al departament competent en matèria de transport s’ha de fer amb el consentiment de la persona interessada, de conformitat amb l’article 6.1.c de la Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals.
Disposició transitòria segona. Equivalència dels títols per pilotar embarcacions expedits pel Club Nàutic d’Andorra amb anterioritat a l’entrada en vigor del Reglament i procediment i termini per fer el canvi
Els títols emesos pel Club Nàutic d’Andorra amb anterioritat a aquest Reglament equivalen a:
| Títols expedits amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament | Títols equivalents d’aquest Reglament |
|---|---|
| Patró de costa | Patró d’embarcació d’esbarjo |
| Patró d’altura | Capità de iot |
La substitució del títol antic pel títol actual es fa a demanda del titular. La persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transport degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet, del certificat mèdic oficial i del títol original. El titular pot delegar aquest tràmit al Club Nàutic d’Andorra.
El títol emès pel Govern obté la caducitat del títol emès pel Club Nàutic d’Andorra. Quan la substitució es fa per la pròrroga de la vigència, el títol se substitueix pel nou títol i el termini de vigència és de deu anys d’acord amb el que disposa aquest Reglament.
El termini màxim per canviar el títol expedit pel Club Nàutic d’Andorra amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquest Reglament pel títol emès pel Govern és de dos anys.
Disposició transitòria tercera. Termini per obtenir un títol reconegut pel Govern per pilotar embarcacions andorranes per a les persones residents a Andorra que disposen d’un títol estranger
La persona física resident a Andorra, andorrana o estrangera amb autorització de residència o residència i treball, que té una embarcació andorrana i que disposa d’un títol estranger, ha d’homologar-lo.
L’homologació es fa a demanda del titular. La persona interessada ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud oficial adreçada al departament competent en matèria de transport degudament omplerta i signada, acompanyada d’una fotografia de carnet, del certificat mèdic oficial i del títol original. El titular pot delegar aquest tràmit al Club Nàutic d’Andorra.
El títol emès pel Govern obté la caducitat del títol estranger. Quan la substitució es fa per la pròrroga de la vigència, el títol estranger se substitueix pel títol andorrà i el termini de vigència és de deu anys d’acord amb el que disposa aquest Reglament.
El termini màxim per homologar el títol estranger pel títol andorrà és de dos anys.
Disposició transitòria quarta. Termini per obtenir un títol reconegut pel Govern per pilotar embarcacions andorranes per a les persones que no en disposin
Les persones físiques que tenen una embarcació andorrana i que no disposen de cap títol per poder pilotar-la han d’obtenir el títol andorrà necessari en el termini màxim de dos anys a comptar de l’entrada en vigor d’aquest Reglament.
Disposició transitòria cinquena. Termini per obtenir el curs d’operador de ràdio per a les persones que no en disposin
A l’entrada en vigor d’aquest Reglament, per renovar els títols de patró d’embarcació d’esbarjo i de capità de iot les persones que disposin d’aquests títols o dels títols anteriors equivalents han de disposar del curs d’operador de ràdio.
Cosa que es fa pública per a coneixement general.
Andorra la Vella, 18 de gener del 2023
Xavier Espot Zamora / Cap de Govern
Annex. Programes d’estudis i proves per obtenir cadascun dels tres títols del Reglament
I. Patró de navegació bàsica (PNB)
El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:
A. Nomenclatura nàutica
A.1. Casc: casc i coberta, proa i popa, línia i pla de cruïlles, estribord i babord, costats, amures, aletes, línia de flotació, obra viva i obra morta, banyera, embornals, escotilles, escotilla principal, espiralls i colls de cigne de ventilació, portells i lluernes, passamans, cornamuses i bites.
A.2. Estructura: quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, mampares, pla i sentina. A.3. Equip de fondeig: molinet (barbotí, embragatge i fre), línia de fondeig (grillet d’unió, parts de l’àncora sense cep), forma de l’àncora de llaurar, de l’àncora Danforth i del ruixó. En referència a l’àncora i a la maniobra de fondeig, definicions de virar, filar, en suspensió, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.
A.4. Timó: parts del timó, canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.
A.5. Hèlix: parts de l’hèlix (eix, botzina, nucli, pales i cabasset), hèlix destrogira i hèlix levogira. Hèlixs bessones de gir a l’exterior, hèlix de pales abatibles.
A.6. Dimensions: eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i seient. Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.
A.7. Terminologia: encolar i adreçar. Sobrevent i sotavent.
