Llei del Codi de la circulació, de 10-6-99

Llei del Codi de la circulació Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 10 de juny de 1999 ha aprovat la següent:

Llei del Codi de la circulació Index Exposició de motius

Capítol I. Definicions

Capítol II. Normes generals de la circulació

Regles generals Velocitat i distància entre vehicles Interseccions, prioritat de pas Avançaments Encreuaments Sentit de circulació Canvi del sentit de la marxa Passos a nivell Vies en reparació, obstrucció de la via pública Autorització, senyalització i precaucions en obres a la via pública o als voltants Parada i estacionament Immobilització, abandonament i retirada de vehicles Operacions de càrrega i descàrrega Senyals acústics i òptics Parada, inici de la marxa, marxa enrere Circulació per autopista i autovia Circulació per ciutat Circulació de vianants Circulació d'animals Accidents Danys Càrrega d'un vehicle Dimensions de la càrrega Altres normes de circulació. Portes i tancament de motor Targetes per a minusvàlids Transports especials Transport de persones Cinturons de seguretat o altres sistemes de retenció Circulació de motocicletes, ciclomotors i vehicles anàlegs Utilització de pneumàtics de claus i equipaments especials Limitacions de pes Dimensions màximes dels vehicles

Capítol III. Enllumenat i senyalització òptica

Normes generals Enllumenat de carretera Enllumenat d'encreuament Enllumenat ordinari o de posició Enllumenat de boira Enllumenat interior Enllumenat de la placa posterior de matrícula Senyalització de posició Senyalització de gàlib Senyalització de maniobra i indicadors de direcció Senyalització d'emergència Senyalització de frenada Senyalització de serveis d'urgència i especials Utilització de l'enllumenat Variació del tipus d'enllumenat en funció de la circulació Enlluernament Senyalització de canvi de direcció Avançaments Estacionaments Simultaneïtat d'enllumenats

Capítol IV. Senyals de la circulació

Senyals verticals de circulació I. Senyals de perill II. Senyals preceptius a) De prohibició b) D'obligació III. Senyals informatius a) D'indicació b) D'orientació c) De localització d) Indicadors complementaris e) Senyalització de vehicles IV. Altres senyals a) Marques viàries b) Semàfors c) Senyals dels agents de circulació d) Senyals temporals d'obres o obstacles e) Panells lluminosos d'informació alternativa f) Senyalització vertical de vies i complements

Capítol V. Permisos de conduir

Controls d'alcoholèmia, estupefaents i substàncies que alterin la capacitat d'obrar Exàmens mèdics Proves teòriques i pràctiques per a l'obtenció del permís de conduir Escoles particulars de conductors de vehicles de tracció mecànica o autoescoles

Capítol VI. Matriculació de vehicles i inspeccions tècniques

Registre i matriculació de vehicles Inscripcions al registre Matriculació de vehicles nous Matriculació de vehicles d'ocasió Matriculació de vehicles d'ocasió amb matrícules prèvies temporals o turístiques, estrangeres Transmissions de vehicles ja matriculats Baixes de vehicles Plaques de matrícula Ciclomotors, motocicletes i vehicles anàlegs, fins a 125 cc Plaques de prova Matrícula temporal Duplicats de documents Certificacions d'inscripció al Registre Modificacions de característiques del vehicle Automòbils reconstruïts Automòbils de museu o antics Inspeccions tècniques de vehicles

Capítol VII. Condicions tècniques dels vehicles automòbils

Característiques generals Frenada dels vehicles automòbils Vehicles destinats al transport públic de passatgers Transport escolar Instal.lacions exteriors i interiors dels vehicles automòbils Miralls retrovisors dels vehicles Protecció del conductor contra el dispositiu de direcció (volant) en cas de xoc Antirobatori dels vehicles automòbils Resistència de panys i xarneres de les portes laterals dels vehicles automòbils Resistència dels seients i dels seus amarratges Paràsits radioelèctrics creats pels vehicles automòbils Soroll produït pels vehicles automòbils Fums produïts pels motors dels vehicles Transport per carretera de matèries perilloses i peribles

Capítol VIII. Targetes de transport

Capítol IX. Regulació de la circulació de vehicles de

transport de mercaderies i especials Vehicles especials i agrícoles Circulació de vehicles especials Circulació de quadricicles, tricicles i vehicles anàlegs.

Motocicletes i automòbils de competició Circulació de motos de neu i vehicles anàlegs

Capítol X. Circulació de bicicletes i vehicles anàlegs

Capítol XI. Matriculació d'embarcacions esportives

Capítol XII. Sancions

Disposició addicional

Disposicions transitòries

Disposició derogatòria

Disposició final

Catàleg oficial dels senyals de circulació i marques viàries I. Senyals de perill II. Senyals preceptius III. Senyals informatius IV. Altres senyals Catàleg oficial de les plaques de matrícula i distintiu del Principat d'Andorra Exposició de motius En la sessió de data 4 de desembre de 1991, el Consell General aprovà la modificació de nombrosos articles del Codi de la circulació, a fi d'adequar les normes de la circulació i dels vehicles d'Andorra a les directrius adoptades internacionalment i, en particular, a la normativa de la CE.

