LegalizeLlei de pesca i de gestió del medi aquàtic, de 28-6-2002
Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 28 de juny del 2002 ha aprovat la següent:
Llei de pesca i de gestió del medi aquàtic Exposició de motius El territori del Principat d'Andorra ha tingut sempre unes bones condicions per a la pràctica de la pesca. Els seus rius, estanys i llacs ofereixen un hàbitat ideal per a les diferents espècies de salmònids, principalment la truita fario, autòctona, molt apreciada pels pescadors.
Històricament la pesca com a activitat humana al Principat ha anat evolucionant d'un origen alimentari fins a concebre's en l'actualitat gairebé exclusivament com una activitat esportiva, capaç de satisfer les necessitats d'oci o, simplement, de contacte amb la natura, valors que cada vegada es troben més protegits i preuats en l'entorn europeu.
La realització del Pla de sanejament de les aigües d'Andorra té per objectiu millorar la qualitat dels rius del país. Això permetrà augmentar, en qualitat i en quantitat, el domini de la pràctica de la pesca.
L'article 1 del Conveni de Berna, del 19 de setembre de 1979, relatiu a la conservació de la vida salvatge i del medi natural a Europa, defineix com a objectiu del Conveni "assegurar la conservació de la flora i de la fauna salvatges i dels seus hàbitats naturals, en especial de les espècies i dels hàbitats la conservació dels quals requereix la cooperació de diversos estats, i promoure aquesta cooperació". Els rius d'Andorra es poden considerar autèntics corredors biològics internacionals i han de ser gestionats i protegits en aquesta línia.
L'article 31 de la nostra Constitució insisteix, en la mateixa orientació, en la necessitat de mantenir un equilibri ecològic racional en l'atmosfera, l'aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.
El Consell General, conscient d'aquesta evolució, ha decidit adaptar la legislació fins avui existent en matèria de pesca a les noves realitats de la societat actual a fi de garantir com més eficaçment millor, d'una part, que la pesca es practiqui en un marc ordenat que optimitzi els recursos piscícoles existents, i d'altra part, que els ecosistemes aquàtics tinguin garantida la protecció i s'evitin així les agressions que sovint sofreixen.
La Llei s'estructura en vuit capítols, una disposició transitòria, una disposició derogatòria i tres disposicions finals:
El capítol I estableix les normes generals i l'àmbit d'aplicació de la Llei, al compliment de la qual no solament estan subjectes els qui materialment realitzen l'activitat de la pesca sinó també totes aquelles persones que realitzen actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.
El capítol II classifica les aigües en lliures i sotmeses als règims especials de vedats, acotats i pesca sense mort que fins ara es trobaven regulades en
disposicions disperses, i a més regula els escenaris per a la celebració de
concursos.
Els capítols III i IV es refereixen a la conservació i la preservació del medi aquàtic establint mesures per a la realització d'obres en aquest medi, i atribueixen al Govern la facultat d'intervenir per protegir la riquesa piscícola.
Igualment, s'hi defineixen les normes bàsiques per a l'exercici ordenat de la pesca sense perjudici que posteriorment es complementin i desenvolupin per via reglamentària.
El capítol V regula el règim de lliurament i d'obtenció de les llicències de pesca i dels permisos d'acotat, mentre que el capítol VI atribueix el control del compliment de la Llei als agents del Cos de Banders, als quals se'ls considera agents de l'autoritat, i menciona la Federació Andorrana de Pesca com a entitat col·laboradora del ministeri responsable de la pesca.
El capítol VII tipifica les infraccions i les sancions que es poden imposar i fixa els terminis de prescripció de les infraccions, mentre que el capítol VIII estableix un procediment sancionador amb les particularitats que s'han cregut oportunes per tal d'assegurar tant el dret a la defensa com el compliment adequat de les sancions que finalment s'imposen.
La disposició transitòria disposa que l'article 16 entrarà en vigor un any després de l'entrada en vigor de la present Llei, la disposició derogatòria deroga els textos legals anteriors que s'oposin a la present Llei, mentre que les
disposicions finals faculten el Govern perquè estableixi anyalment els períodes
d'obertura i tancament de la pesca, delimiti les zones sotmeses a règim especial, fixi les tarifes de les llicències i permisos i actualitzi periòdicament, mitjançant la Llei del pressupost, els imports de les sancions.
Capítol I. Normes generals i àmbit d'aplicació
Article 1
La present Llei té per objecte regular l'exercici de la pesca, fomentar, protegir i conservar els recursos piscícoles en qualsevol curs o massa d'aigua del Principat per assegurar la preservació de la fauna i la flora aquàtiques i dels seus hàbitats naturals.
Article 2
Als efectes d'aquesta Llei s'entén per acció de pesca el conjunt de tècniques i activitats autoritzades relacionades amb la captura de peixos i altres éssers aquàtics, vius o morts.
Article 3
El dret de pescar correspon a tota persona que tingui la llicència de pesca i compleixi els requisits de la present Llei i altres disposicions que la desenvolupin o la complementin.