B. Elements d’amarratge i de fondeig
B.1. Elements d’amarratge: definicions de norai, morts, boies, defenses, gafa, xicot, senó, ferm i gassa, guardacaps, politjó, bites i cornamuses.
B.2. Nusos: cal indicar per a què s’utilitzen els nusos següents: nus pla, volta de ruixó, ballestrinca i as de guia.
B.3. Fondeig: elecció del fondeig i del tenidor. Fondeig a la gira amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Garreig. Vigilància durant el fondeig: marques, alarma de sonda. Orinc. Maniobra de llevar l’àncora.
C. Seguretat a la mar
C.1. Estabilitat: definicions de moviment de balanç i capçal, estabilitat estàtica (transversal i longitudinal). Forma de governar per evitar balanços i capçals. Importància de no entravessar-se a la mar.
C.2. Comprovacions abans de sortir a la mar: ser conscient de la necessitat i la importància de fer una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar. Cal poder enumerar les següents: nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l’alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).
C.3. Mesures que s’han de prendre a bord amb mal temps: estiba i trinca. Revisió de totes les obertures. Tancament d’aixetes de fons. Derrota que s’ha de seguir (córrer el temporal), riscos d’una costa a sotavent.
C.4. Tempestes elèctriques: protecció contra les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.
C.5. Baixa visibilitat: precaucions per navegar amb boira, el reflector de radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions en la navegació nocturna.
C.6. Aigües somes: definició i precaució.
C.7. Material de seguretat: descripció, recomanacions d’ús i estiba dels elements següents: armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i barques salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis.
C.8. Home a l’aigua: prevenció per evitar-ho: arnès de seguretat, il·luminació. Alliberament de l’hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d’ajudes. Aproximació al nàufrag quan es veu: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow. Maniobres de recerca quan no es veu: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors. Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas de caiguda d’home a l’aigua. Precaucions durant la recollida. Tractament i reanimació d’un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac. Hipotèrmia: concepte i mesures que s’han de prendre.
C.9. Remolc: maniobra d’aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb el remolcador i el remolcat.
C.10. Salvament marítim: a més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio a bord, forma de contactar amb SM: 112 i 900 202 202.
D. Legislació
D.1. Normes que afecten les embarcacions d’esbarjo: respecte al trànsit marítim i navegació interior en els ports.
D.2. Limitacions a la navegació: en llocs propers a la costa. En platges no abalisades. En platges abalisades i canals d’accés. En reserves marines.
D.3. Bussos i banyistes: precaucions que s’han de prendre davant de: banyistes, bussos, banderes Alfa del codi internacional de senyals i Bravo modificada.
D.4. Prevenció de la contaminació: idea sobre el règim de descàrregues i abocaments a la mar de les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Règim d’abocament d’escombraries a la mar segons el capítol V del Conveni internacional Marpol: àmbit d’aplicació –regla 2–, prohibició general de la descàrrega d’escombraries a la mar –regla 3–, descàrrega d’escombraries fora de les zones especials –regla 4–, descàrrega d’escombraries dins de les zones especials; cas concret del Mediterrani –regla 6–. Responsabilitat del patró per contaminació. Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.
D.5. Pavelló nacional: bandera en embarcacions d’esbarjo.
D.6. Salvament: obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.
D.7. Protecció d’espais naturals del medi marí: zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM). Cas concret en el Mediterrani: praderies de Posidonia oceanica.
E. Abalisament
E.1. Normativa IALA: marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.
En cada convocatòria s’especifica la normativa IALA en la qual es basen els exàmens.
F. Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA).
F.1. Generalitats: regles 1 a 3.
F.2. Regles de rumb i de govern: regles 4 a 19.
F.3. Llums i marques: regles 20, 21 i 23 a 31.
F.4. Senyals acústics i lluminosos: regles 32 a 37.
F.5. Senyals de perill: annex IV.
Queden expressament exclosos la regla 22 i els annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti al que està expressament escrit en el Reglament.
L’examen teòric és el següent:
2.1. L’examen es compon de 27 preguntes de tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La seva durada màxima és de 45 minuts.
2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració, de tal manera que per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre a un mínim de 17 preguntes, i no es permet en certes matèries superar un màxim d’errors:
Pel que fa a abalisament: màxim 2 errors permesos.
Pel que fa al Reglament (RIPA): màxim 5 errors permesos.
