LegalizeLlei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals
Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 27 de juny del 2003 ha aprovat la següent:
Llei 10/2003, del 27 de juny, de les finances comunals Exposició de motius La Llei de les finances comunals és la culminació del desenvolupament de l'autogovern comunal en matèria tributària i de gestió financera establert en la Constitució i en la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
Les bases de treball per a la redacció del text han estat la necessitat d'establir un marc suficient que permeti als comuns desenvolupar les seves competències tributàries i financeres, tenint en compte la Llei de bases de l'ordenament tributari i la Llei general de les finances públiques. Per això, ha estat necessari analitzar el model global de finançament dels comuns, per garantir-los una suficiència financera mitjançant les diverses figures d'ingressos previstes.
Per consegüent, els principis i els objectius amb caràcter general, juntament amb els principis d'igualtat, de territorialitat, de coordinació, de legalitat i de generalitat establerts particularment en la Constitució, són els següents:
Establir una cobertura legal suficient per als tributs que en l'actualitat apliquen tots els comuns. Aquesta potestat normativa és necessària per obtenir la màxima seguretat jurídica en les actuacions comunals en matèria tributària, i aquesta seguretat s'aconsegueix establint una norma de rang de Llei que reguli els elements essencials dels tributs comunals, i que garanteixi en tot moment la competència que els atribueixen en aquesta matèria la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i la Llei qualificada de transferències als comuns.
Assolir una homogeneïtzació mínima del marc tributari comunal quant als elements essencials dels tributs i limitar les possibles discriminacions derivades de l'actual disparitat de figures fiscals aplicables a cada parròquia.
Regular les modalitats d'endeutament dels comuns i fixar-ne uns límits màxims i uns mecanismes de control que contribueixin a un sector públic andorrà més sòlid i financerament equilibrat.
Establir les pautes per gestionar els drets i les obligacions atribuïts als comuns i determinar-ne els mecanismes de control. En aquest sentit, la Llei adapta el règim de les finances públiques al funcionament dels comuns.
Els tipus de gravamen establerts en relació amb els impostos comunals han estat calculats sota la premissa de mantenir la capacitat recaptadora del moment dels comuns. Alhora, deixen als comuns un marge de maniobra que permet incrementar els seus ingressos tributaris durant els pròxims anys, d'acord amb l'esforç fiscal que considerin adequat dins els límits del seu autogovern.
Aquesta Llei també vol establir un model de finançament comunal més racional i ajustat a les necessitats del país, tant pel que fa al conjunt dels ingressos comunals com en relació amb les despeses i el control consegüent.
La Llei es compon d'un títol I, integrat per onze articles, on s'estableixen les normes generals; un títol II, compost per vint-i-cinc articles, on es determinen els recursos de dret públic de naturalesa tributària com les taxes, les contribucions especials, els impostos comunals, els impostos d'àmbit estatal compartits, els recàrrecs i interessos de demora i les sancions tributàries; un
títol III, amb tretze articles, on es recullen els recursos de dret públic de
naturalesa tributària com ara les transferències, els preus públics, l'endeutament, les sancions no tributàries i els rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys; un títol IV, on s'estableixen els recursos de dret privat, amb dos articles, i un títol V relatiu al règim de les finances comunals, principalment pel que fa als pressupostos, les despeses públiques i la comptabilitat, compost per cinquanta-tres articles. També formen part de la Llei dues disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i una disposició final.
Títol I. Normes generals
Article 1
Objecte L'objecte d'aquesta Llei és determinar les competències financeres i tributàries dels comuns i establir-ne les modalitats d'exercici.
Article 2
Àmbit d'aplicació Aquesta Llei és aplicable als comuns, com a òrgans de representació i administració de les parròquies.
Article 3
Recursos econòmics de les finances comunals Les finances comunals es constitueixen amb els recursos econòmics següents:
A) Recursos de dret públic de naturalesa tributària:
Taxes b) Contribucions especials c) Impostos comunals d) Impostos d'àmbit estatal compartits e) Recàrrecs i interessos de demora f) Sancions tributàries B) Recursos de dret públic de naturalesa no tributària:
Transferències b) Preus públics c) Endeutament d) Sancions no tributàries e) Rendiments derivats de la cessió obligatòria de terrenys C) Recursos de dret privat:
Rendes i productes dineraris procedents del patrimoni propi.
Resta d'ingressos de dret privat, en què s'inclou la incorporació de béns o drets adquirits per herència, llegat, donació o qualsevol altre títol juridicoprivat.