Article 4
Les disposicions d'aquesta Llei s'apliquen a tots els pescadors que exerceixen el dret de pesca en qualsevol curs o massa d'aigua del Principat i a totes aquelles persones que, sense exercir el dret de pesca, realitzen actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.
Article 5
Reglamentàriament el Govern estableix els peixos i les espècies aquàtiques que poden ser pescats.
El reglament que defineixi les espècies pescables ha de tenir en compte l'annex II del Conveni de Berna.
Capítol II. Cursos i masses d'aigua
Article 6
Als efectes de la present Llei, els cursos i les masses d'aigua es classifiquen en:
Aigües lliures per a la pesca.
Aigües sotmeses a règim especial.
Escenaris per a la celebració de concursos de pesca.
Article 7
Són aigües lliures per a la pesca aquelles en què aquesta activitat pot exercir- se sense altres limitacions que les establertes en la present Llei i les
disposicions que la desenvolupen o complementen, sense que estiguin
sotmeses a cap règim especial.
Article 8
Són aigües sotmeses a règim especial:
Els vedats de pesca.
Els acotats de pesca.
Els trams de pesca sense mort.
Article 9
Els vedats de pesca són trams de rius o masses d'aigua declarats com a tals, en els quals de forma temporal està prohibida la pesca de totes o algunes espècies de peixos i éssers aquàtics per raons d'ordre biològic, científic o educatiu.
Article 10
Són acotats de pesca els trams de rius i les masses d'aigua que hagin estat declarats com a tals en els quals la intensitat de la pesca i el volum de captures i/o de pescadors estan regulats o limitats.
Els acotats de pesca tenen per finalitat la protecció, el foment i l'aprofitament ordenat de la pesca. Ultra allò que s'estableix en aquesta Llei s'apliquen específicament als acotats de pesca les disposicions següents:
Ultra el compliment d'allò que disposa l'article 3 de la present Llei, el pescador ha de fer efectiu l'abonament diari del permís d'acotat per tal de poder exercir el dret de pesca en una zona acotada.
El Govern fixa, per a cada acotat, el volum de captures i/o de pescadors permès per dia, així com la mida mínima autoritzada dels peixos pescats.
En els acotats es pot practicar la pesca sense mort, amb el corresponent permís d'acotat de pesca sense mort.
Article 11
Són trams de pesca sense mort aquelles aigües, acotades o lliures, en les quals l'exercici de la pesca ha de realitzar-se amb la condició de retornar vius immediatament a l'aigua els exemplars capturats.
Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a l'exercici de la pesca sense mort.
Article 12
Els escenaris per a concursos de pesca són trams o masses d'aigua, lliures o sotmesos a règim especial, destinats temporalment a la celebració de competicions esportives de pesca i on es poden adoptar mesures destinades a l'organització dels concursos.
Des de l'inici de la celebració del concurs fins a la finalització queda prohibida la pràctica de qualsevol activitat que pugui alterar els aprofitaments piscícoles.
Reglamentàriament el Govern fixa les condicions i els requisits per a l'autorització d'aquests concursos i el seu desenvolupament.
Capítol III. Protecció dels hàbitats aquàtics
Article 13
La protecció dels hàbitats aquàtics consisteix especialment a protegir els marges i llits dels cursos i masses d'aigua, i garantir uns cabals ecològics mínims. Amb aquest objectiu es regula la realització d'obres que modifiquin els cursos d'aigua o alterin els llits i marges dels cursos i masses d'aigua, i s'apliquen mesures de protecció especials per tal d'assegurar la reproducció de les espècies.
Article 14
Qualsevol obra de les mencionades a l'article anterior requereix l'autorització del Govern, amb un informe previ dels ministeris responsables en matèria d'ordenament territorial i de pesca, que han d'informar sobre les condicions tècniques de l'obra i sobre l'impacte en el medi aquàtic, respectivament. Es procura especialment preservar els fresos, les zones de cria i d'alimentació de la fauna aquàtica.
Qualsevol obra que es realitzi en el llit dels cursos o masses d'aigua ha de comportar els dispositius adequats de mantenir la vida, la circulació i la reproducció de les espècies aquàtiques existents a la zona abans de la instal·lació de l'obra i, si escau, s'han de col·locar reixats per impedir la penetració dels peixos en canals de derivació.
En la construcció d'instal·lacions hidràuliques s'ha de tenir cura especialment d'assegurar, mitjançant passos i escales, l'accés dels peixos als diferents trams dels cursos d'aigua.
Amb la sol·licitud d'autorització la persona interessada ha d'adjuntar el projecte de l'obra que inclogui les mesures anteriorment indicades i una avaluació d'impacte ambiental en el medi aquàtic en la forma que es determini reglamentàriament.
