LegalizeLlei de bases de l'ordenament tributari, de 19-12-96
Llei de bases de l'ordenament tributari Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 19 de desembre de 1996 ha aprovat la següent:
Llei de bases de l'ordenament tributari Exposició de motius La present llei configura el marc "bàsic" de referència amb preeminent aplicació dins l'àmbit tributari del Principat, incorporant els principis de justícia, legalitat i reserva de llei, generalitat i distribució equitativa de la càrrega tributària establerts en la Constitució.
Dos fets han motivat d'una manera especial la necessitat de publicar la llei de bases de l'administració tributaria, un es l'acord comercial entre la Comunitat econòmica europea i el principat d'Andorra que va entrar en aplicació el primer de juliol de 1991, l'altre l'aprovació de la Constitució del Principat d'Andorra el 14 de març de 1993. El primer ha d'influir per donar resposta a l'exigència d'una legislació tributària bàsica homologable, en matèria duanera, els països de la unió europea i el segon ha d'obligar a que aquelles bases s'adaptin als principis constitucionals esmentats al principi. La llei per altra banda ha de donar contingut a la competència tributària comunal d'acord amb el que estableix la norma constitucional i la llei qualificada de delimitació de competències.
El marc bàsic d'actuació definit per aquesta llei compren qualsevol tipus d'imposició, de tal forma que es regula tant l'establiment com el desenvolupament de tota figura "tributària" sigui impost taxa o contribució especial presentant les connotacions i els principis propis d'un sistema fiscal modern però resultant, alhora flexible i adaptat a les particularitats pròpies del Principat.
En congruència s'assenten les bases per a una ordenació formal del dret tributari andorrà amb la finalitat que es pugui assegurar a l'Administració, estatal i comunal, els recursos necessaris per a la gestió eficient dels serveis públics que la societat li ha encomanat, donant ademés garanties jurídiques als ciutadans.
En definitiva, el text al definir criteris, figures i terminologia relatives a l'àmbit tributari ha de constituir el fonament jurídic legal sobre el que es podrà bastir les noves normes tributaries, constituint una peça bàsica de la nova arquitectura legislativa en matèria tributaria.
Capítol I. Disposicions generals
Secció 1a. Principis generals i potestat normativa
Article 1
Naturalesa i abast La Present Llei estableix les normes generals per les quals, a manca de llei especifica en contra, es regeixen els tributs.
Article 2
Reserva de Llei 1. Els tributs només poden ser establerts per Llei.
Els Comuns poden establir i exigir tributs d'acord amb el que estableix la Constitució, aquesta Llei i la resta de l'Ordenament jurídic.
La competència relativa a la creació i la modificació de tributs i a la regulació de llurs elements essencials correspon, d'acord amb la Constitució, al Consell General.
La competència relativa al desplegament i la regulació de tributs de les parròquies correspon als Comuns, dintre el marc establert per la Constitució, aquesta Llei i les lleis particulars de cada tribut.
La competència relativa a la regulació dels elements no essencials dels tributs, així com al desplegament reglamentari de la legislació tributària previst en la llei correspon al Govern quan així aquesta ho autoritzi.
A part dels supòsits esmentats, donat que no son tributs, el Govern i els comuns poden crear i regular preus públics d'acord amb la conceptuació definida a l'article 10.4, amb el benentès que la potestat del Govern s'estén als preus públics de les entitats parapúbliques o de dret públic.
Article 3
Actes impugnables L'exercici de la potestat reglamentària i actes de gestió són impugnables en via administrativa i jurisdiccional en els termes previstos en aquesta Llei i en la resta de l'ordenament.
Article 4
Normes aplicables als tributs 1. Els tributs es regeixen per:
aquesta llei.
les lleis pròpies de cada tribut.
Els reglaments dictats per al desenvolupament d'aquesta Llei.
Amb caràcter supletori, també es regeixen per les
disposicions generals del codi de l'Administració, les
normes del dret administratiu i pel Dret comú.
Article 5
Elements regulats per Llei Es regulen per llei:
el fet generador, l'obligat tributari, la base de tributació, el tipus de gravamen, meritament i la resta d'elements determinants del deute tributari.
l'establiment, supressió i pròrroga de les exempcions, reduccions i resta de bonificacions tributàries.
les infraccions i correlatives sancions.
els terminis de prescripció i caducitat.
les conseqüències que l'incompliment de les obligacions tributàries puguin significar per l'eficàcia dels actes o negocis jurídics.
la concessió de perdons, condonacions, rebaixes, amnisties o moratòries.
els supòsits d'autoliquidació per obligats tributaris.
Article 6
Modificacions mitjançant la Llei del Pressupost General La Llei del Pressupost General pot modificar els tipus de gravamen dels tributs si així ho preveu la Llei pròpia del tribut de què es tracti.
