Llei de tinença i de protecció d'animals, de 30-6-98

Llei de tinença i de protecció d'animals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de juny de 1998 ha aprovat la següent:

Llei de tinença i de protecció d'animals Exposició de motius L'aparició, en les societats avançades com la nostra, de moviments de defensa i protecció dels animals, i la manca d'una normativa exhaustiva, globalment estructurada i amb una finalitat proteccionista, ha portat els poders públics a assumir-la com un repte ineludible, i a acollir la responsabilitat principal de custodiar l'entorn natural en què la humanitat es desenvolupa, tot vetllant per una política científica i sanitària adequada.

La consideració dels animals com a éssers vius capaços de patir, i la superació de tota visió de la humanitat com a posseïdora de drets absoluts i il.limitats que permeten la pràctica de conductes destructives sobre els animals, juntament amb la convicció que és necessari evitar als animals patiments innecessaris, ha arrelat íntimament en el sentiment de la societat andorrana, la qual, sense cap mena de dubtes, refusa tot tipus de tractament cruel i degradant per als animals.

La societat andorrana no és aliena al moviment de sensibilització a favor del reconeixement dels principis de respecte, defensa i protecció dels animals, cosa que exigeix, en consonància amb els convenis i els tractats internacionals, la promulgació d'un marc legal adequat, no existent fins avui, que reculli, garanteixi i promogui els dits principis. Així mateix, és voluntat de la Llei augmentar aquesta sensibilitat, ja present a la nostra societat des de sempre, i establir les bases per a una educació que promogui l'adopció de comportaments més humanitaris i propis de la societat moderna que som.

Aquesta Llei s'inspira en els principis dels diferents convenis internacionals existents en la matèria. Hi ha dues grans categories d'animals, la regulació jurídica de les quals ha de ser clarament diferenciada: d'una banda, hi ha la fauna autòctona, que és patrimoni de tothom, i de l'altra, hi ha els animals que viuen en l'entorn humà, normalment sota la seva propietat o la seva possessió.

És funció de l'Estat, tal com diu l'article 31 de la nostra Constitució, vetllar per la utilització racional de tots els recursos naturals, i defensar la flora i la fauna autòctones. Aquesta Llei pretén, en compliment d'aquest precepte constitucional, iniciar un camí de protecció dels animals en general, i també de la fauna autòctona. Així mateix es considera de gran importància la Llei de tinença d'animals aprovada pel Consell General el dia 2 de febrer de 1988, que serveix de base per a aquest nou text legal.

L'objectiu d'aquesta Llei és la protecció dels animals, tant domèstics com salvatges. Recull, d'una banda, les atencions mínimes que han de rebre els animals, des del punt de vista higiènic i sanitari, així com les condicions de la tinença, la venda i el manteniment amb la finalitat de garantir uns mínims de bon tractament.

També és un objectiu d'aquesta Llei la regulació de la inspecció i la vigilància, les obligacions dels posseïdors, els centres d'acollida o les instal.lacions per al seu manteniment temporal. D'altra banda, es pretén protegir i gestionar la diversitat de la fauna autòctona, preservar la riquesa animal que viu en estat salvatge a les muntanyes i els boscos del nostre país, i establir una normativa molt avançada en el terreny del comerç d'espècies salvatges de fauna no autòctona.

Aquesta Llei fixa com a principi fonamental de protecció dels animals domèstics el de possessió i tinença responsable, de manera que els afectats assumeixin la cura dels animals en tots els aspectes de la Llei com la contraprestació humana deguda als animals davant l'afecte o la utilitat que aporten al seu company o al seu posseïdor.

La Llei està dividida en cinc títols. Al títol I es regulen les disposicions generals en què s'estableixen les relacions d'afectació entre l'home i l'animal i viceversa. També és important l'establiment de centres que alberguen, comercialitzen i tracten els animals, denominats i registrats sota el nom de nuclis zoològics, i es té cura especial dels aspectes relatius a la higiene i al transport. Al títol II es recullen les qüestions relatives a la sanitat d'animals, bàsicament la seva influència en l'home.

