Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal, de 10-12-98

Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de desembre de 1998 ha aprovat la següent:

Llei qualificada de modificació del Codi de procediment penal Exposició de motius

Títol preliminar. l'Administració de la justícia penal

Capítol I. Disposicions preliminars

Capítol II. Del Ministeri Fiscal

Capítol III. De les recusacions i excuses

Capítol IV. Dels advocats

Títol primer. L'Acció Penal i l'Acció Civil

Capítol únic

Títol segon. La fase preparatòria al judici penal

Capítol I. Enquesta preliminar

Secció primera. Normes comunes Secció segona. Normes especials en cas d'accident de circulació

Capítol II. De la denúncia i de la querella

Secció primera. De la denúncia Secció segona. De la querella

Capítol III. De les diligències prèvies

Capítol IV. La instrucció del sumari

Secció primera. Disposicions generals Secció segona. Constatacions materials Secció tercera. Identitat de l'encausat Secció quarta. Personalitat de l'encausat 1. Antecedents judicials 2. Enquesta de la personalitat 3. Examen mèdic i psiquiàtric Secció cinquena. Declaració de l'encausat Secció sisena. Declaracions dels testimonis Secció setena. Acarament dels testimonis i encausats Secció vuitena. Perquisicions i segrestos Secció novena. L'informe pericial Secció desena. La recerca de les proves 1. Cops i ferides 2. Infanticidi 3. Robatoris 4. Incendi i explosió Secció onzena. Del processament Secció dotzena. Ordre de compareixença, presó provisional i llibertat provisional.

Títol tercer. Del Tribunal de Corts i del Tribunal dels

batlles

Capítol I. Actuacions prèvies del tribunal

Capítol II. Del sobreseïment

Capítol III. Del judici oral

Secció primera. Disposicions generals Secció segona. De la confessió Secció tercera. Dels testimonis Secció quarta. Informe pericial, prova documental i inspecció ocular Secció cinquena. Dels informes de l'acusació i la defensa Secció sisena. Del bon ordre de les sessions Secció setena. De la discussió i de la sentencia Secció vuitena. Suspensió del judici oral

Títol quart. La jurisdicció del batlle

Capítol I. De l'ordenança penal

Capítol II. Del Tribunal Unipersonal del batlle

Títol cinquè. De les despeses processals i del destí dels

objectes intervinguts

Capítol únic

Títol sisè. De les resolucions judicials i altres

actuacions

Capítol I. De les providències, autes i sentències

Capítol II. De les notificacions i citacions

Títol setè. Dels recursos

Capítol I. Recursos contra les resolucions dels batlles

Capítol II. Recurs d'apel.lació contra les resolucions

dels tribunals

Títol vuitè. Execució de sentències

Capítol I. Disposicions generals

Capítol II. Execució de les penes privatives i

restrictives de llibertat

Capítol III. De la condemna condicional simple

Capítol IV. De la condemna condicional qualificada

Capítol V. De la semillibertat i de la llibertat

condicional

Capítol VI. Permís de sortida

Capítol VII. Execució de les multes i despeses judicials

Capítol VIII. Fixació de la responsabilitat civil

Títol novè. De l'indult

Capítol únic. Disposició general

Títol desè. Procediments especials

Capítol I. Del procediment per delictes d'imprudència en

accidents de circulació

Capítol II. De la rebel.lia o contumàcia del processat

Capítol III. De l'extradició

Capítol IV. Recurs d'audiència del condemnat en rebel.lia

Capítol V. Del judici de revisió

Títol onzè. Del registre d'antecedents penals

Capítol I. Objecte del registre

Capítol II. Llibres del registre

Capítol III. Cancel.lació d'antecedents

Capítol IV. Publicitat del registre

Capítol V. Rectificació del registre

Títol dotzè. De la jurisdicció de menors

Capítol únic

Disposició transitòria primera

Disposició transitòria Segona

Disposició final

Exposició de motius La promulgació de la Constitució andorrana com a norma suprema de l'ordenament jurídic era motiu suficient per empènyer el poder legislatiu a realitzar, entre altres textos normatius, la reforma del Codi de procediment penal.