2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:
| Matèria | Identificació | Nre. de preguntes d’examen | Nre. màxim d’errors permesos | Nre. mínim de respostes correctes |
|---|---|---|---|---|
| A | Nomenclatura nàutica | 4 | - | - |
| B | Elements d’amarratge i de fondeig | 2 | - | - |
| C | Seguretat a la mar | 4 | - | - |
| D | Legislació | 2 | - | - |
| E | Abalisament | 5 | 2 | 3 |
| F | Reglament (RIPA) | 10 | 5 | 6 |
| Total examen | 27 | 10 | 17 |
Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de patró de navegació bàsica tenen una durada mínima de 8 hores.
II. Patró d’embarcació d’esbarjo (PER)
El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:
A. Nomenclatura nàutica
A.1. Casc: casc i coberta, proa i popa, línia i pla de cruïlles, per definir: estribord i babord. Costats, amura, través i aleta. Pla de flotació, per definir: obra viva (carena) i obra morta. Banyera i embornals. Escotilles i escotilla principal. Espiralls i colls de cigne de ventilació. Portells i lluernes. Passamans, candelers i guardamans.
A.2. Estructura: quilla, roda, codast, quadernes, baus, borda, mampares, pla i sentina. Aixetes de fons. Bombes de buidatge.
A.3. Equip de fondeig: molinet: barbotí, embragatge i fre. Línia de fondeig, grillet d’unió, parts de l’àncora sense cep. Forma de l’àncora de llaurar, de l’ancora Danforth i del ruixó. En referència a l’àncora i a la maniobra de fondeig, definicions de virar, filar, en suspensió, a pic, llevar, salpar, clara i lliure.
A.4. Timó: parts del timó, canya o roda, metxa, llimera, guardins i pala.
A.5. Hèlix: parts de l’hèlix (eix, botzina, nucli, pales i cabasset), hèlix destrogira i hèlix levogira. Hèlixs bessones de gir a l’exterior, hèlix de pales abatibles.
A.6. Dimensions: eslora, mànega i mànega màxima, puntal, francbord, calat de proa, calat de popa, calat mitjà i seient. Desplaçament màxim en embarcacions d’esbarjo.
A.7. Terminologia: encolar i adreçar. Sobrevent i sotavent.
B. Elements d’amarratge i de fondeig
B.1. Elements d’amarratge: definicions de norai, morts, boies, defenses, gafa, xicot, senó, ferm i gassa, guardacaps, politjó, bites i cornamuses.
B.2 Nusos: cal indicar per a què s’utilitzen els nusos següents: nus pla, volta de ruixó, ballestrinca i as de guia.
B.3, Fondeig: elecció del fondeig i del tenidor. Fondeig a la gira amb una àncora: maniobra, longitud del fondeig, cercle de borneig. Garreig. Vigilància durant el fondeig: marques, alarma de sonda. Orinc. Maniobra de llevar l’àncora.
C. Seguretat a la mar
C.1. Estabilitat: definicions de: moviment de balanç i capçal, estabilitat estàtica (transversal i longitudinal). Forma de governar per evitar balanços i capçals. Importància de no entravessar-se a la mar.
C.2. Comprovacions abans de sortir a la mar: ser conscient de la necessitat i la importància de fer una sèrie de comprovacions prèvies a la sortida a la mar. S’han de poder enumerar les següents: nivells d’oli, filtres de decantació d’aigua i impureses, líquid refrigerant, refrigeració, corretja de l’alternador, nivell de combustible, aigua dolça, bateries, llums de navegació, equip de ràdio, estanquitat, sistema de govern i propulsió, absència de gasos explosius, fuites d’oli o combustible, informe meteorològic, existència i estat d’elements de seguretat (armilles, cèrcols salvavides, equip pirotècnic i extintors).
C.3. Mesures que s’han de prendre a bord amb mal temps: estiba i trinca. Revisió de totes les obertures. Tancament d’aixetes de fons. Derrota que s’ha de seguir (córrer el temporal), riscos d’una costa a sotavent.
C.4. Tempestes elèctriques: protecció contra les tempestes elèctriques i influència en l’agulla.
C.5. Baixa visibilitat: precaucions per navegar amb boira, el reflector de radar, evitar el trànsit marítim. Precaucions en la navegació nocturna.
C.6. Aigües somes: definició i precaució.
C.7. Material de seguretat: descripció, recomanacions d’ús i estiba dels elements següents: armilles, arnesos i línies de vida, cèrcols salvavides i barques salvavides, bengales de mà, coets amb llum vermell i paracaigudes i senyals fumígens flotants, mirall de senyals i botzina de boira, extintors portàtils i galledes contra incendis.
