LegalizeLlei qualificada d'educació, de 3-9-93
Llei qualificada d'educació Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei qualificada d'educació
Preàmbul
L'estructura educativa del nostre país, peculiar pel fet que hi coexisteixen diferents sistemes educatius forans que fins fa pocs anys han complert la funció d'ensenyament nacional, ha anat adquirint durant els darrers decennis una complexitat notable. La seva comprensió requereix necessàriament l'anàlisi del procés històric de decantament que s'ha anat produint al llarg dels darrers cent anys.
Històricament, la responsabilitat de l'educació requeia en els Comuns, que eren els organitzadors d'una gran part de la vida de la comunitat. No fou fins al final del segle passat, cap al 1880, que en algunes parròquies, amb un mestre pagat pel Comú, van instal.lar-se les primeres escoles congregacionals.
Després, des de 1900, van obrir-se les primeres escoles primàries franceses a diverses parròquies, tot i que la seva situació no va regularitzar-se fins a la promulgació del Decret sobre les escoles i el Liceu del Copríncep Francès a Andorra, l'any 1982. A partir de l'any 1930 van obrir-se també diverses escoles espanyoles en diferents parròquies. La seva situació jurídica no es regulà fins a la signatura del conveni entre el Copríncep Episcopal i el Govern espanyol, l'any 1981. Unes i altres han assegurat la formació de primera i segona ensenyança del conjunt d'estudiants del nostre país.
L'any 1966 comença a funcionar el col.legi Sant Ermengol, bastit per la Mitra en un terreny cedit pel Consell General, i l'any 1968 s'inaugura el nou centre de la Sagrada Família a Santa Coloma: l'Institut Janer. Tant l'un com l'altre seran després subvencionats íntegrament pel Consell General a fi que imparteixin l'ensenyament en règim de gratuïtat.
L'any 1972, el Consell General va posar en marxa el programa d'andorranització de l'ensenyament, destinat a preservar la identitat i les peculiaritats del nostre país. En aquells anys, i mercès a la iniciativa d'un grup de ciutadans, va crear-se l'escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell com a centre d'educació especial.
L'any 1982, el Govern promou la creació d'un sistema educatiu propi amb la posada en marxa de l'Escola Andorrana.
Dins el sistema d'educació andorrà s'han creat més recentment uns altres dos centres de formació: l'Escola d'Informàtica i l'Escola Universitària d'Infermeria.
Ambdues escoles, que inicien les seves activitats l'any 1988, responen a necessitats concretes del nostre món laboral i afavoreixen el sector de serveis que pren cada cop més importància dins la nostra societat.
Aquesta és l'estructura educativa andorrana en el moment en què el poble andorrà assumeix la plena sobirania amb la promulgació de la Constitució. Aquesta Llei estableix l'estructura educativa andorrana a partir de la realitat existent: la de diversos sistemes educatius que coexisteixen dins d'una sola estructura educativa, una especificitat certament enriquidora, a la qual no es vol renunciar.
La present Llei desenvolupa, en primer lloc, el dret de tota persona a l'educació, dret que la Constitució reconeix amb el caràcter de fonamental i estableix l'escolarització obligatòria i gratuïta fins als 16 anys;
el dret dels adults a la formació bàsica, i el principi d'igualtat en l'accés als nivells superiors de l'ensenyament. Es refereix també a la llibertat de càtedra dels ensenyants, i als drets dels pares d'alumnes a escollir el tipus d'educació que desitgen per a llurs fills, així com als drets dels alumnes.
A partir de la proclamació constitucional del dret a l'educació com un dret fonamental, l'Estat andorrà ha de dotar-se dels mecanismes per fer-lo efectiu, i a aquesta finalitat obeeix el sistema educatiu andorrà. Amb aquest sistema, poden coexistir altres sistemes educatius, amb el sol requisit que es conclogui prèviament el corresponent conveni.
Pel que fa als centres docents, la llei distingeix entre els públics i els privats. La llei configura els centres públics d'una forma molt àmplia, entenent com a tals no sols aquells que depenen de l'Administració de l'Estat, sinó també tots els altres que, lligats per conveni, concert, contracte o altra fórmula d'acord de voluntats amb el Govern, serveixin finalitats públiques. Amb ells coexistiran centres privats com a expressió del principi constitucional de llibertat d'ensenyament i de llibertat de creació de centres docents, en funció de la lliure iniciativa. Quant a aquests centres, el paper de l'Estat es limita a controlar i garantir que imparteixin llur docència en condicions suficients per fer efectiu el dret constitucional de llurs alumnes a obtenir una educació ordenada al ple desenvolupament de la seva personalitat i dignitat, en el respecte de la llibertat i dels drets fonamentals.
