LegalizeLlei d'ordenament del sistema educatiu andorrà, de 9-6-94
Llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 9 de juny de 1994 ha aprovat la següent:
Llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà
Preàmbul
La Llei qualificada d'educació, aprovada pel Consell General en la sessió dels dies 2 i 3 de setembre de 1993, regula el marc general de l'educació a Andorra i reconeix la coexistència de diversos sistemes educatius. L'article 5 d'aquesta Llei qualificada d'educació fa menció de l'existència de centres que segueixen el sistema educatiu andorrà. En l'article 6, esmenta la necessitat de regular el sistema educatiu andorrà mitjançant una llei específica que el desenvolupi. La Llei qualificada regula, en el títol III, la tipologia de centres docents segons la seva titularitat i el nivell d'ensenyament que imparteixen. En aquest marc cal situar la present Llei, la finalitat de la qual és desenvolupar els aspectes esmentats anteriorment i donar cobertura legal a l'oferta educativa de l'Escola Andorrana.
La funció de transmissió cultural que ha identificat l'educació, gairebé exclusiva de l'escola fins fa ben poc, ha hagut d'ampliar el seu camp d'aplicació a altres àmbits. En les societats modernes, en què el ritme de transformació és molt ràpid, l'educació s'ha d'exercir en una gran diversitat d'institucions i centres altament qualificats i preparats per adaptar-s'hi amb rapidesa. Actualment, hom reconeix el paper educatiu d'altres institucions en la formació dels ciutadans.
El creixement de les expectatives en educació per a persones adultes i l'augment de la demanda d'ensenyament, especialment universitària, entre els joves són símptomes de l'esmentada evolució. Per clarificar el panorama educatiu, hom atorga un paper preponderant a l'educació escolar, una gran part de la qual esdevé obligatòria per als infants i joves. Paral.lel a aquest procés, la societat crea altres ensenyaments destinats a grups d'interessos específics, d'entre els quals destacarem la formació permanent per a adults, la formació andorrana, l'educació especial i l'ensenyament superior.
La voluntat, l'ambició d'un Estat ha d'ésser donar a cada persona la formació més completa, compatible amb el seu talent i les seves aspiracions. Les modalitats poden ésser molt diverses: els estudis presenten una enorme varietat i la indeterminació del futur desaconsella els motlles rígids. La dimensió del país ens imposa limitacions, però no la resignació.
En tota societat l'educació assegura la pervivència i el desenvolupament de la civilització i, al mateix temps, respon a un dret individual i inalienable de la persona. En la nostra civilització humanista la persona ha d'ésser educada sobretot per ella mateixa: es tracta d'oferir a cada un el desenvolupament ple de la seva personalitat, en el triple aspecte físic, intel.lectual i moral. És un imperatiu humà i un imperatiu nacional: la nostra riquesa és la persona, forjada per una cultura i una història multiseculars.
La garantia de la qualitat és, en tot cas, un deure d'estat per a les autoritats responsables, tant davant de les famílies com davant de la resta dels ciutadans, i correspon també a les autoritats articular els mecanismes necessaris per tal d'assegurar la formació del personal qualificat, sense la participació del qual no és possible un ensenyament de qualitat.
El títol preliminar de la Llei defineix les finalitats del sistema educatiu andorrà com l'eix vertebrador de l'educació a Andorra i estableix les competències del Govern en matèria d'educació.
El títol I delimita el sistema educatiu andorrà, defineix els programes com a instrument bàsic per a la seva implementació, estableix els diferents ensenyaments que comprèn i afirma els principis de control i millora constant de la seva qualitat.
El títol II, veritable nucli de la Llei, desenvolupa, al llarg de vuit capítols, els diferents ensenyaments del sistema educatiu andorrà: educació maternal, educació bàsica, batxillerat, formació professional, ensenyament superior, formació permanent per a adults, formació andorrana i educació especial.
En concret, els capítols del primer al quart fan referència a l'educació maternal, a l'educació bàsica, que comprèn la primera i segona ensenyança, al batxillerat i a la formació professional. Per a cada un d'aquests nivells d'ensenyament, la Llei defineix els objectius, l'estructura, les àrees de continguts, la metodologia i les certificacions d'estudis.
