LegalizeDecret 316/2024, del 21-8-2024, d’aprovació del Reglament d’accés, adjudicació, gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge
L’entrada en vigor del Decret 115/2024, del 28-2-2024, d’aprovació del Reglament d’accés, adjudicació i gestió del parc públic d’habitatges a preu assequible (en endavant, “el Decret 115/2024”) ha permès disposar d’una primera anàlisi sobre la demanda residencial. D’una banda, s’ha verificat que un percentatge important de les persones sol·licitants no destinen més del 30% dels seus ingressos a satisfer la renda de lloguer i, d’altra banda, s’ha constatat la dificultat de justificar el requisit relatiu a la necessitat d’habitatge per a les persones que no poden acreditar un contracte d’arrendament d’habitatge perquè viuen amb la família, manifesten que han rellogat una habitació o bé viuen en un establiment hoteler de forma temporal o permanent.
Aquest Reglament, doncs, té per objecte incloure aquests supòsits per acreditar la necessitat d’habitatge de manera que es puguin inscriure al Registre de sol·licitants d’habitatges de preu assequible.
Alhora, la Llei 30/2021, de l’11 de novembre, de mesures de protecció i de flexibilització del mercat d’arrendament d’habitatge, de les condicions essencials dels habitatges de preu assequible i de millora del poder adquisitiu (en endavant, “la Llei 30/2021”) encomana al Govern l’aprovació d’un reglament que reguli el procediment per calcular el preu assequible dels habitatges de lloguer.
Aquest Reglament regula els elements que cal considerar per determinar el preu assequible dels habitatges del parc públic d’habitatge; concretament: l’assequibilitat de l’habitatge, el preu de mercat i la viabilitat o sostenibilitat financera del parc públic d’habitatge.
L’assequibilitat de l’habitatge és una condició necessària per garantir el dret a un habitatge digne, de manera que un habitatge és assequible quan la despesa que representa en una llar no compromet la resta de les necessitats bàsiques, com poden ser la manutenció, l’educació i la salut.
Les persones adjudicatàries del parc públic d’habitatge de preu assequible destinaran al pagament del lloguer el 30% dels seus ingressos, considerant que aquest percentatge s’ajusta a les llars que compten amb uns ingressos iguals o superiors a l’1,01 i fins al 2,2 del salari mínim vigent.
El preu de mercat tampoc no és una qüestió aliena a la determinació del preu assequible del parc públic d’habitatge. El parc públic d’habitatge a preu assequible està adreçat a les persones i famílies que es troben en risc d’exclusió residencial perquè, malgrat que disposen de capacitat econòmica per satisfer les seves necessitats bàsiques, la manca d’oferta d’habitatge en el mercat d’arrendament privat no els permet accedir a un habitatge de lloguer o mantenir-lo. És per això que la Llei 30/2021 definia el preu assequible com la renda de lloguer igual o inferior a l’aprovada per a aquesta finalitat pel Govern, a proposta del ministeri competent en matèria d’habitatge, prenent com a referència les dades relatives al fitxer de dades dels contractes d’arrendament d’habitatges, renda que, en qualsevol cas, ha de ser un 25% inferior a la de mercat.
Amb aquesta finalitat, aquest Reglament defineix què s’entén per preu de mercat, i per això el Govern disposa de diverses fonts d’informació, com és el Sistema d’informació dels contractes d’arrendament (SICAR), relatiu al fitxer de dades esmentat abans. No obstant això, tenint en compte que no tots els comuns han facilitat la informació de les dades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges, escau recórrer a la informació estadística disponible sobre aquesta matèria, com a mínim en una primera fase d’implantació del model.
Finalment, la determinació de la renda de preu assequible ha de respectar el principi de sostenibilitat financera, regulat a la Llei 32/2014, del 27 de novembre, de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal, que obliga les administracions públiques a ajustar la seva actuació de manera que se n’asseguri la capacitat de finançar els compromisos de despesa presents i futurs dins dels límits de despesa permesa i de deute públic establerts en cada moment. En aquest sentit, el preu assequible, com a preu públic, ha d’equivaldre al cost de la prestació de servei, en aquest cas l’habitatge.
