LegalizeLlei de creació de la cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, de 3-9-93
Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra Atès que el Consell General en la seva sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993 ha aprovat la següent:
Llei de creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra Exposició de motius El desenvolupament econòmic que ha experimentat el nostre país en els últims decennis amb la subsegüent complexitat i la conveniència d'inserir en els corrents comercials exteriors d'Andorra, dins del marc de la Comunitat Econòmica Europea, no són per més temps compatibles amb l'absència d'una vertebració de les activitats econòmiques privades que representi i defensi els interessos generals.
La situació actual fa necessària la confluència dels interessos públics i privats envers una organització representativa de l'economia andorrana que tingui naturalesa pública, però de base privada.
Amb la creació de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, s'omple el buit actual, dotant a l'Administració pública d'un instrument útil per al sector públic que ha de contribuir a orientar i articular la política econòmica que, constitucionalment, es deixa a les forces de mercat i a la iniciativa privada, però que precisarà d'intervencions administratives, que cal que siguin proporcionades i representatives de la llibertat d'empresa i de comerç. Precisament, aquesta necessitat d'intervencions administratives, compatible amb la llibertat d'empresa i la iniciativa privada, són les que legitimen amb plenitud la previsió d'aquesta llei sobre l'obligatorietat de pertinença a la Cambra, així com les indispensables aportacions econòmiques dels seus membres.
La Cambra participa del caràcter de l'Administració pública, ja que és una creació dels poders públics, dotada de personalitat jurídica pròpia, sotmesa a la tutela del Ministeri que reglamentàriament es determini.
Per tal d'aconseguir una plena efectivitat de la funció pública encomanada a la Cambra, són membres d'aquesta entitat, tant les persones físiques com les persones jurídiques que tinguin inscrit al seu nom una o més activitats comercials, industrials, de serveis o artesanals en el Registre de Comerç i Indústria d'Andorra.
Article 1
Naturalesa i règim jurídic 1. Es crea la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, com a entitat de Dret Públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar per al compliment dels seus fins, que serà òrgan consultiu de les Administracions públiques, amb les quals col.laborarà.
A més de l'exercici de les competències de caràcter públic que li atribueix aquesta Llei i de les que li puguin ésser encomanades o delegades pel Govern o el Ministeri que en tingui la tutela, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra té com a finalitat la representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, de la indústria i dels serveis, i la prestació de serveis a aquestes activitats, sense perjudici del dret de creació i funcionament d'organitzacions empresarials, professionals i sindicals.
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra es regeix per aquesta Llei, per les normes reglamentàries que dicti el Govern i, amb caràcter supletori, per aquelles disposicions legals sobre règim jurídic i procediment de l'Administració pública del Principat que s'adiguin amb la seva naturalesa i funcions. La contractació i el règim del seu patrimoni s'ajustaran al dret privat.
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra està subjecta en l'exercici de la seva activitat a la tutela del Ministeri governamental que reglamentàriament es determini.
Article 2
Funció consultiva Correspon a la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, com a òrgan consultiu no vinculant de l'Administració pública:
Ésser consultada pel Govern o els diferents Ministeris a través del Ministeri que en tingui la tutela, i donar compte prèviament a aquest dels informes que emeti.
Ésser consultada per qualsevol entitat, institució, organisme o corporació pública, estatal o parroquial, sobre matèries relacionades amb el comerç, la indústria i els serveis i, en general, amb la vida econòmica del País.
Informar i presentar esmenes sobre tot projecte de normativa de l'Administració pública que organitzi o incideixi, en qualsevol forma, sobre el sector comercial, industrial o de serveis.
Informar, a demanda del Govern o dels Comuns, els projectes de concessió administrativa.
Article 3
Funcions 1. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra té assignades les següents funcions de caràcter públic- administratiu:
Portar un cens general propi d'activitats comercials, industrials i de serveis que complementi amb caràcter estadístic i informatiu el Registre de Comerç i Indústria del Govern.
Es declara obligatòria la inscripció dels comerciants, industrials i titulars de serveis en el cens de la Cambra, al qual han de facilitar les dades de la seva activitat relatives a les finalitats estadístiques i d'informació que reglamentàriament es determinin.
Fomentar la transparència del mercat, la competència lleial i vetllar per la seva observança.
Emetre certificats d'origen de les mercaderies i altres documents relacionats amb el tràfic mercantil, interior o internacional, de conformitat amb les normes que siguin d'aplicació.
Crear, organitzar i gestionar òrgans i serveis d'arbitratge destinats a dirimir conflictes en matèria mercantil i industrial i a emetre dictàmens i peritatges sobre aquesta mateixa matèria.