La regulació de l'ensenyament especialitzat es deixa al Govern, per via de reglament, però es reserva a la llei ordinària la creació de centres d'ensenyament superior o universitari.
Per últim, la llei es refereix expressament a la situació dels diferents centres educatius que actualment estan oberts a Andorra i que imparteixen estudis d'acord amb els sistemes educatius espanyol o francès. La situació i l'estatut dels centres docents d'ensenyament francès i espanyol dependents de les Administracions públiques dels països veïns, així com el col.legi Sant Ermengol i les escoles de la Sagrada Família han de regular-se per conveni amb el Govern d'Andorra.
Títol I. Principis generals
Article 1
Tothom té dret a rebre una educació bàsica que li permeti desenvolupar la pròpia personalitat, formar-se com a ciutadà i participar en el desenvolupament del país.
Igualment, tothom té dret a accedir als nivells superiors de l'ensenyament, en funció de les seves aptituds, aprofitament i vocació.
Article 2
L'educació es basa en els drets, llibertats i principis que s'estableixen en la Constitució, en aquesta Llei, i en els tractats i acords internacionals que Andorra celebri.
Article 3
L'activitat educativa s'adreçarà a la consecució de les finalitats següents:
promoure i afavorir el desenvolupament de la personalitat de l'alumne.
impulsar l'adquisició d'hàbits intel.lectuals i tècniques de treball.
transmetre coneixements científics, tècnics, humanístics, artístics i ètics.
capacitar per a l'exercici d'activitats professionals.
impulsar el català com a llengua pròpia del país, vetllant perquè s'assoleixi un domini correcte i un ús matisat i ric del català oral i escrit.
fomentar l'esperit universal crític, així com els comportaments d'autonomia i adaptabilitat, i contribuir a l'enriquiment dels elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
fomentar la integració i la participació social i cívica.
formar els infants i els joves en el respecte de la diversitat i dels drets i llibertats fonamentals, i en l'exercici de la tolerància i la llibertat, dins els principis democràtics de convivència i pluralisme.
Article 4
L'educació bàsica és obligatòria i gratuïta per a tots els ciutadans, els naturals i els estrangers legalment residents, en els nivells que estableix l'article 7 de la present Llei. L'Estat garanteix aquest dret a través dels centres públics.
Es garanteix l'educació bàsica als adults a través d'un sistema de formació d'adults.
Article 5
L'estructura educativa andorrana és plural. Està integrada pels centres que segueixen el sistema educatiu andorrà i pels centres que segueixen altres sistemes educatius reconeguts per conveni.
Article 6
El sistema educatiu andorrà es regeix per la present Llei, per la llei de desenvolupament del sistema educatiu andorrà, per la llei de l'Escola Andorrana i per les
disposicions que les complementin i desenvolupin.
Els sistemes educatius diferents de l'andorrà es regulen per les seves pròpies normes en allò que no hagi estat modificat pel conveni que els reconeix, i sense perjudici de l'aplicació directa d'aquesta Llei i de les
disposicions que la desenvolupen en allò que es prevegi
expressament.
Article 7
L'escolaritat obligatòria inclou els nivells de primera i segona ensenyança. Comprèn des dels 6 anys fins als 16 anys.
Tot infant tindrà el dret de ser escolaritzat a partir dels 3 anys, si els pares o el tutor així ho demanen.
Els alumnes podran ser escolaritzats fins als 18 anys per cursar el nivell de segona ensenyança.
Article 8
L'atenció dels alumnes amb necessitats educatives especials es regirà pel principi d'integració.
Article 9
Els alumnes tenen dret a rebre una orientació escolar i professional i a percebre els ajuts necessaris per compensar possibles mancances de tipus familiar, econòmic, social i cultural, d'acord amb la llei.
Els alumnes tenen dret a que el seu rendiment escolar sigui valorat amb criteris objectius.
Article 10
Els pares o tutors tenen dret a optar lliurement per qualsevol dels sistemes educatius implantats a Andorra, i el dret que llurs fills o pupils rebin la formació religiosa i moral d'acord amb llurs pròpies conviccions.