No tan sols era necessària la ratificació per part dels representants del poble andorrà d'un text preconstitucional que, per tenir aquest caràcter, no provenia de la sobirania popular, sinó que també calia sotmetre, de manera clara i expressa, la llei processal penal als límits derivats del reconeixement constitucional dels drets i les llibertats inviolables dels ciutadans.

S'afegia a aquestes raons fonamentals la necessitat peremptòria de modificar alguns aspectes de l'actual text procedimental per tal d'adequar-lo als recents tractats internacionals, i de millorar certs articles, que s'havia fet palesa al llarg de l'aplicació del Codi de 1989.

Així, són objecte de la present modificació, en allò que afecta el dret de defensa, la regulació de la intervenció lletrada i d'assistència al detingut i la regulació dels terminis pel secret sumarial; en allò que afecta els drets a la llibertat i la intimitat, la regulació dels motius i els terminis de privació de llibertat, dels registres domiciliaris, de la intervenció de la correspondència i de les comunicacions. Es recullen, també, el reconeixement del dret a la presumpció d'innocència, el principi de judici formal i de jutge competent, el principi de la bona fe i d'interdicció de l'abús de dret, el principi de contradicció, especialment per a la validesa de les proves, el d'interdicció del bis in idem i l'obligació dels jutges de dictar sempre resolució sobre les qüestions que es plantegin, que, a més a més, ha de ser motivada i, especialment en la fase instructora, ha de cercar la veritat dels fets i no solament els elements inculpatoris.

La posició del jutge instructor s'allunya, doncs, parcialment del caràcter acusatori, que correspon per natura al Ministeri Fiscal, i adquireix funcions garantistes del procediment i dels drets fonamentals, i en aquest sentit es disposa que, almenys les decisions que afecten certs drets fonamentals, siguin preses després de consulta prèvia de les parts acusadora i defensora. Es regula, igualment, l'exercici de l'acció penal per part dels particulars, i s'aclareixen la forma i el moment d'intervenció i de l'acció popular.

A banda d'assentar en tot l'articulat un major respecte als drets constitucionals, s'ha volgut també incidir en una unificació de tràmits i terminis, cercant per aquesta via més seguretat jurídica contra la qual s'oposaven la varietat i, a vegades la indeterminació de terminis i procediments. La supressió del procediment del recurs de suplicació i la unificació del mateix procediment d'apel.lació davant tots els tribunals, que ha comportat igualment, la supressió del recurs de súplica, són un exemple evident de la voluntat de garantir els principis de legalitat, seguretat jurídica i dret al recurs entès en la seva més àmplia extensió.

Ensems, s'ha intentat dotar l'Administració de justícia de mecanismes per agilitar i donar rapidesa a l'impartiment de justícia, i per això s'ha posat al dia el procediment d'ordenança penal, que permetrà jutjar certs delictes menors i la major part de contravencions penals, i economitzarà així, les energies de l'aparell judicial, que podran destinar-se a aquells fets que mereixen una sanció punitiva més important.

Finalment, i malgrat entendre que la regulació de l'aplicació de la pena i les seves formes d'execució té el seu lloc natural al Codi penal, també ha estat modificada i, en certs casos, s'hi han incorporat els mitjans de control més moderns, sempre amb el consentiment de la persona interessada, tendents a assegurar la reinserció social com a característica més important de la pena; tot això sense perjudici que el nou Codi penal que es redacti en el futur estableixi en el seu articulat les institucions de la suspensió i la substitució de la pena.