Proposar al Govern, a través del Ministeri que en tingui la tutela, aquelles reformes o mesures que estimi escaients per al desenvolupament del comerç, la indústria i els serveis del País.
Realitzar totes aquelles funcions que li pugui encomanar o delegar el Govern, a través del Ministeri que en tingui la tutela, o que aquest li encomani o li delegui directament.
Ésser concessionària de la gestió de serveis públics de la competència de qualsevol Administració pública del Principat, sempre que es tracti de serveis d'interès per a les activitats econòmiques que la Cambra representa.
Promoure i gestionar l'organització de fires i exposicions.
Crear i administrar llotges de contractació i borses de valors, amb l'autorització prèvia del Ministeri que en tingui la tutela.
Recopilar els costums i usatges mercantils, així com les pràctiques seguides en els negocis, i emetre certificacions sobre la seva existència.
Promoure la gestió de l'entorn com una de les prioritats de l'empresa i divulgar que el desenvolupament sostingut demana esforços per fer compatibles el creixement econòmic i la conservació del medi, de tal forma que es puguin satisfer les necessitats actuals sense comprometre la capacitat de les futures generacions de satisfer les seves.
Col.laborar amb l'Administració educativa i amb aquells centres de formació professional, públics o privats, en la gestió de la formació pràctica en les empreses.
La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra pot exercir també les següents funcions:
Difondre i promoure l'ensenyament comercial i industrial, tot fomentant la investigació aplicada, segons els requeriments i les circumstàncies de cada cas.
Realitzar tota mena d'enquestes, recollida de dades, estadístiques i estudis, i fer publicitat genèrica de les activitats econòmiques, els interessos generals de les quals representa.
Promoure directament o col.laborar en l'organització de congressos i, en general, de reunions d'interès per al comerç, la indústria i els serveis.
En general, realitzar totes aquelles activitats que contribueixin al desenvolupament de les activitats comercials, industrials i dels serveis i, en concret, establir serveis d'informació i assessorament empresarial.
Per a la realització de les seves funcions, tant de les que desenvolupi per iniciativa pròpia com d'aquelles que li encomani o delegui qualsevol Administració pública del Principat, la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, per al millor compliment de les seves finalitats i amb l'autorització prèvia del Ministeri que en tingui la tutela, pot promoure o participar en tota mena de societats mercantils, d'economia mixta o d'interès públic, o en associacions, fundacions i altres entitats públiques o privades, així com establir-hi convenis de col.laboració.
Article 4
Electors 1. Són electors de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra:
A títol personal, totes aquelles persones físiques que tinguin inscrit al seu nom una o més activitats comercials, industrials, de serveis o artesanals en el Registre de Comerç i Indústria d'Andorra. En cap cas aquestes persones no podran delegar la seva condició o l'exercici dels drets que se'n derivin mitjançant apoderaments o mandats.
Les persones jurídiques han d'estar degudament representades pel President, Conseller Delegat, Administrador únic o qualsevol altre que tingui una atribució general de les facultats de representació.
La condició d'elector s'entén atribuïda per cadascuna de les activitats inscrites en el Registre de Comerç i Indústria d'Andorra i exercides en diferents sectors comercials, industrials o de serveis.
Tant la baixa en el Registre com la condemna penal a resultes de delictes relacionats amb l'exercici del comerç, la indústria i els serveis comportaran la pèrdua de la condició d'elector de la Cambra.
Article 5
Organs de govern Els òrgans de govern de la Cambra són el Ple, el Comitè Executiu i el President.
El Ple i el Comitè Executiu funcionen com a òrgans col.legiats.
Article 6
Organització 1. El Ple és l'òrgan suprem de govern i representació de la Cambra.
El Ple està compost per trenta membres, de condició única i indelegable, elegits mitjançant sufragi lliure, igual, directe i secret, entre tots els electors de la Cambra.
Els membres del Ple han de provenir de cada un dels sectors econòmics següents: comerç; indústria; serveis de caràcter turístic i altres serveis.
Per ésser elegit membre del Ple de la Cambra, s'ha d'ésser elector, portar com a mínim tres anys d'exercici en l'activitat del comerç, de la indústria o dels serveis en el territori del Principat, i s'han d'haver complert totes les obligacions econòmiques vers la Cambra que es disposen en aquesta Llei.
Cadascun dels quatre sectors esmentats se subdivideix en activitats. La repartició dels membres del Ple en sectors i, dins d'aquest, en activitats, es fa d'acord amb criteris de proporcionalitat, segons la importància econòmica de cada sector i activitat.