Secció 2a. Ambit d'aplicació de les normes tributàries
Article 7
Aplicació dels tributs en el temps 1. Les normes tributàries entren en vigor d'acord amb el què es disposa amb caràcter general per a la vigència de les normes, si en les respectives lleis de cada tribut no es disposa altrament.
Les normes tributàries romanen en vigor fins a la vigència que determini la pròpia llei o fins que una altra posterior la derogui de forma expressa o tàcita.
La derogació té l'abast que expressament es disposa i s'estén a tot allò que en la llei nova, sobre la mateixa matèria, sigui incompatible amb l'anterior.
Això no obstant, les exempcions, les reduccions, les bonificacions i, en general, els beneficis tributaris tenen vigència limitada a un període de tres anys, llevat que s'estableixin per un temps major o menor. Si la llei suprimeix beneficis tributaris que, segons aquesta regla, són vigents, l'Administració ha de respectar els adquirits fins a la finalització del corresponent període, salvada la incidència d'altres causes d'extinció. En tot cas el Govern pot proposar periòdicament al Consell General la subsistència dels beneficis tributaris que, un cop acabat el període de vigència, convé prorrogar.
Article 8
Aplicació dels tributs en l'espai Els tributs s'apliquen conforme al principi de territorialitat, de manera que són obligats tributaris les persones a les quals afecta el respectiu fet generador, tan si viuen a Andorra com a l'estranger.
Article 9
Interpretació i integració de les normes Les normes tributàries s'interpreten segons els criteris generals admesos en Dret.
El fet generador o les exempcions o bonificacions no poden ser utilitzades més enllà dels seus termes estrictes, no admetent-se l'analogia en aquests casos.
L'impost s'exigeix segons la vertadera naturalesa del fet generador.
Quan el fet generador sigui un acte o negoci jurídic es qualifica segons la seva naturalesa jurídica, independentment de la forma o denominació utilitzada pel mateix.
Capítol II. Règim tributari
Secció 1a. Concepte i elements dels tributs
Article 10
Tribut: concepte i elements essencials 1. És tribut el recurs de les finances públiques consistent en una prestació dinerària obligatòria, establerta a càrrec d'aquells obligats tributaris que es trobin en la situació determinada per la llei.
Són elements essencials dels tributs, la determinació del fet generador, dels obligats tributaris, de la base de tributació, dels tipus de gravamen, del meritament, de la quota i el deute tributari.
Les multes o sancions pecuniàries administratives o penals no són tributs.
Tampoc no són tributs els preus públics o les contraprestacions en diner satisfetes per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic o per la prestació de serveis públics o la realització de funcions administratives que no són de sol.licitud o recepció obligatòria.
Article 11
Classes de tributs 1. Els tributs es classifiquen en impostos, taxes i contribucions especials.
Els impostos són tributs, el fet generador dels quals és un negoci, un acte o un fet indicador de capacitat econòmica de l'obligat tributari o de la persona que ha de suportar el gravamen i que mai no depèn d'una activitat de l'Administració.
Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la prestació d'un servei públic o la realització d'una funció administrativa de sol.licitud o recepció obligatòria que es refereix a l'obligat tributari, o l'afecta o el beneficia de manera particular.
Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l'acord de realització de determinades obres o de l'establiment o ampliació dels serves públics, sotmès al requisit d'eficàcia de llur realització efectiva, que produeixen, ultra el benefici general per a tota la comunitat, un augment de valor dels béns de l'obligat tributari o que d'alguna manera el beneficien especialment.
Article 12
Destinació dels ingressos tributaris El rendiment dels tributs es destina a finançar indistintament el conjunt de les obligacions econòmiques de les finances públiques, llevat de les contribucions especials o d'aquells tributs en que per llei s'estableix la seva afectació a finalitats determinades.
Secció 2a. El fet generador i l'obligat tributari
Article 13
Concepte i efectes del fet generador El fet generador és el supòsit fixat per la llei, o d'acord amb la llei, per configurar cada tribut i la realització del qual produeix el naixement de l'obligació tributària, així com el naixement de la facultat de l'Administració per procedir a la quantificació i l'exigència del deute tributari, sense perjudici de la resta de facultats, relatives a la gestió del tribut, que l'ordenament atribueix a la mateixa Administració.
Article 14
Supòsits d'exempció i de no subjecció 1. La llei particular de cada tribut completa, si és el cas, la determinació concreta del fet generador mitjançant l'establiment de supòsits d'exempció i de no- subjecció.
En cas d'exempció, la prova que se'n gaudeix correspon a l'administrat. En cas de no-subjecció la prova si s'és sotmès al tribut correspon a l'Administració.
Article 15
Obligats tributaris Són obligats tributaris les persones físiques o jurídiques que les lleis particulars de cada tribut estableixen com a responsables del compliment de les prestacions tributàries. Els obligats tributaris ho seran:
A) A títol de deutors directes, a) Les persones físiques o jurídiques a les que la llei imposa la càrrega tributària derivada del fet generador.
