Llei de creació de la societat pública Forces Elèctriques d'Andorra, SA, de 30-9-99

Llei de creació de la societat pública Forces Elèctriques d'Andorra, SA Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 30 de setembre de 1999 ha aprovat la següent:

Llei de creació de la societat pública Forces Elèctriques d'Andorra, SA Exposició de motius L'electricitat és una energia essencial per a tota societat moderna, i la seva disponibilitat una condició necessària de progrés i de benestar. Per això l'Estat té l'obligació de garantir-ne l'abastament i la distribució als ciutadans, ja sigui per a usos domèstics, comercials o industrials, en quantitat suficient i en condicions adequades per a satisfer totes les necessitats.

Històricament, l'electrificació del Principat comença amb la concessió de 1929 que explotà FHASA, salvant algunes situacions anteriors de generació en molt petita quantitat que són a l'origen de les entitats distribuïdores existents a Sant Julià de Lòria, La Massana, Ordino i Encamp. El caràcter de servei públic del subministrament va posar-se de relleu molt ràpidament, i fou declarat formalment pel Consell General el 26 d'octubre de 1965. Però fou l'any 1988, en acordar el rescat de la concessió de FHASA, quan el Consell General va donar també aquell caràcter de servei públic a la producció i importació d'energia elèctrica, i va decidir de prendre-la directament en mans, amb la creació de l'ens públic FEDA, com a garantia de la satisfacció de les necessitats elèctriques de tot el Principat en condicions d'igualtat.

Després de deu anys gestionant el servei i duent a terme una decidida política d'inversions, FEDA ha assolit plenament els fins per als que fou creada, ha millorat molt sensiblement les condicions de prestació del servei, i ha preparat les infraestructures necessàries per a afrontar amb confiança els reptes del segle XXI.

Justament en un moment en què el sector elèctric està patint profundes transformacions en els països del nostre entorn, ha semblat oportú impulsar-ne la reestructuració també a Andorra, cercant l'optimització dels recursos disponibles. La petita dimensió geogràfica del Principat i la magnitud igualment petita, en xifres absolutes, del consum elèctric nacional, fa tècnicament aconsellable que el servei estigui en mans d'un únic operador que, per servar la independència energètica, ha de ser nacional.

La unificació de la xarxa de mitja i baixa tensió, és també una condició de racionalitat i eficàcia del subministrament, a més d'una garantia d'igualtat en la prestació del servei a tots els ciutadans. Amb la unificació com a objectiu, doncs, l'ens públic FEDA va iniciar converses amb les altres quatre entitats que actualment presten el servei públic de distribució al Principat, proposant-les una fusió empresarial. Dues de les entitats concernides, la Mútua Elèctrica d'Encamp i SERCENSA, van declinar l'oferta, però les altres dues, Nord Andorrà, SA i la Mútua Elèctrica de Sant Julià, que són precisament les que compten amb les xarxes més extenses i el major nombre d'abonats, han acceptat de participar en el procés, de forma que aquesta Llei representa unificar la xarxa a totes les parròquies, amb la sola excepció del Pas de la Casa i una petita part del poble d'Encamp.

Per a instrumentar jurídicament aquesta operació era precisa la dissolució de l'ens públic FEDA. Es proposa la creació, en el seu lloc, d'una societat per accions, a la que es donarà el mateix nom, i que podrà integrar en el seu accionariat les dues distribuïdores esmentades, que hi aporten tots els seus actius elèctrics, materials i immaterials. En contrapartida, aquestes entitats reben accions de la nova societat FEDA, SA.

Aquesta instrumentació permet mantenir la titularitat pública de FEDA i incorporar-hi l'experiència de dues entitats privades que integren el sector elèctric andorrà des dels seus inicis. Deixa oberta també la porta a la integració de les altres dues entitats distribuïdores que operen al Principat, per a assolir l'objectiu indicat d'unificació de la xarxa elèctrica.

Pels motius esmentats, el Consell General aprova la següent:

Llei

Article 1

S'aprova la creació de la societat pública "Forces Elèctriques d'Andorra, SA", sota la forma jurídica de societat per accions o anònima, que tindrà encomanada la gestió dels serveis públics de producció i importació d'energia elèctrica, així com la distribució als usuaris i a les altres entitats distribuïdores actualment existents.

