LegalizeLlei d'ordenació del sector dels gasos combustibles, de 22-6-2000
Llei d'ordenació del sector dels gasos combustibles Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 22 de juny del 2000 ha aprovat la següent:
Llei d'ordenació del sector dels gasos combustibles Exposició de motius La gasificació d'Andorra va iniciar-se fa uns trenta anys i va sofrir una davallada durant els anys 80, amb un nou i important increment els darrers cinc anys i molt especialment pel que fa a la gasificació amb xarxa. Això ha estat possible per l'alt grau de gasificació dels països veïns, motivats per la construcció d'importants gasoductes de transports i una xarxa de distribució que arriba als contraforts dels Pirineus.
L'energia que prové dels gasos combustibles s'ha manifestat cada vegada més com una energia capaç de substituir la producció de calor dels combustibles liquats, i disminueix l'impacte ambiental que genera la seva combustió.
D'altra banda, el transport i el subministrament dels gasos combustibles requereixen unes condicions especials, tant pel que fa a les reserves estratègiques com als nivells mínims de seguretat de què han de disposar.
La necessitat de planificar el sector dels gasos combustibles és òbvia per una pluralitat de raons: la garantia de les necessitats de subministrament actuals i futures del país, el nivell de seguretat en la seva utilització, la garantia de prestació d'un servei en condicions òptimes a tots els usuaris, la millora de l'eficiència i del rendiment de les instal·lacions, i la protecció del medi ambient són les més importants.
D'altra banda, el caràcter estratègic de la importació i l'emmagatzematge primari i la mateixa distribució del gas en xarxes nacionals i/o parroquials, resulta igualment obvi, ja que en depèn la garantia del subministrament als usuaris. L'esmentat caràcter estratègic, unit a la petita dimensió geogràfica del Principat i a la magnitud igualment petita, en termes relatius, del consum, porten necessàriament a dissenyar un sistema de gestió unificada d'aquells serveis, sota la responsabilitat directa de l'Administració general.
Aquesta Llei té per finalitat assentar les bases de l'ordenació del servei de gas del Principat, en el seu triple vessant de la importació, l'emmagatzematge i la distribució. Així, el títol I comença per afirmar el caràcter de servei públic del subministrament dels gasos combustibles, la seva definició i les exempcions i atribueix al Govern la competència per a la seva planificació i ordenació. Tot seguit estableix com ha de ser gestionat el servei de distribució i el subministrament de la xarxa bàsica de gasificació nacional, diferenciant-lo d'aquells altres serveis no inclosos en la xarxa. I finalment es determina la garantia dels subministraments als usuaris.
El títol II es destina específicament al règim de la distribució. Aquí, sense entrar en distincions respecte de la forma de gestió del servei, s'estableixen els drets i els deures, tant dels distribuïdors com dels usuaris. La Llei estableix també els grans principis quant a les condicions de la prestació del servei, sense entrar, però, en la regulació tècnica concreta que, per la seva natura, és matèria pròpia de reglament, i ha de ser desenvolupada pel Govern.
El títol III regula el procediment d'ocupació del domini públic i l'expropiació forçosa necessaris per assegurar l'abastament del gas als diversos usuaris i consumidors, quan aquest subministrament es realitza mitjançant la xarxa bàsica pública.
El títol IV regula les condicions de seguretat que han d'observar les instal·lacions, els equipaments i els aparells que són utilitzats en la producció, l'emmagatzematge, el transport, l'envasat, la distribució, el subministrament, l'ús o el consum dels gasos combustibles, les prescripcions que han d'observar els reglaments de seguretat específics per a cada modalitat i els procediments d'inspecció i revisió a fi de prevenir i evitar els riscos que poden sobrevenir en les diferents manipulacions dels gasos combustibles.
En el títol V es regulen les infraccions i les sancions que, per la seva natura, han de trobar una definició adequada en el marc de la Llei, sense perjudici que després pugui complementar-se reglamentàriament.
Les disposicions addicionals i transitòries tenen per objecte essencial preveure l'adaptació de la situació actual del sector a les condicions de la Llei. Així mateix, contenen la creació d'un registre d'empreses subministradores, i estableixen un dret d'adquisició preferent per al Govern en les transmissions de la propietat de les empreses concessionàries de la xarxa bàsica.
Títol I. Disposicions generals
Article 1
Abast i finalitat de la Llei 1. Les activitats d'importació, emmagatzematge, envasat, gasificació, distribució, subministrament i consum dels gasos combustibles al territori del Principat d'Andorra es regulen amb caràcter general per aquesta Llei i les
disposicions reglamentàries que la despleguen.
Als efectes d'aquesta Llei, s'entén com a gasos combustibles els gasos liquats derivats del petroli, d'ara endavant GLP i el gas natural, d'ara endavant GN.
La regulació de les activitats esmentades té com a finalitat assegurar l'adequació del subministrament dels gasos combustibles a les necessitats dels consumidors, la seva racionalització, optimització i seguretat, tenint en compte els objectius de política energètica de la planificació del sector del gas.
