LegalizeLlei qualificada del matrimoni, de 30-6-95
Llei qualificada del matrimoni Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1995 ha aprovat la següent:
Llei qualificada del matrimoni Index general Exposició de motius Primera part: El matrimoni
Títol I: Disposicions generals comunes a tots els règims
jurídics del matrimoni Cap. 1: Principis derivats de la Constitució Cap. 2: Ambit d'aplicació d'aquesta Llei i recepció d'altres drets Cap. 3: La promesa de matrimoni Cap. 4: Drets i deures dels cònjuges Cap. 5: Formes de celebració del matrimoni
Títol II: El matrimoni civil
Cap. 1: Règim jurídic i precisions conceptuals Cap. 2: Els requisits del matrimoni civil Cap. 3: L'expedient previ a la celebració del matrimoni civil Cap. 4: El consentiment Cap. 5: La forma de celebració del matrimoni civil Cap. 6: La nul.litat del matrimoni civil Cap. 7: La separació matrimonial Cap. 8: La dissolució del matrimoni civil
Títol III: El matrimoni canònic
Segona part: Normes processals en les causes matrimonials
Títol IV: Disposicions generals comunes a tots els règims
jurídics de matrimoni Cap. 1: Jurisdicció competent Cap. 2: Les mesures provisionals per demanda de nul.litat, de separació o de divorci Cap. 3: Efectes de la declaració de nul.litat del matrimoni, de separació i de divorci
Títol V: Normes processals en les causes matrimonials
davant la jurisdicció civil Cap. 1: Les causes de nul.litat del matrimoni i de divorci Cap. 2: Requisits per a la separació dels cònjuges Cap. 3: Les mesures provisionals per a la separació dels cònjuges
Disposicions transitòries
Disposició final
Exposició de motius La present Llei qualificada del matrimoni té com a objectiu principal regular aquesta institució fonamental de la societat segons les exigències de la Constitució.
Consegüentment, aquesta Llei conté, al costat d'unes
disposicions generals que s'imposen a totes les formes de
celebració del matrimoni, les disposicions particulars que regulen el matrimoni civil i el canònic, pels quals cada ciutadà pot optar lliurement.
Aquesta possibilitat d'opció, juntament amb altres, com és ara la separació dels cònjuges per mutu acord, i el divorci previstos per aquesta Llei, la insereixen també en el corrent de major protagonisme de la voluntat dels contraents, en aquestes matèries, que s'observa en els ordenaments jurídics actuals, salvaguardant en tot cas el principi de la protecció de la família com a obligació de la societat i de l'Estat, proclamat per la Constitució.
El principi d'igualtat entre l'home i la dona davant del matrimoni, durant el matrimoni i en les vicissituds posteriors, acollit ja en el dret del Principat d'Andorra abans de la Constitució i enfortit per aquesta, té en aquesta Llei el seu reflex adequat en l'equiparació plena dels contraents tant pel que fa a les condicions per poder contreure matrimoni, com als drets i els deures dels cònjuges i com a la determinació dels efectes de la nul.litat, del divorci o de la separació matrimonial.
Aquesta regulació del matrimoni respon al desplegament constitucional i recull el pensament, les aspiracions i les necessitats d'un ampli sector de la societat andorrana.
Primera part: El matrimoni
Títol I. Disposicions generals comunes a tots els règims
jurídics del matrimoni
Capítol 1. Principis derivats de la Constitució
Article 1
L'home i la dona tenen dret a contreure matrimoni entre ells i a fundar una família, d'acord amb les
disposicions de la present Llei.
La família és l'element bàsic de la societat i té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l'Estat.
Capítol 2. Ambit d'aplicació d'aquesta Llei i recepció
d'altres drets
Article 2
Poden contreure matrimoni d'acord amb aquesta Llei:
Els andorrans, àdhuc en el cas que solament un dels contraents gaudeixi de la nacionalitat andorrana.
Els estrangers que tinguin, almenys un d'ells, la seva residència al Principat d'Andorra.
Article 3
Els andorrans i els residents poden contreure matrimoni fora del Principat d'Andorra segons la forma establerta per la llei del lloc de la celebració, restant, però, subjectes a les disposicions dels articles 18, 19 i 22, i han d'inscriure el matrimoni en el Registre Civil d'Andorra.
Article 4
A manca de capítols matrimonials o en allò en què aquests siguin insuficients, el règim econòmic matrimonial es fixa per la llei nacional comuna dels cònjuges;
altrament, per la llei del lloc de la residència del matrimoni, i, en cas de conflicte de lleis, preval el règim de separació de béns.
Capítol 3. La promesa de matrimoni
Article 5
Es reconeix la promesa de matrimoni, però no dóna dret a l'acció per exigir la celebració del matrimoni.
Pertany a la jurisdicció civil determinar l'existència i la validesa de la promesa de matrimoni, així com els efectes del seu trencament.
