LegalizeLlei d'universitats, de 30-7-97
Llei d'universitats Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juliol de 1997 ha aprovat la següent:
Llei d'universitats Exposició de motius 1. Les universitats, com a centres d'ensenyament superior i de recerca científica, són institucions, des de molt diversos punts de vista, imprescindibles en totes les societats avançades actuals. En efecte, d'una banda, una bona formació de nivell superior és una condició essencial del progrés tècnic i econòmic, i també del benestar social; però, d'altra banda, també la universitat és imprescindible per aconseguir una societat tolerant, composta de ciutadans responsables, impregnada de cultura cívica i, per tant, és una peça clau d'un ordre polític democràtic constituït per les institucions representatives, el respecte a la legalitat i la garantia dels drets fonamentals.
Però la universitat no és només necessària per al desenvolupament global d'una determinada societat sinó també per al profit individual dels que hi estudien, els quals adquireixen uns coneixements i obtenen un títol que els són útils per exercir una professió determinada. A diferència d'èpoques passades, els ensenyaments que imparteix la universitat actual no serveixen únicament per entrar en el mercat laboral sinó que, a causa de les ràpides transformacions tècniques i científiques, són necessaris en totes les edats i les professions per posar al dia els coneixements. En conseqüència, a més dels tradicionals graus de diplomatura i llicenciatura adquireixen cada dia més importància els cursos d'especialització i reciclatge, els mestratges i altres ensenyaments de postgrau, imprescindibles per fer front a les exigències de la complexa societat actual. Finalment, la universitat exerceix un paper directe i indirecte de focus de cultura respecte al seu entorn que no només es projecta en el món intel.lectual, tècnic i artístic sinó que té un efecte general, molt més ampli i difós, sobre tota la vida social.
Totes aquestes raons fan que els poders públics no es puguin desentendre de l'ensenyament superior i la recerca científica ja que la necessitat social d'aquestes funcions és un motiu ineludible perquè l'estat hagi de considerar la universitat com un servei públic, respecte al qual ha de garantir dues condicions mínimes: la seva qualitat científica, intel.lectual i tècnica, i la igualtat de tots els ciutadans per accedir-hi. A més, aquesta consideració de la universitat com a servei públic -amb la consegüent necessitat d'intervenció estatal- comporta l'obligació de respectar els principis constitucionals de llibertat d'ensenyament i de creació de centres docents, i per tant, de permetre a la iniciativa privada la creació d'universitats.
El model universitari andorrà està condicionat per les peculiaritats del país geogràficament petit, sense tradició universitària i amb un nombre d'habitants insuficient per donar suport demogràfic a una universitat completa. Això no obstant, la necessitat d'un bon ensenyament superior que té la societat d'Andorra és òbvia i l'Estat, malgrat les dificultats, ha de garantir als seus ciutadans un ensenyament i una recerca universitària de qualitat.
La Llei pretén donar una resposta pragmàtica i realista que solucioni aquestes dificultats ja que projecta un model d'universitat basat en els elements essencials següents:
Prioritzar la docència i la recerca científica sobre temes específics de la història, la cultura i la vida social andorranes, i també sobre els seus interessos concrets i específics.
Signar convenis de col.laboració amb universitats de prestigi d'arreu del món, per tal que:
1) Els estudiants d'Andorra puguin seguir els estudis coneixent les condicions de convalidació establertes per les autoritats acadèmiques d'Andorra i els requisits d'homologació de títols que hagin fixat les autoritats administratives.
2) Potenciar l'ensenyament a Andorra d'estudis de tercer cicle i de postgrau a càrrec de professors d'aquestes universitats.
Garantir la bona formació científica i tècnica dels ciutadans andorrans, i vetllar perquè els seus estudis siguin de la més alta qualitat intel.lectual i tan adequats com sigui possible a les necessitats culturals i socials d'Andorra.
Facilitar la intervenció de la societat civil en l'ensenyament superior, tant a través de les universitats privades com a través de la col.laboració de la iniciativa privada en la universitat pública.
Títol preliminar
Article 1
Finalitats Són finalitats de l'ensenyament superior:
La formació científica i cultural dels alumnes, que els habilita per a l'exercici de les activitats professionals i la incorporació immediata al món laboral.
