Decret 596/2023, del 29-12-2023, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre la renda de les persones físiques

En relació amb les rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la persona o l’entitat obligada a retenir o a practicar l’ingrés a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets amb periodicitat mensual.

En relació amb la resta de rendes del treball, durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener la persona o l’entitat obligada a retenir i a practicar ingressos a compte ha d’efectuar l’ingrés de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets en el trimestre immediatament anterior i ha de presentar al ministeri encarregat de les finances la declaració corresponent, a través del model oficial aprovat a aquest efecte, de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte fets durant aquest període.

Quan, durant un període impositiu, ha satisfet rendes del treball que no han estat sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el pagador d’aquestes rendes ha de comunicar al ministeri encarregat de les finances, mitjançant la presentació d’una declaració resum, la informació següent relativa a les rendes satisfetes durant el període impositiu a cadascun dels perceptors:

Quan es tracta de rendes del treball subjectes a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, l’obligat a retenir o a fer l’ingrés a compte no ha de presentar la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, el ministeri encarregat de les finances recull les dades procedents de les declaracions presentades, d’acord amb el que es preveu a l’apartat 1 de l’article 33.

A la finalització del període impositiu, el ministeri encarregat de les finances porta a terme una regularització extraordinària de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu sobre les rendes del treball satisfetes als obligats tributaris.

Quan de la proposta de liquidació parcial esmentada en resulti una quantitat per ingressar a càrrec de l’obligat tributari, l’obligat tributari ha d’ingressar al ministeri encarregat de les finances la quantitat resultant de la proposta dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.

Quan de la proposta de liquidació parcial en resulti una quantitat per retornar a favor de l’obligat tributari, l’obligat tributari pot sol·licitar la devolució mitjançant la subscripció i confirmació de la proposta de liquidació davant el ministeri encarregat de les finances dins del termini general de presentació de la declaració de l’impost.

No obstant el que s’estableix als apartats 2 i 3 anteriors, en els supòsits en què l’obligat tributari tingui altres rendes, diferents de les rendes del treball afectades per la regularització, que donin lloc a l’obligació de presentar declaració per aquest impost, l’obligat tributari ha d’incloure les rendes del treball a les quals es refereix la proposta de regularització, així com les retencions i els ingressos a compte corresponents, en la declaració que cal presentar per l’impost dins del termini general de presentació de la declaració. En aquest cas, no resulten aplicables les disposicions dels apartats 2 i 3 anteriors.

El ministeri encarregat de les finances aprova els models i determina les condicions per verificar els tràmits previstos als apartats 2, 3 i 4 anteriors.

La regularització regulada en aquest article no resulta aplicable quan l’obligat tributari únicament obtingui rendes del treball que, d’acord amb el que es preveu a l’article 21, estan sotmeses a un tipus fix de retenció, rendes del treball que no estan sotmeses a l’obligació de cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o bé rendes del treball de les dos categories anteriors.

Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

En el cas de rendes del capital mobiliari procedents d’operacions de capitalització que no tinguin la consideració de rendes del treball, la persona o l’entitat pagadora de la renda calcula la retenció o l’ingrés a compte en els termes següents:

Quan la persona o l’entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari hagi rebut la comunicació de l’opció a la qual es refereix l’apartat 2 de l’article següent, no practica cap retenció o ingrés a compte sobre les rendes del capital mobiliari satisfetes en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte dels quals l’obligat tributari hagi exercit l’opció.

Quan s’hagi de practicar una retenció o un ingrés a compte sobre una renda del capital mobiliari en els supòsits previstos a l’apartat 9 de l’article 50 de la Llei de l’impost, la retenció o l’ingrés a compte que resulti aplicable d’acord amb les regles previstes en aquest article es minora mitjançant l’aplicació de la deducció per eliminar la doble imposició internacional prevista a l’article 48 de la Llei de l’impost a la qual tingui dret l’obligat tributari.

D’acord amb el que s’estableix a l’apartat 4 de l’article 51 de la Llei de l’impost, l’obligat tributari pot sol·licitar a la persona o l’entitat pagadora de les rendes del capital mobiliari que minori la base sobre la qual s’aplica el percentatge de retenció en l’import de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost.

A l’efecte del que es preveu a l’apartat anterior, l’obligat tributari pot comunicar a la persona o l’entitat pagadora de les rendes l’opció esmentada quan, basant-se en una estimació raonable de l’import de la totalitat de les rendes del capital mobiliari que espera obtenir durant el període impositiu, entengui que les rendes corresponents al compte, dipòsit, actiu, instrument, operació o contracte respecte dels quals s’exerceix l’opció poden gaudir de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost.

La comunicació anterior es fa mitjançant el model oficial que a aquest efecte aprovi el ministeri encarregat de les finances.

Si, en qualsevol moment del període impositiu, l’obligat tributari que hagi exercit l’opció esmentada a l’apartat 1, amb posterioritat té la certesa o bé estima raonablement que, considerant l’import de la totalitat de les rendes del capital mobiliari que obtindrà durant el període impositiu, no tindrà dret a gaudir de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost, en relació amb el compte, dipòsit, actiu, instrument o contracte respecte dels quals s’hagi exercit l’opció, ho ha de comunicar, tan aviat com tingui coneixement d’aquesta circumstància, a la persona o l’entitat pagadora de les rendes, mitjançant el model oficial indicat a l’apartat anterior.

La persona o l’entitat pagadora de les rendes ha de conservar l’original de les comunicacions a les quals es fa referència en aquest article, el qual ha de romandre a disposició del ministeri encarregat de les finances a l’efecte d’exercir les seves facultats de comprovació tributària.