Article 15
Per tal de facilitar la circulació dels peixos en els cursos d'aigua si els obstacles resultants d'esdeveniments naturals no ho permeten, el ministeri responsable de la pesca pot suprimir o modificar aquests obstacles o, si fos impossible, emprar altres mitjans substitutius i així assegurar la riquesa piscícola en qualsevol curs o massa d'aigua.
Article 16
Pels cursos d'aigua del Principat d'Andorra ha de circular el cabal mínim necessari per garantir l'evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques.
El Govern estableix reglamentàriament els cabals ecològics mínims per a la protecció de la flora i la fauna aquàtiques.
El cabal ecològic mínim no pot ser inferior a una dècima part del cabal mitjà interanual avaluat a partir de les informacions disponibles recollides, com a mínim, durant els cinc darrers anys.
Quan el càlcul directe no és possible, per mancança de dades hidrològiques vàlides o per la brevetat de la seqüència de les dades, es procedeix a estimar el cabal mitjà interanual mitjançant la correlació de les conques hidrològiques i la relació entre les precipitacions i el cabal.
En el supòsit que el cabal natural sigui inferior al cabal ecològic resta completament prohibit realitzar qualsevol tipus de captació o desviació de les aigües, excepte quan la captació es realitzi amb la finalitat de garantir l'aigua per al consum humà i no sigui possible el subministrament per altres fonts.
Article 17
Queda prohibit dipositar en el llit dels cursos i masses d'aigua materials o runes i alterar la condició de les aigües amb residus domèstics i industrials o altres substàncies nocives per a l'hàbitat aquàtic.
Article 18
Queda igualment prohibida la modificació dels cursos naturals dels rius, salvat que les obres puguin aportar una millora al llit del riu i s'obtingui l'autorització administrativa corresponent d'acord amb l'article 14.
Article 19
Ultra el que disposen els articles precedents i en casos justificats, el Govern pot autoritzar o adoptar en qualsevol moment les mesures que siguin necessàries per a la conservació i la preservació del medi aquàtic.
Capítol IV. Mesures de protecció, conservació, gestió i foment de la pesca
Article 20
En el cas d'empobriment extrem de les aigües el Govern, després de l'informe previ del ministeri responsable de la pesca, pot acordar la veda absoluta de cursos o masses d'aigua afectats durant el termini que consideri oportú.
Article 21
La Federació Andorrana de Pesca, d'acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actua com a organisme assessor i col·laborador del ministeri responsable de la pesca en compliment d'aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.
Article 22
Es crea la Comissió de Seguiment de la Pesca, que és formada pels membres següents:
El/La president/a de la Comissió, càrrec que recau en el/La ministre/a responsable de la pesca.
El/La vicepresident/a de la Comissió, càrrec que recau en el/la president/a de la Federació de Pesca.
El/La directora/a del Departament de Medi Ambient.
El/La cap de l'Àrea de Patrimoni Natural.
El/La cap del Cos de Banders.
Dos vocals designats per la Federació Andorrana de Pesca.
Un/a representant de les associacions protectores d'animals i de defensa de la natura.
Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Pesca són, a
títol enunciatiu i no exhaustiu, l'elaboració i el seguiment de l'aplicació dels
plans de gestió, l'anàlisi dels futurs plans de gestió i el seguiment de les poblacions de fauna aquàtica.
El Govern estableix reglamentàriament el funcionament de la Comissió de Seguiment de la Pesca.
Article 23
Els exemplars pescats en aigües públiques no poden ser objecte de venda ni de compra.
Article 24
El ministeri responsable de la pesca pot adoptar mesures destinades al foment de la riquesa piscícola, realitzant repoblacions de cursos i masses d'aigües, i, en cas necessari, adoptar les mesures escaients per a l'equilibri adequat de les espècies piscícoles.
Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques de les aigües d'Andorra que puguin provocar pol·lucions genètiques entre la població autòctona existent.
Qualsevol repoblació requereix l'autorització prèvia del ministeri responsable de la pesca.
En cas d'introducció d'una espècie no autòctona, s'ha de realitzar un estudi previ, incorporant l'experiència de casos similars, amb la finalitat d'analitzar la seva viabilitat.
Igualment, d'acord amb les particularitats de cada zona i l'anàlisi de les diferents possibilitats, el ministeri responsable de la pesca pot elaborar plans de gestió concrets per a zones específiques.
Els plans de gestió poden establir nivells de protecció i criteris per determinar les bases d'aprofitament de cada zona, com per exemple quanties màximes de captures i altres mesures que siguin necessàries per a la conservació i l'aprofitament de les espècies piscícoles existents.
Article 25
El Govern estableix reglamentàriament la longitud mínima dels peixos que, una vegada capturats, es poden conservar. En cap cas la longitud pot ser inferior a 18 centímetres. S'entén per longitud dels peixos la distància des de l'extremitat anterior del cap fins al punt mitjà de la part posterior de l'aleta caudal o cua estesa.
S'han de restituir immediatament a l'aigua els peixos capturats de talla inferior a la legal.
Article 26
⋯
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.