LegalizeLlei qualificada d'extradició, de 28-11-96
Llei qualificada d'Extradició Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de novembre de 1996 ha aprovat la següent:
Llei qualificada d'Extradició Exposició de motius I. La inserció d'Andorra en el camp de les relacions interestatals adherint-se a convencions i tractats internacionals comporta que la regulació interna de l'Estat s'adeqüi a les necessitats internacionals de manera però que les obligacions entre Estats no afectin a la sobirania nacional.
És evident que en el present segle les relacions internacionals excedeixen del marc social o cultural i obliguen a una recíproca ajuda en camps tan importants com el penal. La col.laboració internacional en aquest camp té com a primer fonament l'extradició per tal d'evitar que els delictes no quedin sense sanció per raons de competència territorial o personal dels tribunals del país on el delinqüent es troba.
La necessitat i conveniència d'una regulació interna del procediment d'extradició com a supòsit previ a qualsevol tractat d'extradició que l'Estat andorrà pugui formalitzar amb altres Estats i com a norma de subsidiària aplicació per la via de la reciprocitat en cas de manca de tractats, és reconeguda per tots.
II. L'adhesió d'Andorra al Consell d'Europa ha de comportar una progressiva i contínua adaptació de les normes de dret internacional d'aplicació a les relacions de les jurisdiccions andorranes amb les jurisdiccions d'altres Estats.
L'establiment de regles uniformes en matèria d'extradició permet avançar en el treball d'adaptació legislativa i obre la possibilitat d'adhesió d'Andorra al Conveni europeu d'extradició, signat a París el 13 de desembre de 1957, així com als dos protocols addicionals adoptats el 1975 i el 1978.
La present Llei ja s'ha inspirat amplament en aquells instruments internacionals. S'introdueixen així les normes de procediment fixades en el Conveni europeu d'extradició de 1957 pel que fa a la detenció provisional, la regla d'especialitat, l'expedient de tramitació de la petició d'extradició i el lliurament de la persona extraditada. D'altra banda s'inclou algun concepte com el de mesures de seguretat que ha de ser interpretat d'acord amb l'article 25 del referit Conveni europeu d'extradició.
D'igual manera la present Llei acull expressament -
article 14-, les disposicions de l'article 3 del Conveni
europeu d'extradició, relatives a les motivacions polítiques i a les consideracions de raça, de religió, de nacionalitat o d'opcions polítiques que puguin aparèixer darrera una demanda d'extradició. Tot amb les importants matisacions, que figuren a l'article 20 de la Llei, que permeten impedir, mercès a les precisions establertes al protocol addicional del 1975, que criminals de guerra poguessin invocar una motivació política que els exclogués de l'extradició.
Finalment, la Llei acull també l'orientació europea pel que fa a les infraccions militars i a l'exclusió de la pena de mort en cas d'extradició.
Títol primer. Caràcters generals de l'extradició
Article 1
L'extradició és la mesura mitjançant la qual un Estat lliura a un altre Estat, que li ho demana, una persona recercada o ja condemnada per les jurisdiccions penals del país que la reclama.
A falta de tractats internacionals en la matèria, les jurisdiccions penals andorranes la demanen o l'atorguen sota les condicions i segons les regles d'aquesta Llei.
En cas d'existència de tractats, les regles d'aquesta Llei s'apliquen en les situacions no previstes per aquests tractats.
No es pot lliurar ningú que no hagi estat objecte d'accions judicials o d'una condemna per fets castigats amb les penes o les mesures de seguretat que preveu aquesta Llei.
Article 2
Poden donar lloc a extradició:
els fets castigats per les lleis de l'Estat sol.licitant i de l'Estat sol.licitat amb una pena de privació de llibertat o amb una mesura de seguretat que aplicada en el seu grau màxim és igual o superior a un any de privació de llibertat.
el fet d'haver estat dictada una condemna a una pena o si s'ha decidit una mesura de seguretat al territori de l'Estat sol.licitant, d'una durada d'almenys quatre mesos.