Es garanteix als pares o tutors la llibertat d'associació per col.laborar i participar, de conformitat amb les lleis i els reglaments que les desenvolupin, en les activitats educatives i de formació de llurs fills o pupils.
Article 11
Es reconeix als docents la llibertat de càtedra, sempre que respectin la Constitució i s'exerceixi amb finalitat educativa.
Article 12
Tots els membres de la comunitat educativa tenen el deure de respecte a les normes bàsiques de convivència dins del centre docent.
Article 13
Es facilitarà l'accés a les Universitats i centres d'ensenyament superior per mitjà de la dotació de beques i ajuts a l'estudi, que s'atorgaran d'acord amb la llei.
Article 14
Els títols acadèmics i professionals expedits per l'Estat, d'acord amb les diferents modalitats del sistema educatiu andorrà, tindran plena validesa acadèmica i professional dins del territori andorrà.
El reconeixement i homologació dels títols acadèmics i professionals lliurats pels sistemes educatius estrangers, i el reconeixement a l'estranger dels títols lliurats pel sistema educatiu andorrà, es regularan pels corresponents convenis.
Article 15
El Govern fixarà anualment el calendari escolar de tots els centres docents a Andorra.
Article 16
Correspon al Govern la planificació general de l'ensenyament, d'acord amb les necessitats educatives, per tal de garantir l'exercici efectiu del dret a l'educació i a la llibertat d'ensenyament.
En la seva funció de planificació, el Govern tindrà en compte l'existència d'opcions provinents dels sistemes educatius diferents de l'andorrà.
Títol II. Els sistemes educatius
Capítol primer. El sistema educatiu andorrà
Article 17
Els principis rectors del sistema educatiu andorrà i les seves modalitats, nivells, cicles, cursos i opcions establerts per la llei seran desenvolupats per un reglament que determinarà els seus programes. S'entén per programa el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'orientació i avaluació.
Article 18
El català és la llengua pròpia del sistema educatiu andorrà. En les diferents modalitats i nivells del sistema educatiu andorrà es promourà l'aprenentatge de llengües estrangeres que podran ser vehiculars per afavorir l'obertura a la cultura universal i la relació fluida amb els altres països.
Article 19
El Govern, a través del servei corresponent, inspeccionarà i avaluarà tots els centres del sistema educatiu andorrà.
Capítol segon. Els sistemes educatius altres que
l'andorrà
Article 20
S'admet la implantació a Andorra de centres dependents de sistemes educatius altres que l'andorrà, sempre que es conclogui prèviament el corresponent conveni.
Article 21
Els centres docents que depenguin de sistemes educatius diferents de l'andorrà impartiran obligatòriament les matèries específiques de formació andorrana que determini el Govern a través del corresponent conveni.
Article 22
Sobre els centres dependents dels sistemes educatius altres que l'andorrà, el Govern tindrà les facultats inspectores que es determinin en el conveni o acord que el reconegui.
Títol III. Els centres docents
Article 23
Els centres docents poden ser públics o privats.
Els centres públics són l'instrument per garantir el dret a l'educació reconegut per la present Llei. Poden ser estatals o no-estatals.
Són centres públics estatals els que crea el Govern i se sostenen amb càrrec al pressupost general.
Són centres públics no-estatals aquells que depenen d'una persona pública o privada lligada per conveni, concert, contracte o altra fórmula d'acord de voluntats amb el Govern.
Els centres privats són expressió del principi constitucional de llibertat de creació de centres docents. El seu titular pot ser una persona pública diferent de l'Estat o una persona física o jurídica de caràcter privat.
Article 24
En funció dels nivells d'ensenyament que imparteixin, els centres docents es classifiquen en:
Centres d'educació maternal.
Centres de primera ensenyança.
Centres de segona ensenyança.
Centres de batxillerat.
Centres de formació professional.
Centres universitaris.
El Govern determinarà reglamentàriament les condicions necessàries per obrir centres docents que imparteixin ensenyaments no compresos a l'apartat anterior, així com la validesa i efectes dels títols que aquests centres lliurin.
Article 25
L'obertura i el funcionament dels centres privats estan subjectes al règim d'autorització administrativa, que es concedirà quan es compleixin els requisits mínims que s'estableixin amb caràcter general. L'autorització es revocarà, sense dret a indemnització, quan els centres deixin de complir aquells requisits.
La creació i el funcionament a Andorra de centres docents que imparteixin ensenyaments diferents dels del sistema educatiu andorrà es regularà per conveni.