De conformitat amb els criteris adoptats a la Llei de modificació esmentada, la nova Llei modifica nombroses qüestions tècniques i jurídiques, per tal d'adaptar-se a la legislació europea en aquesta matèria i a l'esperit jurídic i social prevista per la nostra Constitució.

L'automòbil, el trànsit, la seguretat viària, les especificacions tècniques, la medicina aplicada a aquest camp i gairebé totes les fonts en què es basen les normes sobre circulació, estan en evolució permanent, per tal d'adaptar-se a la millora incessant de la tècnica. Aquest fet ha portat el Consell General a considerar indispensable disposar d'una eina que permeti reaccionar de forma immediata i conseqüent davant els nous criteris que adopten tots els països de la nostra àrea geogràfica, i evitar d'aquesta manera l'ostracisme normatiu d'Andorra en un camp tan important i amb tanta vinculació per part de tota la població com és la circulació.

A més de procedir a una revisió de l'enunciat de la majoria dels articles del Codi, aquesta Llei inclou una sèrie d'articles que podran ser objecte de revisió reglamentària, bàsicament els que afectin totes aquelles qüestions que tracten la vessant tècnica de les disposicions que s'estimen en evolució permanent.

Precisament, el naixement de nous reptes tècnics ha portat el Consell General a regular-ne l'ús quan afecten la circulació. L'ús del cinturó de seguretat a les places davanteres ha estat entès com una necessitat a Andorra, on la sinistralitat urbana és alta i la interurbana, alarmant.

L'eficàcia dels dispositius de retenció està fora de tot dubte com a element bàsic per a la prevenció de lesions dels ocupants dels vehicles.

En la mateixa línia del Consell General de lluitar contra la sinistralitat per accidents de circulació, va dirigida igualment la disminució de la taxa legal màxima permesa d'alcohol a la sang, que passa de 0,8 a 0,5 g/l, pel que fa als conductors de vehicles de turisme, i de 0,5 a 0,2 g/l en el cas de conductors de vehicles de transport de mercaderies, vehicles industrials, vehicles que transportin matèries perilloses o els que efectuïn transport públic o privat de passatgers, atenent la perillositat i la sinistralitat que pot produir-se en cas d'accident.

L'ús del casc es manté per a totes les categories de motocicletes, i es regula restrictivament el transport d'infants amb aquests vehicles.

És necessari també adaptar-se als nous corrents europeus sobre permisos de conduir, i adaptar-hi totalment la normativa dels exàmens mèdics per a l'obtenció dels permisos de conduir i les seves categories. S'ha considerat necessària la creació del permís "J" (permís jove) com a primer pas de l'esforç que tota la societat, però principalment l'Administració, ha de fer per consolidar l'aprenentatge de la seguretat viària com a element indispensable en els nostres dies, i per formar el jovent en la conducció de forma gradual i pràctica.

Igualment s'ha optat per la possibilitat que un posseïdor del permís de classe B1, que pot conduir vehicles de turisme fins a 3.500 kg pugui, si té cinc anys d'experiència, conduir motocicletes fins a 125 cc. Aquesta opció va dirigida a potenciar la conducció de motocicletes de cilindrada baixa per part d'usuaris adults en circulació, cosa que pot influir de forma important en la fluïdesa del trànsit a Andorra.

Les categories del permís de conduir han estat adaptades a la normativa comunitària, tant en l'interès exposat abans, com per la necessitat que els nostres permisos de conduir siguin considerats en termes d'igualtat en altres països, a l'efecte d'homologació. Igualment, tots els paràmetres de les característiques tècniques dels vehicles, revisions, emissions de gasos, transport de persones, de mercaderies, transport de matèries perilloses i altres qüestions tècniques que refermen l'actuació de l'Administració a l'hora de vetllar per la seguretat dels ciutadans, han estat posats al dia i dotats de les normes raonablement restrictives que imperen a Europa.

Les qüestions tècniques dels vehicles, inspeccions, condicions de seguretat, respecte al medi ambient i l'atenció especial al vianant, també han estat previstos en aquesta Llei, atenent la necessitat de crear una atmosfera com menys hostil millor entre l'home i l'automòbil.

Era imperiós també disposar d'una normativa que determinés les condicions de matriculació d'embarcacions esportives, i fer-la compatible, tenint en compte l'especificitat andorrana, amb la legislació comparada.

