LegalizeDecret 11/2024, del 10-1-2024, d’aprovació del Reglament de vehicles històrics
Exposició de motius
L’article 34 de la Constitució disposa que l’Estat garantirà la conservació, la promoció i la difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d’Andorra.
El foment de la preservació, la restauració i l’ús dels vehicles antics en condicions històriques i tècniques correctes s’encabeix dins d’aquesta premissa constitucional.
En aquest sentit i per garantir-ne la perennitat, la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació incideix, en l’article 100, en l’elaboració d’una reglamentació específica per als vehicles històrics.
Atenent la disposició final primera de la Llei 12/2021, del 13 de maig, del Codi de la circulació, el Govern desenvolupa i regula el procés de catalogació dels vehicles històrics, tant per als vehicles inscrits al Registre de Vehicles com per als vehicles importats de l’estranger.
Entre altres aspectes, el Reglament amplia l’antiguitat mínima perquè els vehicles puguin ser considerats com a històrics, que passa de vint-i-cinc anys a trenta anys a comptar de la data de fabricació en consonància amb el que preveu la Federació Internacional de Vehicles Antics i amb el que es regeixen els nostres països veïns. Alhora, el Reglament també classifica el vehicle històric segons el barem de classificació emprat per la Federació Internacional de Vehicles Antics en funció del període de fabricació, del tipus de vehicle i del seu estat de conservació. Altrament, el Reglament també preveu que alguns criteris de revisió que aplica el servei de la inspecció tècnica de vehicles, i que estan recollits en les instruccions tècniques de l’annex IV del Reglament relatiu a les condicions tècniques dels vehicles vigent, tinguin en compte les característiques tècniques intrínseques dels vehicles històrics i s’hi ajustin, però sense que això suposi en cap cas una alteració de la seguretat viària.
D’acord amb aquestes consideracions, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 10 de gener del 2024, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament de vehicles històrics, que entrarà en vigor l’endemà de ser publicat al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament de vehicles històrics
Article 1. Objecte
El Reglament de vehicles històrics (d’ara endavant, “Reglament”) estableix les condicions tècniques i administratives que han de complir els vehicles perquè es puguin considerar com a històrics.
Article 2. Àmbit d’aplicació
El contingut d’aquest Reglament s’aplica als vehicles amb matrícula andorrana donats d’alta al Registre de Vehicles i als vehicles importats nous o d’ocasió que es vulguin matricular a Andorra per als quals se sol·liciti la catalogació de vehicle històric.
Article 3. Consideració de vehicle històric
Als efectes d’aquest Reglament, es considera vehicle històric el vehicle terrestre de propulsió mecànica que presenta unes característiques mecàniques, tècniques, estètiques, artístiques, de producció o altres assimilables que fan que tingui un valor històric per al patrimoni cultural andorrà (assimilat a un vehicle de col·lecció) i que reuneix totes les condicions següents:
Ha estat fabricat o matriculat per primera vegada a Andorra o a l’estranger fa almenys trenta anys. Si es desconeixen ambdós dates, s’agafa l’any en el qual el tipus o la variant del vehicle s’ha deixat de fabricar.
Està mantingut en l’estat d’origen i no s’han modificat les característiques tècniques dels components principals. Per això és imprescindible que les peces constitutives hagin estat fabricades en el període de producció del vehicle, a excepció dels elements fungibles que poden ser substituïts per reproduccions o equivalències, però que han d’estar inequívocament identificats. Si hi ha hagut modificacions o transformacions en l’estructura o en els components, poden ser acceptades si són conformes amb les recomanacions de la Federació Internacional de Vehicles Antics (d’ara endavant, “FIVA”).
En aquest apartat s’hi inclouen els vehicles històrics de competició, que, a més a més del que s’ha enunciat anteriorment, han de disposar del passaport tècnic de la Federació Internacional d’Automobilisme expedit per l’Automòbil Club d’Andorra.
Altrament, també poden ser considerats vehicles històrics els vehicles que, independentment de la data de fabricació, tenen unes característiques mecàniques, tècniques, estètiques, artístiques, de producció o altres assimilables que fan que tinguin un valor històric i que s’encabeixen en una de les condicions següents:
Els vehicles d’una antiguitat d’almenys trenta anys que, tot i que conserven el bastidor d’origen i l’aparença original, s’han restaurat utilitzant materials i components més recents.
Els vehicles que, independentment de l’antiguitat, han estat fabricats originalment en sèrie limitada d’unitats pel mateix fabricant.
