LegalizeLlei d'expropiació, de 3-9-93
Llei d'expropiació Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei d'expropiació Exposició de motius La falta d'un procediment d'expropiació forçosa per causa d'utilitat pública realment operatiu i adaptat a les necessitats de l'Administració ha estat, durant anys, un dels principals frens al desenvolupament de les obres i els serveis públics del Principat. El vell Decret de 1958, malgrat la modificació efectuada l'any 1974, ha posat de relleu des de ja fa molts anys les seves insuficiències, com ho prova l'ús pràcticament nul que se n'ha fet durant el darrer decenni. Així malgrat la necessitat apressant d'adquirir terrenys per al desenvolupament dels principals serveis públics, el Govern s'ha vist abocat a la negociació com a sola via per a l'adquisició dels terrenys necessaris per a les obres públiques, amb la conseqüència, mantes vegades soferta, que una sola voluntat individual podia paralitzar de forma pràcticament indefinida la satisfacció de l'interès general. L'estat actual de la xarxa de carreteres és un exemple viu i palpable de la nul.la operativitat dels instruments de què disposava l'Administració en la realització de les tasques de servei públic que li són pròpies, i de la necessitat de comptar amb un procediment eficient per adquirir, fins i tot contra la voluntat del propietari, aquells béns i drets que resultin necessaris per a l'execució de les obres i els serveis declarats d'interès general.
Conscient d'aquesta situació, en data 12 d'octubre de 1989, el Consell General del Principat d'Andorra va aprovar per unanimitat una nova llei d'expropiació que introduïa nombroses novetats respecte de la legislació anterior. D'entre elles, la més important era, sense cap mena de dubte, la creació d'un procediment especial per a l'expropiació en els casos de construcció, eixamplament o condicionament de carreteres, vials, places, jardins o parcs públics. A través d'aquest procediment es pretenia obtenir que els propietaris de béns immobles que, per estar situats dins la zona d'influència de l'obra pública que es projecta executar, s'havien de beneficiar, amb particular intensitat, de la plus-vàlua generada per aquesta obra pública, haguessin de contribuir forçosament al seu finançament, amb el benentès que no es tracta d'una obligació de pagar immediatament per una obra que pot no reportar al propietari cap utilitat immediata, sinó que l'obligació de pagar es vincula al moment de realització de la plus-vàlua, que la llei fa coincidir amb el moment en què la finca sigui objecte de venda, o bé amb aquell en què hom sol.liciti permís per edificar- la o realitzar-hi obres.
L'esmentada llei introduïa també altres novetats importants respecte de la legalitat anterior, com ara la possibilitat d'adquirir per expropiació forçosa no únicament la propietat o els drets reals sobre béns immobles, sinó d'adquirir igualment altres drets de contingut patrimonial, sempre per una causa d'interès públic; l'atribució de competència als Comuns per iniciar expedients d'expropiació forçosa; la possibilitat que les entitats parapúbliques puguin ésser, en determinades condicions, beneficiaris d'un procediment d'expropiació forçosa, és a dir, adquirir per aquest mitjà els béns o drets necessaris per a la gestió del servei públic que tenen confiat, satisfent a canvi el preu just o indemnització expropiatòria, i la creació d'un procediment d'urgència que havia de permetre l'ocupació dels béns expropiats en uns terminis brevíssims, en els casos que resultés necessària per raons d'extrema necessitat o de força major.
La llei votada pel Consell General l'any 1989 introduïa aquestes i altres novetats, que l'haurien convertit en un instrument eficacíssim en mans de l'Administració pública. Però en aquella data, la competència per aprovar una llei com la d'expropiació, que afecta de forma directa el dret de propietat, requeria la intervenció dels coprínceps. Per això, el Consell General del Principat d'Andorra no pogué promulgar la llei, sinó que, com era d'ús en la legalitat anterior, va trametre-la als delegats permanents dels coprínceps que eren l'òrgan institucional competent per fer-ho, a fi que aquests aprovessin i sancionessin la llei. En els tràmits subsegüents de consensuació del text sorgiren algunes dificultats, més de caràcter formal que de fons, que van anar retardant-ne la publicació fins al punt de fer-la impossible.