Ha estat necessari també, adaptar el règim de sancions a la nova normativa, posant especial interès en aquelles conductes que suposen una perillositat especial per a la seguretat viària, com la conducció sota la influència de substàncies que alteren la capacitat d'obrar de les persones, i els excessos de velocitat. Precisament en el

capítol de sancions, es preveuen les competències exclusives

del Servei de policia, relatius a controls de velocitat i controls d'alcoholèmia i d'altres substàncies que alterin la capacitat d'obrar de les persones.

S'han reunificat, doncs, textos i reglaments que ja havien estat publicats com a annexos al Codi, i s'hi han inclòs, mantenint al màxim l'estructura ja existent per tal de facilitar-ne a l'usuari l'estudi, i a la vegada facilitar als professionals la localització de totes i cadascuna de les matèries que l'integren.

Finalment, s'ha considerat que la canviant legislació comunitària imposa la necessitat de deixar una via oberta a la creació de noves normes per via de reglament, a fi de permetre que la normativa andorrana estigui permanentment actualitzada i dotada dels elements tècnics necessaris per al bon desenvolupament del trànsit i de la seguretat viària.

Capítol I. Definicions

Article 1

1.1. Acompanyant: Persona que ocupa una de les places d'un vehicle, sense ser-ne el conductor.

1.2. ADR: Legislació internacional sobre transport de matèries perilloses.

1.3. Agent de circulació comunal: Agent de circulació comunal als efectes d'aquesta Llei són considerades les persones d'aquestes administracions amb la formació i competència definides per Llei.

1.4. ATP: Legislació internacional sobre transport d'aliments i matèries peribles.

1.5. Autobús: Vehicle automòbil amb capacitat per a més de nou persones, inclòs el conductor.

1.6. Automòbil: Tot vehicle dotat de mitjans de propulsió mecànica propis i independents de l'exterior, que pugui circular de forma idònia per la via pública, sense necessitat de carrils o altres dispositius anàlegs.

1.7. Automòbil de turisme o turisme: Vehicle automòbil amb una capacitat màxima de nou persones, inclòs el conductor, en què almenys dues de les places estan situades en posició perpendicular al sentit de la marxa del vehicle. En tot cas, el departament competent ha de determinar la categoria del vehicle en funció de les seves característiques tècniques.

1.8. Autopista: Via de circulació ràpida, destinada exclusivament a vehicles automòbils, que té calçades independents i separades per a cada sentit de circulació, que no travessa ni és travessada al mateix nivell per cap altra via ni línia de ferrocarril o tramvia. Només s'hi pot accedir a partir de punts específics senyalitzats com a accés d'autopista.

1.9. Autovia: Via de circulació ràpida de calçades separades que no compleix alguna o algunes de les particularitats pròpies d'una autopista.

1.10. Bicicleta: Vehicle de dues rodes accionat per l'esforç del conductor mateix, tant si porta com si no porta dispositiu per al transport de persones o objectes.

1.11. Calçada: Part dels carrers o carreteres destinada normalment a la circulació de vehicles i animals.

1.12. Camió: Vehicle automòbil destinat al transport de coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat superior a 3.500 kg, té totalment separat i diferenciat el compartiment destinat a la càrrega del destinat al conductor i als acompanyants.

1.13. Camioneta: Vehicle automòbil destinat al transport de coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat inferior o igual a 3.500 kg, té totalment separat i diferenciat el compartiment destinat a la càrrega del destinat al conductor i als acompanyants.

1.14. Càrrega útil: La diferència existent entre el pes màxim autoritzat i el pes en buit.

1.15. Carrer o via urbana: Via pública situada dins el límit de les poblacions.

1.16. Carretera o via interurbana: Via pública situada fora del límit de les poblacions.

1.17. Carril: Qualsevol de les subdivisions de la calçada en el sentit longitudinal que tingui l'amplada suficient per permetre la circulació de vehicles.

1.18. Ciclomotor: Motocicleta que té la cilindrada del motor de combustió limitada a 50 cc i no pot sobrepassar en terreny pla una velocitat de 45 km/h. Es consideren ciclomotors les motocicletes proveïdes de motors elèctrics o altres que per les seves prestacions siguin equiparables a les proveïdes d'un motor de combustió de 50 cc.

1.19. Conductor: Persona que està al càrrec dels comandaments generals de qualsevol tipus de vehicle.

1.20. Eix motor: Aquell que suporta part del pes del vehicle i transmet la tracció a través de les rodes.

1.21. Eix no motor: El que suporta part del pes del vehicle sense transmetre la tracció.

1.22. Encreuament: Zona d'intersecció de dues o més vies públiques.

1.23. Estacionament: Immobilització per necessitats de la circulació d'un vehicle, que no es trobi en situació de parada, ni detingut accidentalment o momentàniament. Pot considerar-se estacionament la parada que tingui una durada superior a dos minuts.