El capítol cinquè al.ludeix a l'ensenyament superior. En defineix de forma molt àmplia les finalitats i estableix la possibilitat d'implantació a Andorra de centres de formació superior.
El capítol sisè tracta la formació permanent per a adults, que es defineix com l'oferta permanent d'una educació bàsica que garanteixi la igualtat d'oportunitats educatives, l'ampliació de la qualificació personal i la formació en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana, i en destaca la tasca integradora i cívica.
El capítol setè fa referència a la formació andorrana com a eina que permet assegurar la formació en els trets bàsics de la identitat, la cultura, la llengua, les institucions i la geografia i la història andorranes, en el marc dels centres radicats al Principat que segueixen sistemes educatius diferents de l'andorrà. La Llei en defineix els continguts i les activitats complementàries.
El capítol vuitè es refereix a l'educació especial. Destaca la filosofia integradora que anima el sistema educatiu, fixa els principis rectors d'integració, i regula la incorporació dels alumnes amb necessitats educatives especials en els centres i l'atenció per part del professorat especialitzat.
El títol III recull els serveis que permeten millorar la qualitat de l'ensenyament, una inquietud ja palesa en el
títol I. Tracta el servei de recursos pedagògics, d'atenció
psicopedagògica, d'orientació escolar i universitària, i d'inspecció i avaluació.
Finalment, per tal que les disposicions recollides en la present Llei puguin desenvolupar-se adequadament, les
disposicions addicionals preveuen un conjunt de mesures per
assegurar la qualitat i l'eficàcia del sistema educatiu.
Títol preliminar
Article 1
El sistema educatiu andorrà, com a eix vertebrador de l'educació a Andorra garanteix, des d'una perspectiva pròpia, la unitat del procés educatiu. Es basa en els drets, les llibertats i els principis que s'estableixen en la Constitució i en la Llei qualificada d'educació i desitja seguir les orientacions europees en matèria educacional.
D'acord amb el que disposa l'article 28 de la Llei qualificada d'educació, els centres públics del sistema educatiu andorrà, a excepció dels destinats a l'ensenyament superior, reben la denominació genèrica d'"Escola Andorra".
Article 2
Són finalitats del sistema educatiu andorrà:
Promoure el desenvolupament cultural, intel.lectual, social, corporal i moral de les persones.
Fomentar l'esperit universal crític i creatiu així com els comportaments d'adaptabilitat i autonomia.
Desenvolupar la integració i la participació social i cívica.
Formar en el respecte de la diversitat i dels drets i les llibertats fonamentals, en l'exercici de la tolerància dins dels principis democràtics de convivència i pluralisme.
Impulsar l'adquisició d'hàbits intel.lectuals i de tècniques de treball.
Assegurar l'ús de la llengua catalana en els diferents àmbits de comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d'ús.
Promoure el coneixement de diverses llengües per tal d'afavorir l'obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d'altres països.
Transmetre coneixements científics, tècnics, humanístics, artístics i ètics.
Capacitar per a l'exercici d'activitats professionals.
Contribuir a la formació i l'enriquiment en els elements culturals propis i específics de la societat andorrana.
Atendre les diferències entre persones per raons d'origen social, econòmiques, culturals, ètniques i geogràfiques, i compensar-ne les possibles desigualtats.
Promoure la formació per a la pau, la solidaritat i la cooperació entre els pobles.
Atendre la integració dels alumnes amb necessitats educatives especials.
Fomentar la participació de tots els sectors de la comunitat escolar, pares, alumnes i professors.
Establir i potenciar les relacions de coordinació i col.laboració amb els sistemes d'ensenyament dels països veïns.
Treballar conjuntament amb les entitats andorranes de caire cultural i esportiu.
Article 3
En relació amb el sistema educatiu andorrà, correspon al Govern:
Fixar els programes dels diferents ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions d'ensenyament.
Planificar les inversions tenint en compte les necessitats i els recursos.
Avaluar el sistema educatiu i supervisar els centres docents.
Expedir els títols acadèmics corresponents als diferents ensenyaments i nivells a què fa referència aquesta Llei.
Gestionar el personal docent i d'administració dependent del sistema educatiu andorrà.
Aprovar els convenis amb els centres privats que vulguin acollir-se al sistema educatiu andorrà i autoritzar-ne l'obertura i el funcionament.