Article 2
Naturalesa jurídica Les activitats destinades a la importació, l'emmagatzematge, l'envasat, la gasificació, la distribució i el subministrament dels gasos combustibles constitueixen un servei públic essencial per a la comunitat.
Article 3
Competència 1. Correspon al Consell General:
Ratificar, per Llei, l'atorgament, l'anul·lació, la caducitat i l'extinció de les concessions que tinguin per objecte la prestació del servei de distribució i subministrament de gasos combustibles per mitjà de la xarxa bàsica de gasificació.
Correspon al Govern, en els termes establerts en aquesta Llei:
La planificació del sistema de gasificació nacional i l'ordenació de les activitats d'importació, exportació, emmagatzematge, envasat, gasificació, distribució, subministrament i consum dels gasos combustibles.
Establir la regulació bàsica corresponent a les activitats a què es refereix aquesta Llei.
Fixar els tipus i els preus dels subministraments.
Establir els requisits mínims de qualitat i de seguretat que han de regir el subministrament de gasos combustibles.
Autoritzar les instal·lacions que integren la xarxa bàsica de gasificació, així com aquelles altres instal·lacions a què es refereix aquesta Llei quan el seu aprofitament afecti més d'una parròquia.
Autoritzar les empreses subministradores i distribuïdores de gas.
Autoritzar les activitats comercials d'importació, venda i revenda de gas.
Impartir, en l'àmbit de la seva competència, instruccions relatives a l'ampliació, la millora i l'adaptació de les infraestructures de transport i distribució dels gasos combustibles en garantia d'una adequada qualitat i seguretat en matèria d'energia.
Inspeccionar, en l'àmbit de la seva competència, el compliment de les condicions tècniques i, si és el cas, econòmiques, que resultin exigibles.
Inspeccionar el compliment del manteniment d'existències mínimes de seguretat de les empreses subministradores que resultin obligades.
Sancionar la comissió de les infraccions establertes en aquesta Llei en l'àmbit de la seva competència.
Correspon als comuns en l'àmbit de les seves competències:
Autoritzar les empreses subministradores i distribuïdores de gasos combustibles.
Autoritzar les instal·lacions d'emmagatzematge, envasat, gasificació i distribució de gasos combustibles, quan aquestes es limitin dintre el terme de la parròquia.
El Govern pot acordar convenis de col·laboració amb els comuns per aconseguir una gestió més eficaç de les actuacions administratives relacionades amb les instal·lacions a què es refereix aquesta Llei.
En el procediment d'elaboració i aprovació dels plans de gasificació que els afectin, es donarà audiència prèvia als comuns durant un termini de vint dies, en els quals podran consultar la documentació i presentar les al·legacions que estimin pertinents.
Article 4
Planificació La planificació del sistema de gasificació nacional s'estén a tot el territori del Principat d'Andorra i s'efectua de manera conjunta per a totes les activitats, tenint en compte els criteris següents:
La seguretat de les persones i dels béns en les activitats d'importació, emmagatzematge, envasat, gasificació, distribució, subministrament i consum de gasos combustibles en qualsevol modalitat.
Garantia del subministrament en funció de la previsió de la demanda dels usuaris del sector.
Millora de l'eficiència, el rendiment i el desenvolupament tecnològic de les instal·lacions de gas.
Protecció dels drets dels usuaris.
Establiment de les línies d'actuació en matèria de qualitat, per tal de millorar el servei rebut pels usuaris i l'eficiència i, per aconseguir l'estalvi energètic.
Finançament dels costos de les diverses activitats, amb les tarifes de gas.
Article 5
Coordinació amb plans d'ordenació del territori i d'infraestructures viàries 1. La planificació d'instal·lacions de transport de gas i d'emmagatzematge de les reserves estratègiques, així com els criteris generals per als emplaçaments de les instal·lacions de venda dels productes, han de tenir-se en compte en els corresponents instruments d'ordenació del territori, de planificació urbanística o de planificació d'infraestructures viàries segons correspongui, precisant les possibles instal·lacions, qualificant adequadament els terrenys i establint les reserves del sòl necessàries per a la ubicació de les noves instal·lacions i protegint les existents.
En els casos que no s'hagi tingut en compte la planificació d'aquestes instal·lacions en els instruments d'ordenació o de planificació descrits en l'apartat anterior, o quan raons justificades d'urgència o d'excepcional interès per al subministrament de gasos combustibles n'aconsellin l'establiment, i sempre que en virtut de l'establert en altres lleis resulti preceptiu un instrument d'ordenació del territori o urbanístic segons el tipus de sòl afectat, caldrà atenir- se a allò que es disposi en la legislació sobre el règim del sòl que resulti aplicable.
