Llei d'accessibilitat, de 6-4-95

Rang Llei
Publicació 1995-05-02
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
Historial de reformes JSON API

Llei d'accessibilitat Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 6 d'abril de 1995 ha aprovat la següent:

Llei d'accessibilitat Exposició de motius La Constitució del Principat d'Andorra reconeix solemnement la dignitat i la igualtat de totes les persones, garanteix els drets de la persona i una qualitat de vida digna, i prohibeix qualsevol tipus de discriminació.

La present Llei s'adreça a fer efectius els anteriors drets i les esmentades garanties, especialment pel que fa al col.lectiu de persones amb mobilitat reduïda o amb dificultats de comunicació, mitjançant la intervenció dels poders públics a fi que, com assenyala el text constitucional, es creïn les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives.

Aquest és el sentit que té l'accessibilitat en aquesta Llei, entesa com a dret a no ser discriminat i com a garantia d'accés a l'entorn i a tots els àmbits de la vida per a tothom, encara que, per motius d'edat, de malaltia, d'accident, o per qualsevol altra situació, tinguin reduïda temporalment o permanentment la seva mobilitat o pateixin problemes de comunicació a causa de deficiències sensorials.

En l'elaboració d'aquesta Llei s'ha comptat amb l'opinió de tots els col.lectius afectats, tant públics com privats, i també amb la normativa internacional sobre aquest tema, especialment en l'àmbit europeu.

Del contingut de la Llei d'accessibilitat cal ressaltar els principis operatius i les característiques següents:

a)

L'accessibilitat és cosa de tots. Per això, cal implicar en aquest tema tothom per generar un ambient positiu que faciliti l'equiparació d'oportunitats i la integració social. Només així es mantindrà la tradicional solidaritat i benestar de la societat andorrana.

b)

Accessibilitat integral. A diferència d'altres legislacions que tracten de barreres arquitectòniques, aquesta Llei dóna un pas endavant i enfoca el tema des d'un punt de vista positiu i parla d'accessibilitat.

c)

Racionalització i control. La Llei també cerca l'establiment, mitjançant fórmules de consens entre el Govern i els comuns, de mesures d'accessibilitat homogènies, així com l'establiment de prioritats i calendaris d'execució a tot el país. Així mateix, s'estableix un sistema per tal que les administracions públiques puguin controlar de forma efectiva el compliment de la Llei.

d)

Participació. Per tal de seguir en el camí participatiu adoptat en l'elaboració d'aquesta Llei, es preveu la creació de la Comissió per al Foment de l'Accessibilitat, en què participen entitats civíques de persones amb discapacitat.

e)

Operativitat. El plantejament de la Llei, sense oblidar l'objectiu final de la plena accessibilitat, és realista i evita la inclusió de preceptes d'aplicació impossible o molt difícil. Per això, estableix com a primer objectiu que a partir de l'aprovació de la Llei només es pugui construir de forma accessible en els termes i amb les característiques que estableix la norma;

en segon lloc, s'hi fa el seguiment del compliment de la normativa vigent fins ara; i en tercer lloc, es preveu l'elaboració d'un Pla de supressió de les barreres existents amb anterioritat a la vigència de la present Llei. L'objectiu final fixat per la Llei és aconseguir una Andorra accessible en un futur proper.

Títol preliminar

Article 1

Objecte Aquesta Llei té com a objectiu garantir l'accessibilitat d'aquelles persones que, per raons d'edat o per un impediment, tenen reduïda la mobilitat o la comunicació de forma temporal o permanent, per tal de permetre que tothom sense cap tipus de discriminació pugui viure i moure's de la forma més independent i natural possible en tots els àmbits de la societat.

Article 2

Definicions 2.1 Als efectes d'aquesta Llei s'entén per accessibilitat aquella característica de l'entorn i de la societat que garanteix una qualitat de vida a les persones amb mobilitat reduïda en condicions d'igualtat amb la resta de la població.

2.1.1. Als efectes d'aquesta Llei s'entén per accessibilitat a l'entorn la possibilitat d'accedir i utilitzar amb normalitat l'entorn natural, l'entorn urbà, l'entorn edificat, els mitjans de transport i els sistemes de comunicació per part de tothom.

Per tant, l'accessibilitat a l'entorn es classifica en:

2.1.2. Als efectes d'aquesta Llei s'entén per accessibilitat social el conjunt d'actituds i comportaments socials i personals positius vers l'equiparació d'oportunitats i la integració social de les persones amb limitacions de mobilitat o d'altre tipus, prevenint qualsevol tipus de discriminació.

Article 3

Classificació de l'entorn segons el grau d'accessibilitat L'entorn es classifica, segons el grau d'accessibilitat, en:

a)

Adaptat: és aquell entorn que permet la completa utilització de tots els espais, les instal.lacions i/o els serveis per tothom, àdhuc per les persones amb mobilitat reduïda.

b)

Practicable: és aquell entorn en què els espais, les instal.lacions i/o els serveis, malgrat no reunir tots els paràmetres tècnics per fer-lo adaptat, permeten que, de forma autònoma, persones amb mobilitat reduïda l'utilitzin.

c)

Transformable: és aquell entorn que té la possibilitat tècnica, física i espacial que li permet, en cas de necessitat, sotmetre's amb facilitat a una adaptació per esdevenir adaptat o, almenys, practicable.