El desenvolupament de la creativitat, de l'anàlisi crítica i el desig de continuar aprenent per si mateixos.
La recerca científica, en les seves diferents facetes.
La dinamització social mitjançant propostes de difusió cultural i de debat.
La col.laboració amb el sistema productiu, amb la possibilitat d'establir acords de cooperació, formació i recerca.
L'establiment de programes de cooperació i intercanvi amb centres universitaris de l'exterior.
Article 2
Principis generals 1. Corresponen als centres d'ensenyament superior les funcions de docència, investigació i difusió cultural.
L'ensenyament superior assegura la instrucció científica i cultural superior necessària per a la formació de professionals altament qualificats.
La llibertat d'ensenyament comporta la llibertat de creació de centres docents d'ensenyament superior, tant de caràcter públic com de caràcter privat.
La llibertat de càtedra implica no solament la plena llibertat de docència, d'estudi i d'investigació, sinó també l'autonomia de les universitats en la seva vessant acadèmica.
El dret a l'educació es concreta en la igualtat de tothom per accedir en les mateixes condicions i en funció de les aptituds, l'aprofitament i la vocació pròpia, a l'ensenyament superior. S'ha de facilitar l'accés a les universitats i als centres d'ensenyament superior per mitjà de la dotació de beques i ajuts a l'estudi, que s'atorguen d'acord amb la Llei.
L'ensenyament superior manté una estreta relació de diàleg i cooperació amb els diferents sectors del sistema productiu. La societat andorrana participa, a través de les seves institucions amb interessos en l'ensenyament superior, en el govern de les universitats públiques.
Article 3
Normativa aplicable Els centres d'ensenyament superior es regeixen per aquesta Llei, per altres normes que els afectin i, en el seu règim intern, pels seus propis estatuts.
Títol primer. Del règim comú de les universitats
Article 4
Accés a l'ensenyament superior 1. Poden accedir a l'ensenyament superior tots aquells alumnes que hagin obtingut el títol de batxillerat o el seu equivalent -acceptat per l'Administració- i hagin superat les proves d'accés que es puguin determinar.
Poden accedir igualment a l'ensenyament superior els alumnes que reuneixin les condicions que s'acordin i que superin les proves d'accés que s'estableixin amb aquesta finalitat.
Article 5
Títols acadèmics 1. El Govern estableix les titulacions, de qualsevol cicle, que tenen caràcter estatal.
Els títols són expedits pel ministre d'Educació, i són vàlids per exercir les professions corresponents a tot el territori andorrà.
Les titulacions poden tenir els graus següents:
De primer cicle: grau de diplomatura.
De primer i segon cicle: grau de llicenciatura.
De tercer cicle: grau de doctorat.
Altres titulacions poden ser:
Ensenyaments de postgrau.
Ensenyaments d'extensió universitària.
Les universitats poden expedir títols propis, sense caràcter estatal.
Article 6
Competències d'inspecció i avaluació El Govern exerceix les seves potestats d'inspecció i avaluació respecte a les universitats i els centres d'ensenyament superior d'Andorra.
Article 7
Oficialitat i ús de la llengua La llengua oficial dels centres d'ensenyament superior és el català. A més del català, poden utilitzar-se com a instrument vehicular de l'ensenyament, d'altres llengües.
Títol segon. De les universitats públiques estatals
Capítol I. Creació, estructura i organització
Article 8
Creació Es crea una única universitat pública estatal amb el nom d'Universitat d'Andorra.
Article 9
Principis bàsics Es regularà per llei l'estructura i l'organització de la universitat pública estatal.
Article 10
Funcions acadèmiques i funcions administratives 1. A l'efecte de les competències dels òrgans de govern s'ha de distingir entre funcions acadèmiques i funcions administratives. Les funcions acadèmiques es basen en el principi de llibertat de càtedra i, per tant, en l'autonomia universitària. Les funcions administratives deriven de la consideració de l'ensenyament superior com a servei públic.
Són funcions acadèmiques:
L'elaboració dels estatuts de la universitat i altres normes de funcionament intern que se'n derivin.