La sèrie limitada d’un vehicle es demostra mitjançant una de les dos condicions següents:
Mitjançant una placa d’identificació física fixada a l’interior de l’habitacle en la qual consten el número de la unitat fabricada respecte del nombre total d’unitats fabricades. En el cas de les motocicletes, aquesta placa d’identificació es troba fixada al bastidor.
ii) Mitjançant la presentació d’un dossier que descrigui de forma exhaustiva les singularitats històriques o tècniques del vehicle, amb els documents que ho acreditin.
iii) Els vehicles que, independentment de l’antiguitat, han estat dissenyats i fabricats especialment i exclusivament arran d’una demanda concreta per cobrir una necessitat puntual i específica.
Article 4. Comissió de Vehicles Històrics
La Comissió de Vehicles Històrics (d’ara endavant, “Comissió”) és l’únic òrgan autoritzat i habilitat per determinar si un vehicle pot ser considerat vehicle històric.
La Comissió està formada per un representant del ministeri titular del Registre de Vehicles, per un representant del ministeri titular de la cultura, pel president de l’Automòbil Club d’Andorra o una persona delegada, i per un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil.
Cada membre està designat i revocat pels respectius ministeris del Govern i pels altres dos organismes representats a la Comissió.
Totes les persones integrants de la Comissió comptaran amb veu i vot per a la presa de decisions.
La Comissió està presidida per la persona que representa el comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil i la secretaria és exercida pel representant del ministeri titular del Registre de Vehicles.
La Comissió es reuneix una vegada al mes, exceptuant el mes d’agost.
La Comissió, en vista de la documentació aportada i de la inspecció tècnica del vehicle, elabora un informe favorable o desfavorable. En cas de dictamen favorable, la Comissió determina la classificació del vehicle segons les recomanacions de la FIVA i fixa les limitacions que s’imposen a la circulació del vehicle i les limitacions tècniques que no se li exigeixen amb motiu de la inspecció tècnica, com també, si escau, ordena la instal·lació de mesures i elements complementaris que es consideren imprescindibles per a la seguretat viària.
Per donar validesa a la revisió tècnica del vehicle i a l’elaboració de l’informe, el nombre mínim de representants que han de ser presents a cada reunió de la Comissió és de tres persones. No obstant això, sempre hi ha d’estar present un representant del comitè tècnic del Museu Nacional de l’Automòbil.
Tots els membres integrants de la Comissió han de respectar la confidencialitat dels assumptes tractats en aquest òrgan, així com de la documentació i les dades de què disposin.
Article 5. Procediment de consideració de vehicle històric
Per demanar la revisió i l’avaluació d’un vehicle a la Comissió perquè dictamini si pot considerar-lo vehicle històric, la persona interessada ha de presentar la sol·licitud oficial de revisió del vehicle. Aquesta sol·licitud la presenta el propietari del vehicle o qui n’acrediti la propietat per qualsevol mitjà comunament admès en el dret andorrà.
Un cop rebuda la sol·licitud, la Comissió revisa la documentació aportada pel sol·licitant i el convoca perquè presenti el vehicle físic per revisar-lo i avaluar-lo.
La consideració de vehicle històric d’un vehicle amb matrícula andorrana donat d’alta al Registre de Vehicles implica que el vehicle sigui inscrit al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra amb les disposicions que estableixi la reglamentació pròpia del Museu Nacional de l’Automòbil vigent. En aquest supòsit, el ministeri competent en matèria de patrimoni cultural emet una resolució favorable i el ministeri competent en matèria de vehicles modifica el codi “J” del certificat de matriculació del vehicle per tal que el seu titular es pugui beneficiar de les exempcions de la Llei de la taxa sobre la tinença de vehicles vigent.
La consideració de vehicle històric d’un vehicle importat, nou o d’ocasió implica que el vehicle pugui ser inscrit al Fons del Museu Nacional de l’Automòbil d’Andorra sempre que el seu propietari ho demani de forma expressa.
La sol·licitud oficial de revisió del vehicle per part de la Comissió enunciada a l’apartat 1 d’aquest article ha d’anar acompanyada dels documents següents:
Per als vehicles amb matrícula andorrana donats d’alta al Registre de Vehicles:
Permís de circulació.
ii) Dos fotografies en color dels laterals, una fotografia en color de la part anterior i una fotografia en color de la part posterior.
Per als vehicles nous o d’ocasió importats:
Còpia del passaport/DNI per als no andorrans (en el cas de ser el primer vehicle inscrit al seu nom).
ii) Permís de circulació del país d’origen.
iii) Factura de la compra del vehicle.
iv) Dos fotografies en color dels laterals, una fotografia en color de la part anterior, una fotografia en color de la part posterior i dos fotografies en color de l’interior del vehicle (part davantera i part posterior).