Article 2

Sens perjudici de les competències pròpies de l'Administració General, titular del servei, la societat tindrà per objecte: la producció d'energia elèctrica per qualsevol mitjà, àdhuc la cogeneració; la importació d'energia elèctrica; la distribució d'energia elèctrica als seus usuaris i a les altres entitats distribuïdores actualment existents; l'exportació dels excedents d'energia i la gestió, manteniment i expansió de la xarxa elèctrica en alta, mitja i baixa tensió. Podrà igualment realitzar altres activitats accessòries o complementàries a l'objecte principal indicat.

Article 3

Article 4

La societat es constituirà per una durada indefinida i d'acord amb els estatuts que figuren en annex.

Article 5

El Govern necessitarà autorització prèvia del Consell General per a alienar les seves accions de Forces Elèctriques d'Andorra, SA sigui quin sigui el nombre d'accions objecte de l'alienació projectada.

En qualsevol cas, la participació de l'Estat, a través de l'Administració General, en el capital social de Forces Elèctriques d'Andorra, SA serà sempre superior al 60 per 100.

Article 6

Es prohibeix que cap persona física o jurídica posseeixi, directament o indirecta, accions o drets sobre accions que representin més d'un dos per cent del capital social de Forces Elèctriques d'Andorra, SA, amb la sola excepció dels seus socis fundadors i d'aquells a què es refereix la disposició transitòria única d'aquesta Llei, en el cas que arribi a materialitzar-se l'ampliació de capital que hi és prevista.

Les transmissions d'accions que es duguessin a terme entre vius amb infracció d'aquesta prohibició són nul.les, i es tindran per no realitzades. Forces Elèctriques d'Andorra, SA en negarà la inscripció en el llibre-registre d'accions; iniciarà immediatament les accions judicials escaients per a obtenir-ne l'anul.lació, i suspendrà cautelarment els drets vinculats a les accions que en són l'objecte fins que hagi recaigut una resolució judicial ferma.

Les transmissions d'accions mortis causa que infringissin la prohibició establerta en aquest article seran notificades immediatament a Forces Elèctriques d'Andorra, SA que les posarà en coneixement de tots els socis que poguessin adquirir-les sense infracció de la prohibició perquè exercitin un dret d'adquisició preferent en un termini no superior a sis mesos. En defecte d'interessats en l'adquisició, les adquirirà la pròpia societat per amortitzar-les.

El present article serà transcrit íntegrament al damunt dels títols que representin les accions de Forces Elèctriques d'Andorra, SA.

Article 7

La societat estarà sotmesa al dret privat, però haurà d'ajustar-se al règim de comptabilitat i de control previst per a les societats públiques.

Article 8

La societat Forces Elèctriques d'Andorra, SA desenvoluparà les activitats que constitueixen el seu objecte vetllant perquè la qualitat del servei sigui uniforme per a tots els seus abonats i preveient una equitable política d'inversions en tot l'àmbit territorial al que s'estén la seva actuació.

Disposicions addicionals

Primera Als efectes de l'aportació prevista als apartats 2 i 3 de l'article 3 de la Llei, els actius de l'ens públic FEDA i de les entitats Mútua Elèctrica de Sant Julià i Nord Andorrà, SA es valoraran a 31 de desembre de 1998.

Segona S'autoritza l'ampliació del capital de Forces Elèctriques d'Andorra, SA, mitjançant l'emissió d'accions alliberades amb càrrec a la prima d'emissió a què es refereix l'apartat 5 de l'article 3.

Tercera S'extingeix l'ens públic Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA), creat per la llei de 14 de gener de 1988, modificada per les lleis de 18 de gener de 1991 i de 4 de novembre de 1993. La societat pública Forces Elèctriques d'Andorra, SA se subroga en els drets i obligacions que l'ens públic FEDA tingués envers qualsevol tercers en el moment de la dissolució.

Quarta Les tarifes elèctriques són establertes i modificades pel Govern, mitjançant Decret.