Article 4

Ambit d'aplicació general i graus d'accessibilitat D'acord amb la gradació de l'accessibilitat i la classificació de l'entorn establerts als articles anteriors, l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei és el següent:

A. Han de ser adaptats:

A.1. El resultat del disseny i l'execució de determinats accessos, itineraris i serveis en espais naturals.

A.2. El resultat del disseny i l'execució dels plans urbanístics.

A.3. El resultat del disseny i l'execució d'obres de nova planta, l'ampliació, la reforma o el canvi d'ús dels edificis i locals d'ús o concurrència pública, amb independència que la titularitat i/o la gestió sigui d'una entitat pública, privada o persona individual, pel que fa als espais, les instal.lacions i/o els serveis que s'especificaran per reglament.

A.4. Els edificis amb reserva d'habitatges especialment adreçats a persones amb dificultats de mobilitat.

A.5. Els mitjans de transport públic individuals i col.lectius, en els termes que estableix l'article 13.2.

B. Han de ser practicables:

B.1. El resultat del disseny i l'execució d'obres de nova planta, l'ampliació, la reforma o el canvi d'ús dels edificis i locals d'ús o concurrència pública, amb independència que la titularitat i/o la gestió sigui d'una entitat pública, privada o persona individual, pel que fa als espais, les instal.lacions i/o els serveis que s'especificaran per reglament.

B.2. El resultat del disseny i l'execució d'obres de nova planta, l'ampliació i la reforma dels elements comuns dels edificis plurifamiliars d'habitatges, que s'especificaran per reglament.

C. Han de ser transformables:

C.1. Els espais, les instal.lacions i els serveis per als quals, d'acord amb la present Llei, no s'exigeix que siguin adaptats o practicables, sempre que la transformació no exigeixi solucions de difícil execució o l'aportació de mitjans econòmics desproporcionats.

Títol I. de l'accessibilitat integral

Capítol I. Accessibilitat als espais naturals

Article 5

Ambit d'aplicació 1. L'accessibilitat als espais naturals comprèn el conjunt de mesures que han de permetre l'accés al medi natural a tothom, fins i tot a les persones amb mobilitat reduïda, tenint, però, en compte les limitacions que imposa l'orografia del Principat d'Andorra.

2.

L'accessibilitat als espais naturals és d'aplicació als accessos i els espais de serveis als parcs naturals, als espais protegits i a les estacions d'esquí.

Article 6

Característiques d'accessibilitat 1. Als accessos i als espais d'ús públic compresos a l'article anterior, els són d'aplicació les normes tècniques que fixi el Govern per reglament.

2.

Els vehicles que portin la targeta d'accessibilitat que regula l'article 14 d'aquesta Llei tenen el dret d'utilitzar els accessos de serveis als espais esmentats a l'article anterior. Aquesta autorització de circulació es fa extensible, en els termes que s'estableixin de comú acord entre el Govern i els comuns, a les zones d'accés restringit a vehicles en parcs i espais naturals protegits.

3.

Amb l'objectiu de fer accessibles els espais naturals a les persones amb mobilitat reduïda, els remuntadors mecànics de les estacions d'esquí han de preveure mecanismes de parada o d'altres que en facilitin l'ús i garanteixin l'accés als espais d'oci.

4.

Els edificis de serveis dels parcs naturals han de complir el que disposa aquesta Llei per als edificis d'ús públic. Igualment han de disposar de mecanismes d'informació que facilitin la percepció de l'entorn natural a les persones amb mobilitat reduïda o disminució sensorial.

Capítol II. Accessibilitat a l'entorn urbà

Article 7

Ambit d'aplicació 1. En el disseny i l'execució del planejament urbanístic, així com en els nous projectes d'obres ordinàries, el Govern i els comuns, en l'àmbit de les seves competències, han de garantir l'accessibilitat a les vies, els parcs i els espais exteriors d'ús públic.

2.

Les traves a la mobilitat en l'entorn urbà poden produir-se en:

a)

Els elements de la urbanització, entesos com qualsevol component de les obres d'urbanització, inclosos la pavimentació, el sanejament, el clavegueram, la distribució d'energia elèctrica, l'enllumenat públic, el proveïment i la distribució d'aigua, la jardineria i tots aquells que materialitzen els plans urbanístics.

Per tant, les normes de disseny urbà accessible afecten els itineraris de vianants, els paviments, els guals en passos de vianants, les escales, les rampes, els sanitaris públics, els aparcaments i els altres elements d'urbanització.

b)

El mobiliari urbà, entès com el conjunt d'elements o objectes superposats o bé adossats als elements de la urbanització o l'edificació, de manera que la seva modificació o el seu trasllat no alteri substancialment l'entorn urbà.