Una vegada identificat el vehicle i finalitzada la inspecció tècnica, la Comissió emet un dictamen segons el que preveu l’apartat 6 de l’article 4 i fixa la valoració del vehicle a l’efecte de determinar l’impost general indirecte (IGI). Alhora, i sempre que l’antiguitat i les característiques tècniques del vehicle ho permetin, ha de sotmetre’s a una inspecció tècnica de vehicles.
Article 6. Classificació tècnica dels vehicles històrics
En funció de l’antiguitat, els vehicles històrics es classifiquen en períodes segons els criteris de la FIVA, que actualment corresponen a:
Període A (ancestrals): vehicles fabricats fins al 31/12/1904.
Període B (veterans): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1905 fins al 31/12/1918.
Període C (vintage): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1919 fins al 31/12/1930.
Període D (post-vintage): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1931 fins al 31/12/1945.
Període E (postguerra): vehicles fabricats a partir de l’1/1/1946 fins al 31/12/1960.
Període F: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1961 fins al 31/12/1970.
Període G: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1971 fins al 31/12/1980.
Període H: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1981 fins al 31/12/1990.
Període I: vehicles fabricats a partir de l’1/1/1991 fins a l’antiguitat fixada a la lletra a de l’apartat 1 de l’article 3 del Reglament.
En funció de les característiques intrínseques, els vehicles històrics es classifiquen en tipus segons els criteris de la FIVA, que actualment corresponen a:
Tipus A (de sèrie): vehicle conforme a les especificacions originals del constructor i tal com va sortir de fàbrica al seu dia. S’accepten les petites modificacions d’època i els accessoris disponibles d’època.
Tipus B (modificat d’època): vehicle especialment construït o modificat a l’època per a un objectiu precís, representatiu del seu gènere i que consegüentment té un interès històric.
Tipus C (reproduccions i rèpliques): una reproducció és una còpia d’un vehicle històric fabricat fora de la seva època, amb peces d’origen o sense i que reprodueix un model donat de l’època. Una reproducció ha de ser clarament identificable com a reproducció. A aquest efecte, es designa per una combinació del nom del fabricant de la reproducció i del nom del fabricant i del model del vehicle d’època que s’ha reproduït.
Una rèplica respon als mateixos criteris que la reproducció però ha d’haver estat construïda pel fabricant del vehicle original.
Les reproduccions i les rèpliques es daten a comptar de la data en què es van fabricar.
Tipus D (modificat després del període de producció): vehicle històric perfectament identificat en el qual s’han fet modificacions fora del període de producció respectant fidelment les característiques originals i utilitzant peces d’època.
Tipus E (excepció): vehicle històric perfectament identificat en el qual s’han efectuat modificacions fora del període de producció que no respecten les característiques de l’època i que poden utilitzar tecnologies que no estaven disponibles a l’època. Aquest tipus de vehicle ha de tenir sempre un xassís d’origen i disposar d’una carrosseria concreta de l’època per a aquest model concret de vehicle. No poden haver estat modificats més de dos dels cinc elements següents: motor, transmissió, rodes, suspensió davantera/direcció i suspensió posterior. Aquestes modificacions es poden haver fet recentment i no modifiquen en cap cas la datació del vehicle.
Aquest tipus de vehicle correspon al que s’ha enunciat a la lletra a de l’apartat 2 de l’article 3 del Reglament.
En funció de l’estat general de conservació, els vehicles històrics es classifiquen en grups segons els criteris de la FIVA, que actualment corresponen a:
Grup 1 (original): un vehicle original tal com va sortir de fàbrica, no modificat i que presenta un molt bon estat de conservació interior i exterior.
Grup 2 (autèntic): un vehicle original utilitzat però mai restaurat, conforme a les especificacions d’origen i les peces dels quals poden haver estat reemplaçades per peces conformes a les peces originals. S’accepten les petites reparacions de pintura, de tapisseria i de tractaments superficials de cromats.
Grup 3 (restaurat): un vehicle de procedència coneguda que ha estat completament o parcialment desmuntat per ser restaurat. S’accepten petites diferències amb les especificacions originals del fabricant en el cas que no hi hagi peces de recanvi o materials no originals. Les peces de recanvi originals s’han d’utilitzar prioritàriament quan estiguin disponibles, i s’accepten peces de les mateixes característiques que les d’origen en cas que aquestes últimes no es trobin en el mercat.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.