En els títols III i IV es regulen, respectivament, les condicions de maneig, tinença i venda dels animals domèstics i tot el que fa referència als animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona.

Finalment, el títol V i el títol VI regulen la part imperativa necessària per al compliment pràctic de la Llei, com ara la inspecció i el control i la tipificació d'infraccions i les sancions corresponents.

Caldrà, no obstant això, perquè el sistema jurídic de protecció d'animals sigui complet, que es facin els desplegaments reglamentaris corresponents que permetin concretar i aplicar a la realitat quotidiana el sentit general de la població que dimana d'aquesta Llei de protecció d'animals.

Títol I. Disposicions generals

Article 1

Objecte 1.1 Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l'aprofitament dels animals domèstics, ja siguin de companyia o de renda, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona.

1.2 L'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei no s'estén a les activitats de caça i pesca, que es regulen per les seves

disposicions particulars.

Article 2

Obligacions dels propietaris i dels posseïdors 2.1 Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d'un animal té l'obligació de proporcionar-li l'alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d'aplicar aquelles mesures sanitàries i de transport reglamentàries i de facilitar-li un allotjament d'acord amb les exigències de la seva espècie.

2.2 Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d'un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que aquest pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.

2.3 Els propietaris d'animals inclosos en la llista d'espècies que, a tal efecte, s'estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d'assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l'animal pugui ocasionar a tercers.

2.4 Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d'un animal té l'obligació d'adoptar les mesures necessàries perquè aquest no embruti les vies i els espais públics i de retirar immediatament les matèries fecals.

Article 3

Transport, importació i exportació Les condicions de transport, importació i exportació s'estableixen reglamentàriament.

3.1 Tota importació d'animals requereix l'autorització d'entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L'autorització d'entrada es lliura després de la presentació de la documentació corresponent, que s'estableix reglamentàriament.

3.2 Tota exportació requereix l'autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L'autorització de sortida es lliura després de la presentació de la documentació corresponent, que s'estableix reglamentàriament.

Article 4

Actuacions prohibides Queden prohibides les actuacions següents:

4.1 Maltractar o agredir físicament els animals o sotmetre'ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui sofriments o danys injustificats.

4.2 Abandonar un animal.

4.3 Mantenir-los en instal.lacions inadequades des del punt de vista higiènic i sanitari.

4.4 Mantenir-los en estat de desnutrició o assedegats sense una prescripció facultativa.

4.5 Mutilar-los, excepte en aquells casos en què sigui necessari per raons mèdiques justificades, o per mantenir les característiques de raça; en aquest cas la mutilació ha de ser feta per un veterinari legalment establert.

4.6 Donar-los com a premi o en compensació d'altres adquisicions.

4.7 Vendre'ls als menors d'edat no emancipats sense l'autorització del pare, la mare o el tutor.

4.8 La venda ambulant d'animals fora dels mercats i les fires legalitzades.

4.9 L'accés d'animals a tota mena de locals destinats a la fabricació, l'emmagatzematge, el transport i la manipulació d'aliments.

4.10 La circulació i la permanència d'animals en les piscines públiques.

4.11 Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició, així com una sobreexplotació que posi en perill la seva salut.

4.12 Subministrar-los substàncies no permeses amb la finalitat d'augmentar el seu rendiment o la seva producció.

4.13 Alienar a títol onerós o gratuït animals amb destinació diferent al sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d'incubació.

Article 5

Activitats prohibides 5.1 Es prohibeix l'ús d'animals en espectacles, lluites i altres activitats si aquests els poden ocasionar sofriment o ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen.

5.2 Es prohibeix el tir al gall, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus amb mort i altres pràctiques similars.

Article 6

Activitats regulades La celebració de competicions de tir al colom es practicarà en camps homologats i sota el control del Govern i de la federació respectiva.