Article 3
L'extradit lliurat, ja sigui a Andorra ja sigui per Andorra, no pot ser objecte d'accions judicials, ni jutjat, ni detingut per a l'execució d'una pena o d'una mesura de seguretat, com tampoc sotmès a cap altra restricció de la seva llibertat individual, per cap fet anterior al seu lliurament, que no sigui aquell que ha motivat l'extradició, llevat dels casos següents:
Quan l'Estat que l'ha lliurat ho accepta, estimant una demanda d'ampliació d'acord amb els requisits de fons i forma de l'extradició, que ha anat acompanyada de la declaració de la persona lliurada.
Quan, tot i tenir l'ocasió de fer-ho, la persona extradida no ha abandonat en el termini de quaranta-cinc dies posteriors a la seva excarceració definitiva, el territori de l'Estat a què ha estat lliurada o si hi ha tornat després d'haver-lo abandonat.
Malgrat aquestes disposicions, l'Estat sol.licitant pot prendre les mesures necessàries per acordar una expulsió eventual del territori, i també per aconseguir la interrupció de la prescripció, fins i tot la tramitació d'un procediment en rebel.lia.
Llevat dels casos que preveu el paràgraf 1.b), no es pot perseguir ni jutjar la persona lliurada, ja sigui a Andorra ja sigui per Andorra, quan la durada de la sanció màxima legalment aplicable al fet motiu de l'extradició sigui rebaixada per sota d'un any durant el procediment.
La reextradició de la mateixa persona a un altre Estat, per fets anteriors al lliurament només es pot fer sota les condicions del paràgraf 1.a) llevat dels casos que preveu el paràgraf 1.b).
Títol II. Demanda d'extradició feta a un Estat estranger
Article 4
La sol.licitud d'extradició l'acorda, mitjançant aute, l'òrgan jurisdiccional competent en la causa o el magistrat d'aquest delegat expressament, a instància del Ministeri Fiscal, d'ofici, o a instància de la part que ha exercitat l'acció penal, després d'informe previ del Ministeri Fiscal en aquests dos darrers casos.
La sol.licitud d'extradició ha d'anar acompanyada dels documents justificatius que exigeix la legislació de l'Estat sol.licitat o, en tot cas, dels documents que s'enumeren en els apartats a), b), c) i e) de l'article 7.
Contra l'aute que denega la sol.licitud d'extradició, el Ministeri Fiscal o la part que ha exercitat l'acció penal poden formular recurs d'apel.lació davant el President del Tribunal Superior de Justícia en el termini de cinc dies a comptar de la data de notificació de l'aute.
El President del Tribunal Superior o el magistrat delegat del mateix Tribunal resol per aute, oïdes les parts.
La sol.licitud ferma d'extradició és immediatament tramesa al Govern que la fa arribar, per via diplomàtica, a l'autoritat estrangera competent, juntament amb els documents esmentats més amunt.
La persona lliurada a les autoritats andorranes és immediatament empresonada, per ordre del Batlle de guàrdia, ja sigui amb vista a l'execució de la pena, ja sigui per posar-la a la disposició del Batlle instructor o del tribunal competent.
Article 5
L'extradició és nul.la si s'executa fora dels casos que preveu aquesta Llei o sense respectar la prescripció de la pena o de l'acció.
En el cas d'execució d'una pena definitiva resultant d'una sentència ferma, la demanda de nul.litat ha de ser formulada per la persona extradida davant del Tribunal de Corts en un termini de quinze dies a comptar de la seva presentació al Batlle de guàrdia. El Tribunal de Corts, en el curs d'un judici oral, oeix les parts i resol en el termini d'un mes. La decisió del Tribunal de Corts és apel.lable davant la Sala Penal del Tribunal Superior en un termini de quinze dies. El Tribunal resol després d'audiència prèvia de les parts.
En el cas d'un extradit en període d'instrucció, la nul.litat s'ha de demanar davant el Tribunal de Corts o del Tribunal de Batlles segons el cas, com a qüestió de previ pronunciament de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Penal.
En un altre cas, aquesta nul.litat pot ser invocada segons les normes processals aplicables.
En el cas d'anul.lació d'una extradició, l'extradit és alliberat i no pot ser detingut de nou com tampoc jutjat pels mateixos fets o per fets anteriors, llevat dels casos i de les condicions que preveu els apartats 1.b) i 2 de l'article 3.
Article 6
En cas d'urgència, prèviament a la demanda d'extradició i oït el Ministeri Fiscal, l'òrgan jurisdiccional competent pot demanar la detenció provisional de la persona recercada.