Disposició transitòria

Unica En el cas que, dins dels tres anys següents a la data d'aprovació d'aquesta Llei, les entitats Mútua Elèctrica de la Molina i/o SERCENSA manifestessin el seu acord en aportar els seus actius elèctrics a FEDA, SA a canvi d'accions d'aquesta societat, s'autoritza l'ampliació de capital de FEDA, SA, en la xifra que resulti de la valoració dels actius elèctrics que aportin aquestes entitats, realitzada d'acord amb els mateixos criteris que han servit per a la valoració dels actius aportats pel Govern, Nord Andorrà, SA, i la Mútua Elèctrica de Sant Julià, i materialitzada en accions que en tant que operadors del sector elèctric atorgaran els mateixos drets que les accions de fundador.

L'ampliació de capital haurà de ser aprovada pels òrgans de la societat, d'acord amb les previsions legals i estatutàries que siguin d'aplicació, i haurà d'estar completada i inscrita en el registre en el termini màxim de quatre anys a comptar de la data d'aprovació d'aquesta Llei, data en què quedarà sense efecte l'autorització continguda en la present disposició.

Disposició final

La present llei entra en vigor l'endemà de la seva publicació.

Casa de la Vall, 30 de setembre de 1999 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Jacques Chirac Joan Marti Alanis President de la República Francesa Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra Copríncep d'Andorra

Annex

Estatuts de la societat pública Forces Elèctriques d'Andorra, SA (FEDA, SA)

Capítol I. Disposicions generals

Article 1

Denominació Amb la denominació de "Forces Elèctriques d'Andorra, SA", abreujadament FEDA, SA, es constitueix una societat pública per accions, compresa en l'article 4 de la Llei general de les finances públiques, que es regirà per les normes vigents en matèria de societats mercantils i pels presents estatuts.

Article 2

Objecte La societat tindrà per objecte la producció d'energia elèctrica per qualsevol mitjà, àdhuc la cogeneració, i l'explotació de tota classe de recursos energètics; la importació d'energia elèctrica; la distribució d'energia elèctrica als seus clients i a les altres entitats distribuïdores actualment existents; l'exportació dels excedents d'energia i la gestió, manteniment i expansió dels equipaments de producció i de la xarxa elèctrica en alta, mitja i baixa tensió.

Podrà igualment realitzar altres activitats accessòries o complementàries a l'objecte principal, indicat.

Article 3

Domicili El domicili social es fixa a l'edifici de la Central Hidroelèctrica, avinguda de la Barta s/n, Encamp, i podrà traslladar-se a qualsevol altre lloc dins del Principat per acord del la junta general, adoptat de conformitat amb els presents estatuts.

Article 4

Durada La societat adquirirà personalitat jurídica per la seva inscripció en el Registre, d'acord amb les disposicions legals vigents al Principat. La seva durada és indefinida.

Capítol II. Capital - Accions

Article 5

Capital social 1. El capital de la societat és de quatre mil nou-cents noranta un milions cinc-centes vuitanta mil (4.991.580.000) pessetes i està representat per cinc- centes mil (500.000) accions de nou mil nou-centes vuitanta tres coma setze (9.983,16) pessetes de valor nominal cada una, que constitueixen una sola sèrie, de numeració correlativa de l'1 al 500.000.

Article 6

Accions Totes les accions són nominatives i s'estendran en llibres talonaris.

Fins a l'emissió dels títols, es lliuraran als accionistes uns resguards provisionals, en els que constaran els esments previstos a l'article 23.2 del Reglament de societats mercantils.

Article 7

Llibre registre d'accions El consell d'administració inscriurà totes les accions en un llibre-registre a l'efecte, en el que s'anotaran les successives transmissions i la constitució de drets reals sobre les accions.

Article 8

Drets i deures aparellats a l'acció 1. Cada acció confereix al seu titular legítim la condició de soci, el dret a participar en el repartiment dels guanys socials i en el patrimoni resultant de la liquidació, el dret de preferent subscripció de les noves accions que s'emetin, en la forma prevista pels presents estatuts, i el dret de vot a les juntes generals. Cada acció dóna dret a un vot.

Article 9

Accions de fundador 1. Les accions subscrites pels socis fundadors, mentre romanguin en possessió d'aquests, i amb la precisa condició que el soci fundador en conservi un paquet d'almenys vint-i-cinc mil donen dret a:

Article 10

Indivisibilitat de les accions Tota acció de la societat singularment considerada és indivisible, i la societat únicament reconeixerà un titular per acció. Els copropietaris d'una sola acció hauran de designar una sola persona per a l'exercici dels drets del soci, i respondran solidàriament front a la societat de les obligacions que derivin de la condició d'accionista.