La prova de la promesa de matrimoni ha d'ésser documental. Les proves testificals o per presumpcions greus, precises i concordants, són admeses solament si existeix un indici de prova documental o quelcom equivalent, o si la part demandant demostra la impossibilitat en què es troba de fornir una prova documental.
L'incompliment de la promesa de matrimoni pot donar lloc a les accions previstes als articles 6 i 7, amb exclusió de qualsevol altra acció que no sigui la reparació de perjudicis, i en cap cas pot donar lloc a l'acció per exigir la celebració del matrimoni.
Article 6
Pot demanar-se la restitució de les donacions fetes a causa de la promesa de matrimoni, si aquest no ha estat celebrat.
L'acció per reclamar la restitució de les donacions fetes a causa de la promesa de matrimoni prescriu en el termini d'un any, comptat des del dia de la negativa a la celebració del matrimoni, notificada fefaentment per qualsevol dels promesos, o a comptar del trentè (30è) dia posterior a la data d'haver estat fefaentment requerit un dels promesos, o a comptar des del dia de la mort d'un d'ells.
Article 7
L'incompliment sense causa justa de la promesa de matrimoni, feta per persona major d'edat o per menor autoritzada per qui ha de donar l'assentiment per a la celebració del matrimoni, produeix l'obligació de rescabalar l'altra part de les despeses fetes i de les contretes a causa de la promesa.
L'acció prescriu en el termini d'un any, comptat des del dia de la negativa a la celebració del matrimoni, notificada fefaentment per qualsevol dels promesos, o a comptar del trentè (30è) dia posterior a la data d'haver estat fefaentment requerit un dels promesos i sempre que aquest no hagi donat resposta.
Capítol 4. Drets i deures dels cònjuges
Article 8
El matrimoni atribueix a ambdós cònjuges els mateixos drets i els imposa també el compliment dels mateixos deures.
Els drets i deures que la Llei estableix com a conseqüència del matrimoni són irrenunciables.
Article 9
Els cònjuges estan obligats a viure junts, llevat de justa causa que ho impedeixi, a respectar-se mútuament, a guardar-se fidelitat, a ajudar-se moralment i material i a actuar sempre en interès de la família.
Article 10
El matrimoni imposa a ambdós cònjuges l'obligació de mantenir i educar els fills, tenint en compte les aspiracions i les capacitats d'aquests, i d'acord amb els mitjans econòmics de la família.
Article 11
El marit i la muller han de contribuir al sosteniment de les despeses familiars en la forma establerta per les normes que regulin llur règim econòmic matrimonial.
Article 12
Els cònjuges determinen de comú acord el seu domicili.
En cas de desacord, oïdes les parts, el fixa la jurisdicció civil, tenint en compte l'interès de la família.
La pàtria potestat sobre els fills no emancipats l'exerceixen conjuntament els pares, en benefici d'aquells. En cas de desacord, oïdes les parts, el parer dels fills si escau, i el Ministeri Fiscal, la jurisdicció civil disposa el que sigui procedent.
Les matèries relatives a la tutela, al règim econòmic matrimonial, a les despeses familiars, a l'autonomia patrimonial i, en general, als drets i les obligacions dels cònjuges, es regeixen per la legislació vigent.
Article 13
La vídua no pot contreure noves núpcies fins que hagin transcorregut tres-cents dies des de la mort del seu marit. Tampoc no pot contreure-les la dona, el matrimoni de la qual hagi estat declarat nul o hagi estat dissolt, durant el mateix termini de tres-cents dies a comptar de la data de la providència o l'aute de mesures provisionals, a què es refereixen els articles 51, 63 i 64.
Aquestes prohibicions queden sense efecte des del moment en què les persones al.ludides a l'anterior apartat 13.1 hagin donat a llum, o en el cas que la declaració sobre la paternitat del seu embaràs en curs sigui acceptada expressament per l'altre contraent i pel pare declarat, si és viu. Si el pare declarat és mort, cal que, notificada per la jurisdicció civil la declaració de paternitat de la vídua a les persones que cregui interessades, no sigui impugnada en el termini de quinze dies des de la notificació.
Capítol 5. Formes de celebració del matrimoni
Article 14
L'ordenament jurídic del Principat d'Andorra reconeix dues formes de celebració del matrimoni:
El matrimoni civil.
El matrimoni canònic.
Article 15
Els contraents tenen llibertat plena per optar per qualsevol de les dues formes de celebració del matrimoni.
Unicament poden optar per les dues formes de celebració del matrimoni si, en primer lloc, contreuen matrimoni civil.
Títol II. El matrimoni civil
Capítol 1. Règim jurídic i precisions conceptuals
Article 16
El matrimoni civil es regeix per les disposicions generals del títol I i per les particulars d'aquest títol II.
Article 17
Sempre que es faci al.lusió al parentiu per consanguinitat en aquest títol II, es determinarà d'acord amb el còmput romanístic.
La consanguinitat es compta per línies i graus.