En els casos en què, havent exercit l’obligat tributari l’opció regulada en aquest article, l’import de les rendes del capital mobiliari obtingudes per ell al llarg del període impositiu suposi l’aplicació incorrecta, totalment o parcialment, de la reducció prevista a l’article 37 de la Llei de l’impost en relació amb un compte, dipòsit, actiu, instrument o contracte respecte dels quals hagi exercit l’opció, l’obligat tributari ha de presentar una declaració per l’impost, i ingressar la diferència corresponent a les retencions i els ingressos a compte deguts i no practicats com a conseqüència de l’aplicació incorrecta de la reducció.

Durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, les persones o entitats que satisfacin rendes del capital mobiliari subjectes a retenció o ingrés a compte han de presentar davant el ministeri encarregat de les finances una declaració de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte practicats durant el trimestre anterior, i han d’ingressar-ne l’import al ministeri encarregat de les finances.

Sense perjudici del que s’indica a l’apartat següent, durant el mes de gener, les persones o entitats que hagin satisfet rendes del capital mobiliari han de presentar una declaració resum de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu anterior. Aquesta declaració, que s’ha d’ajustar al model oficial que s’aprovi a aquest efecte, ha de contenir almenys la informació següent relativa als perceptors de les rendes:

Quan es tracti de guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris satisfets per entitats financeres o asseguradores autoritzades per operar al Principat d’Andorra, no es presenta la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, les entitats referides en aquest apartat estan obligades a presentar al ministeri encarregat de les finances un informe d’una entitat auditora externa. En aquest informe s’expressa una opinió sobre la certesa i la integritat de les dades consignades en les declaracions periòdiques a les quals es fa referència a l’apartat 1 d’aquest article, així com sobre el compliment correcte de les disposicions reguladores d’aquest impost, en relació amb les quantitats retingudes o ingressades a compte pel que fa als guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris subjectes a aquest impost i que hagin satisfet aquestes entitats durant el període impositiu.

Quan l’obligat tributari hagi exercit l’opció regulada a l’article 38, la persona o l’entitat pagadora de les rendes remet al ministeri encarregat de les finances una declaració en què s’indica l’import dels guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris satisfets a favor de l’obligat tributari durant el període impositiu en relació amb el compte, dipòsit, instrument, operació o actiu als quals es refereix l’opció i, si escau, les retencions practicades en virtut de la comunicació assenyalada a l’apartat 4 de l’article 38 esmentat que hagi presentat l’obligat tributari.

Amb caràcter general, la retenció o l’ingrés a compte sobre els guanys de capital procedents de contractes d’assegurances que cobreixen les contingències de mort i/o invalidesa, els quals són formalitzats per persones físiques però designant com a beneficiària l’entitat financera que prèviament els ha concedit un préstec, amb la finalitat de garantir el pagament del capital pendent del préstec en el cas de produir-se qualsevol de les contingències esmentades, es determina aplicant un percentatge fix del 10% sobre l’import de la renda íntegra satisfeta.

Durant els mesos d’abril, juliol, octubre i gener, les persones o les entitats que satisfacin guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris subjectes a retenció o ingrés a compte han de presentar davant el ministeri encarregat de les finances una declaració, segons el model oficial aprovat pel mateix ministeri, de les quantitats retingudes i dels ingressos a compte practicats durant el trimestre anterior, i n’han d’ingressar l’import al mateix ministeri.

Sense perjudici del que s’indica a l’apartat següent, durant el mes de gener, les persones o les entitats que hagin satisfet guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris han de presentar una declaració resum de les retencions i dels ingressos a compte practicats durant el període impositiu anterior. Aquesta declaració, que s’ha d’ajustar al model oficial que s’aprovi a aquest efecte, ha de contenir almenys la informació següent relativa als perceptors del guany de capital:

Quan es tracti de guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris satisfets per entitats financeres o asseguradores autoritzades per operar al Principat d’Andorra, no es presenta la declaració resum esmentada a l’apartat anterior. En aquests casos, les entitats referides en aquest apartat estan obligades a presentar al ministeri encarregat de les finances un informe d’una entitat auditora externa. En aquest informe s’expressa una opinió sobre la certesa i la integritat de les dades consignades en les declaracions periòdiques a les quals es fa referència a l’apartat 1 d’aquest article, així com sobre el compliment correcte de les disposicions reguladores d’aquest impost, en relació amb les quantitats retingudes o ingressades a compte pel que fa als guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris subjectes a aquest impost i que hagin satisfet aquestes entitats durant el període impositiu.

La persona o l’entitat pagadora del guany de capital remet al ministeri encarregat de les finances una declaració en què s’indica l’import dels guanys de capital procedents de contractes d’assegurança de vida o invalidesa que serveixen per cobrir l’amortització de préstecs hipotecaris satisfets a favor de l’obligat tributari durant el període impositiu en relació amb el compte, dipòsit, instrument, operació o actiu als quals es refereix l’opció i, si escau, les retencions practicades en virtut de la comunicació assenyalada a l’apartat 4 de l’article 38 esmentat que hagi presentat l’obligat tributari.

Els obligats tributaris han de presentar i subscriure una declaració per aquest impost a través del model aprovat pel ministeri encarregat de les finances, entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’any posterior a la finalització del període impositiu.

El ministeri encarregat de les finances aprova el model de declaració al qual es fa referència a l’apartat anterior. A aquest efecte, no és obligatòria la declaració en aquest model de les rendes següents:

Els obligats tributaris han d’ingressar, si escau, l’import del deute corresponent a aquest impost, utilitzant qualsevol dels procediments següents:

En cas de pagament per domiciliació, la manca de pagament comporta l’augment del deute amb l’import de les despeses de retorn.

El pagament ha de comprendre l’import total del deute tributari.