Article 11

Transmissió de les accions La transmissió de les accions de la societat ha de comunicar-se fefaentment al president del consell d'administració, que inscriurà la transmissió en el llibre-registre d'accions.

Article 12

Dret de preferent subscripció En tota ampliació de capital que acordi la societat, els socis tindran dret a subscriure un nombre d'accions de la nova emissió proporcional al de les que ja posseeixen, de forma que llur percentatge de participació en el capital social es mantingui invariat després de l'ampliació.

Capítol III. Règim de la societat

Article 13

Organs de la societat Els òrgans rectors de la societat són la junta general d'accionistes i el consell d'administració. Això sense perjudici dels altres càrrecs que poguessin nomenar-se per acord de la junta general, o imperatiu legal.

Secció 1. La junta general d'accionistes

Article 14

La junta general La junta general d'accionistes és l'òrgan d'expressió de la voluntat social. Es reuneix en sessions ordinàries i extraordinàries.

Tots els socis, inclòs els dissidents, absents i incapacitats, queden sotmesos als acords de la junta general, sense perjudici que puguin impugnar-los en la forma prevista pel Reglament de societats mercantils.

Article 15

Convocatòria La junta general d'accionistes és convocada pel consell d'administració i, en el seu nom, pel president, que està obligat a fer-ho, amb caràcter ordinari, una vegada cada any, durant els sis primers mesos, i que pot convocar-la amb caràcter extraordinari tantes vegades com cregui convenient per als interessos socials.

El president està obligat a convocar també, la junta general quan ho demani un nombre d'accionistes que representi, com a mínim, el 10 % del capital social. En aquest cas ha de respectar l'ordre del dia que proposin els sol.licitants, però pot afegir-hi els altres punts que tingui per convenient.

Article 16

Forma de la convocatòria La convocatòria de la junta general es farà sempre per escrit adreçat al domicili que figura al llibre-registre d'accions, per mitjà de correu certificat o servei de missatgeria, que es cursarà amb una antelació mínima de quinze dies hàbils a aquell en què la junta hagi de celebrar-se.

La convocatòria contindrà l'expressió del lloc, dia i hora de la reunió, i l'ordre del dia dels assumptes que hagin de tractar-se. Pot contenir les mateixes indicacions referides a una segona convocatòria, per al cas que en la primera no hi hagués quòrum suficient.

Entre la primera i la segona convocatòria han de mitjar, com a mínim, vint-i-quatre hores.

Article 17

Constitució sense convocatòria: junta universal La junta general es constitueix vàlidament sense necessitat de convocatòria ni de cap altre requisit, sempre que es trobin reunits, presents o representats, la totalitat dels socis, i que acordin celebrar-la.

La junta així constituïda pot prendre acords tant de la competència de la junta ordinària com de l'extraordinària, amb les majories que, en cada cas, estableixen els presents estatuts.

Article 18

Ordre del dia L'ordre del dia de les juntes generals el fixa el promotor de la convocatòria, i s'expressa en aquesta.

La junta general no pot adoptar vàlidament acords sobre qüestions que no hagin estat incloses a l'ordre del dia, salvat que estiguin presents o representats tots els socis i que acordin unànimement modificar-lo.

Article 19

Assistència Tots els socis, sigui quin sigui el nombre d'accions que posseeixin, tenen el dret d'assistir a les juntes generals.

Article 20

Representació Tots els socis tenen el dret de fer-se representar en les reunions de la junta general. La representació podrà acreditar-se per mitjà d'una simple carta adreçada al president.

Quan la condició de soci recaigui en una persona jurídica, aquesta actuarà vàlidament per mitjà del seu legal representant, salvat que designi expressament altra persona amb poders suficients. En tot cas, els drets de veu i vot en la junta general d'un accionista que sigui persona jurídica han d'ésser exercits per una sola persona física, sense perjudici que siguin vàries les que assisteixin a la junta en nom d'aquella.