Les variables que conformen el cost de la prestació del servei són els costos de construcció, ampliació i modernització que equivalen a l’amortització del cost de la inversió efectuada pel Govern en la construcció, l’adquisició, l’arrendament i les reformes del parc públic d’habitatge; els costos de manteniment preventiu i correctiu dels habitatges, obligatoris des de la perspectiva del deure de conservació dels edificis, els costos d’explotació relatius al funcionament de l’edifici i les despeses de gestió.
Aquest Reglament també reconeix el dret de les persones adjudicatàries a rebre un ajut per a l’habitatge de lloguer si el preu assequible supera el 30% dels seus ingressos, tot d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
L’abast de les modificacions esmentades i la facilitat de consultar la norma reglamentària aconsellen de no promoure un reglament que indiqui només les disposicions que es modifiquen, sinó d’aprovar-ne un de nou, per bé que gran part de les disposicions es mantinguin invariades en relació amb les del Decret 115/2024.
Ateses les consideracions anteriors, a proposta de la Ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, el Govern, en la sessió del 21 d’agost del 2024, aprova aquest Decret amb el contingut següent:
Article únic
S’aprova el Reglament d’accés, d’adjudicació, de gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge, que entra en vigor el mateix dia de publicar-se al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
Reglament d’accés, d’adjudicació, de gestió i del procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge
Article 1. Objecte
Aquest Reglament té per objecte fixar:
a. El registre administratiu de sol·licitants d’habitatges públics de preu assequible.
b. Els requisits d’accés i de selecció de les persones beneficiàries d’aquests habitatges.
c. El procediment d’adjudicació dels habitatges de preu assequible.
d. L’atribució de les funcions relatives al registre, el procediment d’adjudicació dels habitatges de preu assequible i la gestió del parc públic a favor de l’Institut Nacional de l’Habitatge (en endavant, “l’INH”).
e. La relació jurídica entre el ministeri responsable de l’habitatge, o l’INH per delegació, i la persona adjudicatària, la qual està expressament exclosa de l’àmbit de la Llei d’arrendament de finques urbanes.
f. Les potestats administratives relatives al control i el seguiment de les adjudicacions, així com el procediment de desnonament.
g. El procediment per determinar el preu assequible del parc públic d’habitatge.
Article 2. Àmbit d’aplicació
Aquest Reglament s’aplica a tot el parc públic d’habitatges del Govern en règim de propietat o d’arrendament.
També s’aplica a tots els béns immobles que hagin estat cedits per altres administracions públiques o per persones físiques o jurídiques de l’àmbit privat, i que s’incorporin al parc públic d’habitatges.
S’exclouen del Reglament els habitatges de protecció pública, l’accés i l’adjudicació dels quals s’efectua d’acord amb la normativa sectorial aplicable.
Article 3. Creació del Registre de sol·licitants d’habitatge públic de preu assequible
Es crea el Registre de sol·licitants d’habitatge públic de preu assequible (en endavant, “el Registre”), de caràcter administratiu i gratuït, adscrit al ministeri competent en matèria d’habitatge.
El ministeri competent en matèria d’habitatge pot delegar a l’INH la responsabilitat de gestió del Registre.
Article 4. Finalitat del Registre
El Registre té com a finalitats:
a. Constituir la base de dades de les persones i famílies que compleixen els requisits d’accés per a l’adjudicació dels habitatges públics de preu assequible, i garantir els principis d’igualtat i de concurrència en l’accés.
b. Proporcionar informació sobre les persones i famílies potencialment beneficiàries dels habitatges públics de preu assequible, així com de les característiques i la tipologia de les llars.
c. Proporcionar informació a les administracions públiques per conèixer la demanda potencial d’accés a l’habitatge protegit amb la finalitat d’orientar les polítiques d’habitatge.