C.8. Home a l’aigua: prevenció per evitar-ho: arnès de seguretat, il·luminació. Alliberar l’hèlix, senyalització del nàufrag, abalisament individual, llançament d’ajudes. Aproximació al nàufrag quan es veu: maniobra d’Anderson i maniobra de Boutakow. Maniobres de recerca quan no es veu: exploració en espiral quadrada i exploració per sectors. Ús del sistema de navegació per satèl·lit (GNSS) en cas de caiguda d’home a l’aigua. Precaucions durant la recollida. Tractament i reanimació d’un nàufrag: respiració boca a boca i massatge cardíac. Hipotèrmia: concepte i mesures que s’han de prendre.
C.9. Remolc: maniobra d’aproximació, donar i tornar el remolc, forma de navegar amb el remolcador i el remolcat.
C.10. Salvament marítim: a més de mitjançant l’ús de l’estació de ràdio a bord, forma de contactar amb SM: 112 i 900 202 202.
D. Legislació
D.1. Normes que afecten les embarcacions d’esbarjo: respecte al trànsit marítim i navegació interior en els ports.
D.2. Limitacions a la navegació: en llocs propers a la costa. En platges no abalisades. En platges abalisades i canals d’accés. En reserves marines.
D.3. Bussos i banyistes: precaucions que s’han de prendre davant de banyistes. Bussos. Banderes Alfa del codi internacional de senyals i Bravo modificada.
D.4. Prevenció de la contaminació: idea sobre el règim de descàrregues i abocaments a la mar de les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Idea sobre el règim de lliurament de deixalles generades per les embarcacions d’esbarjo segons la normativa vigent. Règim d’abocament d’escombraries a la mar segons el capítol V del Conveni internacional Marpol: àmbit d’aplicació –regla 2–, prohibició general de la descàrrega d’escombraries a la mar –regla 3–, descàrrega d’escombraries fora de les zones especials –regla 4–, descàrrega d’escombraries dins de les zones especials, cas concret del Mediterrani –regla 6–. Responsabilitat del patró per contaminació. Conducta davant d’un albirament de contaminació durant la navegació: obligació d’informar.
D.5. Pavelló nacional: bandera en embarcacions d’esbarjo.
D.6. Salvament: obligació de prestar auxili a les persones segons el paràgraf 1, regla 33, capítol V, del Conveni internacional SOLAS.
D.7. Protecció d’espais naturals del medi marí: zones especialment protegides d’importància per al Mediterrani (ZEPIM). Cas concret en el Mediterrani: praderies de Posidonia oceanica.
E. Abalisament
E.1. Normativa IALA: marques laterals regió A, marques cardinals, marques de perill aïllat, marques d’aigües navegables i marques especials.
En cada convocatòria s’especifica la normativa IALA en la qual es basen els exàmens.
F. Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA)
F.1. Generalitats: regles 1 a 3.
F.2. Regles de rumb i de govern: regles 4 a 19.
F.3. Llums i marques: regles 20, 21 i 23 a 31.
F.4. Senyals acústics i lluminosos: regles 32 a 37.
F.5. Senyals de perill: annex IV
Queden expressament exclosos la regla 22 i els annexos I, II i III, així com qualsevol interpretació que no s’ajusti al que està expressament escrit en el Reglament.
G. Maniobres i navegació
G.1. Amarres: definicions de encapellar, gassa al norai, amarrar per senó, tornar voltes, fer ferm. Cobrar, virar, tesar, amollar, lascar, arriar, llargar. Amolar. Amarra, trava, espring, colzera. Descripció dels efectes produïts en cobrar de cada una de les amarres, estant el vaixell atracat al costat al moll. Utilització de les amarres segons el vent i el corrent.
G.2. Govern amb canya o roda: definició de velocitat de govern i arrencada. Anomenar les tres fases de la corba d’evolució en marxa avant i tenir coneixement de la importància de la cuejada de la popa. Cal descriure: l’efecte del corrent d’expulsió i de la pressió lateral de les pales sobre una embarcació que es troba parada sense arrencada, amb el timó a la via i que fa màquina enrere; l’efecte combinat hèlix-timó amb arrencada avant i màquina enrere; la ciavoga amb una hèlix; la ciavoga amb dos hèlixs bessones de gir a l’exterior; agents que influeixen en la maniobra: vent, corrent i ones, concepte d’abatiment i deriva lliure a sotavent.