Les normes de disseny i la ubicació del mobiliari urbà afecten, doncs, els semàfors, els pals de senyalització, els elements de protecció i senyalització d'obres, les cabines telefòniques, les fonts públiques, les papereres, les veles, les marquesines, els quioscos i qualsevol altre objecte de naturalesa anàloga.

Article 8

Característiques d'accessibilitat 1. En el disseny i l'execució dels elements d'urbanització i en el disseny i la ubicació del mobiliari urbà s'han de complir els requisits d'accessibilitat que s'especifiquin per reglament.

2.

Qualsevol tipus d'obra a la via pública ha de senyalitzar-se i protegir-se de forma que les persones amb dificultats sensorials puguin detectar fàcilment l'obstacle.

3.

En períodes d'acumulació de neu o gel a les voreres, s'han de respectar espais lliures, com a mínim, de les dimensions previstes per als itineraris de vianants, als guals en passos de vianants.

4.

El Govern ha d'establir reglamentàriament les característiques de les senyalitzacions per obres i les dels senyals acústics dels semàfors.

Capítol III. Accessibilitat a l'entorn edificat

Secció primera. Edificis i locals d'ús públic.

Article 9

Ambit d'aplicació 1. Tots els edificis i els locals d'ús públic de nova construcció o aquells existents afectats per obres de reforma, ampliació o canvi d'ús han de ser accessibles en el grau exigit pel reglament d'aquesta Llei.

Als efectes del que disposa l'apartat anterior s'entén per obres de reforma o ampliació aquelles que introdueixen modificacions substancials, segons el criteri de les administracions públiques que intervinguin preceptivament en l'atorgament del permís d'obra.

Article 10

Característiques d'accessibilitat En el disseny i l'execució d'obres de nova construcció, d'ampliació, de reforma o de canvi d'ús, s'han de complir els requisits d'accessibilitat definits al reglament d'aplicació.

Són criteris de referència per a l'elaboració del reglament, pel que fa a aquesta secció, les característiques següents:

Secció segona. Edificis d'habitatges

Article 11

Habitatges adaptats 1. Amb l'objectiu de garantir l'accés a l'habitatge a les persones amb mobilitat reduïda, els habitatges socials i aquells que els comuns o el Govern financin directament o indirecta, han de tenir almenys un 2 % dels habitatges adaptats i destinats a persones amb mobilitat reduïda. En aquests casos han de reunir totes les condicions d'accessibilitat a què obligui el reglament.

2.

Als habitatges de lloguer, si una persona que hi viu té greus problemes de mobilitat, l'arrendatari pot realitzar, en els termes i la forma establerts per la Llei d'arrendaments de finques urbanes, les obres indispensables per tal d'adaptar-lo.

3.

Per poder realitzar l'adaptació dels elements comuns de l'edifici on viu una persona amb greus problemes de mobilitat, cal la conformitat del propietari o, si escau, de la comunitat de propietaris. En tot cas, la persona afectada pot utilitzar estructures provisionals que li permetin l'accessibilitat a l'habitatge, sense afectar- ne, però, l'estructura.

4.

En els casos anteriors, quan les persones que hagin realitzat les obres d'adaptació deixin l'habitatge, pel que fa a les obres que no constitueixin millora, han de deixar-ho en les mateixes condicions d'abans de fer les esmentades obres.

Article 12

Habitatges practicables 1. Tots els edificis plurifamiliars d'habitatges de nova construcció, amb planta baixa i tres plantes d'accés a l'habitatge o més, han de tenir ascensor, ser practicables en els seus elements comuns i complir les característiques establertes per reglament.

2.

En aquests edificis hi ha d'haver, com a mínim, un itinerari practicable que uneixi tots els habitatges amb l'exterior i amb les dependències d'ús comunitari, inclòs, si n'hi ha, el garatge, i un itinerari també practicable que uneixi l'edificació amb la via pública, amb les edificacions o els serveis annexos d'ús comunitari i amb les edificacions veïnes que formen el complex.

3.

Als edificis plurifamiliars d'habitatges de nova planta, d'alçada inferior a l'assenyalada a l'apartat primer d'aquest article, ha de ser practicable l'accés a l'edifici, i s'han d'adaptar les escales, en els termes que especifiqui el reglament.

4.

En tot cas, les persones amb greus problemes de mobilitat poden utilitzar estructures provisionals que facin practicable l'accessibilitat fins als seus habitatges, sense afectar, però, l'estructura de l'edifici.

Capítol IV. Accessibilitat als mitjans de transport

Article 13

Accessibilitat als mitjans de transport d'ús públic 1. Les estacions terminals d'autobusos i els heliports han de complir les condicions d'accessibilitat previstes per als edificis d'ús públic i, en tot cas, han d'adaptar l'accés exterior, la mobilitat interior, el mobiliari i, almenys, un servei higiènic.

2.

Els serveis de transport col.lectiu urbà i interurbà que explotin línies de transport públic, han d'incorporar gradualment, amb motiu de la renovació dels vehicles, els nous avenços tècnics de provada eficàcia que es van produint en aquest camp, per tal de permetre la màxima accessibilitat als vehicles. El Govern ha d'establir les mesures necessàries per a una correcta aplicació de la norma.

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.