Llei d'establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial, de 21-3- 2000

Rang Llei
Publicació 2000-04-11
Estat Vigent
Departament Govern del Principat d'Andorra
Font BOPA
Historial de reformes JSON API

Llei d'establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 21 de març del 2000 ha aprovat la següent:

Llei d'establiment de la taxa per raó del servei de fe pública notarial Exposició de motius La configuració històrica del notariat al Principat d'Andorra ha suposat una concepció bifront d'aquests professionals del dret ja que, d'una part, han tingut la qualificació de juristes experts en les diverses vessants del camp jurídic, i de l'altra, han exercit la funció d'atorgar en exclusiva la fe pública. Aquesta presumpció "ope legis" d'autenticitat, és exigida en determinats actes o documents per a la producció posterior de determinats efectes jurídics.

Aquest segon aspecte ha adquirit cada cop més preponderància. L'increment del tràfic mercantil en el qual la fe pública notarial és exigida en bona part d'actes i contractes, l'augment de les transaccions immobiliàries en què el caràcter d'autenticitat és necessari, i també la creixent intervenció de l'Administració en l'activitat dels ciutadans, que exigeix en molts supòsits la intervenció de la fe pública, són un exemple que aquesta vessant funcionarial és gairebé la que avui caracteritza la funció notarial.

L'exercici del servei de la fe pública notarial que ha de ser utilitzat pels administrats de forma necessària en tots aquells supòsits en què cal l'autenticitat d'un acte o document, justifica l'exigència als administrats d'una contribució al cost d'aquest servei; cost que no només comprèn l'actuació del notari que exerceix una funció pública, sinó també aquella infraestructura necessària per al bon funcionament del servei esmentat.

El fet que aquest servei no es pot utilitzar en lliure competència amb altres professionals del dret i que la seva recepció constitueix una condició prèvia per obtenir drets o efectes jurídics determinats, fan que la figura tributària adequada sigui la de la taxa; figura que, d'acord amb la Constitució i l'article 2 de la Llei de bases de l'ordenament tributari té reserva de llei.

La present Llei estableix la taxa per la prestació del servei de fe pública notarial, en determina les bases i els tipus aplicables, i estableix, així mateix, les obligacions dels fedataris públics respecte a la recaptació de la taxa i al seu ingrés posterior a l'erari públic. Fixa també el règim d'infraccions i de sancions corresponent.

Article 1

Naturalesa jurídica 1. Per la present Llei es crea la taxa per raó de la prestació del servei de fe pública notarial.

2.

Aquesta taxa es regeix per la present Llei i per la resta de l'ordenament jurídic en allò que li sigui aplicable.

Article 2

Fet generador La present taxa grava tots els actes i contractes autoritzats sota la forma d'instrument públic que són prestats pels notaris i que meriten honoraris d'acord amb la Llei del notariat i les seves disposicions complementàries.

Article 3

Exempcions 1. Resten exempts de la taxa per raó del servei de fe pública notarial el Consell General, el Govern, els comuns i els quarts.

2.

Resten exempts de la taxa per raó del servei de fe pública notarial els honoraris per còpies, per testimonis i legalitzacions, per certificats i per diligències.

Article 4

Meritació L'obligació de pagar la taxa neix amb la prestació efectiva del servei de fe pública notarial.

Article 5

Obligats tributaris 1. És obligat tributari, en defecte de pacte, l'adquirent del bé o del dret, o qui insti l'actuació notarial.

2.

El notari respon subsidiàriament dels deutes tributaris relatius a la taxa per raó del servei de fe pública notarial.

Article 6

Tipus de gravamen i base de tributació El tipus de gravamen es fixa en el 5 per 100 de l'import dels honoraris notarials establerts per a cada acte i contracte autoritzat sota la forma d'instrument públic.

Article 7

Gestió i liquidació 1. L'obligat tributari ha de liquidar la taxa a través del notari, que actua en aquest cas com a coadjuvant de l'Administració, de forma simultània a l'atorgament dels actes i contractes autoritzats sota la forma d'instrument públic.

2.

Els notaris han de percebre l'import de la liquidació efectuada per l'obligat tributari i efectuar-ne l'ingrés al Ministeri de Finances.

3.

Els notaris han de presentar una declaració relativa al conjunt de transaccions en què hagin intervingut i a les liquidacions que hagin percebut.

4.

Reglamentàriament es determinaran els terminis, els models, i les formes de les declaracions i de l'ingrés tributari.

Article 8

Règim d'infraccions i sancions 1. Constitueixen infraccions:

a)

La inexactitud o l'error material en la percepció de la taxa, en la liquidació o en l'ingrés.

b)

Tota acció o omissió d'obrar si comporta perjudici econòmic per a l'Administració.

2.

Les infraccions són sancionades amb amonestació i/o multa màxima de 50.000 PTA.

Disposició addicional

Les lleis de pressupostos generals poden actualitzar o adequar l'import del tipus de gravamen i de les sancions regulades en aquesta Llei.

Disposició final

La present Llei entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Casa de la Vall, 21 de març del 2000 Francesc Areny Casal Síndic General Nosaltres els coprínceps la sancionem i promulguem i n'ordenem la publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

Jacques Chirac President de la República Francesa Copríncep d'Andorra Joan Marti Alanis Bisbe d'Urgell Copríncep d'Andorra

La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.