G.3. Maniobres: amarratge i desamarratge de punta (proa i popa) i de costat al moll. Amarratge: caps que han de donar-se, forma de fer-los ferms i ordre en què s’ha de fer, per als tipus d’amarratge del punt anterior. Desamarrar: ordre en què cal filar els caps d’acord amb el tipus d’amarratge i la maniobra per desamarrar. Abarloar-se a una altra embarcació, independentment del tipus que siguin totes dos. Amarrar a una boia.
H. Emergències a la mar
H.1. Accidents personals: tractament d’urgència de ferides, contusions, hemorràgies, cremades (incloses les ocasionades pel sol), insolació i mal de mar o mareig. A més de l’ús de l’estació de ràdio de bord, forma de contactar amb el servei radiomèdic espanyol: telefonia mòbil. Horaris. Importància de portar la guia mèdica de l’ISM a bord i com es pot aconseguir.
H.2. Encallada involuntària; mesures que cal prendre per sortir de l’embarrancada.
H.3. Abordatge: mesures que s’han de prendre i reconeixement d’avaries.
H.4. Vies d’aigua i inundació: punts de més risc, botzina, línia del timó, orificis i aixetes de fons, mànecs, abraçadores. Mesures que s’han de prendre després de la via d’aigua: buidatge amb bomba manual i/o elèctrica (ús i importància d’un bon manteniment). Taponament amb espitxes i matalassos.
H.5. Prevenció d’incendis i explosions: llocs de risc: cuines; cambres de motors, preses de combustibles, bateries, instal·lació elèctrica, panyol o quarter amb pintura. Factors que han de concórrer perquè es produeixi un incendi: tetraedre del foc. Classificació UNE dels incendis, definició de les classes següents: A, B, C i F. L’aigua com a agent extintor, precaucions. Extintors: extintors vàlids per a l’extinció d’incendis, utilització bàsica d’un extintor de pols seca, utilització òptima i com s’han d’atacar les flames. Comprovacions bàsiques periòdiques de manteniment. Procediment en declarar-se un incendi. Procediments d’extinció: coneixement bàsic de les tècniques de refredament, sufocació, dispersió o aïllament del combustible i inhibició de la reacció en cadena. Ofegar el foc, rumb perquè el vent aparent sigui zero.
H.6. Abandó de l’embarcació: mesures que cal prendre abans d’abandonar l’embarcació. Forma d’abandonar l’embarcació: supòsit d’un abandó sense disponibilitat de bot salvavides. Permanència en l’aigua després d’un abandó. Utilització dels senyals pirotècnics.
I. Meteorologia
I.1. Importància del temps meteorològic: maneres d’obtenir la previsió meteorològica.
I.2. Pressió atmosfèrica: definició, unitats de mesura i valor normal. Mesura de la pressió atmosfèrica amb el baròmetre aneroide. Definició de línies isòbares.
I.3. Temperatura: definició i unitats de mesura (escala centígrada).
I.4. Borrasques i anticiclons: definició. Circulació general del vent en l’hemisferi nord en aquestes formacions. Trajectòria de les borrasques.
I.5. Vent: definicions de: rolar, caure, refrescar, ratxa i calmar. Anemòmetre, penells i catavents. Vent real, relatiu i aparent: definicions, sense càlculs. Utilitat de l’escala de Beaufort i necessitat de portar-la a bord.
I.6. Brises costaneres: terral i marinada.
I.7. Mar: conceptes de: identitat, persistència i fecht. Utilitat de l’escala de Douglas i necessitat de portar-la a bord.
Queda expressament exclòs memoritzar les escales de Beaufort i de Douglas.
J. Teoria de la navegació
J.1. Esfera terrestre: definicions de: eix, pols, Equador, meridians i paral·lels, meridià zero, meridià del lloc, latitud i longitud.
J.2. Cartes mercatorianes: cartes de navegació costanera, recalada, portolans i cartutxos. Informació que proporcionen les cartes: accidents de la costa, accidents del terreny, punts de referència, llums, marques, balises, perills, zones prohibides. Signes i abreviatures més importants utilitzats en les cartes nàutiques: fars, sondes, naturalesa del fons, vores, declinació magnètica.
J.3. Publicacions nàutiques: descripció succinta dels camins, guies nàutiques per a la navegació d’esbarjo i llibres de fars.
J.4. Unitat de distància. Unitat de velocitat: milla nàutica: definició i la seva equivalència en metres. Escales de latituds i longituds en les cartes mercatorianes, forma de mesurar la distància en la carta. Nus: definició. Corredissa: què és i per a què serveix. Coeficient de corredissa: la seva aplicació. Sonda: què és i per a què serveix. Concepte d’hora rellotge bitàcola.