Article 7

Estada d'animals en establiments de concurrència pública i en transports d'ús públic Els propietaris d'establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l'accés i la permanència d'animals, excepte si es tracta de gossos pigalls.

Article 8

Sacrifici dels animals i controls especials 8.1 Si un animal ha de ser sacrificat, s'han d'utilitzar els mètodes que impliquin el sofriment mínim i que provoquin una pèrdua de la consciència immediata.

8.2 El sacrifici s'ha de fer sota el control d'un veterinari legalment establert.

8.3 Correspon al Govern establir les normes de sacrifici.

8.4 Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d'animals de renda criats a casa, per a consum personal (sempre que no se'n derivi, doncs, cap mena de comercialització), es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.

8.5 En casos especials en què s'hagi de controlar la població d'una espècie o bé un individu d'aquesta que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l'agricultura, la ramaderia, l'ecosistema, així com per raons de sanitat animal i/o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades, per realitzar el control i eventualment el sacrifici.

Article 9

Nuclis zoològics 9.1 Amb la finalitat d'assegurar el manteniment de les condicions d'habitabilitat, higièniques i sanitàries i de protecció adequades de les espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerciïn, tractin i/o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s'han de registrar com a nuclis zoològics.

9.2 Queden exclosos, pel que fa a l'apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen en l'article 27.1 i que queden previstos en el capítol II.

9.3 A l'efecte d'aplicació dels apartats anteriors, es crea el Registre de Nuclis Zoològics, que depèn del Departament d'Agricultura i del Departament de Medi Ambient. En aquest Registre s'han d'inscriure els centres i els establiments -que pel que fa a la seva ubicació siguin degudament autoritzats pel Comú corresponent- d'animals següents:

9.5 Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten;

es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d'estar a

disposició de les autoritats competents sempre que

aquestes ho requereixin.

Article 10

Comís i aïllament 10.1 Els ministeris responsables de l'Agricultura i del Medi Ambient poden comissar els animals si hi ha indicis de maltractaments o tortures, si presenten símptomes d'agressió física o desnutrició o si es troben en instal.lacions inadequades.

10.2 Els ministeris responsables d'Agricultura i de Medi Ambient poden ordenar l'aïllament o el comís dels animals, si s'ha diagnosticat una malaltia transmissible a l'home o a d'altres animals, ja sigui per sotmetre'ls a un tractament curatiu adequat o bé per sacrificar-los si és necessari. Excepte que ho prevegin normes particulars, el sacrifici d'aquests animals no comporta cap indemnització o pagament al seu propietari.

10.3 Els animals que hagin causat lesions a persones o a d'altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari durant 14 dies. El període d'observació té lloc a la gossera oficial. L'observació d'un animal agressor pot realitzar-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris.

10.4 Les despeses ocasionades per la retenció, el control i el transport dels animals mencionats van a càrrec dels propietaris.

Article 11

Associacions de protecció i defensa dels animals 11.1 Són associacions de protecció i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguin com a finalitat principal la defensa i la protecció dels animals.

11.2 Les associacions que compleixin els requisits legals vigents han de ser inscrites en un registre creat a aquest efecte. El Govern pot atorgar-los el títol d'entitats col.laboradores i pot convenir-hi la realització d'activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals.

11.3 Aquestes associacions poden instar que es realitzin inspeccions en aquells casos concrets en què hi hagi indicis d'irregularitats.

Títol II. Sanitat

Article 12

Control sanitari 12.1 El Govern ha de vetllar especialment pel control de les malalties infectocontagioses i parasitàries en tot tipus d'animals, que puguin comportar un perjudici per a l'home i per a les poblacions animals, i està facultat per adoptar les mesures necessàries per preservar la salut pública i la salut animal.

12.2 El control sanitari de tota mena d'animals correspon als serveis veterinaris oficials.

Article 13

Epizoòties i zoonosis 13.1 El Govern, mitjançant reglament, ha d'establir la llista de les malalties de declaració obligatòria específiques dels animals, que siguin molt difusibles o difícils de combatre (epizoòties) i les malalties dels animals que constitueixen perill per a la població humana (zoonosis).