Cap dels quatre sectors no podrà tenir un nombre de membres que abasti la majoria absoluta del Ple de la Cambra. Cap de les activitats no pot tenir més de dos membres del Ple.
La divisió dels sectors del Ple en activitats i el nombre de membres de cadascuna d'elles ha de figurar en el Reglament de règim intern de la Cambra, el qual, en aquest punt, ha d'actualitzar, amb la periodicitat que es determini, la divisió per tal d'assegurar la proporcionalitat dels interessos generals que la Cambra representa.
El Ministeri que en tingui la tutela convoca les eleccions del Ple de la Cambra. En la disposició de convocatòria de les eleccions s'han de fer constar el nombre de col.legis electorals i les regles per a la inscripció dels electors a cadascun d'aquests col.legis.
El Ministeri que en tingui la tutela, per tal d'assegurar l'objectivitat i la transparència del procés electoral, ha de constituir una Junta Electoral, amb una composició i unes funcions que s'han de determinar reglamentàriament.
El Ministeri que en tingui la tutela ha de convocar els membres del Ple elegits a prendre possessió del seu càrrec i a celebrar la sessió constitutiva del Ple, dins els vint dies que segueixen a les eleccions.
El mandat dels membres del Ple té una durada de sis anys. Els membres poden ésser reelegits, però no poden exercir més de dos mandats consecutius.
Cada tres anys es renova la meitat del nombre de membres que componen el Ple. La primera renovació es decideix per sorteig entre els membres del Ple que componen cada sector. El membre del Ple que ocupi la Presidència no participa en el sorteig.
Tant en la primera renovació de la meitat del Ple que es farà per sorteig, com en les successives, s'elegeixen els membres d'aquelles activitats en les quals hi hagi hagut vacants durant els tres mesos anteriors. La provisió de les vacants produïdes en un altre moment es fa en la forma que determini el Reglament intern.
Article 7
Funcions del Ple 1. Corresponen al Ple de la Cambra les següents funcions de caràcter bàsic:
Adoptar acords en relació amb les finalitats previstes a l'article 2 d'aquesta Llei.
Aprovar els programes anyals d'activitats i de gestió de la Cambra.
Acordar la interposició de tota mena de recursos i accions davant de qualsevol òrgan o jurisdicció.
Decidir sobre l'adquisició o disposició de béns. El Ple pot delegar aquesta facultat al Comitè Executiu, si existeix una previsió pressupostària a aquest efecte en el programa anyal.
Elegir els càrrecs del Comitè Executiu i cobrir les vacants que s'hagin produït.
Constituir comissions de caràcter consultiu.
Aprovar els pressupostos ordinaris i extraordinaris de la Cambra i les corresponents liquidacions.
Elaborar i proposar al Ministeri que en tingui la tutela els Reglaments d'aplicació de la present Llei, a fi que siguin promulgats en la forma que Govern els aprovi.
Elaborar el Reglament intern de la Cambra i sotmetre'l al Ministeri que en tingui la tutela per a la seva aprovació definitiva. En aquest Reglament hi han de constar l'estructura del Ple, el nombre i la forma d'elecció dels càrrecs del Comitè Executiu i, en general, les normes de funcionament dels òrgans de govern.
Nomenar els vocals cooperadors de la Cambra, als quals fa referència l'article següent.
Nomenar, a proposta del Comitè Executiu, el Secretari- lletrat, el Director i els altres càrrecs d'alta direcció.
Reglamentàriament poden atribuir-se al Ple de la Cambra altres funcions, sense perjudici de les que la present Llei atribueix al Comitè Executiu.
Article 8
Vocals Cooperadors 1. El Reglament intern de la Cambra pot disposar l'existència de fins a deu vocals cooperadors, nomenats d'entre els electors de la Cambra, o d'entre persones de reconegut prestigi, relacionades amb el comerç, la indústria o els serveis.
Els vocals cooperadors tenen dret a assistir, amb veu però sense vot, a totes les reunions del Ple, el qual pot atorgar-los altres drets que han d'expressar-se en el Reglament intern de la Cambra.
El càrrec de vocal cooperador té una durada màxima de sis anys i no se sotmet a renovació per meitat del seu nombre.
Article 9
Secretaria 1. La Cambra nomena un Secretari-lletrat, amb veu però sense vot, que redacta les actes de les reunions dels òrgans de govern de l'entitat, i lliura les certificacions dels acords amb el vist i plau del President.
El Secretari-lletrat és l'assessor legal ordinari de la Cambra.