La petició d'arrest provisional es tramet a les autoritats competents de l'Estat sol.licitat ja sigui per via diplomàtica, ja sigui directament per via postal o telegràfica, ja sigui mitjançant l'organització internacional de policia criminal (Interpol), ja sigui utilitzant qualsevol altre mitjà que deixi una prova escrita o que l'Estat sol.licitat accepti. Aquesta petició ha de comprendre les indicacions que exigeixi la llei interna de l'Estat sol.licitat i, en tot cas, les indicacions que s'estipulen al paràgraf 2 de l'article 9.
Títol III. Demanda d'extradició adreçada a l'Estat
Andorrà
Article 7
La demanda s'adreça al Govern per via diplomàtica i ha d'anar acompanyada dels documents següents:
L'original o la còpia autèntica de la decisió de condemna executòria, de l'ordre de detenció o de qualsevol altra resolució que tingui la mateixa força executòria, lliurat segons les formes que prescriu la llei de l'Estat sol.licitant.
Un escrit en el qual s'exposin els fets que motiven la demanda d'extradició que ha de precisar, sobretot, la data i el lloc en què van ocórrer, la seva qualificació legal i les referències a les disposicions legals que els són aplicables, la durada de la sanció de privació de llibertat aplicable i, si escau, de la sanció que s'ha dictat.
Una còpia de les disposicions legals aplicables tant als fets en virtut dels quals es reclama l'extradició, com a les regles generals d'extradició, o, si això no és possible, una declaració sobre el dret aplicable.
El compromís de l'Estat sol.licitant de fer assegurar el respecte de les regles de procediment judicial, de judici o de detenció de la persona extradida amb les reserves i en les condicions que preveu l'article 3 de la present Llei, quan la legislació o el dret intern d'aquest Estat no prevegin, expressament, el respecte d'aquelles regles.
La descripció, tan precisa com sigui possible, de la persona reclamada i totes aquelles altres informacions susceptibles de determinar la seva identitat i la seva nacionalitat.
Una traducció al català o al francès o al castellà dels documents enumerats anteriorment.
Article 8
Oït el Ministeri Fiscal, el Govern aprecia l'oportunitat de trametre o no el dossier complet al Ministeri Fiscal.
La transmissió dóna competència exclusiva als tribunals per prendre la decisió d'atorgar o de refusar l'extradició.
Quan rep el dossier, el Ministeri Fiscal ordena la recerca de la persona reclamada i la seva presentació per part de la policia al Batlle de guàrdia que procedeix al seu interrogatori d'identitat i, ordena l'empresonament, notificant-li el títol en virtut del qual es fa la detenció. El Batlle de guàrdia informa el President del Tribunal de Corts de la detenció.
El Batlle de guàrdia informa la persona interessada del seu dret d'escollir un advocat o de fer-se'n designar un d'ofici. Si no ho fa la persona interessada, se li'n designa un d'ofici.
Article 9
En cas d'urgència, abans la transmissió eventual del dossier complet pel Govern al Ministeri Fiscal, es pot ordenar la detenció provisional de la persona reclamada, a instància de les autoritats competents de l'Estat sol.licitant.
La demanda de detenció provisional ha de fer esment d'un dels documents que preveu l'apartat a) de l'article 7, ha d'expressar la intenció de trametre una demanda d'extradició i ha de precisar la infracció motiu de la demanda d'extradició, la data i el lloc on s'ha comès i, eventualment, la durada de la sanció dictada, com també, sempre que sigui possible, la descripció de la persona recercada.
Les autoritats competents de l'Estat sol.licitant poden adreçar la demanda a les autoritats competents andorranes per les vies previstes al segon paràgraf de l'article 6.
En tots els casos, aquesta demanda s'ha de trametre immediatament al Ministeri Fiscal.
A petició del Ministeri Fiscal, el Batlle pot ordenar la detenció provisional després d'haver procedit d'acord amb les disposicions dels paràgrafs tercer i quart de l'article 8.
La detenció ha d'ésser immediatament comunicada pel mateix Batlle de guàrdia al President del Tribunal de Corts i al Govern d'Andorra, que ho notificarà a l'Estat sol.licitant.
El President del Tribunal de Corts pot decidir la fi de la detenció provisional si, en el termini de 18 dies després de la detenció, no s'ha sotmès al Govern d'Andorra la demanda d'extradició acompanyada dels documents que precisa l'article 7.