Una volta aprovada la Constitució, havent adquirit doncs la competència exclusiva per a l'aprovació de les lleis, i conscient de la urgent necessitat que té l'Administració de disposar d'un instrument eficaç d'expropiació forçosa, el Consell General del Principat d'Andorra ha fet de la creació d'aquest instrument una de les seves prioritats. Per aquest mateix motiu, la Comissió legislativa de Serveis Públics, ratificant el contingut del projecte de llei aprovat pel Consell General l'any 1989, ha considerat oportú adaptar-lo al nou marc constitucional, per tal de dotar a les Administracions públiques d'un estri del que és voluntat política d'aquesta Assemblea de no privar per més temps a aquestes Administracions i, sobretot, als ciutadans del Principat, que són, en definitiva, els principals destinataris i beneficiaris en tot procés d'expropiació per causa d'utilitat pública.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
La present Llei té per objecte la regulació de l'expropiació forçosa. S'entén per expropiació forçosa qualsevol forma de privació singular de la propietat o d'altres drets patrimonials, acordada imperativament.
Ningú no pot ésser expropiat si no és per causa justificada d'interès públic, i mitjançant una justa indemnització.
Article 2
Els expedients d'expropiació forçosa únicament poden isser iniciats pel Govern i pels Comuns.
Poden ésser beneficiaris de l'expropiació forçosa, a més de l'Estat i la Parròquia, els Quarts i les entitats parapúbliques.
Article 3
Les diligències de l'expedient d'expropiació es porten a terme amb el propietari de la cosa o el titular del dret objecte d'expropiació.
Sempre que ho sol.licitin, acreditant degudament llur condició, les diligències es porten també a terme amb els titulars de drets reals sobre la cosa expropiable, i també amb els arrendataris, quan es tracti d'immobles rústics o urbans. En aquest últim cas, s'iniciarà per a cada un dels arrendataris el respectiu expedient incidental, per fixar la indemnització que els pugui pertocar.
Quan els titulars del domini o de drets reals sobre els béns expropiables siguin menors o incapaços i no estiguin representats per llurs pares o tutors, les diligències es porten a terme amb el Ministeri Fiscal.
Article 4
Quan els béns a expropiar no siguin alienables sense prèvia autorització judicial, aquesta autorització s'entén concedida per ministeri de la llei. En l'expedient d'expropiació, però, hi ha d'intervenir com a part el Ministeri Fiscal, a més dels titulars o administradors dels béns, a l'efecte d'acceptar la decisió que determini la indemnització o recórrer-hi en contra. El seu import, en tot cas, ha d'ésser posat a
disposició de l'autoritat judicial, amb intervenció del
Ministeri Fiscal, perquè li doni la destinació que legalment correspongui.
Article 5
Les alienacions de finques objecte d'expropiació i la constitució sobre elles de drets reals de qualsevol naturalesa no impedeixen ni paralitzen el seguiment i la resolució de l'expedient d'expropiació. El nou titular es considera subrogat en els drets i les obligacions de l'anterior, a partir del moment en què intervingui en l'expedient, acreditant la seva qualitat.
Article 6
Totes les adquisicions per causa d'expropiació tenen el caràcter d'originàries, i per consegüent:
Si l'expropiació té per objecte l'adquisició del domini dels béns expropiats, queden cancel.lades, sense excepció de cap mena, totes les càrregues i gravàmens anteriors a la dita adquisició.
Si l'expropiació té per objecte la constitució de servituds o limitacions, perpètues o temporals, sobre els béns dels expropiats, queden cancel.lades totes les càrregues i gravàmens anteriors a la dita constitució que siguin incompatibles o que perjudiquin el dret de l'expropiant, sense perjudici de la indemnització que, per tal raó, els pugui correspondre.