Article 10
El Comitè Executiu 1. El Comitè Executiu és l'òrgan permanent de gestió i administració de la Cambra. Es compon d'un President, quatre Vice-Presidents -un per cadascun dels sectors econòmics esmentats al número 3 de l'article 6-, un Tresorer i tres Vocals, tots ells elegits entre els membres del Ple de la Cambra. L'elecció dels càrrecs del Comitè Executiu es fa en la sessió constitutiva del Ple que es convoqui després de les eleccions de conformitat amb allò que disposa el número 9 de l'article 6 i en la forma que determini el Reglament intern.
El càrrec de President només pot recaure en aquells membres del Ple que tinguin la nacionalitat andorrana.
El Reglament intern de la Cambra ha de regular la forma de renovació parcial dels càrrecs del Comitè Executiu, si es disposa de fer-la alhora que la dels membres del Ple.
En el Reglament intern de la Cambra s'ha de determinar les funcions que corresponen al Comitè Executiu, atribuint-li, per a casos d'urgència justificada, la facultat d'adoptar acords en matèries que siguin de la competència del Ple, donant-ne compte a aquest en la primera reunió que celebri. L'esmentada facultat del Comitè Executiu per a casos d'urgència no pot exercir-se quan es tracti de funcions exclusives de l'òrgan plenari, per raó de la seva naturalesa.
Corresponen també al Comitè Executiu totes aquelles funcions no atribuïdes al Ple legalment o reglamentàriament.
Article 11
El President 1. El President té la representació de la Cambra i exerceix la Presidència de tots els seus òrgans col.legiats.
Li correspon l'execució dels seus acords, dels quals ha d'assegurar la legalitat així com la supervisió de tots els serveis de l'entitat.
Les competències del President a què fa referència l'apartat anterior poden ésser desenvolupades per Reglament del Govern del Principat i, en tot cas, s'han d'especificar en el Reglament intern de la Cambra.
Article 12
El Director 1. El Ple, a proposta del Comitè Executiu, nomena un Director, retribuït, que té el caràcter de càrrec de confiança de l'òrgan plenari.
El Director assisteix, amb veu i sense vot, a les reunions del Ple i del Comitè Executiu, gestiona l'execució dels acords de conformitat amb les instruccions que rebi del Comitè Executiu i del President i és el Cap del personal adscrit als serveis de l'entitat, la qual dirigeix.
El Director de la Cambra i la resta del personal al servei de l'entitat, queden subjectes a la legislació laboral.
Article 13
Normes bàsiques de funcionament 1. Per Reglament que aprovarà el Govern s'establiran les normes bàsiques necessàries relatives al funcionament i adopció d'acords dels òrgans de govern col.legiats de la Cambra, per virtut de les quals la formulació de la voluntat d'aquells òrgans haurà de seguir procediments democràtics.
Les normes bàsiques a què fa referència el paràgraf anterior han d'ésser objecte de desplegament detallat en el Reglament intern de la Cambra, que serà sotmès a l'aprovació del Ministeri que en tingui la tutela.
Article 14
Finançament 1. Per al finançament de les seves activitats la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra disposa dels següents recursos econòmics ordinaris:
Les quotes que obligatòriament han de satisfer cada any els electors de la Cambra, en la quantia resultant d'aplicar l'alíquota que es determini en la Llei del Pressupost sobre la taxa d'activitats comercials, mercantils i de serveis. El meritament de la quota s'establirà en la mateixa Llei del Pressupost. Les regles de la prescripció seran les aplicables en la legislació sobre les finances públiques de l'Estat.
Tots els electors que, durant la totalitat o part d'un exercici econòmic tinguin inscrit al seu nom una o més activitats comercials, industrials o de serveis en el cens de la Cambra de Comerç estan obligats a pagar la quota.
Els ingressos obtinguts pels serveis prestats i, en general, per l'exercici de les seves activitats.
Les aportacions voluntàries dels seus electors.
Els productes, les rendes i els increments del seu patrimoni.
La Cambra disposa també dels següents recursos econòmics extraordinaris:
Els provinents de les transferències assignades en el Pressupost General del Principat, amb la proposta prèvia xifrada de les activitats o serveis de la Cambra als quals s'aplicaran i que, prèviament aprovada pel Ple, s'ha de sotmetre al Govern a través del Ministeri que en tingui la tutela. L'acord del Ple ha de concretar els recursos econòmics propis que la Cambra ha d'aportar per a la realització de les activitats o per a la prestació de serveis de què es tracti.
Les subvencions, els llegats i les donacions que rebi.