J.5. Declinació magnètica: definició. Forma d’actualitzar-la.
J.6. Agulla nàutica: descripció succinta. Instal·lació, pertorbacions. Definició del desviament de l’agulla. Concepte de la taula de desviaments.
J.7. Correcció total: definició. Càlcul a partir de la declinació i del desviament.
J.8. Rumbs: definició de rumb real, magnètic i d’agulla. Relació entre ells. Forma de mesurar els rumbs: circular i quadrantal. Convertir un valor quadrantal a circular.
J.9. Línies de posició: definicions de: enfilacions, oposicions, demores, distàncies i vores. Obtenció de línies de posició amb l’agulla i conversió d’aquestes en reals per traçar-les en la carta. Utilització de les enfilacions, les demores i les sondes com a línies de posició de seguretat. Condicions que han de donar-se perquè les línies de posició siguin fiables.
J.10. Marcació: definició. Forma de mesurar-la: circular i semicircular. Relació entre rumb, demora i marcació.
J.11. Ajudes a la navegació: marques. Llums i senyals marítims: fars i balises.
J.12. Marees: concepte i utilitat del conèixer-les. Referència de les sondes. Definicions de: zero hidrogràfic, sonda en el LAT, amplitud de la marea, durada de la marea. Influència de fenòmens meteorològics: vent i pressió atmosfèrica.
J.13. Vent i corrent: influència del vent i del corrent en la navegació. Conceptes d’abatiment i deriva; el seu efecte sobre l’embarcació depenent de la seva obra viva i morta.
Queda expressament exclòs memoritzar les escales de les cartes, els tipus de corredisses i el seu funcionament.
K. Carta de navegació
K.1. Coordenades: donat un punt en la carta, conèixer-ne les coordenades. Donades les coordenades d’un punt, situar-lo en la carta.
K.2. Distància i rumb directe: forma de mesurar les distàncies sobre la carta. Forma de traçar i mesurar els rumbs.
K.3. Correcció total: càlcul de la correcció total a partir d’una enfilació o una oposició. Càlcul de la correcció total a partir del desviament i la declinació magnètica (dada aportada o obtinguda de la carta).
K.4. Rumb real i rumb d’agulla (en absència de vent i corrent):
- Donades la situació de sortida i d’arribada, calcular el rumb d’agulla.
- Donades la situació de sortida, l’Hrb (de la sortida), la situació d’arribada i la velocitat de l’embarcació, cal calcular el rumb d’agulla i l’hora d’arribada.
- Donada la situació de sortida, cal calcular el rumb d’agulla per passar a una distància determinada de la costa o perill (exclosa la distància mínima).
K.5. Situació d’estima (en absència de vent i corrent):
- Donats la situació de sortida, l’Hrb, la velocitat de l’embarcació i el rumb d’agulla, cal calcular la situació d’estima a una hora determinada.
K.6. Situació real:
- S’ha d’obtenir la situació per la intersecció de dos de les línies de posició simultànies següents: distàncies, línia isobàtica, enfilacions, oposicions i demores.
- Per obtenir la situació amb demores, les dades podran ser: demora real, demora amb agulla i/o marcació, i s’han de convertir les dos últimes en demores reals per traçar-les en la carta.
K.7. Marees:
- Càlcul de la sonda en el moment de la pleamar i en el de la baixamar (es demana com a qüestió independent dels exercicis de navegació, referida sempre a l’hora de l’anuari).
L’examen teòric és el següent:
2.1. L’examen es compon de 45 preguntes tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La seva durada màxima és d’1 hora i 30 minuts.
2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració, de tal manera que per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre a un mínim de 32 preguntes, i en certes matèries no es permet superar un màxim d’errors:
Pel que fa al Reglament internacional per prevenir abordatges en la mar (RIPA): màxim 5 errors permesos.
Pel que fa a abalisament: màxim 2 errors permesos.
Pel que fa a la carta de navegació: màxim 2 errors permesos.