Elaborar els quadres d'equivalències acadèmiques amb altres programes escolars.
Regular els mecanismes de gestió i participació a les escoles per part dels diferents agents de la comunitat educativa.
Reglamentar les condicions laborals i les obligacions professionals del personal docent del sistema educatiu andorrà.
Adoptar totes aquelles mesures necessàries per a l'execució del que disposa la present Llei.
Títol I. Disposicions generals
Article 4
Forma part del sistema educatiu andorrà qualsevol ensenyament que reguli, per un programa determinat, el Govern.
Article 5
S'entén per programa el conjunt d'objectius, continguts, mètodes pedagògics, criteris d'orientació i d'avaluació, de cadascun dels ensenyaments, dels nivells, dels cicles, dels cursos i de les opcions que configuren el sistema educatiu andorrà.
Article 6
En la confecció i l'aplicació dels programes cal tenir en compte:
L'adopció d'una metodologia activa que asseguri la participació dels alumnes dins el procés d'aprenentatge.
La diversificació i la individualització de l'ajuda pedagògica.
L'atenció psicopedagògica.
L'orientació educativa i professional.
La integració dels alumnes amb necessitats educatives especials.
L'avaluació dels alumnes, del projecte educatiu i de la globalitat del centre docent.
La relació amb l'entorn social, econòmic i cultural.
El desenvolupament de les capacitats creatives i de l'esperit crític de la persona.
La formació en el respecte i la defensa del medi ambient.
Article 7
El sistema educatiu comprèn els següents nivells d'ensenyament:
Educació maternal Primera ensenyança Segona ensenyança Batxillerat Formació professional Ensenyament superior Cadascun d'aquests nivells s'organitza a la vegada en cicles i cursos.
Formen part també del sistema educatiu l'educació especial, la formació andorrana, la formació permanent per a adults així com qualsevol altre ensenyament que el Govern consideri oportú de crear.
Article 8
El ministeri encarregat de l'educació vetlla de manera especial per la qualitat de l'ensenyament i la seva constant millora.
El Govern ha de determinar els requisits no previstos per aquesta Llei per al personal que ha d'ensenyar en cadascun dels ensenyaments.
Els diferents ensenyaments són impartits per ensenyants amb l'adequada formació i especialització. Amb aquesta finalitat, el Govern:
Ha de vigilar i facilitar la necessària qualificació del professorat, que té el dret i l'obligació de perfeccionar contínuament la seva formació.
Ha d'encoratjar les propostes d'investigació i innovació educatives dels centres.
Ha de fomentar el seguiment personalitzat de l'alumne i l'acció tutorial com a element indissociable de la pràctica docent.
Ha d'assegurar una eficaç inspecció educativa dels ensenyants, de les programacions, dels centres i del mateix sistema educatiu.
Títol II. Dels diferents ensenyaments
Capítol primer. De l'educació maternal
Article 9
L'educació maternal acull els infants entre els 3 i els 6 anys d'edat, els pares o tutors dels quals així ho sol.licitin.
L'escola assegura la formació dels infants reconeixent, però, la responsabilitat bàsica dels pares o tutors en aquest nivell educatiu.
El nivell d'educació maternal està integrat en el conjunt de l'escola i cal atendre especialment les seves especificitats.
Article 10
L'educació maternal s'estructura en un únic cicle dividit en tres cursos que acullen infants de tres, quatre i cinc anys.
Cada curs pot, per activitats concretes, ser dividit en grups.
Article 11
L'educació maternal tendeix a desenvolupar en els infants les capacitats següents:
Reconeixement del propi cos i dels elements físics que el diferencien dels altres infants i dels adults.
Adquisició de seguretat i autonomia corporal.
Adquisició de pautes de comportament autònom amb relació als altres infants i adults.
Desenvolupament de la llengua oral, com a mitjà de comunicació amb els altres, i reconeixement dels primers signes gràfics de la llengua escrita.
Observació i reconeixement de l'entorn immediat, social i natural.
Article 12
Els continguts educatius de l'educació maternal s'organitzen en àmbits d'experiències que tenen present el moment evolutiu de l'infant i que s'agrupen en:
aspectes corporals i d'identitat personal formes de representació entorn físic i social
Article 13
La metodologia educativa és essencialment activa a fi de desenvolupar l'espontaneïtat, la creativitat i la responsabilitat. Té com a punt de partida l'experiència de cada infant i la seva llengua usual d'expressió, sempre que sigui possible, per tal de crear un ambient d'afecte, de treball i de diàleg en què cada infant pugui construir el propi coneixement. No obstant això, es tendeix vers un ús privilegiat del català com a llengua de comunicació.