Article 21

Llista d'assistents A l'inici de cada sessió de la junta general es redactarà la llista d'assistents, amb indicació del caràcter o representació de cada un i del nombre d'accions pròpies o alienes amb el que concorren. Al final de la llista es determinarà el nombre d'accionistes presents o representats, així com l'import del capital que representen.

Article 22

La mesa Presideix les reunions de la junta general el president del consell d'administració; en la seva absència ho fa el vice-president i, faltant ambdós, el conseller de més edat present.

Actua com a secretari el del consell d'administració que, en cas d'absència, és substituït pel més jove dels consellers presents.

Article 23

Constitució de les juntes generals: quòrums Per tal que la junta general quedi vàlidament constituïda en primera convocatòria, cal que hi assisteixin, presents o representats, la majoria dels socis i la meitat del capital desembossat. En segona convocatòria la junta es constitueix vàlidament, amb la majoria del capital social.

No obstant el que preveu l'apartat anterior, quan figurin a l'ordre del dia acords relatius a emissió d'obligacions, transformació, fusió o dissolució de la societat, o a la modificació dels presents estatuts, la junta no es constituirà vàlidament si no hi assisteixen, en primera convocatòria, la majoria dels socis i les dues terceres parts del capital social i, en segona convocatòria, la majoria del capital social.

Article 24

Adopció dels acords: majories Els acords de la junta general s'adopten per majoria simple dels vots emesos.

S'exceptua de la norma anterior la modificació dels articles 2, 9, 24, 28, 29 i 44 dels presents estatuts, que requerirà, a més, el vot favorable del noranta per cent de les accions de fundador existents en aquell moment.

Article 25

Atribucions de la junta general ordinària Corresponen a la junta general ordinària les atribucions següents:

Article 26

Atribucions de la junta general extraordinària Són atribucions de la junta general extraordinària:

Article 27

Actes, certificats De cada sessió de la junta general se n'estendrà la pertinent acta, en la que s'hi faran constar el lloc, dia i hora de la reunió, l'ordre del dia, la composició de la mesa, els accionistes presents o representats, un breu resum dels debats i els acords adoptats, amb el resultat de les votacions.

Les actes es transcriuran en un llibre a l'efecte, que es conservarà en el domicili social.

Els certificats dels acords inscrits al llibre d'actes es lliuren pel secretari, amb el vist i plau del president.

Secció 2. El consell d'administració

Article 28

Composició El consell d'administració és l'òrgan de representació de la societat i d'execució dels acords socials. Està compost com a mínim, per cinc membres i, com a màxim, per trenta. El càrrec de conseller ha de recaure necessàriament en persones físiques.

Article 29

Elecció dels consellers L'elecció dels consellers es durà a terme per la junta general, mitjançant votació, però les accions podran agrupar-se voluntàriament, per a la designació directa de consellers.

Cada agrupació voluntària d'accions que representi una xifra de capital igual o superior a la que resulti de dividir la totalitat d'aquell pel nombre màxim de membres del consell, tindrà dret a designar un conseller per cada fracció sencera que en resulti. En el cas que es faci ús d'aquesta facultat, les accions així agrupades no podran intervenir en les votacions per als membres del consell fins que hagin cessat en el càrrec aquells que elegiren.

A tal efecte, a l'acta de la votació s'identificaran pel seu número les accions que hagin exercit aquest dret.

Sempre que en un grup d'accions faci ús del dret d'agrupació, es procedirà a la renovació de la totalitat dels membres del consell que hagin estat elegits per la totalitat del capital social, sigui quin sigui el temps que portin en el càrrec.

Article 30

Durada del mandat dels consellers. Renovació Salvat acord contrari de la junta general, el mandat dels consellers és de quatre anys. Els consellers són reelegibles indefinidament, i poden ésser revocats anticipadament per la junta general d'accionistes, quan han estat elegits per aquesta, o per l'agrupació voluntària d'accions que els ha designat, quan sigui el cas.

Article 31

Gratuïtat del càrrec El càrrec de conseller és gratuït, sempre que la junta general no acordi altrament.

Article 32

Representació Els membres del consell poden fer-se representar i delegar el seu vot en un altre conseller, però no en una persona aliena al consell d'administració.

Article 33

Organització del consell d'administració Quan no els hagi designat la junta general, el consell d'administració elegirà, d'entre els seus membres, un president i, facultativament, un vice-president que el substitueixi en els supòsits d'absència o impediment.