1.24. Furgó: Vehicle automòbil destinat al transport de coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat superior a 3.500 kg, té units exteriorment i interiorment els compartiments destinats a la càrrega i al conductor i als acompanyants.

1.25. Furgoneta: Vehicle automòbil destinat al transport de coses o mercaderies que, amb un pes màxim autoritzat inferior o igual a 3.500 kg, té units exteriorment i interiorment els compartiments destinats a la càrrega i al conductor i als acompanyants.

1.26. Gual: Depressió còncava de la vorera i la vorada destinat a l'entrada i sortida de vehicles d'immobles o altres, en que està totalment prohibit efectuar-hi cap parada o estacionament.

1.27. Parada: Immobilització d'un vehicle durant el temps necessari per carregar-lo i/o descarregar-lo, sense més durada que l'absolutament necessària o imprescindible a aquest efecte.

1.28. Pas a nivell: Lloc d'intersecció entre una via pública i una via fèrria.

1.29. Pas de vianants: Zona situada transversalment a la calçada, assenyalada amb bandes blanques i en alguns casos amb el fons pintat d'un color diferent del de la calçada, destinada preferentment a la circulació de persones. Si el pas de vianants és provisional, sigui per obres o treballs a la calçada, les bandes poden ser de color groc.

1.30. Pes en buit o tara: Pes del vehicle sense conductor, passatgers ni equipatges, però amb el carburant i els elements de dotació del vehicle necessaris per al seu funcionament.

1.31. Pes màxim autoritzat: Pes màxim del vehicle carregat, donat per l'autoritat oficial competent encarregada de la matriculació del vehicle, sense sobrepassar el pes màxim admissible declarat pel constructor.

1.32. Pes total rodant: Pes total d'un vehicle articulat o d'un conjunt de vehicles.

1.33. Quadricicle: Bicicleta de quatre rodes.

1.34. Quadricicle amb motor: Quadricicle proveït d'un motor o giny que li permet desplaçar-se de forma autònoma. A l'efecte pertinent, es diferencien els quadricicles amb motor inferior a 50 cc, dels de motor superior a 50 cc, i els que tinguin forma de turisme dels que no en tinguin.

1.35. Motocicleta: Vehicle automòbil de dues rodes, proveït d'un motor o giny que genera la força necessària perquè es desplaci de forma autònoma.

1.36. Motocicleta de neu: Vehicle especialment destinat a la circulació sobre superfícies nevades que transmet la seva tracció a través d'una banda i el seu efecte direccional té lloc mitjançant una o més guies en forma de patí o esquí.

1.37. Remolc: Vehicle destinat a ser arrossegat per un vehicle tractor.

1.38. Rotonda: Tram de via pública, de forma circular o semicircular, en la qual conflueixen dues o més vies urbanes o interurbanes.

1.39. Semàfor: Aparell lluminós proveït dels senyals necessaris que permet ordenar el trànsit de les vies públiques.

1.40. Semiremolc: Remolc acoblat de tal forma al vehicle tractor que una part del seu pes reposa sobre el vehicle i l'altra part sobre un o més eixos propis.

1.41. Sidecar: Cotxet lateral adossat a la motocicleta que es desplaça de forma solidària amb aquesta, i que es troba desproveït de qualsevol mitjà de funcionament autònom.

1.42. Transport col.lectiu de persones: Activitat que té per objectiu el transport de grups de persones amb un vehicle destinat a aquest efecte.

1.43. Transport escolar: Transport col.lectiu de persones, inscrites com a alumnes en una institució escolar.

1.44. Tren de carretera: Conjunt format per un vehicle tractor i un o més remolcs.

1.45. Tricicle: Bicicleta de tres rodes.

1.46. Tricicle amb motor: Tricicle proveït d'un motor o giny que li permet desplaçar-se de forma autònoma. A l'efecte pertinent, es diferencien els tricicles amb motor inferior a 50 cc dels de més de 50 cc i els que tinguin forma de turisme dels que no en tinguin.

1.47. Vehicle: En general, tot aparell guiat per l'home, proveït de motor de tracció o no, que movent-se o essent mogut pel sòl, permet de traslladar d'un lloc a un altre persones o coses.

1.48. Vehicle antic i vehicle de museu: Es consideren antics aquells vehicles de qualsevol categoria que tenen una antiguitat igual o superior a vint-i-cinc anys. Poden subclassificar-se, a efectes d'aquest Codi, en les categories internacionals predeterminades. Es consideren vehicles de museu els vehicles que tot i no estar inclosos en la categoria anterior gaudeixen d'unes característiques mecàniques, estètiques, tècniques, artístiques, històriques, de producció o altres assimilables que fan que tingui un valor, a efectes d'exposició, assimilable al dels vehicles antics.

1.49. Vehicle articulat: Conjunt format per un vehicle tractor i un semiremolc.