2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:
| Matèria | Identificació | Nre. de preguntes d’examen (totalitat de la prova) | Nre. màxim d’errors permesos (totalitat de la prova) | Nre. mínim de respostes correctes (totalitat de la prova) | Nre. màxim d’errors permesos (prova complementària patró de navegació bàsica) | Nre. mínim de respostes correctes (prova complementària patró de navegació bàsica) |
|---|---|---|---|---|---|---|
| A | Nomenclatura nàutica | 4 | - | - | - | - |
| B | Elements d’amarratge i de fondeig | 2 | - | - | - | - |
| C | Seguretat | 4 | - | - | - | - |
| D | Legislació | 2 | - | - | - | - |
| E | Abalisament | 5 | 2 | 3 | - | - |
| F | Reglament (RIPA) | 10 | 5 | 5 | - | - |
| G Maniobra | 2 | - | - | - | - | |
| H | Emergències a la mar | 3 | - | - | - | |
| I | Meteorologia | 4 | - | - | - | - |
| J | Teoria de la navegació | 5 | - | - | - | - |
| K | Carta de navegació | 4 | 2 | 2 | 2 | 2 |
| Total examen | 45 | 13 | 32 | 3 | 15 |
2.4. Relació existent entre les proves de patró de navegació bàsica i les de patró d’embarcació d’esbarjo.
Les persones que estiguin en possessió del títol de patró de navegació bàsica o que hagin superat l’examen teòric per a l’obtenció del títol de patró de navegació bàsica d’acord amb aquest annex, no han de fer la prova específica per al patró d’embarcació d’esbarjo en la seva totalitat, sinó únicament les unitats G, H, I, J i K, i disposen d’un temps màxim de 45 minuts.
A les persones que es presentin a l’examen per a l’obtenció del títol de patró d’embarcació d’esbarjo i no aconsegueixin superar la prova, però que superin les exigències per a patró de navegació bàsica, se’ls reconeix aquest aprovat per a l’expedició del títol de patró de navegació bàsica o per a següents convocatòries de patró d’embarcació d’esbarjo. L’aprovat es conserva durant un període màxim de dos convocatòries consecutives en les quals el Govern faci els exàmens de patró de costa.
Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de patró d’embarcació d’esbarjo tenen una durada mínima de 16 hores.
III. Capità de iot (CY)
El temari dels coneixements teòrics es basa en les matèries següents:
A. Teoria de navegació
A.1. Esfera celeste: definicions de pol Nord i pol Sud i eix del món, pol elevat i pol deprès, equador celeste, meridià del lloc, meridià superior i inferior del lloc, zenit i nadir i eix zenital, horitzó racional o verdader i horitzó visible o de la mar, punts cardinals.
A.2. Coordenades horàries dels astres: definicions de paral·lel de declinació i semicircuit horari, horari del lloc de l’astre i declinació de l’astre.
A.3. Coordenades horitzontals o azimutals dels astres: definicions de almucantarat i semicercle vertical, definicions de azimut nàutic i altura, diverses formes de comptar l’azimut.
A.4. Triangle de posició: definició i càlcul del valor dels seus costats (codeclinació o distància polar, distància zenital i colatitud), definició i càlcul del valor de dos dels seus angles (angle en el pol i angle en el zenit).
A.5. Eclíptica: definició i definició de punt d’Àries i punt de Balança.
A.6. Coordenades uranogràfiques equatorials: definicions de màxim d’ascensió, de declinació, de ascensió recta i de angle sideri.
A.7. Coordenades que es mesuren a l’equador: definició de meridià zero o primer meridià, definició de horari en Greenwich de l’astre, horari en Greenwich i horari del lloc d’Àries, relació de les coordenades que es mesuren a l’equador.
A.8. Moviment aparent dels astres: generalitats (arcs diürn i nocturn, ortos i ocassos, pas dels astres pel meridià superior i inferior del lloc).
A.9. Constel·lacions: forma d’identificar: Estrella Polar, Creu del Sud, Óssa Major, Casiopea i Orió.
A.10. Mesura del temps: definició de temps universal, hora civil del lloc, hora lleial, hora oficial, data del meridià de 180º, línia internacional de canvi de data.
A.11. Publicacions nàutiques: organització de la derrota. Rounteing charts.
A.12. Sextant: funcionament bàsic, obtenció de l’error d’índex i de la seva possible eliminació, com s’han de fer observacions, cures mínimes.
B. Càlcul de navegació
En els exercicis de càlcul en els quals es necessita, per desenvolupar-los, el TU i la data del TU, aquests valors es donaran com a dada en l’enunciat de l’exercici.
B.1. Resolució analítica del triangle de posició, en els supòsits següents: coneguts la latitud, la declinació i l’horari del lloc, cal calcular l’altura estimada i l’azimut nàutic.
B.2. Mesura del temps: relació entre l’hora civil de Greenwich, l’hora civil del lloc, l’hora lleial i l’hora oficial, diferència d’hora entre dos llocs.