Per comptar el grau de parentiu en línia recta, es compta el nombre de generacions o persones fins a aquella amb la qual es fa el còmput. Hi ha tants graus com persones, descomptant la primera.
Per comptar el grau de parentiu en la línia col.lateral, es puja fins al primer ascendent comú i es torna a baixar fins a la persona amb la qual es fa el còmput. Hi ha tants graus com persones, descomptant la primera.
Capítol 2. Els requisits del matrimoni civil
Article 18
No poden contreure matrimoni civil:
Els menors de 16 anys, llevat que siguin dispensats d'aquest impediment d'acord amb l'article 20.
Els qui estiguin lligats per un vincle matrimonial.
Article 19
No poden contreure matrimoni civil entre ells:
Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.
Els parents en línia col.lateral per consanguinitat fins al quart grau.
Els adoptats amb llurs germans adoptius.
Els condemnats com a autors o còmplices de la mort del cònjuge de qualsevol d'ells.
Article 20
La jurisdicció civil, oït el parer del Ministeri Fiscal, pot dispensar, amb justa causa i a petició de part, dels impediments següents:
El d'edat, sempre que es tracti de majors de catorze anys, oint prèviament les persones que exerceixen llur pàtria potestat o tutela, les quals en tot cas han de manifestar si atorguen llur assentiment al matrimoni o si s'hi oposen.
El de consanguinitat en línia col.lateral en quart grau.
Els que es derivin de l'adopció.
El del punt 4 de l'article 19.
Capítol 3. L'expedient previ a la celebració del
matrimoni civil
Article 21
Les persones que desitgin contreure matrimoni civil han de promoure expedient, personalment o per mitjà de persona amb poder notarial especial, davant el Registre Civil. Aquest expedient comprendrà:
1.1) Un escrit, signat per ambdós contraents, en què s'ha de fer constar el nom, els cognoms, l'estat, el lloc i la data de naixement, la nacionalitat, la professió, la residència i el domicili de cada un dels contraents; el nom i els cognoms de llurs pares, així com el lloc de celebració del matrimoni, en què s'ha de manifestar la seva voluntat de contreure matrimoni.
1.2) Un certificat de naixement dels futurs contraents.
1.3) Un document acreditatiu de l'estat civil.
1.4) Els documents que acreditin el domicili i la residència efectiva dels contraents.
Si els futurs contraents no poden acreditar el seu estat civil, el registrador civil els ha de demanar l'aportació de noves proves que ho acreditin.
Article 22
La celebració del matrimoni civil ha de ser precedida per la publicació de les proclames matrimonials, en les quals s'expressen totes les dades a què es refereix l'article 21.1.
La publicació de les proclames és efectuada pel Registre Civil, d'acord amb la seva legislació.
Article 23
El matrimoni civil pot celebrar-se a partir del cinquè dia posterior a la data en què s'hagi complert el termini de publicació. Si dintre dels sis mesos posteriors no se celebra el matrimoni civil, haurà de repetir-se'n la publicació.
Article 24
La reducció del termini de publicació de les proclames, s'estableix d'acord amb el que disposa la legislació del Registre Civil.
Article 25
L'autorització o la denegació de la celebració del matrimoni civil es regeix per la legislació del Registre Civil.
Capítol 4. El consentiment
Article 26
No hi ha matrimoni civil vàlid sense consentiment matrimonial.
Article 27
No poden prestar un consentiment vàlid les persones que no tenen suficient ús de raó en el moment de contreure matrimoni civil o que per causes psíquiques no poden assumir les obligacions essencials del matrimoni.
Per verificar aquests casos, el registrador civil ha d'encarregar un dictamen mèdic-psiquiàtric.
Article 28
L'error sobre la persona o el refús d'una qualitat del matrimoni impedeixen la validesa del consentiment matrimonial.
Article 29
No pot prestar un consentiment vàlid qui contreu matrimoni civil enganyat per frau, provocat per obtenir el seu consentiment, sobre una qualitat de l'altre contraent, que per la seva naturalesa pot pertorbar greument la vida conjugal.
Article 30
No pot prestar un consentiment matrimonial vàlid el qui contreu matrimoni civil per violència o por greu provinent d'una causa externa, encara que no s'hagi provocat intencionadament, per alliberar-se'n.
Article 31
La condició, el termini i el mode es consideren sempre com no posats.
Capítol 5. La forma de celebració del matrimoni civil
Article 32
El matrimoni civil se celebra públicament a la casa del Comú, en presència de dos testimonis majors d'edat i davant del cònsol major de la parròquia en què un dels contraents tingui la residència efectiva o en què hagin decidit lliurement celebrar el matrimoni.
El cònsol major pot delegar les seves funcions en la celebració del matrimoni civil en el cònsol menor, o en un membre del Consell del Comú de la parròquia.
Article 33
El cònsol o el seu delegat, en presència dels dos testimonis i dels contraents, es limita a donar lectura als articles 8, 9, 10 i 11 i pregunta a cada una de les parts si desitja contreure matrimoni amb l'altra.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.