Les lleis particulars de cada tribut assenyalaran els casos en què aquests obligats tributaris poden o han de transferir les quotes tributàries a terceres persones.
També tindran la consideració d'obligats tributaris quan una llei particular així ho estableixi, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes aquelles entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d'imposició.
els substituts del contribuent es l'obligat tributari que per imposició de la llei esta obligat, en lloc d'aquell, a acomplir les prestacions materials i formals de l'obligació tributaria.
els retenidors a favor de les finances públiques de quantitats pagades subjectes a tributació i els que, segons les lleis particulars de cada tribut, han de realitzar ingressos a compte de deutes tributaris, siguin propis o aliens.
Els subjectes infractors de normes tributàries per les sancions pecuniàries que se'ls imposi.
B) A títol de deutors indirectes, en els casos d'incompliment dels deutors directes:
Els responsables solidaris i subsidiaris. Llevat de norma explícitament contrària la responsabilitat és sempre subsidiària.
Els adquirents de béns afectats per la llei al compliment de deutes tributaris.
Els successors d'obligats tributaris.
C) A títol de deutors tercers: aquelles persones físiques o jurídiques sotmesos per llei al compliment de deures de naturalesa tributària.
Article 16
Obligacions de l'obligat tributari 1. L'obligació principal de l'obligat tributari consisteix en el pagament del deute tributari. Així mateix, queda obligat a formular totes les declaracions i comunicacions que s'exigeixin per a cada tribut i a portar i conservar els registres, les dades i la resta de documents que en cada cas es puguin considerar amb transcendència tributària.
Aquestes obligacions, si tenen el caràcter d'accessòries, no es poden exigir quan hagi finalitzat el termini de prescripció de l'acció administrativa per a fer efectiva l'obligació principal.
Els responsables adquirents de bens afectats i successors dels obligats tributaris tindran les obligacions i deures fixats en la normativa d'aquesta llei que els regula.
Article 17
Abast imperatiu de la condició d'obligats tributaris Els actes o convenis dels particulars no poden modificar, amb efectes envers l'Administració, la situació normativa dels obligats tributaris i de la resta d'elements estructurals del tribut, sense perjudici dels efectes privats corresponents.
Secció 3a. Responsabilitat en el pagament dels tributs
Article 18
Responsables solidaris i subsidiaris La responsabilitat solidària, que és exigible en cas d'incompliment de l'obligat tributari en període voluntari, s'estén a la totalitat del deute tributari definit a l'article 33 d'aquesta Llei. Si el responsable solidari no acompleix en període voluntari, l'Administració pot exercir l'acció de constrenyiment de forma indistinta contra l'obligat tributari o el responsable solidari o contra ambdós.
La responsabilitat subsidiària, que és exigible en cas d'incompliment de l'obligat tributari o del responsable solidari en període de constrenyiment, comprèn només la quota tributària definida a l'article 32 d'aquesta Llei, però s'estendrà a les sancions imposades a l'obligat tributari si el responsable subsidiari havia participat en les corresponents infraccions.
L'exigència de responsabilitat, tant solidària com subsidiària, requereix respectivament, acte administratiu previ de declaració d'incompliment de l'obligat tributari en període de constrenyiment o d'insolvència del deutor, notificat en ambdós casos de la forma regulada a l'article 55 d'aquesta llei.
Llevat de norma explícitament contrària, la responsabilitat és sempre subsidiària.
Article 19
Adquirents de béns afectats per llei al compliment de deutes tributaris 1. L'adquirent de béns afectats per llei al compliment de les prestacions tributàries respon amb aquests béns del deute tributari si aquest no ha estat satisfet per l'obligat tributari o, si és el cas, pel responsable solidari o subsidiari. Mai no respon de les sancions imposades als esmentats obligats tributaris.
L'adquirent de béns afectats a que es refereix l'apartat anterior no té la condició d'obligat tributari si, abans de perfeccionar l'adquisició dels béns, sol.licita de l'Administració un certificat detallat dels deutes tributaris pendents a càrrec del transmissor i aquest certificat és negatiu o no es lliura en el termini de dos mesos des de la sol.licitud.
La derivació de l'acció administrativa contra els béns afectats requereix acte administratiu previ, conforme a l'article 55 d'aquesta Llei.
Article 20
Successors d'obligats tributaris 1. A part del supòsit a que es refereix l'article anterior, en els casos de transmissions inter vivos només responen dels deutes tributaris pendents, fins i tot de les sancions, els socis o partícips en el capital de societats o entitats dissoltes i liquidades, fins al límit de llur quota de tributació.
En els casos de transmissions mortis causa els hereus i legataris responen de les quotes tributàries pendents a la mort del causant d'acord amb l'aplicació de l'ordenament successori.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.