El consell d'administració designa igualment un secretari, que pot no ésser conseller. En aquest cas, el secretari no tindrà veu deliberativa ni vot a les sessions del consell. En cas d'absència o impediment el secretari és substituït per un qualsevol dels consellers.

Article 34

Convocatòria, quòrum, majories El consell d'administració es reuneix a convocatòria del seu president, que el reunirà tantes vegades com cregui convenient per als interessos socials, i també, quan ho demanin tres o més consellers, proposant un ordre del dia concret. En aquest cas, el president ha de respectar l'ordre del dia proposat pels sol.licitants, però pot afegir altres punts.

La convocatòria pot fer-se per qualsevol mitjà, àdhuc per telèfon i, salvat casos d'urgència, amb una antelació de cinc dies hàbils, com a mínim, a la data de celebració.

En el cas de convocatòria a instància de tres consellers, la reunió haurà de fixar-se dins dels quinze dies següents a la data de la petició.

El consell queda vàlidament constituït amb l'assistència o representació de la meitat més un dels seus membres, i els seus acords s'adopten per majoria simple de vots. En cas d'empat, es considera vot de qualitat el del president.

Article 35

Facultats del consell d'administració Són de la competència del consell d'administració totes les qüestions relatives a la gestió, administració i representació de la societat, i a la direcció dels negocis socials. El consell disposa de les més àmplies facultats per a dur a terme tota mena d'actuacions útils als fins socials i, en especial, i sense que aquesta enumeració tingui caràcter limitatiu, sinó purament il.lustratiu, les següents:

I. Actes en general a) Representar la societat en judici o fora d'ell.

II. Propietat, drets reals, obligacions i contractes a) Constituir, reconèixer, modificar, acceptar, agrupar, dividir, cedir, ratificar, extingir, o cancel.lar, totalment o parcial, el domini, drets reals, propietats especials, servituds, censos, usdefruits, penyores, hipoteques, anticresis, i altres drets.

III. Actes mercantils a) Constituir o celebrar, reconèixer, cedir, ratificar, extingir o cancel.lar tota mena d'actes, contractes, crèdits, obligacions i negocis mercantils, valors, efectes, metàl.lic, drets o accions, purament o a condició o terme, en forma simple o solidària, principals o accessoris, commutatius o aleatoris ja siguin nominats o innominats, i encara que se celebrin en bosses, mercats, lonjes, fires, o que es refereixin a l'Estat i persones públiques, bancs en general i caixes d'estalvis, companyies d'assegurances i altres. Conferir mandats i poders a qualsevol auxiliars, mediadors i agents.

IV. Actes judicials i de l'administració pública a) Intervenir com a actor, demandat o qualsevol altre concepte, en procediments, actes o plets de la jurisdicció civil, penal, administrativa, i qualsevol altres jurisdiccions. Exercir tota mena d'accions judicials o extrajudicials.

Presentar-hi sol.licituds, promoure expedients de qualsevol classe, seguir-los i acabar-los, amb facultats àmplies per a desistir, renunciar, transigir, i per a recórrer els seus acords, esgotant totes les vies permeses pel Dret.

Article 36

Actes - Certificats De cada reunió del consell d'administració se n'aixecarà la pertinent acta, que serà aprovada a la mateixa sessió, o a la immediatament següent. Els acords, en tot cas, seran executius encara que l'acta no hagi estat aprovada.

Les certificacions dels acords seran lliurades pel secretari, amb el vist i plau del president.

Article 37

Facultats del president del consell Correspon al president, en nom del consell, regir i administrar els interessos socials, d'acord amb la legalitat vigent i amb els presents estatuts i executar els acords de la junta general d'accionistes i del consell d'administració. Aquestes facultats podran ésser delegades en altres membres del consell i en tercers.

Capítol IV. Del regim econòmic de la societat

Article 38

Exercici social L'exercici social comença el dia primer de gener i acaba el trenta-un de desembre de cada any. Per excepció, el primer exercici econòmic començarà el dia d'inici de les operacions i es clourà el darrer dia de l'any natural.