13.2 El ministeri responsable de l'Agricultura i el ministeri responsable de la Sanitat han de proposar al Govern l'actualització periòdica de la qualificació d'aquestes malalties i establir-ne les revisions, i les inspeccions a realitzar com a mesura preventiva.

13.3 S'han d'establir reglamentàriament les mesures pertinents per combatre i controlar tant les epizoòties com les zoonosis.

13.4 El ministeri encarregat de la Sanitat ha de comunicar al Ministeri encarregat de l'Agricultura tot cas de zoonosis detectat en persones, perquè s'instaurin, al més aviat possible, les mesures de prevenció i de control.

13.5 El ministeri encarregat de l'Agricultura ha de comunicar al Ministeri encarregat de la Sanitat tot cas de zoonosis detectat en animals, perquè s'instaurin, al més aviat possible, les mesures de prevenció i de control.

Article 14

Comunicació de malalties 14.1 Els veterinaris legalment establerts han de comunicar al més ràpidament possible al Departament d'Agricultura l'existència de qualsevol de les malalties de declaració obligatòria i atenir-se en tot moment al que ordeni l'autoritat pertinent.

14.2 Els propietaris d'animals, i qualsevol ciutadà, si sospiten que un animal està infectat per les zoonosis o epizoòties que hagin estat determinades de declaració obligatòria, tenen l'obligació de posar-ho en coneixement dels serveis veterinaris oficials.

Article 15

Experimentació 15.1 La utilització d'animals per a l'experimentació amb finalitats científiques pot fer-se exclusivament quan persegueix la finalitat següent: la investigació per a la prevenció i el guariment de malalties que afectin o puguin afectar negativament d'altres espècies animals i/o l'espècie humana.

15.2 A aquest efecte i amb la finalitat d'assegurar una protecció correcta dels animals, el Govern ha de vetllar perquè els animals utilitzats en l'experimentació rebin les cures adequades, no se'ls causi sofriments ni dolors innecessaris, i perquè el nombre d'animals utilitzats es redueixi al mínim possible.

15.3 Queda totalment prohibida la venda d'animals per a l'experimentació a laboratoris, a particulars o clíniques sense l'autorització prèvia i el control posterior de les autoritats competents.

15.4 Els exemplars que en el decurs dels processos d'investigació esdevinguin contaminats han de ser convenientment eliminats perquè no constitueixin un perill per a la salut pública o per a la seguretat física de les persones i/o d'altres espècies.

15.5 El Govern ha d'establir per reglament les condicions en què es desenvoluparan els preceptes fixats en aquest

article, per a la qual cosa es tindrà en compte el

capítol IV del títol V de la Llei general de sanitat del

Consell General de data 20 de març de 1989.

Article 16

Exposicions, concursos i qualsevol manifestació amb presència d'animals A excepció del supòsit previst en l'article 6, tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d'animals necessita les autoritzacions del Comú concernit per l'acte organitzat, com la del o dels ministeri(s) concernit(s). Les fires tradicionals de caràcter parroquial segueixen organitzant-se segons el costum, amb comunicació prèvia al(s) ministeri(s) concernit(s) per què posi(n) a la disposició dels Comuns els serveis necessaris per al compliment d'aquesta llei.

Títol III. Animals Domèstics

Capítol I. Animals de Companyia

Article 17

Definició A l'efecte d'aquesta Llei s'entén per animals de companyia els animals domèstics que conviuen amb l'home i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a l'home en qualsevol aspecte que no sigui el d'obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure. Són animals de companyia, a més d'aquelles altres espècies que reglamentàriament es determini, totes les subespècies i varietats del gos (Canis familiaris) i del gat (Felis catus).

Article 18

Identificació i Registre d'Animals de Companyia 18.1 Tot animal de companyia que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció ha de lliurar-se identificat.