Article 14
La promoció dels alumnes al nivell superior es realitza de manera automàtica. L'avaluació dels alumnes és formativa i serveix per detectar possibles alteracions del desenvolupament. En aquest cas, quan l'alumne sigui promogut a un altre nivell cal que rebi un suport i una atenció personalitzada.
Article 15
El màxim d'alumnes per aula no ha d'ésser, normalment, superior a 25.
Article 16
El professorat destinat a aquest nivell educatiu ha de posseir una titulació universitària de primer cicle el pla d'estudis de la qual contingui una part important de matèries d'àmbit didàctic i pedagògic.
Cal igualment que el professorat segueixi els programes de formació pedagògica que amb aquesta finalitat estableixi el Ministeri d'Educació.
Capítol segon. De l'educació bàsica
Article 17
L'educació bàsica correspon a l'educació obligatòria garantida per l'article 4 de la Llei qualificada d'educació.
Acull, normalment, els alumnes entre 6 i 16 anys.
Article 18
L'educació bàsica s'organitza en dos nivells d'ensenyament:
Primera ensenyança Segona ensenyança
Article 19
Durant tota l'educació bàsica, els centres han d'oferir l'ensenyament de la religió catòlica. Aquest ensenyament és d'opció voluntària per als alumnes.
Secció primera. Primera ensenyança
Article 20
La primera ensenyança és el primer nivell de l'educació obligatòria. Acull normalment els infants entre els 6 i els 12 anys d'edat.
Article 21
La primera ensenyança s'estructura en tres cicles de dos cursos acadèmics cadascun. El primer cicle acull infants entre 6 i 8 anys; el segon cicle, entre 8 i 10 anys; el tercer cicle, entre 10 i 12 anys.
Article 22
La primera ensenyança tendeix a desenvolupar en els infants les capacitats següents:
Us adequat i correcte dels mecanismes orals i escrits de comunicació en llengua catalana i ús oral i escrit, com a mínim, d'una llengua estrangera.
Observació i reflexió sobre els fets i les situacions de l'entorn social i natural.
Desenvolupament d'actituds de respecte per a la convivència i d'identitat col.lectiva.
Reconeixement dels mecanismes d'organització social i política de la societat andorrana.
Creativitat, agilitat mental i capacitat de transferir els coneixements apresos a situacions diverses.
Adquisició, desenvolupament i ús d'hàbits i de tècniques d'aprenentatge.
Adquisició dels rudiments expressius en el terreny plàstic i musical i desenvolupament de la sensibilitat artística en general.
Maduració corporal i reconeixement de les pròpies capacitats i limitacions físiques.
Article 23
Els continguts educatius de la primera ensenyança s'organitzen en les següents àrees d'aprenentatge:
Ciències socials Ciència i tecnologia Matemàtica Llengües Educació física Plàstica Música
Article 24
La construcció del saber per part de l'infant, l'atenció a les necessitats educatives individuals, la significació de l'aprenentatge i el paper orientador del mestre són els factors principals que han de guiar la metodologia educativa.
Article 25
L'avaluació és formativa, individual i global. Està integrada en el procés d'ensenyament-aprenentatge com un instrument de reorientació.
Són finalitats de l'avaluació proporcionar informació sobre l'eficàcia de l'acció docent, i eines per orientar el propi alumne i el procés d'ensenyament-aprenentatge.
De manera excepcional, i després d'haver esgotat altres recursos pedagògics, es pot preveure la possibilitat que l'infant romangui un any més en el mateix cicle. En tot cas l'alumne no pot restar un any més en el conjunt de la primera ensenyança.
Article 26
En finalitzar la primera ensenyança tots els alumnes obtenen un certificat d'estudis que dóna accés a la segona ensenyança.
En l'expedient acadèmic de cada alumne consta el currículum concret que aquest ha seguit al llarg de la primera ensenyança.
Article 27
El nombre d'alumnes per aula no ha d'ésser, normalment, superior a 25.
Article 28
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.