Article 39

Documents comptables Es portarà una comptabilitat social en els llibres que determini el consell d'administració i, en tot cas, els que esmenta l'article 12.2 del Reglament de societats mercantils i aquells altres que els reglaments que desenvolupin la Llei general de les finances públiques prevegin per a les societats públiques.

Aquests comptes s'establiran cada any emprant una forma homogènia i els mateixos mètodes d'avaluació que els exercicis anteriors.

Article 40

Comunicació dels documents comptables als socis El compte de pèrdues i guanys i el balanç es tindran a la

disposició de tots els accionistes, en el domicili

social, per tot el període comprés entre la convocatòria i la celebració de la junta general ordinària de cada any. Tots els socis tindran dret a consultar aquests documents, i també a obtenir-ne còpia.

Article 41

Beneficis nets Els productes nets de l'exercici, deduïdes les despeses generals i les altres càrregues de la societat, compreses les amortitzacions i provisions que es dotin, constitueixen els beneficis nets de l'exercici.

Article 42

Reserva legal Un deu per cent dels beneficis nets anyals es destinarà a la constitució de la reserva legal obligatòria, fins que aquesta arribi al deu per cent del capital social.

Article 43

Beneficis distribuïbles Els beneficis distribuïbles estan constituïts pels beneficis nets de l'exercici, disminuïts, quan escaigui, per les pèrdues dels exercicis anteriors, la dotació prevista per a la reserva legal i la voluntària que s'acordi, i augmentats pels beneficis no afectats d'exercicis anteriors.

Article 44

Distribució dels beneficis 1. Després de l'aprovació dels comptes, la junta general decideix, a proposta del consell d'administració, sobre la destinació que ha de donar-se als beneficis distribuïbles. En tot cas, una part no inferior al trenta per cent es distribueix com a dividend, a menys que s'acordi altrament per la Junta General d'accionistes.

La resta pot destinar-se a la constitució de reserves voluntàries de caràcter general o afectades a finalitats concretes; a pagar un segon dividend, o a tota altra finalitat que es cregui convenient.

Article 45

Pagament dels dividends Els dividends que s'acordi repartir es pagaran als accionistes dins dels dos mesos següents a la data de celebració de la junta general ordinària.

Capítol V. Control financer

Article 46

Control financer La societat estarà subjecta a control financer dirigit per la Intervenció General del Govern, en la forma prevista per l'article 39 i concordants de la Llei general de les finances públiques.

Capítol VI. Dissolució i liquidació

Article 47

Dissolució La societat es dissoldrà per acord de la junta general extraordinària d'accionistes adoptat d'acord amb les prescripcions de l'article 16.1 del Reglament de societats mercantils, i per qualsevol altra de les causes previstes per la legislació vigent.

Article 48

Liquidació Des del moment de la seva dissolució, per la causa que sigui, la societat està en liquidació.

La liquidació posa fi a les funcions del consell d'administració. La junta general conserva els mateixos poders que tenia durant la vida social.

Les accions continuen essent negociables, fins al tancament de la liquidació.

Article 49

Organització de la liquidació Al mateix temps que acordi la dissolució, la junta general extraordinària regularà la forma de liquidació, nomenarà un o varis liquidadors i en determinarà les facultats.

Article 50

Tancament de la liquidació Acabada la liquidació, el liquidador o liquidadors convocaran una junta general extraordinària que tindrà per objecte l'aprovació del balanç final de la liquidació.

Aprovada la liquidació, i cancel.lats els deutes i obligacions de la societat, el romanent es distribueix entre tots els socis a prorrata del nombre d'accions que posseeixen.

En tot cas, els béns de domini públic adscrits a la societat, retornen al domini públic, sense que sigui possible donar-los cap altra destinació.

Capítol VII. Disposicions finals

Article 51

Modificació dels estatuts Tota modificació dels presents estatuts aprovada per la junta general extraordinària, amb els quòrums i les majories previstos al Capítol III, haurà d'ésser necessàriament sotmesa també a l'aprovació del M.I.

Consell General, d'acord amb el que preveu l'article 2, apartat d) de la Llei general de les finances públiques.

Sense aquesta aprovació, la modificació d'estatuts no tindrà cap efecte.

Article 52

Remissió normativa En tot allò que no està previst per aquests estatuts s'aplicaran les disposicions del Reglament de societats mercantils i les altres disposicions legals en vigor.