En tots els casos, aquesta detenció no pot excedir quaranta dies a comptar de la detenció provisional fins a la recepció del dossier d'extradició pel Tribunal de Corts.
L'alliberament no impedeix una nova detenció i una posterior extradició, si la demanda d'extradició arriba posteriorment.
En cap cas es podrà procedir a la detenció per raó d'urgència d'una persona que ja hagi estat detinguda per la mateixa raó i se l'hagi posat en llibertat per no haver-se sol.licitat ulteriorment la seva extradició o aquesta hagi estat denegada.
Article 10
A partir de la detenció, i en qualsevol moment del procediment, la persona detinguda pot demanar la llibertat d'acord amb el que disposa el Codi de Procediment Penal.
La demanda de llibertat s'ha d'adreçar al President del Tribunal de Corts que resol mitjançant aute, que és apel.lable davant el President de la Sala Penal del Tribunal Superior, el qual resol d'acord amb el que disposa el Codi de Procediment Penal.
Si s'ha formulat recurs d'apel.lació contra l'aute que ha resolt la sol.licitud d'extradició, el President de la Sala Penal del Tribunal Superior és igualment competent per resoldre sobre la demanda de llibertat.
Article 11
Practicades les diligències de l'article 8, el Ministeri Fiscal tramet el dossier al Tribunal de Corts amb el seu escrit d'al.legacions.
Al judici d'extradició són parts exclusivament la persona interessada i el Ministeri Fiscal; l'Estat sol.licitant hi és representat pel mateix Ministeri Fiscal.
El Tribunal de Corts dóna coneixement de l'expedient a l'advocat de la persona interessada, i li concedeix un termini de quinze dies per formular al.legacions i, si escau, per proposar proves.
Practicades les proves proposades per les parts així com les acordades d'ofici pel Tribunal que no es puguin practicar el dia del judici oral, es dóna trasllat del resultat de les proves a les parts i el Tribunal fixa la data del judici oral.
Les parts poden presentar escrit de conclusions fins cinc dies abans de la data del judici oral.
El judici oral s'inicia amb l'interrogatori de la persona interessada i amb la pràctica de les proves; tot seguit es dóna la paraula al Ministeri Fiscal i en darrer terme, a l'advocat de la persona interessada a fi que formuli les seves conclusions. Finalment, el Tribunal resol mitjançant aute.
Article 12
El Ministeri Fiscal, com també la persona interessada, poden presentar recurs d'apel.lació davant de la Sala Penal del Tribunal Superior en el termini de quinze dies a comptar de la notificació de l'aute.
La Sala Penal resol d'acord amb el procediment previst per al recurs de suplicació.
Article 13
Si diversos Estats demanen, concurrentment, l'extradició, ja sigui pel mateix fet, ja sigui per fets diferents, es resol tenint en compte totes les circumstàncies i, en especial, la gravetat relativa i el lloc de les infraccions, les dates de les demandes respectives, la nacionalitat de la persona reclamada i la possibilitat d'una extradició ulterior a un altre Estat.
Article 14
L'extradició no s'atorga:
Quan la persona, objecte de la demanda, és de nacionalitat andorrana.
Quan els fets que motiven la demanda són de caràcter polític o quan resulta de les circumstàncies que l'extradició es demana amb una finalitat política.
Quan l'Estat sol.licitant no és competent per raó de territorialitat o de personalitat per jutjar penalment la persona objecte de la demanda.
Quan existeixin motius seriosos de creure que la demanda d'extradició motivada per una infracció de dret comú s'ha presentat per tal de perseguir o castigar una persona per consideracions de raça, de religió, de nacionalitat o d'opinions polítiques o que la situació d'aquesta persona pugui ser agreujada per l'un o l'altre d'aquests motius.
Quan l'extradició es demana amb motiu d'infraccions militars que no constitueixen infraccions de dret comú.
Quan, a criteri del Tribunal, els fets principals que motiven la demanda no són castigats per la llei penal andorrana o no es donen les condicions requerides a l'article 2 de la present Llei.
Quan la infracció motiu de la demanda s'ha comès en les condicions que preveuen els articles 2 a 4 del Codi penal i si les autoritats judicials andorranes decideixen d'iniciar accions judicials.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.