Els procedents de les operacions de crèdit o d'emprèstit que realitzi.
Qualsevol altres que li puguin ésser atribuïts o reconeguts per Llei, en virtut de conveni o per un altre procediment lícit.
Per a l'exercici de la funció recaptatòria de la quota establerta en l'apartat a) del número 1 d'aquest article, la Cambra ha de seguir el mateix procediment de recaptació en via executiva que l'Administració tributària de l'Estat.
Article 15
Publicitat dels acords La Cambra ha de publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra tots els acords adoptats pel Ple.
Article 16
Informe econòmic anyal La Cambra està obligada a elaborar, publicar i trametre anyalment al Govern un informe econòmic descriptiu de l'evolució i les perspectives de les activitats econòmiques en el territori del Principat. En l'elaboració d'aquest informe s'ha de tenir compte les directrius que dicti el Ministeri que en tingui la tutela, que ha de facilitar les dades que necessiti de qualsevol organisme públic o parapúblic, a excepció d'aquelles protegides pel secret establert per la Llei.
Article 17
Relacions externes La Cambra pot relacionar-se amb tota persona física o jurídica, pública o privada. Tanmateix, qualsevol relació amb òrgans estatals estrangers requereix l'autorització prèvia del Govern.
Article 18
Règim contenciós Els acords i les resolucions de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra, adoptats en l'exercici de les competències de caràcter público-administratiu, sobre finançament obligatori i els relacionats amb el règim electoral, es poden recórrer davant la Jurisdicció Administrativa, prèvia reclamació formulada davant el Govern. En totes les altres qüestions són competents els Jutges i els Tribunals ordinaris.
Article 19
Tutela administrativa 1. El Ministeri que en tingui la tutela exerceix les potestats administratives d'aprovació i fiscalització dels recursos econòmics i informa dels recursos administratius interposats contra acords i resolucions de la Cambra, i també de les que el Govern reglamentàriament determini, per als supòsits de transgressió greu de l'ordenament jurídic o d'impossibilitat de normal funcionament dels òrgans de la Cambra.
El titular del Ministeri governamental que en tingui la tutela pot assistir, personalment o mitjançant delegació acreditada, amb veu però sense vot, a les reunions dels òrgans col.legiats de la Cambra.
Article 20
Pressupostos 1. La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d'Andorra ha d'elaborar cada any un pressupost ordinari de despeses i d'ingressos i n'ha d'aprovar la liquidació un cop finalitzat l'exercici econòmic, que coincidirà amb l'any natural.
Per a la realització d'activitats, obres o serveis sense consignació en el pressupost ordinari, la Cambra ha de formalitzar pressupostos extraordinaris.
El Ministeri que en tingui la tutela ha d'aprovar els pressupostos ordinaris i extraordinaris de la Cambra, controlant llurs liquidacions i donant aquelles instruccions per estimi escaients per confeccionar-los.
Disposicions transitòries
Primera Amb càrrec al Pressupost General del Principat s'han d'assignar els crèdits necessaris per atendre les despeses de constitució, organització i posada en funcionament de la Cambra.
Segona Tota persona física o jurídica que en el moment d'entrada en vigor d'aquesta llei tingui inscrit al seu nom una o més activitats comercials, industrials o de serveis en el Registre de Comerç i Indústria del Govern està obligada a inscriure's en el cens de la Cambra, en el termini màxim i improrrogable de sis mesos.
Tercera Es faculta el Govern perquè en el termini màxim de sis mesos, a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, fixi la quota a satisfer per a l'exercici de 1994, i també la seva meritació i la seva liquidació.
Disposicions finals
Primera En el termini màxim de quatre mesos, des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha d'aprovar i publicar les normes reglamentàries per a la constitució, l'organització, el funcionament i la tutela administrativa de la Cambra.
Segona Aquesta Llei entrarà en vigor als quinze dies de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Casa de la Vall, 3 de setembre de 1993 Jordi Farràs Forné Síndic General Nosaltres els Coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
François Mitterrand Joan Martí Alanís President de la República Francesa Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.
Aquest text es publica sota les condicions de reutilització pròpies de BOPA, no sota una llicència de Legalize ni de domini públic.
BOPA
Domini públic — els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor (art. 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns, 1999)
Font: Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) — Govern del Principat d'Andorra i Consell General (https://www.bopa.ad/). Els textos oficials estan exclosos de la protecció del dret d'autor segons l'article 4.2 de la Llei sobre drets d'autor i drets veïns (1999). Aquest repositori és un mirall no oficial; el BOPA continua sent l'única font autèntica de la legislació andorrana.