Títol preliminar. L'Administració de la justícia penal

Capítol I. Disposicions Preliminars

Article 1

Article 2

La facultat d'administrar justícia en matèria criminal, jutjant i fent executar allò que hagi estat jutjat, correspon exclusivament al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, al Tribunal de Corts, al seu president, al Tribunal de batlles i als batlles.

Article 3

El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra coneix del recurs d'apel.lació contra les resolucions del Tribunal de Corts dictades en primera instància, en els casos previstos per la llei.

El Tribunal de Corts coneix, en judici oral i públic, de totes les causes pels delictes majors i executa les resolucions judicials recaigudes sobre aquests delictes.

Coneix, així mateix, del recurs d'apel.lació que s'interposi contra les resolucions del Tribunal de batlles en causes seguides per delictes menors i contravencions penals, en els casos previstos per la llei.

En aplicació del que disposen l'article 53.3 i l'article 74 de la Constitució, i salvat el cas de flagrant delicte, el Tribunal de Corts és competent per acordar la detenció i el processament dels membres del Consell General, de la Sindicatura i del Govern, si són considerats responsables penalment durant la durada del seu mandat, pel procediment establert a l'article 78 de la Llei qualificada de la justícia.

El president del Tribunal de Corts coneix dels recursos d'apel.lació contra les resolucions del batlle instructor, en els casos previstos per la llei.

El Tribunal de batlles coneix dels delictes menors i executa les resolucions recaigudes sobre aquests delictes.

Els batlles, com a Tribunal Unipersonal, coneixen dels judicis de contravencions penals i executen les sentències recaigudes.

La instrucció de les causes, per a tota classe de delictes i contravencions, la porta a terme un batlle, d'ofici o en virtut de querella o denúncia.

El batlle instructor és competent també per conèixer, pel procediment d'ordenança penal, de les infraccions ressenyades a l'article 163 del present Codi.

Article 4

Els tribunals penals són competents per resoldre les qüestions civils i administratives prejudicials suscitades per raó dels fets delictius quan apareguin íntimament lligades al fet punible de manera que sigui impossible la seva separació. El tribunal resol sempre aplicant les normes civils o administratives a les qüestions prejudicials.

Malgrat el que disposa el paràgraf anterior, si la qüestió prejudicial és determinant de la culpabilitat o de la innocència, el Tribunal penal ha de suspendre el procediment fins a la resolució de la qüestió per la jurisdicció competent, si aquesta ja es troba interposada. Si no s'ha interposat, el tribunal atorga a les parts el termini d'un mes per fer-ho davant la jurisdicció competent. Transcorregut el dit termini sense que cap de les parts acrediti haver-ho fet, s'aixeca la suspensió i continua el procediment resolent el Tribunal penal sobre la mateixa.

Capítol II. Del Ministeri Fiscal

Article 5

El Ministeri Fiscal té la funció de promoure l'acció de la justícia, vetllar pel manteniment de l'ordre jurídic i demanar davant la jurisdicció penal l'aplicació de la llei, per a la salvaguarda i la satisfacció dels interessos de la societat.

A tal fi, aquest exerceix els mitjans i les accions que les lleis estableixen, formula l'acusació o exerceix l'acció civil, o bé s'hi oposa segons el que correspongui legalment; pot intervenir directament en el procés penal per tal de sol.licitar les diligències més adequades per a l'esbrinament del delicte i de la persona que pugui ser-ne responsable, i vetlla pel compliment estricte de les sentències recaigudes en les causes en les quals hagi estat part.

Quan el Ministeri Fiscal tingui coneixement d'un fet que pot ser constitutiu de delicte o contravenció penal, exerceix l'acció penal, sense perjudici de les facultats dels batlles per actuar d'ofici.

Article 6

En els delictes als quals es refereix l'article 16, el Ministeri Fiscal, una vegada formulada la querella per la persona ofesa, actua conformement al que estableix l'article 5.