Article 6
Altres autoritzacions Les autoritzacions, els permisos i les concessions objecte d'aquesta Llei ho han de ser sense perjudici d'aquelles altres autoritzacions que els treballs, les construccions i les instal·lacions necessaris per al seu desenvolupament poguessin necessitar per raons impositives, d'ordenació i urbanisme, de protecció del medi ambient i exigències de la legislació sectorial corresponent o de seguretat per a les persones i els béns.
Article 7
Existències mínimes de seguretat 1. Les empreses subministradores de gasos combustibles en xarxa han de mantenir en tot moment existències mínimes de seguretat dels productes en la quantitat, la forma i la localització geogràfica que el Govern determini per reglament, fins a un màxim de seixanta dies de les seves vendes anuals.
Les empreses subministradores i tota aquella empresa que presti serveis de logística de gasos combustibles queden obligades a complir les directrius dictades pel ministeri competent en matèria de gasos combustibles respecte a instal·lacions, manteniment, seguretat, qualitat dels productes i aportació d'informació. Igualment, queden obligades a posar a disposició del Govern els subministraments prioritaris que s'assenyalin per raons d'estratègia o dificultat en l'abastament.
Les instal·lacions dels usuaris han d'estar concebudes per garantir una autonomia de subministrament no inferior a trenta dies, en el període de màxima demanda.
Article 8
Xarxa bàsica de gasificació nacional La importació, l'emmagatzematge, la gasificació i el transport de gasos combustibles integrats en la xarxa bàsica de gasificació nacional es reserven, pel seu caràcter estratègic, a l'Administració general, que podrà explotar-la per mitjà d'un dels sistemes previstos en l'article 9.1 d'aquesta Llei.
Article 9
Distribució i subministrament 1. La prestació del servei públic de distribució i subministrament dels gasos combustibles per xarxa és susceptible de gestió directa per part de l'Administració general, per mitjà d'una entitat parapública o d'una societat pública, o de gestió indirecta en règim de concessió. Quan la prestació del servei es limiti exclusivament dins l'àmbit d'una parròquia serà susceptible de gestió directa per l'Administració comunal en les mateixes condicions que les establertes en aquest punt per l'Administració general. Queden excloses de la xarxa bàsica aquelles instal·lacions de subministrament de gasos combustibles, l'emmagatzematge, el transport i la distribució dels quals es troben situats en la seva totalitat dins de domini privat i no se subministren directament de la xarxa bàsica. Tampoc s'inclouen aquelles instal·lacions que se subministren des d'envasos mòbils, independentment de la seva capacitat.
Les empreses concessionàries del sector han de tenir com a objecte exclusiu la distribució i el subministrament de gasos combustibles, amb exclusió de qualsevol altre. Han de disposar de la capacitat tècnica i dels mitjans personals, tècnics i econòmics suficients per a la prestació del servei, que es determinaran reglamentàriament, i ajustar-se a les previsions de la planificació del sistema de gasificació nacional.
El termini pel qual es fan les concessions del servei de distribució i subministrament de gasos combustibles queda especificat en les lleis que les atorguin.
Article 10
Exportació L'exportació dels gasos combustibles queda subjecta a l'autorització, que ha de concedir el Govern, després de l'informe previ de l'òrgan que tingui atribuïda la planificació del sistema de gasificació nacional que ha de tenir com a objecte verificar que aquella és compatible amb els objectius de política energètica. En tot cas, només pot concedir-se l'autorització d'exportació a les empreses que importen gasos combustibles.
Article 11
Empreses subministradores Són empreses subministradores les empreses, siguin de dret públic o de dret privat, que presten el servei públic:
D'importació, emmagatzematge, gasificació i transport de gasos combustibles per xarxa.
D'importació, envasat, emmagatzematge i distribució de gasos combustibles en qualsevol modalitat.
Article 12
Empreses distribuïdores 1. Són empreses distribuïdores les empreses, siguin de dret públic o de dret privat, que prestin el servei públic de revenedors de gasos combustibles en la modalitat d'envasos mòbils, com a delegació de les empreses subministradores.
Les empreses subministradores es consideren per elles mateixes com a empreses distribuïdores.
Els titulars de les instal·lacions receptores de gasos combustibles per al consum, són responsables que les seves instal·lacions compleixin les condicions tècniques i de seguretat que reglamentàriament resultin exigibles, així com del seu correcte manteniment.
Les empreses distribuïdores que subministrin gasos combustibles han d'exigir als titulars de les instal·lacions la documentació acreditativa del compliment de les obligacions anteriors.
Article 13
Autorització de les empreses subministradores i distribuïdores Els sol·licitants de les autoritzacions per actuar com a empreses subministradores i distribuïdores han d'acreditar el compliment de les condicions següents:
La seva capacitat legal, tècnica i economicofinancera per a la realització de la seva activitat. El Govern regularà per reglament els requisits necessaris.
Garantir el compliment de les obligacions de manteniment d'existències mínimes de seguretat que determina l'article 7 d'aquesta Llei.
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.