Article 5. Sol·licitud d’inscripció en el Registre i documentació requerida
La sol·licitud d’inscripció es tramita a través de la Seu electrònica del Govern. En cas d’inscriure’s una unitat familiar de convivència, s’ha de designar una persona representant, que està obligada a proporcionar les dades sol·licitades per a la resta de membres.
S’entén per unitat familiar de convivència la formada per persones que conviuen en un mateix domicili i estan casades, formen part d’una unió estable de parella o mantenen una situació de convivència anàloga, així com els familiars fins al segon grau de consanguinitat, afinitat o adopció.
La persona sol·licitant ha de presentar, a més, la documentació requerida que consta en la sol·licitud.
Article 6. Requisits d’inscripció en el Registre
Per poder ser adjudicatària d’un habitatge públic de preu assequible, és requisit imprescindible que la persona estigui prèviament inscrita en el Registre abans de l’inici del procediment d’adjudicació.
Només s’admet una sol·licitud per persona o unitat familiar de convivència.
La inscripció en el Registre dona dret a aspirar a l’adjudicació d’un habitatge públic de preu assequible, d’acord amb el procediment establert en aquest Reglament, però no dona lloc a cap altre dret ni suposa, en particular, l’adjudicació automàtica de cap habitatge.
El Registre està sotmès a la normativa vigent en matèria de protecció de dades i de transparència, accés a la informació pública i govern obert.
Poden sol·licitar la inscripció en el Registre les persones que declaren que reuneixen, de forma cumulativa, els requisits següents:
Residència. La persona sol·licitant, així com tots els membres majors d’edat de la unitat familiar de convivència, han de complir el requisit de residència legal, efectiva i permanent a Andorra durant un període mínim de cinc anys ininterromputs, que han de ser immediatament anteriors a la inscripció en el Registre.
En relació amb aquest requisit, computa en el període de residència esmentat l’estada a l’estranger per raó d’estudis o per tractament mèdic degudament acreditats.
Necessitat d’habitatge. La necessitat d’habitatge s’acredita per la conjunció de les circumstàncies següents:
i. Ni la persona sol·licitant ni cap dels membres de la unitat familiar de convivència que aspiren a un habitatge públic de preu assequible no disposen d’un habitatge, ni a Andorra ni a l’estranger, en propietat, amb dret de superfície o d’usdefruit; ni poden gaudir d’un habitatge per raó del càrrec o les funcions professionals que exerceixen o porten a terme; ni gaudeixen d’un habitatge del qual la part arrendatària té una relació de parentiu amb la propietat de l’habitatge de fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat. En cas que la propietat sigui d’una persona jurídica, la relació de parentiu esmentada anteriorment s’entén pel que fa als socis o membres de la persona jurídica de manera individual.
ii. La persona sol·licitant o la unitat familiar de convivència destina al pagament de la renda de lloguer de l’habitatge més del 30% dels seus ingressos. Resten excloses del compliment d’aquest requisit les persones menors de 35 anys que no són titulars de cap contracte d’arrendament i pretenen emancipar-se del nucli familiar del qual formen part, les persones que com a conseqüència d’un procés de separació o divorci han estat acollides per la família i no són titulars de cap contracte d’arrendament, i les persones que no són titulars de cap contracte d’arrendament i manifesten que tenen llogada una habitació o viuen en un allotjament turístic de forma temporal o permanent.
Així mateix, s’acredita la necessitat d’habitatge i s’exclou del compliment dels requisits establerts en l’apartat b.ii la persona sol·licitant o qualsevol membre de la unitat familiar de convivència que acredita la condició de discapacitat amb mobilitat reduïda permanent i l’habitatge que ocupa està ubicat en un edifici que no compleix la normativa d’accessibilitat vigent, sempre que no sigui possible eliminar les barreres arquitectòniques, o la persona sol·licitant o la unitat de convivència que és adjudicatària d’un habitatge de protecció pública i ha assolit els objectius establerts al pla de treball vinculat al contracte de cessió d’ús corresponent.