La selecció, la formació i la promoció del personal docent i investigador.
L'elaboració i l'aprovació dels programes de les assignatures i dels projectes de recerca.
L'admissió i la verificació de coneixements dels alumnes.
L'expedició de diplomes propis, sense caràcter estatal.
Les relacions amb altres institucions acadèmiques, culturals i científiques andorranes o estrangeres.
Qualsevol altra competència derivada de les finalitats de l'ensenyament superior assenyalades a l'article 1.
Són funcions administratives:
La direcció i la gestió dels serveis universitaris i del seu personal.
L'establiment i la modificació de les plantilles administratives.
La direcció i la gestió dels serveis economicoadministratius.
L'elaboració del projecte de pressupost.
L'administració del patrimoni, la gestió del pressupost i l'autorització de la despesa.
Article 11
Organs de Govern 1. Per exercir les funcions acadèmiques són òrgans de govern:
el Consell Universitari, el rector i els directors de centre.
Per exercir les funcions administratives, l'òrgan ordinari de govern és el gerent.
Article 12
El Consell Universitari 1. El Consell Universitari té la composició següent:
El rector que el presideix.
Dos membres representants de l'Administració designats pel Govern.
Dos membres representants dels professors, elegits per i entre el col.lectiu dels professors.
Dos membres representants dels estudiants, elegits per i entre el col.lectiu dels estudiants.
Un membre representant dels sectors empresarial i professional designat pel Govern.
Un membre designat per les persones o les entitats privades que col.laborin amb la universitat.
El Govern nomena el rector de la universitat d'Andorra per un període de quatre anys entre una terna proposada pel Consell Universitari.
Són funcions del Consell Universitari:
Elaborar i modificar els estatuts de la universitat.
Informar sobre la proposta de pressupost anual elaborada pel gerent.
Donar opinions i elaborar informes sobre les qüestions que afectin les universitats.
El Consell Universitari és convocat pel rector, a iniciativa pròpia o a petició de quatre membres. Es reuneix, almenys, una vegada l'any.
Article 13
El rector de la universitat 1. Són funcions del rector:
Ser el representant institucional de la universitat.
Presidir el Consell Universitari i la Junta Acadèmica de la universitat.
Exercir la direcció de l'activitat acadèmica general i la coordinació dels centres.
Article 14
La Junta Acadèmica de la universitat 1. La Junta Acadèmica de la universitat està formada pel rector, que la presideix, els directors de centre i el gerent, que n'és secretari.
El rector podrà delegar els directors de centre per exercir les seves pròpies competències per un temps determinat.
La Junta Acadèmica és l'òrgan consultiu del rector en l'àmbit de les seves pròpies competències, i és l'òrgan a través del qual exerceix les seves facultats de coordinació, pel que fa als problemes específics dels centres.
Article 15
Serveis administratius 1. El gerent de la universitat, designat pel Govern a proposta del rector, exerceix la direcció dels serveis administratius de la universitat i depèn directament del rector.
El gerent assisteix a la Junta Acadèmica de la Universitat amb càrrec de secretari.
El gerent exerceix funcions de direcció en les matèries següents:
Gestió del personal docent.
Gestió dels serveis universitaris i del personal no docent.
Establiment de l'organigrama de funcionament administratiu i de les plantilles de personal.
Gestió dels serveis economicoadministratius.
Elaboració, a proposta dels directors de centre, del projecte del pressupost de la universitat que, amb l'informe del Consell Universitari, ha de ser presentat, per a la seva aprovació al Govern.
Administració del patrimoni, gestió del pressupost i autorització de la despesa.
El personal no docent al servei de la universitat es regeix per la legislació laboral andorrana.
Capítol II. Règim jurídic de l'activitat acadèmica
Article 16
Plans d'estudi 1. Els plans d'estudis de les titulacions estatals són aprovats pel Govern, a proposta del rector de la universitat, després d'informe previ de la Junta Acadèmica de la universitat.
Els plans d'estudis que donen lloc a un títol propi, de validesa no estatal, són aprovats pel rector, a proposta de la Junta Acadèmica i després d'informe previ del centre corresponent.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.