Títol II. El procediment expropiatori general
Capítol primer. Declaracions d'utilitat pública i de
necessitat d'ocupació o adquisició
Article 7
L'expropiació forçosa requereix la prèvia declaració de la utilitat pública de l'obra projectada i de la necessitat d'ocupació dels immobles o adquisició dels drets patrimonials afectats.
Les declaracions d'utilitat pública i de necessitat d'ocupació o adquisició han d'ésser aprovades pel Consell General.
Article 8
Per excepció a allò que disposa l'article anterior, la declaració d'utilitat pública s'entén implícita quan l'expropiació sigui necessària per a l'execució d'un pla d'obres o de serveis que hagi estat aprovat pel Consell General. Si el pla d'obres o de serveis ha estat sotmès a tràmit d'informació pública, i el Consell General ha conegut ja de les observacions formulades pels interessats, s'entén també implícita la declaració de necessitat d'ocupació o adquisició. En tal cas es pot iniciar directament la fase d'execució, en la forma prevista a l'article 19.
Article 9
El procediment expropiatori s'inicia amb la preparació per l'expropiant d'un expedient, establert per duplicat, en el qual hi ha d'haver necessàriament els documents següents:
Una memòria explicativa, fixant la finalitat, l'objecte i l'abast de l'expropiació i raonant els motius pels quals, al seu judici:
- el projecte mereix la declaració d'utilitat pública.
- resulta necessària l'ocupació total o parcial dels béns compresos en el projecte, i si es tracta d'adquirir- ne la propietat o de constituir-hi servituds o limitacions del domini, la possessió o el gaudiment, detallant concretament els béns o les superfícies afectats i l'abast de l'afectació.
Un plànol dels immobles o les propietats l'adquisició o el gravamen dels quals consideri necessària.
Un estat detallat dels dits immobles o propietats, amb els pertinents plànols parcel.laris.
Una relació justificada de tots els altres béns o drets que siguin també objecte d'expropiació.
Altres informes i documentació que, al seu criteri, abonin la pretensió d'expropiació.
Quan l'expropiant sigui un Comú, ha de trametre l'expedient al Govern.
Quan el procediment expropiatori l'iniciï el Govern o un Comú a instància d'una de les entitats a què es refereix l'apartat 2 de l'article 2, aquesta haurà de justificar, en instar l'obertura del procediment, la procedència legal de l'expropiació i la seva qualitat de beneficiari. Després serà oïda com a part en el procediment, i sobre ella recauran exclusivament els resultats favorables o adversos d'aquest procediment, en l'ordre jurídic i en l'ordre econòmic.
Article 10
Rebut o bé establert directament pel Govern l'expedient d'expropiació, s'ha de sotmetre a informació pública, dins un termini mínim de quinze dies hàbils, en el Ministeri que es determini i en els Comuns de totes les Parròquies en què es trobin radicats els béns afectats per l'expedient.
Durant el termini d'informació pública, els interessats poden consultar, en els llocs en què es trobi l'expedient, els plànols parcel.laris i els restants documents que el componguin i aportar, per escrit, totes les dades que considerin oportunes amb la finalitat de rectificar possibles errors de la relació publicada, amb les observacions i les al.legacions que creguin convenients, i adjuntant-hi totes les proves documentals que estimin adequades per a la defensa de llurs interessos.
Quan l'expropiació impliqui necessitat d'ocupació de solament una part de la finca, de manera que al propietari li pugui resultar antieconòmica o inaprofitable la conservació de la part restant, aquest pot demanar que l'expropiació comprengui la totalitat de la finca.