B.3. Almanac nàutic:
- Coneguda l’hora i la data de TU, s’ha de calcular: l’horari del Sol en Greenwich i la seva declinació, l’horari dels estels en Greenwich i la seva declinació.
- Coneguda la situació d’estima i la data del lloc, s’ha de calcular: l’hora del pas del Sol pel meridià del lloc.
- Coneguda l’hora i la data de TU, la situació d’estima, l’altura instrumental del Sol o d’un estel, l’error d’índex del sextant i l’elevació de l’observador sobre l’horitzó, s’ha de calcular correccions i obtenir l’altura real del Sol (limbe inferior) o estel.
B.4. Recta d’altura: Sol i estels, els seus determinants. Casos particulars de la recta d’altura: latitud per altura meridiana del Sol. Latitud per altura de l’Estrella Polar.
B.5. Situació per rectes d’altura: Sol i estels. Situació per dos rectes d’altura simultània. Situació per dos rectes d’altura no simultània, calculant els seus determinants amb la situació d’estima corresponent a l’hora de cada observació. S’ha de calcular l’interval fins al pas del Sol i estels pel meridià superior del lloc del vaixell en moviment.
B.6. Correcció total: formes d’obtenir la correcció total: amb la relació de declinació magnètica i desviament del compàs, amb la relació d’azimut nàutic i azimut d’agulla: tenint com a dada l’azimut d’agulla de l’Estel Polar, tenint com a dada l’azimut d’agulla del Sol en el moment de l’ortó o ocàs reals.
B7. Derrota ortodròmica: càlcul de rumb inicial i de distància ortodròmica.
C. Meteorologia
C.1. L’atmosfera: composició.
C.2. Formes tempestuoses: ruixats, trombes. Tornados. Fenòmens elèctrics, acústics i òptics.
C.3. Sistemes generals de vents: front polar. Zona de convergència intertropical. Distribució de pressions i vents. Alisis i vents generals de l’oest. Calmes equatorials. Calmes tropicals. Vents polars. Monsons.
C.4. Ciclons tropicals: formació, trajectòria i cicle de vida. Semicercles perillós i manejable. Forma de maniobrar en els ciclons, escala de Saffir-Simpson (sense memoritzar).
C.5. Corrents marins: principals corrents de l’Atlàntic.
C.&. Gels flotants: origen, límits i tipus. Èpoques i llocs on són més freqüents. Navegació en zona de gel.
D. Traducció de l’anglès a l’espanyol
D.1. Publicacions nàutiques en anglès.
D.2. Recepció i transmissió de missatges utilitzant l’IMO’s Standard Marine Communication Phrases: introducció, generalitats, part A, part B, B1 i B2.
L’examen teòric és el següent:
2.1. L’examen es compon de 40 preguntes de tipus test de formulació independent entre elles, amb quatre possibles respostes cadascuna. La durada màxima és de 2 hores i mitja.
2.2. L’examen es corregeix amb un doble criteri de valoració:
Globalment: per aconseguir l’aprovat s’ha de respondre un mínim de 28 preguntes, i en certes matèries no es permet superar un màxim d’errors:
- Pel que fa a teoria de navegació: màxim 5 errors permesos.
- Pel que fa a càlculs de navegació: màxim 4 errors permesos
Per mòduls temàtics. Es pot aconseguir l’aprovat per mòduls sempre que se superin els criteris específics de les dos matèries que componen cada mòdul d’acord amb els criteris de la taula següent.
L’aprovat del mòdul es conserva durant un període màxim de dos convocatòries consecutives en les quals Govern faci els exàmens de capità de iot.
2.3. La distribució de les preguntes d’acord amb les matèries d’examen es fa segons el quadre següent:
| Matèria | Identificació | Mòduls temàtics | Nre. de preguntes d’examen | Nre. màxim d’errors permesos | Nre. mínim de respostes correctes |
|---|---|---|---|---|---|
| A | Teoria de navegació | Mòdul de navegació (1 hora i 30 minuts) | 10 | 5 | 5 |
| B | Càlcul de navegació | 10 | 4 | 6 | |
| C | Meteorologia | Mòdul genèric (1 hora) | 10 | 5 (només en cas de correcció per mòduls) | 5 (només en cas de correcció per mòduls) |
| D | Anglès | 10 | 5 (només en cas de correcció per mòduls) | 5 (només en cas de correcció per mòduls) | |
| Total examen | 40 | 12 | 28 |
Les pràctiques reglamentàries bàsiques de seguretat i navegació per a l’obtenció del títol de capità de iot tenen una durada mínima de 48 hores.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.