Article 4
Competències Les competències atribuïdes als comuns queden delimitades a l'article 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
Article 5
Potestats 1. Les potestats atribuïdes als comuns en el marc d'aquesta Llei, poden ser exclusives o compartides, i són les següents:
Potestats materials:
potestat tributària potestat financera potestat sancionadora b) Potestats formals:
potestat normativa potestat administrativa: de gestió i comprovadora 2. L'exercici de les potestats correspon als comuns.
Article 6
Potestat tributària Els comuns estableixen, regulen i apliquen tributs d'acord amb la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l'ordenament tributari i aquesta Llei.
Article 7
Potestat financera 1. Els comuns elaboren i aproven el pressupost comunal.
El pressupost té caràcter anual i regeix des de l'1 de gener fins al 31 de desembre de cada any, ambdós inclosos.
El pressupost comunal queda sotmès a les disposicions previstes en la Constitució, en aquesta Llei i, subsidiàriament, a la Llei general de les finances públiques.
Els comuns ordenen les despeses d'acord amb el principi d'autogovern.
El pressupost comunal s'ha d'aprovar mitjançant ordinació.
L'ordinació del pressupost no pot establir tributs.
L'ordinació del pressupost es compon de normes d'aplicació i dels estats de despeses i d'ingressos.
Article 8
Potestat sancionadora Els comuns regulen infraccions i apliquen les sancions corresponents per incompliment de les ordinacions, reglaments i decrets, d'acord amb les potestats que tenen atribuïdes. L'import derivat d'aquestes sancions té naturalesa tributària i es regula segons els termes i límits establerts per la Llei de bases de l'ordenament tributari i l'ordinació tributària comunal.
Article 9
Potestat normativa 1. La potestat normativa dels comuns s'exerceix mitjançant ordinacions, reglaments i decrets, d'acord amb el que regula la Constitució, la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, la Llei de bases de l'ordenament tributari i la present Llei.
Les ordinacions contenen normes de caràcter general destinades a establir almenys els trets essencials de la matèria que regulen.
Els reglaments contenen normes de caràcter general destinades a desplegar, si els comuns ho consideren necessari o convenient, les ordinacions.
Els decrets formalitzen acords o actes de caràcter singular destinats a aplicar les ordinacions i els reglaments a casos concrets.
Les ordinacions, els reglaments i els decrets dels comuns s'apliquen i tenen força d'obligar dins el territori de la parròquia respectiva, encara que els destinataris de les normes, acords o actes tinguin residència habitual en altres parròquies o a l'estranger.
Les ordinacions i els reglaments s'han de publicar en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra perquè entrin en vigor segons les normes generals.
Article 10
Potestat administrativa: de gestió i comprovadora Els comuns administren i gestionen els seus recursos propis i apliquen les seves ordinacions, els seus reglaments i els seus decrets sota el principi d'autogovern.
La gestió i la comprovació dels impostos d'àmbit estatal compartits correspon al Govern, sense perjudici del que disposi la norma o regulació de cada tribut.
Article 11
Principis reguladors de les finances comunals Les finances comunals han de complir els principis següents:
Autogovern, per tal que, dins el marc normatiu a què es refereix l'article 3 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, els comuns puguin exercir llurs potestats.
Suficiència, amb la finalitat que els cabals procedents dels recursos bastin per satisfer les necessitats exigides per a la prestació dels serveis públics i les altres actuacions a càrrec dels comuns.
Igualtat, de tal manera que els ciutadans han de tenir la possibilitat d'accedir a un nivell de serveis similar tendint a fer un esforç fiscal equivalent.
Territorialitat, de manera que les potestats atribuïdes als comuns siguin exercides dins l'àmbit territorial de la parròquia de què es tracti.
Coordinació, amb l'objectiu que les actuacions i relacions entre els comuns i l'Administració general compleixin els criteris d'eficàcia, d'economia i eficiència, per evitar la producció de costos innecessaris en la percepció dels ingressos.
Títol II. Recursos de dret públic de naturalesa tributària
Capítol I. Exercici de les potestats en matèria tributària
Article 12
Exercici de la potestat normativa 1. Els comuns despleguen i regulen els elements essencials dels tributs que els corresponen seguint les disposicions d'aquesta Llei, mitjançant l'ordinació tributària comunal.
Per als impostos d'àmbit estatal compartits establerts en el capítol V d'aquest
títol, els comuns fixen el tipus de gravamen addicional corresponent mitjançant
l'ordinació tributària comunal.
El desplegament i la regulació dels tributs i l'ordinació tributària consegüent han de ser aprovats pel Comú abans de l'ordinació del pressupost.
Els comuns actualitzen el tipus de gravamen dels tributs mitjançant l'ordinació del pressupost dins els límits establerts per Llei.