Article 26
Una persona física o jurídica de nacionalitat andorrana pot obrir i dirigir centres docents privats que imparteixin l'ensenyament a què es refereix el capítol primer del títol II d'aquesta Llei. Les persones físiques de nacionalitat estrangera i residents a Andorra podran obrir i dirigir aquests centres si reuneixen els requisits que s'exigeixen amb caràcter general als residents per a l'exercici del comerç, la indústria i les professions liberals al Principat.
També podran obrir i dirigir els centres que s'especifiquen en l'apartat anterior, les societats d'interès públic constituïdes d'acord amb el que preveu la legislació mercantil vigent.
Per excepció al que estableix el paràgraf anterior, no podran ser titulars de centres docents:
Els funcionaris públics i el personal que estigui al servei de qualsevol Administració pública.
Les persones que prestin serveis o assessoraments a qualsevol Administració pública o centre docent estatal.
Els que tinguin antecedents penals per delicte dolós.
Les persones jurídiques en què una o més persones físiques incloses als apartats anteriors exerceixin càrrecs socials o posseeixin capital social.
Article 27
Tots els centres docents, públics i privats, hauran de reunir uns requisits mínims que garanteixin la qualitat de l'ensenyament que imparteixen. Els esmentats requisits es referiran, com a mínim, a la titulació acadèmica del professorat, a la relació numèrica alumnes/professor, a les instal.lacions docents i esportives i al nombre de places escolars, i seran determinades pel Govern.
Article 28
Tots els centres docents tindran una denominació pròpia. S'inscriuran en un registre que portarà el Govern a través del servei corresponent.
Als centres docents els queda prohibit l'ús de denominacions que puguin induir a confusió sobre el nivell dels ensenyaments que imparteixen, el sistema educatiu que segueixen, la validesa acadèmica dels estudis o qualsevol altra.
Article 29
Són centres universitaris o centres d'ensenyament superior els que siguin reconeguts com a tals per llei del Consell General a proposta de Govern.
El Govern determinarà amb caràcter general el número de centres i les exigències de material i de personal mínim que hauran de reunir aquests centres.
La llibertat de creació de centres docents reconeguda en l'article 20, apartat 2n. de la Constitució, comprèn la llibertat de creació de centres d'ensenyament superior de titularitat privada. Aquests centres s'hauran d'ajustar a les normes previstes en els apartats anteriors.
Correspon al Govern l'homologació dels títols expedits pels centres privats d'acord amb la reglamentació que s'estableixi.
Títol IV. El Consell Andorrà de l'Ensenyament
Article 30
El Consell Andorrà de l'Ensenyament (CADE) serà el màxim òrgan col.legiat de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa per a la planificació general de l'ensenyament i d'assessorament i consulta del Govern.
El president del CADE serà el ministre d'Educació o una altra persona nomenada pel Govern, a proposta del ministre d'Educació.
El CADE podrà formular propostes per millorar l'eficàcia, el rendiment i la qualitat de l'ensenyament i podrà elaborar estudis a fi d'experimentar i investigar sobre noves propostes educatives i mètodes d'estudi.
Article 31
La composició i el funcionament del CADE s'establiran reglamentàriament.
Es podran incorporar al CADE, amb caràcter permanent o per a temes específics, experts estrangers nomenats pel Govern a proposta del ministre d'Educació.
Disposicions addicionals
Primera El Govern d'Andorra ha de concloure els convenis o els acords als quals es refereixen els articles 14.2 i 20 de la present Llei amb les autoritats educatives dels països dels quals depenen els sistemes educatius estrangers establerts al Principat.
Segona 1. El Govern ha de concloure amb el patronat rector del Col.legi Sant Ermengol un conveni que reguli l'ensenyament en aquest centre.
Aquest conveni tindrà en compte el contracte signat el 16 de juny de 1976 així com l'experiència de la seva aplicació.
El Govern ha de concloure amb la congregació titular dels dos centres educatius de la Sagrada Família un conveni per tal de definir el seu status.
Disposicions finals
Primera Es faculta el Govern per al desplegament reglamentari del que disposa aquesta Llei.
Segona Queden derogades totes les disposicions anteriors en allò que contradiguin aquesta Llei.
Casa de la Vall, 3 de setembre de 1993 Jordi Farràs Forné Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
François Mitterrand Joan Martí Alanís President de la República Francesa Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.