Decret 367/2025, del 15-10-2025, pel qual s’aprova el Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2025-2026 en el sector de les estacions d’esquí

Les activitats laborals que concerneixen aquesta quota especial són les activitats pròpies de les estacions d’esquí, les activitats dutes a terme per persones autoritzades pel Ministeri de Salut a exercir la professió mèdica i d’infermeria als consultoris mèdics d’atenció a les pistes d’esquí, i les activitats dels clubs d’esquí. S’exclouen d’aquesta quota especial les activitats de bar i de restauració de les estacions d’esquí, que es regulen al Reglament de quota especial de les autoritzacions d’immigració temporals per a les activitats de la temporada d’hivern 2025-2026 en el sector de les estacions d’esquí.

Per aplicar aquest Reglament, el Servei d’Immigració pot comprovar i determinar quina serà l’ocupació laboral concreta del treballador, amb independència de les dades que s’hagin fet constar a la demanda d’autorització d’immigració.

El nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar en el marc de la quota establerta a l’article 3 a cada empresa que hagi acreditat una mitjana hivernal igual o superior a 50 treballadors, correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 0,7. Si la mitjana hivernal és inferior a 50 treballadors, el nombre d’autoritzacions d’immigració temporals o de treball temporal de fronterer que es poden lliurar en el marc d’aquesta quota a cada empresa correspon a la fórmula següent: (màx. - mín.) x 0,9. Per mín. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de juny del 2024 i el 30 de setembre del 2024. Per màx. s’entén la mitjana d’assalariats entre l’1 de desembre del 2024 i el 31 de març del 2025.

Per acreditar aquestes dades, el responsable de l’empresa sol·licitant ha de signar una autorització al Servei d’Immigració, sempre que no ho hagi autoritzat amb anterioritat o no hagi revocat aquesta autorització, perquè el Servei d’Immigració pugui demanar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social les dades corresponents.

Les empreses de nova creació, o que no estaven en funcionament la temporada d’hivern passada, han de presentar una còpia de l’autorització d’obertura corresponent al Registre de Comerç, la fitxa de previsió de personal i un escrit explicatiu mitjançant el qual es justifiqui el nombre de llocs de treball per cobrir amb caràcter temporal i la categoria professional requerida. Les empreses que facin una ampliació de les activitats han de justificar aquesta ampliació i presentar els documents acreditatius corresponents.

La quota s’ha d’actualitzar periòdicament per tenir en compte les baixes eventuals. D’aquesta manera, el Servei d’Immigració reintegra en la quota del mateix sector el nombre de persones que estaven inscrites en aquesta quota i que han estat baixa voluntària definitiva del país al Registre d’Immigració.

El treballador que sol·licita una autorització d’immigració a l’empara d’aquest Reglament ha de percebre com a mínim el salari establert a la Classificació salarial d’immigració (CSI) que figura a la taula I de l’annex d’aquest Reglament. Aquest salari equival al salari fix corresponent a la jornada legal ordinària de treball de 40 hores setmanals. En el mateix sentit, en concepte de pensió alimentària i d’allotjament, no es pot superar la quantitat fixada a la taula II de l’annex d’aquest Reglament.

En cas que els treballadors esmentats a l’apartat anterior hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer en la mateixa ocupació professional que pretenen dur a terme no han d’acreditar cap experiència suplementària.

D’acord amb l’apartat 2 de l’article 41 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, els treballadors nacionals d’estats que no hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, o que no siguin membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, i que anteriorment no hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer, o que hagin estat titulars d’una autorització d’aquestes característiques en una ocupació professional diferent de la que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o dos anys d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat.

En cas que els treballadors esmentats a l’apartat anterior hagin estat titulars d’una autorització d’immigració temporal o de treball temporal de fronterer en el mateix tipus d’ocupació professional que pretenen dur a terme, han d’acreditar una formació adequada o un any d’experiència en relació amb el lloc de treball sol·licitat, atès que es té en compte l’experiència acumulada en temporades anteriors.

D’acord amb la disposició transitòria primera de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, quan el treballador no sigui nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, ha de tenir els visats requerits per entrar i circular legalment per França o Espanya i per tornar-hi a entrar des del territori andorrà.

D’acord amb l’apartat 3 de l’article 136 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, l’empresari que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, independentment que sigui concedida o denegada, i en tot cas quan s’hagi exhaurit el termini de vigència de l’autorització d’immigració temporal, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador que no és nacional d’un estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu al seu país d’origen, en les situacions següents:

Les despeses comporten assumir el cost del transport fins a alguna estació portuària o aeroportuària dels estats veïns, i d’aquesta estació fins al país d’origen del treballador.

En cas que l’obligat a fer-se càrrec de les despeses incompleixi la seva obligació, l’Administració pot repatriar el treballador per compte de l’obligat. En aquest supòsit, l’Administració disposa d’un termini prescriptiu de tres anys per exigir a l’empresari obligat el rescabalament pel pagament de les despeses ocasionades per la tornada d’aquest treballador al seu país d’origen.

En cas que una empresa hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li correspon però el nombre global d’autoritzacions encara no estigui exhaurit, la ministra competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar-ne el nombre que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, sempre que l’empresari justifiqui que ha tingut baixes per accident o malaltia d’una durada superior a tres mesos entre els seus treballadors estrangers.

En cas que una empresa acrediti justificadament una necessitat sobrevinguda de treballadors i que la demanda no hagi estat satisfeta pel mercat de treball interior, la ministra competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa.

En cas que una empresa acrediti justificadament la necessitat objectiva d’amortitzar llocs de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció durant la temporada d’estiu del 2025, o bé acrediti justificadament el tancament durant la temporada d’estiu del 2025, la ministra competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar ampliar el nombre d’autoritzacions que li corresponia de forma específica a aquesta empresa, atenent molt especialment la mitjana de treballadors de l’empresa corresponents al període comprès entre els mesos de juny i setembre del 2025.

En cas que una empresa no hagi esgotat el nombre d’autoritzacions que li correspon però el nombre global d’autoritzacions estigui exhaurit, la ministra competent en matèria d’immigració, amb la sol·licitud prèvia de l’empresa interessada, pot acordar-ne l’ampliació fins al nombre màxim d’autoritzacions que tenia assignades.

En cas que l’abast de les sol·licituds ho justifiqui, es pot decidir l’ampliació del nombre global d’autoritzacions establertes a l’article 3 fins al límit màxim del 30% d’aquest nombre global d’autoritzacions.

El termini de presentació de les sol·licituds d’autoritzacions al Servei d’Immigració a l’empara d’aquest Reglament s’inicia a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament i s’acaba el 31 de març del 2026.

Les autoritzacions lliurades a l’empara d’aquest Reglament són vigents a partir de l’entrada en vigor d’aquest Reglament i fins al dia 3 de maig del 2026.