Article 13
Definició i contingut de l'ordinació tributària comunal 1. L'ordinació tributària comunal és única, de forma que regula la totalitat dels tributs comunals.
Els tributs comunals es classifiquen en taxes, contribucions especials i impostos.
L'ordinació tributària comunal ha de regular, com a mínim, els elements que s'assenyalen a continuació, respecte de tots els tributs que apliquin:
El fet generador, l'obligat tributari, la base de tributació, el tipus de gravamen, el meritament i la resta d'elements determinants del deute tributari.
Les infraccions i sancions aplicables.
El sistema de gestió, declaració i liquidació.
Respecte als impostos d'àmbit estatal compartits, l'ordinació tributària comunal regula únicament els tipus de gravamen addicional aplicables, i si és el cas, la gestió, la comprovació, les infraccions i les sancions.
Article 14
Exercici de la potestat administrativa: de gestió i comprovadora 1. Els comuns tenen, quant a la recaptació dels tributs comunals, les mateixes prerrogatives establertes legalment a favor de l'Administració general.
Les prerrogatives de gestió i comprovació en relació amb els impostos d'àmbit estatal compartits per la part del deute tributari que els correspon, són dels comuns, si bé les poden delegar, mitjançant conveni, en el Govern, sense perjudici del que estableixi la norma de cada tribut.
En cas de recaptació en període de constrenyiment, i en aplicació de l'article 60 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, la potestat recaptadora correspon als comuns en el marc del seu autogovern.
En cas de concurrència de crèdits d'antiguitat diferent, les quantitats cobrades sobre aquests crèdits s'apliquen als deutes més antics.
Els comuns són competents per comprovar el compliment dels tributs comunals d'acord amb la Llei de bases de l'ordenament tributari.
Article 15
Exercici de la potestat sancionadora Els comuns són competents per definir infraccions i aplicar sancions per incompliment de la normativa comunal en relació amb els tributs comunals, en els termes establerts en la Llei de bases de l'ordenament tributari, i en l'ordinació de cada tribut.
Capítol II. Taxes
Article 16
Definició i fet generador 1. Les taxes són tributs el fet generador de les quals és la prestació d'un servei públic o la realització d'una funció administrativa de sol·licitud o de recepció obligatòria que es refereix a l'obligat tributari, o l'afecta o el beneficia de manera particular.
Els comuns poden establir figures específiques de taxes per tots els serveis i les activitats previstes en els apartats 2 i 3 de l'article 9 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
Article 17
Obligats tributaris 1. Són obligats tributaris de les taxes, com a contribuents, les persones físiques o jurídiques que sol·licitin la prestació del servei públic o la realització de la funció administrativa o que en resulten afectades o beneficiades.
També tenen la mateixa consideració, les societats civils, herències jacents, comunitats de béns i totes les entitats o patrimonis autònoms que malgrat no tenir personalitat jurídica constitueixen una unitat econòmica separada susceptible d'imposició.
Són obligats tributaris de les taxes, com a responsables:
En les taxes establertes per raó de serveis o activitats que beneficiïn o afectin els ocupants d'habitatges o locals, els propietaris d'aquests immobles, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els beneficiaris respectius.
En les taxes establertes per l'atorgament de les llicències urbanístiques, els constructors i contractistes d'obres, els quals, si escau, poden fer repercutir les quotes en els propietaris de les obres.
Article 18
Quantificació del deute tributari L'import de la taxa no pot superar el cost real de la prestació del servei o de la realització de l'activitat de què es tracti. A aquest efecte, el Comú aprova una memòria econòmica que justifica els paràmetres i les variables que determinen el cost del servei i la fixació de la taxa corresponent, així com la seva actualització.
Article 19
Meritament Els deutes tributaris derivats de les taxes es meriten a la data de lliurament de l'autorització o a la data d'inici de la prestació del servei o de la realització de l'activitat que se sol·licita.
Capítol III. Contribucions especials
Article 20
Definició i fet generador 1. Les contribucions especials són tributs el fet generador de les quals és l'acord del Comú de realització de determinades obres o de l'establiment o ampliació dels serveis públics sotmès al requisit d'eficàcia de llur realització efectiva, i que produeixen un augment de valor dels béns de l'obligat tributari o que d'alguna manera el beneficien especialment.
Les obres que permeten l'aplicació de contribucions especials per part dels comuns són les següents:
Primer establiment de voravies i la seva renovació, si aquesta en millora sensiblement les condicions.
La consulta d'aquest document no substitueix la lectura del Butlletí Oficial del Principat d'Andorra (BOPA) corresponent. No assumim cap responsabilitat per eventuals inexactituds derivades de la transcripció de l'original a aquest format.