Ser major d’edat o menor emancipat.
Que la persona sol·licitant o qualsevol membre de la unitat familiar de convivència disposi d’una font regular d’ingressos.
Es computen com a ingressos els conceptes següents: rendes de treball derivades d’un contracte de treball i d’activitats econòmiques, pensions de la Seguretat Social o altres entitats i companyies asseguradores, rendiments d’immobles, rendiments de capital i guanys patrimonials, així com qualsevol ajut públic o privat de qualsevol organisme de l’àmbit nacional o estranger.
Que la persona sol·licitant o la unitat familiar de convivència disposi d’uns ingressos mínims anuals nets superiors a 1,01 vegades el salari mínim vigent, i màxims de fins a 2,2 vegades el salari mínim vigent. En el cas de famílies amb dos o més fills menors a càrrec, els ingressos màxims anuals nets s’incrementen fins a 2,5 vegades el salari mínim vigent, sempre que ambdós progenitors acreditin una font regular d’ingressos.
Que el patrimoni de la persona sol·licitant o membres de la unitat familiar de convivència no superi la quantitat de 4 vegades el salari mínim en còmput anual. S’inclouen dins aquest concepte els recursos dineraris dipositats en qualsevol entitat financera, qualsevol immoble o dret real amb contingut econòmic, així com el valor dels béns mobles que estiguin inscrits en qualsevol registre.
Que ni la persona sol·licitant ni cap membre de la unitat familiar de convivència no sigui deutora de cap administració pública.
Article 7. Procediment d’inscripció i alta
La sol·licitud de la inscripció en el Registre es formalitza mitjançant el formulari oficial establert a aquest efecte. Aquest formulari està a disposició de les persones interessades a la Seu electrònica i a les dependències del Servei de Tràmits del Govern.
La persona sol·licitant declara que compleix els requisits establerts per accedir-hi en el moment de presentar la sol·licitud i ha d’aportar tots els documents requerits. Davant la manca d’informació, dades o documents exigits, l’Administració s’adreça a la persona sol·licitant perquè esmeni les omissions o mancances constatades i l’adverteix que, si no ho fa en el termini de deu dies, es considerarà que desisteix de la seva sol·licitud i s’arxivarà l’expedient corresponent sense cap altre tràmit.
L’Administració no ha d’exigir a la persona sol·licitant que aporti documents que hagi emès o dels quals ja disposi, tret que no sigui possible accedir-hi.
La resolució d’inscripció en el Registre s’ha de notificar a la persona interessada i comporta la incorporació de totes les dades que han de formar-ne part. El termini màxim per resoldre la inscripció és de dos mesos, a comptar de la data en què la sol·licitud ha tingut entrada. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi emès resolució expressa, la persona interessada pot entendre desestimada la seva sol·licitud per silenci administratiu. Contra aquesta resolució es pot interposar un recurs administratiu davant del Govern, o el Comitè Director de l’INH en cas de delegació, d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.
El desistiment de la persona sol·licitant comporta la impossibilitat de presentar una nova sol·licitud d’inscripció al Registre en el termini d’un any.
Article 8. Comunicació de variació de dades
Les persones inscrites han de comunicar a l’Administració, mitjançant el formulari relatiu a la modificació de dades establert a aquest efecte, qualsevol modificació de les dades sol·licitades en el procediment d’inscripció inicial. L’incompliment del deure establert en aquest apartat –especialment si les noves dades eren conegudes en una data anterior a l’inici d’un procediment d’adjudicació en curs– dona lloc a l’exclusió del procés i a la baixa de la inscripció de la persona o unitat familiar de convivència en el Registre.
La incorporació de nous membres majors d’edat en la unitat familiar de convivència requereix la presentació del formulari relatiu a la modificació de dades, amb el consentiment exprés de totes les persones majors d’edat de la unitat familiar de convivència afectada, i comporta la revisió d’ofici dels requisits establerts en aquest Reglament.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.