Llei qualificada del Tribunal Constitucional, de 3-9-93

La interposició del recurs d'empara s'efectua mitjançant escrit, dins el termini de quinze dies hàbils comptats des de la data de notificació de la sentència que s'impugna, d'acord amb les condicions generals exigides a l'article 36 d'aquesta Llei, demanant l'anul.lació de la dita sentència i, si és el cas, la suspensió dels seus efectes, i reiterant la pretensió de protecció jurisdiccional del dret la lesió del qual s'addueix en els mateixos termes formulats a la instància a quo.

No s'admet cap recurs d'empara que modifiqui el contingut de la pretensió de protecció del dret o drets plantejada en el procediment urgent i preferent anterior.

Presentat l'escrit esmentat a l'article anterior, el Tribunal Constitucional requereix a l'òrgan jurisdiccional la sentència del qual es recorre perquè li traslladi la causa en un termini de tres dies hàbils i nomena magistrat ponent.

A la vista de les actuacions, decideix mitjançant aute l'admissibilitat del recurs. Contra l'aute d'inadmissió es pot interposar el recurs de súplica esmentat a l'article 38 d'aquesta Llei.

Admès el recurs a tràmit, i després de pronunciar-se sobre la suspensió dels efectes de la sentència recorreguda si s'escaigués, el Tribunal trasllada aquest a la part demandada, als seus coadjuvants i al Ministeri Fiscal a fi que al.leguin allò que en dret s'escaigui en un termini no superior a quinze dies hàbils.

Rebudes les al.legacions, s'obre un nou termini de sis dies hàbils perquè les parts i el Ministeri Fiscal formulin llurs conclusions.

Sens perjudici d'allò que disposa l'article 35.2 d'aquesta Llei, el Tribunal considera fets provats els que figurin amb aital caràcter a la causa recorreguda.

El Tribunal dicta sentència dins el termini de dos mesos comptats des de la data d'admissió del recurs.

L'estimació del recurs pot ser total o parcial.

L'estimació total suposa l'anul.lació de la sentència recorreguda i de tots els efectes d'aquesta, la declaració d'haver-se lesionat un dret constitucional i la reposició del recurrent en la plenitud del seu dret mitjançant l'adopció de les mesures necessàries que portin a aquest fi. Si la lesió del dret fos materialment irreparable, el Tribunal determina el tipus de responsabilitat en què ha incorregut el subjecte que va violar el dret, a fi que pugui ser exigida davant la jurisdicció ordinària.

L'estimació parcial es produeix quan el Tribunal considera vàlids algun o alguns dels pronunciaments continguts en la sentència recorreguda. En relació amb el dret que es considera lesionat són d'aplicació a l'estimació parcial els requisits continguts en l'apartat anterior.

La desestimació del recurs d'empara comporta la condemna en costes del recurrent.

Si es produís vulneració d'algun dels drets recollits en l'article 10 de la Constitució en el decurs o amb motiu d'un procediment judicial o prejudicial, el subjecte afectat ha d'al.legar aquesta lesió en defensa del seu dret davant l'òrgan judicial ordinari pels mitjans i recursos que la legislació estableixi.

Esgotada sense èxit la via judicial ordinària en defensa del dret constitucional lesionat, en el termini de sis dies hàbils comptats dels del moment de la notificació de l'última resolució denegatòria, pot dirigir-se mitjançant escrit al Ministeri Fiscal perquè aquest interposi recurs d'empara constitucional. S'ha d'adjuntar a aquest escrit còpia de les actuacions realitzades en defensa del dret i de les resolucions hagudes als procediments corresponents.

El Ministeri Fiscal ha de resoldre en els sis dies hàbils següents si, d'acord amb l'establert a l'article 102 c) de la Constitució, és procedent la interposició del recurs d'empara. Contra aquesta resolució no es pot interposar recurs.

Si la resolució fos positiva o estimatòria, el recurs d'empara ha de ser interposat dins del termini de vint dies hàbils comptats a partir de la darrera resolució denegatòria. A la formalització i tràmit de l'esmentat recurs actuen com a parts codemandants el Ministeri Fiscal i el subjecte del dret constitucional objecte d'aquest. La resta del procediment es regeix per allò que disposen els articles 91 a 93 d'aquesta Llei.

Les disposicions, resolucions i actes del Consell General que no tinguin caràcter de Llei i lesionin algun dels drets a què es refereix l'article 85 d'aquesta Llei, poden ser impugnats directament a través del procés d'empara pels subjectes afectats.

La interposició de l'escrit d'impugnació i sol.licitud d'empara constitucional ha d'efectuar-se en el termini de quinze dies hàbils comptats des de la data de notificació o, si és el cas, publicació de la disposició, resolució o acte i d'acord amb les condicions generals de l'article 36 d'aquesta Llei.

L'admissió o inadmissió a tràmit per part del Tribunal es regeix per les normes generals del procediment d'empara especificades en aquest capítol.

A la impugnació dels actes, resolucions i disposicions del Consell General s'inclou, si és el cas, el tràmit de recepció a prova.

La sentència que posi fi al procediment ha d'estimar o desestimar la pretensió, amb els pronunciaments generals, en aquest darrer cas, previstos en l'article 94.2 d'aquesta Llei.

La sessió constitutiva del Tribunal Constitucional, després del nomenament dels quatre primers magistrats constitucionals en aplicació d'allò que disposa la Constitució i la present Llei, ha de ser convocada pel Síndic General i presidida pel magistrat electe de més edat dins dels quinze dies següents al que s'haguessin publicat els nomenaments de tots ells.

En aquesta sessió es farà un sorteig per determinar el nomenament del president del Tribunal i l'ordre de successió a la presidència, segons allò que estableix la Constitució. A aquests efectes, cada magistrat, mitjançant insaculació, extraurà una de les boles numerades de l'u al quatre. El número obtingut per cadascun d'ells determina l'ordre successiu d'ocupació de la presidència segons l'origen del nomenament.

Seran proclamats president i vice-president els magistrats que hagin obtingut els números u i dos.

Els magistrats elegits per al primer mandat del Tribunal Constitucional que hagin obtingut els números dos, tres i quatre a la insaculació a què es refereix la

Els magistrats que hagin complert dos i quatre anys podran ser nomenats per a un mandat consecutiu posterior.

El Consell General, a efectes de la rotació indicada i de l'elecció del successor, tindrà en compte el número obtingut pels magistrats designats per aquest, de forma que en cada nova elecció el magistrat ocupi el lloc corresponent en el funcionament intern del Tribunal.