Als efectes d'aquesta llei, hom entén per interessats les persones amb les quals s'hagin de portar a terme les diligències del procediment expropiatori, segons preveuen els articles 3 i 4, i aquelles que, per aplicació de l'article 5, intervinguin en l'expedient com a subrogades en el lloc dels titulars anteriors, i també els mandataris i els administradors d'aquestes persones i els administradors judicials de béns aliens.
Article 11
La iniciació de l'expedient d'expropiació s'ha de publicar també al Butlletí Oficial del Principat, amb indicació de l'expropiant, de la finalitat i l'abast de l'expropiació, i del dret que assisteix als interessats de consultar, en els llocs on estigui dipositada, tota la documentació del projecte, i de presentar, per escrit, durant el termini d'informació pública, les observacions i les impugnacions que considerin convenients.
La publicació ha de comprendre necessàriament:
Una còpia íntegra de la memòria explicativa de l'expedient d'expropiació.
Una relació de les finques, béns o drets que l'expropiant es proposi adquirir o sobre els quals pretengui constituir servituds o limitacions, amb el nom dels propietaris, si són coneguts.
Article 12
El Govern ha de cursar, a més, una notificació personal als propietaris afectats, sempre que llur domicili i circumstàncies personals constin en l'expedient, amb les mateixes indicacions que les previstes en l'article anterior.
Article 13
Transcorregut el termini d'informació pública, el Govern ha de trametre al Consell General totes les peces de l'expedient, incloses les observacions i les impugnacions rebudes, adjuntant a aquesta tramesa un informe raonat en el qual proposi l'aprovació o la denegació de les declaracions d'utilitat pública i de necessitat d'ocupació i, així mateix, les modificacions que consideri que s'han d'introduir en el projecte, en virtut de les observacions formulades pels interessats.
Article 14
La Sindicatura, prèvia comprovació del compliment de les formalitats i dels requisits establerts en els apartats anteriors, sotmet l'expedient al Ple, en la primera sessió que celebri.
Si s'aprecia la inobservança o l'omissió d'alguna formalitat o requisit essencial, es retorna l'expedient al Govern a fi que l'expropiant en reprengui la tramitació a partir del tràmit omès.
Article 15
El Consell General acorda en Ple les declaracions d'utilitat pública i necessitat d'ocupació dels béns o adquisició dels drets de l'expedient d'expropiació.
Article 16
L'acord del Consell General favorable a l'expedient d'expropiació és immediatament executori. En contra no hi ha cap classe de recurs, salvat el d'inconstitucionalitat.
Article 17
L'acord del Consell General es publica en el Butlletí Oficial del Principat i es comunica al Govern, amb l'objecte que procedeixi a publicar-lo en els mateixos llocs en què s'hagués publicat prèviament l'expedient d'expropiació, dins un termini no inferior a 30 dies, i que es notifiqui personalment a tots els interessats, en les condicions previstes a l'article 12.
Capítol segon. Execució de l'expropiació
Secció primera. Organs competents i procediment de taxació
Article 18
El president del Tribunal de Batlles és l'òrgan competent per a conèixer de l'execució de l'expropiació i de les seves incidències. A l'efecte d'aquesta llei, s'anomena jutge de l'Expropiació.
Les indemnitzacions per expropiació es fixen, en defecte d'acord entre les parts, per una Comissió d'Expropiació composta pel jutge de l'Expropiació, que n'és el president, un notari i un perit designat pel Govern.
Article 19
Rebuda la notificació de l'acord del Consell General a què es refereix l'article 17, el Govern tramet al jutge de l'Expropiació l'expedient d'expropiació, perquè n'ordeni l'execució immediata.
Article 20
Durant un període de trenta dies, a comptar de la data de la publicació de l'acord del Consell General, tots els interessats poden declarar per escrit, davant del jutge de l'Expropiació, les càrregues, servituds i drets de qualsevol naturalesa que gravin o recaiguin sobre els béns immobles a expropiar: contractes d'arrendament, drets d'ús o de pas, hipoteques, etc., aportant els títols o les proves corresponents.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.