Capítol III. De les recusacions i les excuses

Article 7

matrimoni o situació de fet equivalent, o parentiu fins al quart grau amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal;

ser o haver estat tutor, advocat o procurador de qualsevol de les parts;

estar o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts;

tenir o haver tingut qualsevol relació jurídica mercantil o econòmica amb qualsevol de les parts o els seus advocats;

tenir plet pendent amb qualsevol de les parts o el seu advocat;

tenir amistat o enemistat manifesta amb qualsevol de les parts o els seus advocats;

tenir interès directe en l'objecte del plet;

ser el superior jeràrquic d'una de les parts en litigi.

Article 8

Els membres del Ministeri Fiscal queden sotmesos al mateix règim de responsabilitats i incompatibilitats que aquesta Llei estableix per als batlles i els magistrats .

La decisió d'abstenció és apreciada personalment pels membres del Ministeri Fiscal. Les parts que intervenen en un afer poden requerir, de forma motivada, l'abstenció d'un fiscal. Si es tracta d'un fiscal adjunt, la qüestió és resolta pel fiscal general. Si es tracta del fiscal general, és resolta pel Consell Superior de la Justícia.

Contra la decisió no es pot interposar cap mena de recurs.

Capítol IV. Dels advocats

Article 9

Poden actuar davant els tribunals penals els advocats andorrans o legalment residents al Principat degudament inscrits com a advocats en exercici al Col.legi d'Advocats d'Andorra.

Article 10

Per a cada incorporació d'un advocat al Col.legi d'Advocats d'Andorra aquest ha de trametre al Tribunal Superior de Justícia d'Andorra la documentació acreditativa d'haver obtingut les autoritzacions administratives necessàries i la inscripció prèvia al Col.legi. El president del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra en dóna trasllat al Ministeri Fiscal perquè n'informi dins el termini de tretze dies, i si dins el termini d'uns altres tretze dies no es dicta resolució, s'entén admès a actuar davant els tribunals andorrans, i el Col.legi d'Advocats d'Andorra procedeix a donar-lo d'alta definitivament.

La defensa en judici dels interessos de l'Estat andorrà correspon als advocats andorrans adscrits al Gabinet Jurídic del Govern, això sense perjudici que el Govern pugui contractar els serveis d'advocats inscrits al Col.legi d'Advocats en casos determinats.

Article 11

Els advocats han de respectar el secret professional, entès com aquell principi moral i jurídic que els situa en l'obligació i el dret ineludibles de no revelar cap fet ni document del que tinguin coneixement per raó de la seva funció, i de no poder ser obligats a declarar sobre els mateixos.

Els tribunals han de comunicar al Col.legi d'Advocats qualsevol fet constitutiu d'infracció a les normes professionals, sense perjudici de les sancions penals que el mateix fet pugui comportar.

Article 12

Per a l'exercici del dret a la defensa reconegut als paràgrafs anteriors, els processats són defensats per un advocat, i se'ls en designa un d'ofici si no n'han nomenat. La defensa d'ofici té caràcter gratuït únicament per a aquelles persones que acreditin la seva situació de pobresa o insolvència, declarada per un batlle. Llevat d'aquest cas, el processat té l'obligació d'abonar la suma que el Govern satisfaci en concepte d'honoraris a l'advocat d'ofici, la qual forma part de les despeses judicials, sense perjudici que l'advocat pugui reclamar igualment el complement d'honoraris a l'interessat.

Article 13

Els advocats a qui correspongui la defensa d'ofici no poden excusar-se'n sense motiu personal i just degudament apreciat pel degà del Col.legi d'Advocats.

Títol primer. L'acció penal i l'acció civil

Capítol únic

Article 14

L'acció penal per delicte o contravenció penal és pública. El Ministeri Fiscal l'exerceix en tots els casos en els quals la llei no requereix la instància de la part agreujada o ofesa.

No són part en el procediment els denunciants o els perjudicats que no s'hagin constituït formalment en acusació particular o privada, o en actor civil.